Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Democràcia і Federalisme
Democràcia і Federalisme tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Argentina, Brasil, Democràcia directa, Democràcia participativa, Democràcia representativa, Estats Units d'Amèrica, Forma de govern, França, Govern, Separació de poders, Sobirania, Suïssa, Veneçuela.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Democràcia · Anarquisme і Federalisme ·
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Argentina і Democràcia · Argentina і Federalisme ·
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Brasil і Democràcia · Brasil і Federalisme ·
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Democràcia і Democràcia directa · Democràcia directa і Federalisme ·
Democràcia participativa
Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig. Assemblea popular d'indignats el 19 de maig a València. Manifestació en contra de les retallades socials Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del 27 de maig de 2011 Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa.
Democràcia і Democràcia participativa · Democràcia participativa і Federalisme ·
Democràcia representativa
tipo.
Democràcia і Democràcia representativa · Democràcia representativa і Federalisme ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Democràcia і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Federalisme ·
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Democràcia і Forma de govern · Federalisme і Forma de govern ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Democràcia і França · Federalisme і França ·
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Democràcia і Govern · Federalisme і Govern ·
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Democràcia і Separació de poders · Federalisme і Separació de poders ·
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Democràcia і Sobirania · Federalisme і Sobirania ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Democràcia і Suïssa · Federalisme і Suïssa ·
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Democràcia і Federalisme
- Què tenen en comú Democràcia і Federalisme
- Semblances entre Democràcia і Federalisme
Comparació entre Democràcia і Federalisme
Democràcia té 126 relacions, mentre que Federalisme té 55. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 7.73% = 14 / (126 + 55).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Democràcia і Federalisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
