Similituds entre Despotat de l'Epir і Nicèfor I Àngel
Despotat de l'Epir і Nicèfor I Àngel tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Arta (Grècia), Cambridge University Press, Carles I d'Anjou, Constantinoble, Dèspota, Durrës, Felip I de Tàrent, Imperi de Nicea, Imperi Romà d'Orient, Joan I de Tessàlia, Joan III Ducas Vatatzes, Manfred I de Sicília, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Peges, Tomàs I Àngel, Vespres Sicilianes.
Arta (Grècia)
Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió de l'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.
Arta (Grècia) і Despotat de l'Epir · Arta (Grècia) і Nicèfor I Àngel ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Despotat de l'Epir · Cambridge University Press і Nicèfor I Àngel ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Despotat de l'Epir · Carles I d'Anjou і Nicèfor I Àngel ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Despotat de l'Epir · Constantinoble і Nicèfor I Àngel ·
Dèspota
Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.
Dèspota і Despotat de l'Epir · Dèspota і Nicèfor I Àngel ·
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Despotat de l'Epir і Durrës · Durrës і Nicèfor I Àngel ·
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Despotat de l'Epir і Felip I de Tàrent · Felip I de Tàrent і Nicèfor I Àngel ·
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Despotat de l'Epir і Imperi de Nicea · Imperi de Nicea і Nicèfor I Àngel ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Despotat de l'Epir і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Nicèfor I Àngel ·
Joan I de Tessàlia
Joan I de Tessàlia o Joan Ducas el bastard, fou governant de Tessàlia, regió que el seu pare, Miquel II dèspota de l'Epir, li va deixar a la seva mort l'any 1266 o 1268.
Despotat de l'Epir і Joan I de Tessàlia · Joan I de Tessàlia і Nicèfor I Àngel ·
Joan III Ducas Vatatzes
Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).
Despotat de l'Epir і Joan III Ducas Vatatzes · Joan III Ducas Vatatzes і Nicèfor I Àngel ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Despotat de l'Epir і Manfred I de Sicília · Manfred I de Sicília і Nicèfor I Àngel ·
Miquel II Àngel-Comnè Ducas
Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manuel.
Despotat de l'Epir і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Miquel II Àngel-Comnè Ducas і Nicèfor I Àngel ·
Peges
Mapa de l'Istmr de Corint on s'aprecia la ubicació de Peges Peges o Pages (en llatí Pegae o Pagae, en grec antic Πηγαί o Παγαί) fou una ciutat de Megaris al golf de Corint.
Despotat de l'Epir і Peges · Nicèfor I Àngel і Peges ·
Tomàs I Àngel
Tomàs I Àngel o Tomàs Àngel-Comnè Ducas fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Nicèfor I Àngel, per desig de la seva mare que, encara que era menor d'edat, en va assumir la regència i no li va importar trencar amb la voluntat del difunt el qual havia deixat aquests territoris al seu gendre Felip de Tàrent.
Despotat de l'Epir і Tomàs I Àngel · Nicèfor I Àngel і Tomàs I Àngel ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Despotat de l'Epir і Vespres Sicilianes · Nicèfor I Àngel і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Despotat de l'Epir і Nicèfor I Àngel
- Què tenen en comú Despotat de l'Epir і Nicèfor I Àngel
- Semblances entre Despotat de l'Epir і Nicèfor I Àngel
Comparació entre Despotat de l'Epir і Nicèfor I Àngel
Despotat de l'Epir té 185 relacions, mentre que Nicèfor I Àngel té 48. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 6.87% = 16 / (185 + 48).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Despotat de l'Epir і Nicèfor I Àngel. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: