Similituds entre Història de l'òpera і L'anell dels Nibelungs
Història de l'òpera і L'anell dels Nibelungs tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Anglès, Arnold Schönberg, Ària (música), Baix (veu), Baríton, Baviera, Bayreuth, Contralt, Das Rheingold, Die Meistersinger von Nürnberg, Die Walküre, Fagot, Flauta, Götterdämmerung, Gran Teatre del Liceu, Harmonia musical, Leitmotiv, Llibret, Mezzosoprano, Mitologia germànica, Oboè, Orquestra, Richard Wagner, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Siegfried (Wagner), Soprano, Tenor, Tristan und Isolde, Trompa (instrument).
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Història de l'òpera · Anglès і L'anell dels Nibelungs ·
Arnold Schönberg
, de nom complet Arnold Franz Walter SchönbergLa forma anglesa de Schönberg, Schoenberg, va ser adoptada oficialment quan va deixar Europa i es va retrobar amb el judaisme el 1933fou un compositor austríac nacionalitzat estatunidenc.
Arnold Schönberg і Història de l'òpera · Arnold Schönberg і L'anell dels Nibelungs ·
Ària (música)
Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
Ària (música) і Història de l'òpera · Ària (música) і L'anell dels Nibelungs ·
Baix (veu)
Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.
Baix (veu) і Història de l'òpera · Baix (veu) і L'anell dels Nibelungs ·
Baríton
Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.
Baríton і Història de l'òpera · Baríton і L'anell dels Nibelungs ·
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Baviera і Història de l'òpera · Baviera і L'anell dels Nibelungs ·
Bayreuth
Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.
Bayreuth і Història de l'òpera · Bayreuth і L'anell dels Nibelungs ·
Contralt
Tessitura habitual de la veu de contralt: del sol₂ al fa₄. Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄.
Contralt і Història de l'òpera · Contralt і L'anell dels Nibelungs ·
Das Rheingold
Das Rheingold (en alemany, en català: L'or del Rin) és la primera de les quatre òperes que componen Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung) de Richard Wagner.
Das Rheingold і Història de l'òpera · Das Rheingold і L'anell dels Nibelungs ·
Die Meistersinger von Nürnberg
Die Meistersinger von Nürnberg (en alemany, Els mestres cantaires de Nuremberg) és una òpera en tres actes, escrita i composta per Richard Wagner. És una de les òperes més populars del repertori, i una de les més llargues habitualment representades, amb una durada de gairebé cinc hores. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Múnic, el 21 de juny de 1868 pel director Hans von Bülow. La història té lloc a Nuremberg a mitjan. En aquell temps, Nuremberg era una Ciutat Lliure Imperial i un dels centres del Renaixement a Europa del Nord. L'argument es basa en l'històric gremi de Meistersinger (Mestres Cantaires), una associació de poetes i músics afeccionats, molts d'ells pertanyents a la petita burgesia, sovint mestres artesans de les seues respectives professions. Els mestres cantaires conreaven la creació musical amb una orientació artesanal, amb un intricat sistema de regles pel que feia a la composició i interpretació de cançons. L'òpera deu molt del seu encís a l'amable descripció del Nuremberg de l'època i de les tradicions del gremi dels mestres cantaires. Un dels personatges principals, el poeta i sabater Hans Sachs, està basat en una figura històrica: Hans Sachs (1494 - 1576), el més cèlebre dels mestres cantaires històrics. En el primer Acte, l'orfebre de la ciutat, Veit Pogner, anuncia que el guanyador del certamen de cançons del dia de Sant Joan obtindrà la mà de la seua filla Eva. L'únic requisit és que el guanyador siga, o esdevinga, mestre cantaire. Walther, un jove cavaller que ja està enamorat dEva, decideix participar en el concurs, però la seua cançó és massa radical, i fracassa en el seu intent d'esdevenir mestre cantaire. En el segon acte, el funcionari municipal Beckmesser determina participar en el certamen amb l'objectiu de casar-se amb Eva, però inconscientment provoca un avalot. En el tercer acte, el sabater Hans Sachs ajuda a Walther a compondre una excel·lent cançó, amb la qual aconsegueix vèncer el seu contrincant Beckmesser i guanyar la mà dEva. Die Meistersinger von Nürnberg ocupa un lloc únic en la producció de Wagner. És l'única comèdia entre les seues òperes de maduresa (havent arribat a rebutjar la seva primerenca Das Liebesverbot), i l'única que té per marc un temps i lloc històric ben definit, en lloc d'un context mític o llegendari. També és l'única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner. Incorpora tots els convencionalismes de l'òpera tradicional dels quals Wagner havia abominat en els seus precedents assajos de teoria de l'òpera: versos rimats, àries, cors, un quintet i fins i tot un ballet. Des del punt de vista tècnic, Wagner, que en la precedent òpera Tristan und Isolde havia assolit les màximes quotes de cromatisme i una harmonia que fregava l'atonalitat, amb Die Meistersinger fa una regressió a l'estricta escala diatònica. Die Meistersinger és també intertextual: com a L'Orfeo i Die Zauberflöte es tracta d'una composició musical en la qual la música mateixa és el centre de la història.
Die Meistersinger von Nürnberg і Història de l'òpera · Die Meistersinger von Nürnberg і L'anell dels Nibelungs ·
Die Walküre
Die Walküre (en alemany, La valquíria) és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner.
Die Walküre і Història de l'òpera · Die Walküre і L'anell dels Nibelungs ·
Fagot
Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.
Fagot і Història de l'òpera · Fagot і L'anell dels Nibelungs ·
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Flauta і Història de l'òpera · Flauta і L'anell dels Nibelungs ·
Götterdämmerung
Götterdämmerung (en alemany, El crepuscle dels déus o El capvespre dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen ('L'anell del Nibelung'), de Richard Wagner.
Götterdämmerung і Història de l'òpera · Götterdämmerung і L'anell dels Nibelungs ·
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Gran Teatre del Liceu і Història de l'òpera · Gran Teatre del Liceu і L'anell dels Nibelungs ·
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Harmonia musical і Història de l'òpera · Harmonia musical і L'anell dels Nibelungs ·
Leitmotiv
Un leitmotiv (de l'alemany, 'motiu conductor') és una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art.
Història de l'òpera і Leitmotiv · L'anell dels Nibelungs і Leitmotiv ·
Llibret
El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.
Història de l'òpera і Llibret · L'anell dels Nibelungs і Llibret ·
Mezzosoprano
La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt.
Història de l'òpera і Mezzosoprano · L'anell dels Nibelungs і Mezzosoprano ·
Mitologia germànica
La mitologia germànica és un terme ampli per designar els mites associats amb l'històric paganisme germànic, el conjunt de creences professades pels antics pobles germànics abans de la cristianització, en diferents regions del Nord d'Europa, com l'antiga Germània, Escandinàvia, Islàndia, les illes Òrcades i Shetland, la costa més meridional d'Escòcia o la part oriental d'Anglaterra.
Història de l'òpera і Mitologia germànica · L'anell dels Nibelungs і Mitologia germànica ·
Oboè
Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.
Història de l'òpera і Oboè · L'anell dels Nibelungs і Oboè ·
Orquestra
Una orquestra és un conjunt instrumental.
Història de l'òpera і Orquestra · L'anell dels Nibelungs і Orquestra ·
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Història de l'òpera і Richard Wagner · L'anell dels Nibelungs і Richard Wagner ·
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Història de l'òpera і Segle XX · L'anell dels Nibelungs і Segle XX ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de l'òpera і Segona Guerra Mundial · L'anell dels Nibelungs і Segona Guerra Mundial ·
Siegfried (Wagner)
Siegfried és la tercera de quatre òperes que formen part de la tetralogia Der Ring des Nibelungen, composta per Richard Wagner amb un llibret del mateix compositor basat en el poema èpic medieval alemany Das Nibelungenlied i en la saga islandesa Edda Major.
Història de l'òpera і Siegfried (Wagner) · L'anell dels Nibelungs і Siegfried (Wagner) ·
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Història de l'òpera і Soprano · L'anell dels Nibelungs і Soprano ·
Tenor
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.
Història de l'òpera і Tenor · L'anell dels Nibelungs і Tenor ·
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
Història de l'òpera і Tristan und Isolde · L'anell dels Nibelungs і Tristan und Isolde ·
Trompa (instrument)
La trompa és un instrument aeròfon, de vent-metall, consistent en un tub obert, llarg i cònic, enrotllat circularment diverses vegades, o també plegat sobre si mateix.
Història de l'òpera і Trompa (instrument) · L'anell dels Nibelungs і Trompa (instrument) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'òpera і L'anell dels Nibelungs
- Què tenen en comú Història de l'òpera і L'anell dels Nibelungs
- Semblances entre Història de l'òpera і L'anell dels Nibelungs
Comparació entre Història de l'òpera і L'anell dels Nibelungs
Història de l'òpera té 798 relacions, mentre que L'anell dels Nibelungs té 152. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 3.16% = 30 / (798 + 152).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'òpera і L'anell dels Nibelungs. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: