SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 468 les relacions: Abril, Absolutisme, Aeque principaliter, Agost, Alteracions d'Aragó, Amèrica, Anglaterra, Anglicanisme, Anne Jules de Noailles, Antic Règim, Antoine V de Gramont, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Antonio Pérez del Hierro, Aragó, Aragonès, Aragonesos, Argent, Aristocràcia, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Artois, Arxiu del Regne de València, Asiento, Asiento de Negros, Asientos, Astúries, Austriacistes, Étienne de La Boétie, Àfrica, Àsia, Àustria, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Cadis (1702), Batalla de la badia de Vigo, Batalla de Malplaquet, Batalla de Ramillies, Batalla de Rocroi, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batle general del Regne de València, Batlle general de Catalunya, Bill of Rights de 1689, Bisbat de Sogorb-Castelló, Borgonya, Burgos, Cadastre, Cadis, Cambra de Castella, Capítol de cort, Capità general, ... Ampliar l'índex (418 més) » « Shrink índex

2. Drets lingüístics
3. Història del País Valencià
4. Principat de Catalunya

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Abril

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Veure Decrets de Nova Planta і Absolutisme

Aeque principaliter

Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.

Veure Decrets de Nova Planta і Aeque principaliter

Agost

L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Agost

Alteracions d'Aragó

Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.

Veure Decrets de Nova Planta і Alteracions d'Aragó

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Decrets de Nova Planta і Amèrica

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Decrets de Nova Planta і Anglaterra

Anglicanisme

Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Veure Decrets de Nova Planta і Anglicanisme

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Veure Decrets de Nova Planta і Anne Jules de Noailles

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Veure Decrets de Nova Planta і Antic Règim

Antoine V de Gramont

Antoine V de Gramont, duc de Guiche o Antoni de Gramont (1672 - 16 de setembre de 1725) fou un militar francès membre de la família Gramont.

Veure Decrets de Nova Planta і Antoine V de Gramont

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Veure Decrets de Nova Planta і Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina

Antonio Pérez del Hierro

Antonio Pérez del Hierro (Valdeconcha, Regne de Castella, 1540 - París, França, 7 d'abril de 1611).

Veure Decrets de Nova Planta і Antonio Pérez del Hierro

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Decrets de Nova Planta і Aragó

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Decrets de Nova Planta і Aragonès

Aragonesos

Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals.

Veure Decrets de Nova Planta і Aragonesos

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Veure Decrets de Nova Planta і Argent

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Veure Decrets de Nova Planta і Aristocràcia

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Veure Decrets de Nova Planta і Armand Jean du Plessis de Richelieu

Artois

Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Veure Decrets de Nova Planta і Artois

Arxiu del Regne de València

L'Arxiu del Regne de València és un arxiu històric que custodia documents del Regne de València.

Veure Decrets de Nova Planta і Arxiu del Regne de València

Asiento

Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p.

Veure Decrets de Nova Planta і Asiento

Asiento de Negros

Portada de la traducció anglesa del contracte Asiento signat per Gran Bretanya i Espanya el 1713 com a part del tractat d'Utrecht que va posar fi a la Guerra de Successió. El contracte atorgava drets exclusius a Gran Bretanya per vendre esclaus a les Índies espanyoles. El va ser un contracte de monopoli entre la Corona espanyola i diversos comerciants pel dret a proporcionar esclaus africans a les colònies d'Amèrica espanyola L'Imperi espanyol rarament es dedicava al tràfic transatlàntic d'esclaus directament des de la mateixa Àfrica, optant en canvi per contractar la importació a comerciants estrangers de nacions més destacades d'aquesta part del món; típicament portuguesos i genovesos, però més tard holandesos, francesos i britànics.

Veure Decrets de Nova Planta і Asiento de Negros

Asientos

Asientos és un municipi de l'estat d'Hidalgo.

Veure Decrets de Nova Planta і Asientos

Astúries

El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.

Veure Decrets de Nova Planta і Astúries

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Veure Decrets de Nova Planta і Austriacistes

Étienne de La Boétie

Étienne de La Boétie, en occità Esteve de La Boetiá, (Sarlat e la Canedat (Perigord), 1 de novembre de 1530 - Germinhan (Bordeus), 18 d'agost de 1563) va ser un escriptor, filòsof i polític francès del Renaixement.

Veure Decrets de Nova Planta і Étienne de La Boétie

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Decrets de Nova Planta і Àfrica

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Decrets de Nova Planta і Àsia

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Decrets de Nova Planta і Àustria

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Decrets de Nova Planta і Barcelona

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Batalla d'Almansa

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Veure Decrets de Nova Planta і Batalla de Cadis (1702)

Batalla de la badia de Vigo

La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.

Veure Decrets de Nova Planta і Batalla de la badia de Vigo

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Veure Decrets de Nova Planta і Batalla de Malplaquet

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.

Veure Decrets de Nova Planta і Batalla de Ramillies

Batalla de Rocroi

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.

Veure Decrets de Nova Planta і Batalla de Rocroi

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Veure Decrets de Nova Planta і Batalla de Villaviciosa de Tajuña

Batle general del Regne de València

El Batle general era un càrrec del Regne de València, que estava encarregat d'administrar el patrimoni del rei.

Veure Decrets de Nova Planta і Batle general del Regne de València

Batlle general de Catalunya

El batlle general de Catalunya va ser una figura administrativa incorporada pel rei Pere II de Catalunya-Aragó, l'ofici va ser reglamentat el 1347, amb funcions sobre la tresoreria reial i, en general, sobre tot el que afectava el patrimoni reial, que comprenia tant el domini públic (mines, salines, pastures, boscos, aigües, drets de caça i pesca), monopolis reials de serveis públics (molins, forns, carnisseries, banys, etc.), rendes i drets dominicals o emfitèutics (delmes, tasques, etc.), com, d'altra banda, censos, drets d'establiment emfitèutic, firma, lluïsmes, etc., imposts reials de diversa mena, impostos sobre pas marítim o terrestre de bestiar o mercaderies, drets de duana, etc.

Veure Decrets de Nova Planta і Batlle general de Catalunya

Bill of Rights de 1689

La Carta de drets o Declaració de drets (en anglès Bill of Rights) és un document redactat a Anglaterra el 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillem d'Orange, per a poder succeir al rei Jaume II.

Veure Decrets de Nova Planta і Bill of Rights de 1689

Bisbat de Sogorb-Castelló

El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Veure Decrets de Nova Planta і Bisbat de Sogorb-Castelló

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Veure Decrets de Nova Planta і Borgonya

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Veure Decrets de Nova Planta і Burgos

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Veure Decrets de Nova Planta і Cadastre

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Decrets de Nova Planta і Cadis

Cambra de Castella

La Cambra de Castella fou un consell privat de la Monarquia espanyola, encarregat d'aconsellar al rei en els nomenaments, l'administració de la gràcia i mercès reals, concepte jurídic propi del poder que exerceixen els reis per la seva mera voluntat.

Veure Decrets de Nova Planta і Cambra de Castella

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Veure Decrets de Nova Planta і Capítol de cort

Capità general

El capità general és un grau militar.

Veure Decrets de Nova Planta і Capità general

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

Veure Decrets de Nova Planta і Capità general de Catalunya

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

Veure Decrets de Nova Planta і Capità general de València

Carles de França (duc de Berry)

Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly-le-Roi 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Veure Decrets de Nova Planta і Carles de França (duc de Berry)

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Veure Decrets de Nova Planta і Carles II de Castella

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Veure Decrets de Nova Planta і Carles III d'Espanya

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Decrets de Nova Planta і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Veure Decrets de Nova Planta і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carta de Logu

Primera pàgina de la Carta de Logu La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.

Veure Decrets de Nova Planta і Carta de Logu

Casa de la Contractació d'Índies

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.

Veure Decrets de Nova Planta і Casa de la Contractació d'Índies

Casa de Medinaceli

Armes dels de la Cerda La Casa de Medinaceli s'origina amb Alfons X, rei de Castella, i Violant d'Aragó (1235-), filla de Violant d'Hongria (1219-1251), que van tenir dos fills: el petit Sanç IV de Castella, que continua la casa reial de Castella, i l'hereu Ferran de la Cerda (mort el 1275), casat amb Blanca de França.

Veure Decrets de Nova Planta і Casa de Medinaceli

Castell de Santo Antón

El castell de Santo Antón és un castell del que formava part, juntament amb els castells de Santa Cruz i San Diego, d'una xarxa estratègica de castells i bateries per a la defensa de la ciutat de la Corunya, a Galícia.

Veure Decrets de Nova Planta і Castell de Santo Antón

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Veure Decrets de Nova Planta і Castella

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Decrets de Nova Planta і Castellà

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Decrets de Nova Planta і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Decrets de Nova Planta і Catalunya

César d'Estrées

César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i cardenal.

Veure Decrets de Nova Planta і César d'Estrées

Circa

Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Veure Decrets de Nova Planta і Circa

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Veure Decrets de Nova Planta і Codi Civil de Catalunya

Comanda

comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda –encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.

Veure Decrets de Nova Planta і Comanda

Concòrdia de Segòvia

La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dona naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

Veure Decrets de Nova Planta і Concòrdia de Segòvia

Consell d'Aragó

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell d'Aragó

Consell d'Índies

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell d'Índies

Consell d'Estat d'Espanya

Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell d'Estat d'Espanya

Consell d'Itàlia

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell d'Itàlia

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell de Castella

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell de Cent

Consell de Flandes

Territoris adscrits al '''Consell de Flandes''' El Consell de Flandes era la institució de govern de la monarquia espanyola dels Àustries encarregada de les qüestions dels Països Baixos espanyols.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell de Flandes

Consell de guerra

Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell de guerra

Consell de Portugal

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Portugal va ser creat per Felip II de Castella el 1582 pel seu compromís en les Corts de Tomar, amb la finalitat d'assessorar la bona administració d'aquest territori després de la seva incorporació a la Monarquia d'Espanya, i sobretot amb la idea de controlar la seva important activitat naval.

Veure Decrets de Nova Planta і Consell de Portugal

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Veure Decrets de Nova Planta і Conseller en cap de Barcelona

Consells de la Monarquia d'Espanya

Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.

Veure Decrets de Nova Planta і Consells de la Monarquia d'Espanya

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Veure Decrets de Nova Planta і Consolat de Mar

Constitució Espanyola de 1837

Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.

Veure Decrets de Nova Planta і Constitució Espanyola de 1837

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Veure Decrets de Nova Planta і Constitució espanyola de 1978

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Veure Decrets de Nova Planta і Constitucions catalanes

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Veure Decrets de Nova Planta і Construcció de l'estat liberal a Espanya

Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

Veure Decrets de Nova Planta і Contracte social

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Decrets de Nova Planta і Corona d'Aragó

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Veure Decrets de Nova Planta і Corona de Castella i Lleó

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Veure Decrets de Nova Planta і Corpus de Sang

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Veure Decrets de Nova Planta і Corregiment

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Veure Decrets de Nova Planta і Corts Catalanes

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Veure Decrets de Nova Planta і Corts d'Aragó

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Veure Decrets de Nova Planta і Corts de Barcelona (1701-1702)

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Veure Decrets de Nova Planta і Corts de Castella

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Veure Decrets de Nova Planta і Corts forals valencianes

Costum

Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.

Veure Decrets de Nova Planta і Costum

Crioll

Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Veure Decrets de Nova Planta і Crioll

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Veure Decrets de Nova Planta і Cronologia de la repressió del català

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Veure Decrets de Nova Planta і Desembarcament de Barcelona

Desembre

Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Desembre

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Veure Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Veure Decrets de Nova Planta і Diputació del General del Regne d'Aragó

Dret civil valencià

El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.

Veure Decrets de Nova Planta і Dret civil valencià

Dret comú

El dret comú (en llatí, ius commune) és un terme que fa referència a un dret que s'aplica a la generalitat dels casos o aplicable en oposició a un dret propi.

Veure Decrets de Nova Planta і Dret comú

Dret de conquesta

Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Veure Decrets de Nova Planta і Dret de conquesta

Dret diví dels reis

El dret diví dels reis és una doctrina política i religiosa europea darrera de l'absolutisme polític.

Veure Decrets de Nova Planta і Dret diví dels reis

Dret públic

El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat dimperium.

Veure Decrets de Nova Planta і Dret públic

Dret privat

El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública.

Veure Decrets de Nova Planta і Dret privat

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.

Veure Decrets de Nova Planta і Drets històrics

Ducat d'Orleans

El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.

Veure Decrets de Nova Planta і Ducat d'Orleans

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Veure Decrets de Nova Planta і Ducat de Màntua

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Veure Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Veure Decrets de Nova Planta і Ducat de Savoia

El Justícia del Regne de València

El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials, no sols de la ciutat de València, molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707.

Veure Decrets de Nova Planta і El Justícia del Regne de València

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Veure Decrets de Nova Planta і Enric IV de França

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Veure Decrets de Nova Planta і Enric VIII d'Anglaterra

Erasme de Rotterdam

va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.

Veure Decrets de Nova Planta і Erasme de Rotterdam

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Decrets de Nova Planta і Escolàstica

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Decrets de Nova Planta і Espanya

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Veure Decrets de Nova Planta і Espanya (geografia)

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Veure Decrets de Nova Planta і Estaments

Estat Modern

L'Estat modern va sorgir entre els segles  i, quan els reis van aprofitar la fi de l'edat mitjana i la crisi del feudalisme per reprendre el seu poder.

Veure Decrets de Nova Planta і Estat Modern

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Veure Decrets de Nova Planta і Estat nació

Estudi General de Barcelona

L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Veure Decrets de Nova Planta і Estudi General de Barcelona

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Decrets de Nova Planta і Europa

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Veure Decrets de Nova Planta і Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

Farinelli (castrat)

Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del.

Veure Decrets de Nova Planta і Farinelli (castrat)

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і Febrer

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Veure Decrets de Nova Planta і Felip d'Orleans, Regent de França

Felip de Ferran i de Çacirera

Felip de Ferran i de Çacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.

Veure Decrets de Nova Planta і Felip de Ferran i de Çacirera

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Veure Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya

Ferdinand de Marsin

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Ferdinand de Marsin

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.

Veure Decrets de Nova Planta і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic

Flota d'Índies

XVI. La Flota d'Índies era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.

Veure Decrets de Nova Planta і Flota d'Índies

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Decrets de Nova Planta і França

François Fénelon

François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic.

Veure Decrets de Nova Planta і François Fénelon

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Veure Decrets de Nova Planta і Franc Comtat

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Veure Decrets de Nova Planta і Francesc Ametller i Perer

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Veure Decrets de Nova Planta і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Pío de Saboya y Moura

Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares.

Veure Decrets de Nova Planta і Francisco Pío de Saboya y Moura

Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.

Veure Decrets de Nova Planta і Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Suárez

Francisco Suárez (Granada, 1548 - Lisboa, 1617) fou un jesuïta, destacat filòsof i teòleg de l'edat moderna.

Veure Decrets de Nova Planta і Francisco Suárez

Fuero Juzgo

Hom denomina Fuero Juzgo el cos legal elaborat a Castella el 1241 per Ferran III i que constitueix la traducció del Liber Iudiciorum de l'any 654, escrita en llengua romanç, promulgat en l'època visigoda.

Veure Decrets de Nova Planta і Fuero Juzgo

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.

Veure Decrets de Nova Planta і Furs

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Veure Decrets de Nova Planta і Furs d'Aragó

Furs de Sobrarb

Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.

Veure Decrets de Nova Planta і Furs de Sobrarb

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Veure Decrets de Nova Planta і Furs de València

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Decrets de Nova Planta і Galícia

Gal·licanisme

El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.

Veure Decrets de Nova Planta і Gal·licanisme

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Veure Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Veure Decrets de Nova Planta і Generalitat republicana

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Veure Decrets de Nova Planta і Generalitat Valenciana

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure Decrets de Nova Planta і Gibraltar

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Veure Decrets de Nova Planta і Gottfried Wilhelm Leibniz

Governador General del Regne de València

El Governador General del Regne de València va ser el segon càrrec polític de major importància al Regne de València, seguit del Lloctinent General del Regne de València, i en cas d'absències i malalties el substituïa el Portant-veus del Governador.

Veure Decrets de Nova Planta і Governador General del Regne de València

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Veure Decrets de Nova Planta і Gran i General Consell

Grandesa d'Espanya

Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.

Veure Decrets de Nova Planta і Grandesa d'Espanya

Graus dels Mossos d'Esquadra

El cos dels Mossos d'Esquadra té els següents graus.

Veure Decrets de Nova Planta і Graus dels Mossos d'Esquadra

Guàrdia de corps

Una guàrdia de corps era un tipus de tropa de casa reial.

Veure Decrets de Nova Planta і Guàrdia de corps

Guerra de Devolució

La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra de Devolució

Guerra de la Quàdruple Aliança

La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra de la Quàdruple Aliança

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió de Polònia

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra dels Nou Anys

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra dels Trenta Anys

Guerra Francoholandesa

La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Veure Decrets de Nova Planta і Guerra Francoholandesa

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Veure Decrets de Nova Planta і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Henry d'Harcourt

Henry d'Harcourt, duc d'Harcourt (1654 - 1718), par i mariscal de França, marquès de Beuvron i duc d'Harcourt.

Veure Decrets de Nova Planta і Henry d'Harcourt

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Veure Decrets de Nova Planta і Herència

Herència borgonyona

Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Herència borgonyona

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Veure Decrets de Nova Planta і Idioma

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Decrets de Nova Planta і Imperi Otomà

In persona episcopi

In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex.

Veure Decrets de Nova Planta і In persona episcopi

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Decrets de Nova Planta і Inquisició

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Decrets de Nova Planta і Inquisició espanyola

Isabel Farnese

Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.

Veure Decrets de Nova Planta і Isabel Farnese

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Veure Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.

Veure Decrets de Nova Planta і Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacques-Bénigne Bossuet

''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.

Veure Decrets de Nova Planta і Jacques-Bénigne Bossuet

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і James Fitz-James Stuart

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Veure Decrets de Nova Planta і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jean Bodin

Jean Bodin (Angers, 1530 - Laon, 1596) fou un filòsof, politòleg i jurista francès, membre del Parlament de París i professor de Dret a Tolosa.

Veure Decrets de Nova Planta і Jean Bodin

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Veure Decrets de Nova Planta і Jean Orry

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Veure Decrets de Nova Planta і John Locke

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Veure Decrets de Nova Planta і Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi Mata i Viadiu

Jordi Mata i Viadiu (Barcelona, 27 de febrer de 1966) és un escriptor català.

Veure Decrets de Nova Planta і Jordi Mata i Viadiu

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano

José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, marquès de Grimaldo (1664 - 1733).

Veure Decrets de Nova Planta і José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano

José de Solís y Valderrábano

José de Solís y Valderrábano, I duc de Montellano (Salamanca, 15 d'abril de 1643 - 1713) va ser un noble i home d'estat castellà durant els regnats de Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і José de Solís y Valderrábano

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V.

Veure Decrets de Nova Planta і José Patiño Rosales

Joseph Addison

Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.

Veure Decrets de Nova Planta і Joseph Addison

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta

Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta (Segura, 19 d'octubre de 1683 - Madrid, 21 d'octubre de 1731/1733) va ser un polític i noble espanyol, actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Prototip de l'hidalgo rural de les províncies basques, era fill de León de Orendain Gulisasti y d'Ana María de Azpilcueta.

Veure Decrets de Nova Planta і Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia.

Veure Decrets de Nova Planta і Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

Juan de Mariana

Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.

Veure Decrets de Nova Planta і Juan de Mariana

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, by Frederik Bouttats Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.

Veure Decrets de Nova Planta і Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca

Juan Guillermo Ripperdá

Johan Willem Ripperdá (Oldehove, 1680-Tetuan, 1737), més conegut com a Juan Guillermo Ripperdá, baró i després duc de Ripperdá, va ser un aventurer d'origen holandès al servei de la corona espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Juan Guillermo Ripperdá

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.

Veure Decrets de Nova Planta і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León

Julio Alberoni

Giulio Alberoni, també conegut, en castellà, com Julio Alberoni (Fiorenzicola, 31 de maig de 1664 - 1664 - Piacenza, 16 de juny, 1752) va ser un cardenal italià, que fou un primer ministre de Felip V. Nasqué dins una família humil –era fill d'un vinyater– al ducat de Parma (actualment a Itàlia); primerament s'educà a l'escola de monjos barnabites de Piacenza, i més tard, per mediació dels vicelegats papals de Ravenna, estudià la carrera eclesiàstica.

Veure Decrets de Nova Planta і Julio Alberoni

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Juliol

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Veure Decrets de Nova Planta і Junta de Braços

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Juny

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Veure Decrets de Nova Planta і Justícia d'Aragó

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Veure Decrets de Nova Planta і La Corunya

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Veure Decrets de Nova Planta і La Haia

Las Siete Partidas

Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.

Veure Decrets de Nova Planta і Las Siete Partidas

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Veure Decrets de Nova Planta і Legislació

Leviatan (Hobbes)

El Leviatan (en anglès, Leviathan) és un llibre sobre política del filòsof Thomas Hobbes.

Veure Decrets de Nova Planta і Leviatan (Hobbes)

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Veure Decrets de Nova Planta і Liberalisme

Lleis d'Índies

Les Lleis d'Índies (o Lleis Noves) són un seguit de lleis, promulgades el 20 de novembre de 1542 per Carles I d'Espanya amb l'objectiu de prohibir el sistema de la Encomienda (comanda, en català), i tots els abusos derivats d'aquest, així com definir els impostos que els colons havien de pagar al rei.

Veure Decrets de Nova Planta і Lleis d'Índies

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Veure Decrets de Nova Planta і Llista de reis d'Espanya

Lluís de França (duc de Borgonya)

''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.

Veure Decrets de Nova Planta і Lluís de França (duc de Borgonya)

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Veure Decrets de Nova Planta і Lluís I d'Espanya

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Veure Decrets de Nova Planta і Lluís XIII de França

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Decrets de Nova Planta і Londres

Louis de Rouvroy

, més conegut com a duc de Saint-Simon, va ser un polític, memorialista i historiador francès del, d'excepcional agudesa psicològica i poques llibertat de ploma.

Veure Decrets de Nova Planta і Louis de Rouvroy

Luis de Molina

fou un jesuïta, teòleg i jurista castellà.

Veure Decrets de Nova Planta і Luis de Molina

Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.

Veure Decrets de Nova Planta і Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Veure Decrets de Nova Planta і Luis Manuel Fernández Portocarrero

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Veure Decrets de Nova Planta і Luxemburg

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Decrets de Nova Planta і Maó

Madame de Maintenon

Françoise d'Aubigné, marquesa de Maintenon, més coneguda com a Madame de Maintenon (Niort, 27 de novembre de 1635-Saint-Cyr-l'École, 15 d'abril de 1719, fou, secretament, la darrera esposa del rei Lluís XIV de França, amb qui es casà la nit del 9 al 10 d'octubre de 1685.

Veure Decrets de Nova Planta і Madame de Maintenon

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Decrets de Nova Planta і Madrid

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Maig

Malenconia

La malenconia, melancolia o melangia (del grec clàssic, «negre» i, «bilis»), un concepte que sovint es pot confondre amb la depressió (del llatí depressus, «abatiment»), és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància.

Veure Decrets de Nova Planta і Malenconia

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya

Manuel Arias y Porres

Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.

Veure Decrets de Nova Planta і Manuel Arias y Porres

Manuel de Coloma y Escolano

Manuel de Coloma y Escolano, II marquès de Canales (Madrid, 1637 - Salamanca, 1717) home d'estat castellà, ocupà diversos càrrecs durant la darrera fase del regnat de Carles II de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Manuel de Coloma y Escolano

Manuel de Vadillo y Velasco

Manuel de Vadillo y Velasco (Ciella, ? - Madrid?, 1729) Polític castellà, secretari del Despatx de Justícia Era parent de Pedro Cayetano Fernández del Campo, a qui substituí el 1714 a la Secretaria del Despatx de Justícia.

Veure Decrets de Nova Planta і Manuel de Vadillo y Velasco

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (Pamplona, 1641 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.

Veure Decrets de Nova Planta і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Març

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Veure Decrets de Nova Planta і Maria Lluïsa de Savoia

Marie-Anne de La Trémoille

s) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Marie-Anne de La Trémoille

Marquès de Louville

Carles August de Allonville, marquès de Louville (Louville-la-Chenard, 18 de maig de 1664- ibídem, 20 d'agost de 1731) fou un noble francès, tingué un destacat protagonisme en els primers tres anys del regnat de Felip V de Castella, i posteriorment al Regne de França durant la regència del duc Felip III d'Orleans.

Veure Decrets de Nova Planta і Marquès de Louville

Marquesat de Finale

El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.

Veure Decrets de Nova Planta і Marquesat de Finale

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Veure Decrets de Nova Planta і Melchor Rafael de Macanaz

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Decrets de Nova Planta і Menorca

Michel-Jean Amelot

Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.

Veure Decrets de Nova Planta і Michel-Jean Amelot

Miguel Jacinto Meléndez

Felip V d'Espanya, per Miguel Jacinto Meléndez (1705). Miguel Jacinto Meléndez (1679-1734) va ser un pintor espanyol.

Veure Decrets de Nova Planta і Miguel Jacinto Meléndez

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Veure Decrets de Nova Planta і Minoria nacional

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Decrets de Nova Planta і Monarca

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Decrets de Nova Planta і Monarquia

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Veure Decrets de Nova Planta і Monarquia absoluta

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Veure Decrets de Nova Planta і Monarquia Absoluta Borbònica

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Veure Decrets de Nova Planta і Monarquia Catòlica

Monarquia composta

Una monarquia composta és un tipus de monarquia (en el sentit de forma d'Estat) que es caracteritza per haver estat formada de resultes de l'agregació de diverses unitats polítiques per via d'unió dinàstica o hereditària dels seus sobirans, i de manera menys freqüent, per conquesta militar.

Veure Decrets de Nova Planta і Monarquia composta

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і Moneda catalana

Nació espanyola

Banderes a l'entrada del Senat. Reial Decret de Nova Planta de Catalunya Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (10 de juliol del 2010) Nació espanyola, també referida com a Poble espanyol, és un concepte jurídic definit per la vigent Constitució Espanyola de 1978 que fixa quin és el subjecte polític que legalment és titular i del que emana tota font de sobirania, i que fou legitimat pel Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978.

Veure Decrets de Nova Planta і Nació espanyola

Nacionalitat

La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat.

Veure Decrets de Nova Planta і Nacionalitat

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Veure Decrets de Nova Planta і Navarra

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Veure Decrets de Nova Planta і Nicolau Maquiavel

Norma jurídica

La norma jurídica és una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord amb un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció.

Veure Decrets de Nova Planta і Norma jurídica

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Novembre

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Decrets de Nova Planta і Or

Orà

Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.

Veure Decrets de Nova Planta і Orà

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Veure Decrets de Nova Planta і Orde del Toisó d'Or

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Decrets de Nova Planta і País Basc

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Veure Decrets de Nova Planta і Països Baixos espanyols

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Veure Decrets de Nova Planta і Pactes de Família

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Veure Decrets de Nova Planta і Pactisme

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Decrets de Nova Planta і Palma

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Decrets de Nova Planta і Papa

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Decrets de Nova Planta і París

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

fou un noble i erudit català.

Veure Decrets de Nova Planta і Pau Ignasi de Dalmases i Ros

Pedro Cayetano Fernández del Campo

Pedro Cayetano Fernández del Campo Angulo y Velasco y Salvatierra, II marquès de Mejorada i de la Breña (Madrid, 22 d'abril de 1656 - Madrid, 16 de maig de 1721) home d'estat castellà partidari de l'absolutisme, ocupà la secretaria del Despatx Universal durant els primers de Felip V de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Pedro Cayetano Fernández del Campo

Pedro Sarmiento y Toledo

Pedro Sarmiento y Toledo, III marquès de Mancera (c. 1625-1715) i III comte de Gondomar.

Veure Decrets de Nova Planta і Pedro Sarmiento y Toledo

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Veure Decrets de Nova Planta і Pere Joan Barceló i Anguera

Pierre Robinet

Pierre Robinet (en castellà: Pedro Robinet) (-) Jesuïta francès.

Veure Decrets de Nova Planta і Pierre Robinet

Plet del virrei estranger

Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).

Veure Decrets de Nova Planta і Plet del virrei estranger

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Veure Decrets de Nova Planta і Potestas

Pragmàtica sanció

Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.

Veure Decrets de Nova Planta і Pragmàtica sanció

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Veure Decrets de Nova Planta і Presa de Gibraltar

Presidis Toscans

Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.

Veure Decrets de Nova Planta і Presidis Toscans

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya

Privat

Gabrielle de Polastron, duquesa de Polignac El privat o favorit és un càrrec històric representat per una persona en qui el rei tenia confiança, i que dirigia bona part dels afers de l'Estat.

Veure Decrets de Nova Planta і Privat

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Veure Decrets de Nova Planta і Privilegi

Privilegi de manifestació

El Privilegi de manifestació era un privilegi exercit pel Justícia d'Aragó per intervenir en els tribunals i oficials reals.

Veure Decrets de Nova Planta і Privilegi de manifestació

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Veure Decrets de Nova Planta і Província

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Veure Decrets de Nova Planta і Províncies Unides

Raó d'estat

La raó d'Estat és una expressió que significa assumir i actuar d'acord amb els interessos propis de l'Estat (per exemple, de la seva pervivència o enfortiment).

Veure Decrets de Nova Planta і Raó d'estat

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Veure Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Veure Decrets de Nova Planta і Ral

Règim polisinodial

Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del).

Veure Decrets de Nova Planta і Règim polisinodial

Rebel·lió

La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Veure Decrets de Nova Planta і Rebel·lió

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya és un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliança pactada «per la llibertat de Catalunya», demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una «Republica Libera de Cathalunya».

Veure Decrets de Nova Planta і Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Veure Decrets de Nova Planta і Reforma Protestant

Regalisme

El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles  i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.

Veure Decrets de Nova Planta і Regalisme

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Veure Decrets de Nova Planta і Regnat d'Isabel II d'Espanya

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de França

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de Navarra

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de Sardenya

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de Sicília

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Decrets de Nova Planta і Regne de València

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial audiència

Reial Audiència de Canàries

La Reial Audiència de Canàries va ser un òrgan d'administració de justícia, -una Reial Audiència- de la Corona de Castella establert a Gran Canària el 1526.Tenia competències judicials en assumptes civils i criminals, però a diferència de les Cancelleries castellanes no tenia competències de govern.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Canàries

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

Reial Audiència de Galícia

Ordenances de la Reial Audiència del Regne de Galícia, impresses a la ciutat de la Corunya per Antonio Frayz l'any 1679.Fco-Javier López Vallo http://www.estudioshistoricos.com/wp-content/uploads/2014/10/jlv_01.pdf "Frayz imprimió en La Coruña las Ordenanzas de la Real Audiencia de Galicia La Reial Audiència de Galícia va ser un tribunal creat el 1480 per a la restauració de la justícia real i la submissió dels senyors, en el context de la pacificació del Regne de Galícia en temps dels Reis Catòlics.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Galícia

Reial Audiència de Mallorca

La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Mallorca

Reial Audiència de Sevilla

La Reial Audiència de Sevilla va ser un òrgan d'administració de justícia, —una reial audiència— de la Corona de Castella establert a la ciutat de Sevilla el 1525.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Sevilla

Reial Audiència de València

La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València (borbònica)

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

Reial decret

En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.

Veure Decrets de Nova Planta і Reial decret

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Veure Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і René de Froulay de Tessé

Representació de Greuges

La Representació o Memorial de Greuges (en castellà: Representación o Memorial de Agravios) fou el document reivindicatiu que a les úniques Corts que va convocar Carles III d'Espanya, el 1760, presentaren conjuntament els diputats representants de les capitals de l'extinta Corona d'Aragó (Saragossa, València, la ciutat de Mallorca i Barcelona).

Veure Decrets de Nova Planta і Representació de Greuges

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Veure Decrets de Nova Planta і Revolta de les Comunitats de Castella

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Veure Decrets de Nova Planta і Revolució Gloriosa

Rodrigo Manuel Manrique de Lara

Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya.

Veure Decrets de Nova Planta і Rodrigo Manuel Manrique de Lara

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic

Sal comuna

Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Veure Decrets de Nova Planta і Sal comuna

San Jerónimo el Real

San Jerónimo el Real, anomenat popularment «Los Jerónimos», és un temple parroquial catòlic de Madrid, propietat de l'arquebisbat de Madrid.

Veure Decrets de Nova Planta і San Jerónimo el Real

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Veure Decrets de Nova Planta і Santa Seu

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Veure Decrets de Nova Planta і Saragossa

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Decrets de Nova Planta і Sardenya

Secretari d'Estat i del Despatx Universal

El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.

Veure Decrets de Nova Planta і Secretari d'Estat i del Despatx Universal

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Veure Decrets de Nova Planta і Setembre

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1706)

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Veure Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714)

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Setge de Brihuega

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Veure Decrets de Nova Planta і Setge de Gibraltar (1704-1705)

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Decrets de Nova Planta і Sevilla

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Veure Decrets de Nova Planta і Sobirania

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Veure Decrets de Nova Planta і Sometent

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Veure Decrets de Nova Planta і Tabac

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Veure Decrets de Nova Planta і Thomas Hobbes

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Decrets de Nova Planta і Tomàs d'Aquino

Tomisme

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Veure Decrets de Nova Planta і Tomisme

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Veure Decrets de Nova Planta і Tractat de Gènova

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Veure Decrets de Nova Planta і Tractat de la Haia (1701)

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Veure Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Veure Decrets de Nova Planta і Tractat de Viena (1725)

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus

Tribunal de Contrafaccions

El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.

Veure Decrets de Nova Planta і Tribunal de Contrafaccions

Unió d'armes

Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.

Veure Decrets de Nova Planta і Unió d'armes

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Veure Decrets de Nova Planta і Unió personal

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Veure Decrets de Nova Planta і Universitat de Cervera

Usatge

Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.

Veure Decrets de Nova Planta і Usatge

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Veure Decrets de Nova Planta і Utrecht

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Decrets de Nova Planta і València

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Veure Decrets de Nova Planta і Valencians

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Veure Decrets de Nova Planta і Valencià

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Veure Decrets de Nova Planta і Vall d'Aran

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Veure Decrets de Nova Planta і Vegueria

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Veure Decrets de Nova Planta і Versalles

Via fora els adormits

''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.

Veure Decrets de Nova Planta і Via fora els adormits

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Veure Decrets de Nova Planta і Vic

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Decrets de Nova Planta і Viena

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Veure Decrets de Nova Planta і Virregnat de Nova Espanya

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Veure Decrets de Nova Planta і Virregnat de Nova Granada

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Veure Decrets de Nova Planta і Virregnat del Perú

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Veure Decrets de Nova Planta і Xàtiva

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 1 de maig

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 1 de novembre

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 10 de juny

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 10 de novembre

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 11 de juliol

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 11 de setembre

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 12 de gener

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 12 de maig

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 12 de setembre

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 13 d'agost

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 13 de juliol

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 13 de setembre

1469

(Brescia.

Veure Decrets de Nova Planta і 1469

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1475

1494

Països Catalans Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1494

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 15 de juliol

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 15 de setembre

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Veure Decrets de Nova Planta і 1526

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 16 de gener

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 16 de setembre

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Veure Decrets de Nova Planta і 1626

1640

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1640

1643

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1643

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Veure Decrets de Nova Planta і 1652

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1655

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1673

1688

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1688

1689

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1689

1691

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1691

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 17 d'agost

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 17 d'octubre

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 17 de gener

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 17 de setembre

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1700

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Veure Decrets de Nova Planta і 1701

1702

;Món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1702

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1703

1704

miniatura.

Veure Decrets de Nova Planta і 1704

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1705

1706

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1706

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 1707

1708

;Països catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1708

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Veure Decrets de Nova Planta і 1709

1710

;Països catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1710

1711

;Països catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1711

1713

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1713

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure Decrets de Nova Planta і 1714

1715

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1715

1716

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1716

1717

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1717

1719

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1719

1721

Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.

Veure Decrets de Nova Planta і 1721

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1724

1725

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1725

1726

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1726

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Veure Decrets de Nova Planta і 1733

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1736

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1738

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Decrets de Nova Planta і 1746

1760

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1760

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 18 de febrer

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 18 de gener

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 18 de juny

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 18 de setembre

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Decrets de Nova Planta і 1812

1833

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1833

1837

;Països Catalans.

Veure Decrets de Nova Planta і 1837

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 19 de maig

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Decrets de Nova Planta і 1978

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 2 d'octubre

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 2 de gener

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 20 d'agost

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 22 de gener

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 24 de maig

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 24 de març

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 24 de novembre

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 25 d'abril

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 25 de juliol

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 27 de gener

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 28 de desembre

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 28 de febrer

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 28 de juny

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 28 de novembre

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 29 de juny

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 3 de desembre

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 3 de febrer

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 3 de maig

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 3 de novembre

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 30 de juny

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 30 de novembre

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 31 de desembre

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 4 de febrer

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 5 de febrer

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 6 de juliol

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 6 de març

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Decrets de Nova Planta і 7 de febrer

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 7 de setembre

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 8 d'abril

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 8 de maig

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 9 de juliol

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Decrets de Nova Planta і 9 de novembre

Vegeu també

Drets lingüístics

• ABCM-Zweisprachigkeit
• Alta Cerdanya
• Atrició (lingüística)
• Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
• Català septentrional
• Cotlliure
• Declaració Universal dels Drets Lingüístics
• Decrets de Nova Planta
• Drets lingüístics
• Korenització
• La llegenda de Muhlenberg
• Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas
• Llei Toubon
• Llengües de Catalunya
• Llengua nacional
• Llengua regional
• Minoria
• Papa Gregori XI
• Planificació lingüística
• Política lingüística de Letònia
• Referèndum constitucional de Letònia de 2012
• Revitalització lingüística
• Simbol
• Tractat dels Pirineus
• Uniformisme lingüístic a França
• Vallespir
• Vergonha
• Welsh Not

Història del País Valencià

• Batalla de València
• Compromís de Casp
• Comte de Cervera
• Decrets de Nova Planta
• Denominacions del País Valencià
• Diada Nacional del País Valencià
• Emirat de Balànsiya
• Escacs d'amor
• Furs de València
• Guerra dels Dos Peres
• Llibre del Repartiment
• Llista de reis de València
• Maulets (1705)
• Mocadorada
• Prehistòria del País Valencià
• Província de Xàtiva
• Regne de València
• Reial Mestrança de Cavalleria de València
• Riuada de Santa Teresa
• Ruta dels Borja
• Ruta dels Castells del Vinalopó
• Ruta dels clàssics valencians
• Setge d'Alzira
• Teodomir (visigot)
• Unió de València

Principat de Catalunya

• Arxiu de la Corona d'Aragó
• Catalunya del Nord
• Compromís de Casp
• Comtat d'Empúries
• Comtat d'Osona
• Comtat d'Urgell
• Comtat de Barcelona
• Comtat de Cerdanya
• Comtat de Pallars Jussà
• Comtat de Pallars Sobirà
• Comtat del Rosselló
• Consell de Cent
• Consolat de Mar
• Constitucions catalanes
• Corts Catalanes
• Decrets de Nova Planta
• Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
• Francesc de Tamarit
• Generalitat
• Guerra Civil catalana
• Guerra dels Segadors
• Guerra dels catalans
• Guerra dels remences
• Junta de Braços
• Marina de guerra catalana
• Pau Claris i Casademunt
• Principat de Catalunya
• Revolta dels Barretines
• Sagramental
• Sentència de Guadalupe
• Tractat dels Pirineus
• Usatges de Barcelona
• Vegueria

També conegut com Decret de Nova Planta, Decret de Nova Planta de Catalunya, Nova Planta.

, Capità general de Catalunya, Capità general de València, Carles de França (duc de Berry), Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta de Logu, Casa de la Contractació d'Índies, Casa de Medinaceli, Castell de Santo Antón, Castella, Castellà, Català, Catalunya, César d'Estrées, Circa, Codi Civil de Catalunya, Comanda, Concòrdia de Segòvia, Consell d'Aragó, Consell d'Índies, Consell d'Estat d'Espanya, Consell d'Itàlia, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell de Flandes, Consell de guerra, Consell de Portugal, Conseller en cap de Barcelona, Consells de la Monarquia d'Espanya, Consolat de Mar, Constitució Espanyola de 1837, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Contracte social, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corpus de Sang, Corregiment, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Castella, Corts forals valencianes, Costum, Crioll, Cronologia de la repressió del català, Desembarcament de Barcelona, Desembre, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dret civil valencià, Dret comú, Dret de conquesta, Dret diví dels reis, Dret públic, Dret privat, Drets històrics, Ducat d'Orleans, Ducat de Màntua, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, El Justícia del Regne de València, Enric IV de França, Enric VIII d'Anglaterra, Erasme de Rotterdam, Escolàstica, Espanya, Espanya (geografia), Estaments, Estat Modern, Estat nació, Estudi General de Barcelona, Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Farinelli (castrat), Febrer, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip de Ferran i de Çacirera, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinand de Marsin, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Ferran el Catòlic, Flota d'Índies, França, François Fénelon, Franc Comtat, Francesc Ametller i Perer, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Pío de Saboya y Moura, Francisco Ronquillo Briceño, Francisco Suárez, Fuero Juzgo, Furs, Furs d'Aragó, Furs de Sobrarb, Furs de València, Galícia, Gal·licanisme, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat republicana, Generalitat Valenciana, Gibraltar, Gottfried Wilhelm Leibniz, Governador General del Regne de València, Gran i General Consell, Grandesa d'Espanya, Graus dels Mossos d'Esquadra, Guàrdia de corps, Guerra de Devolució, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió de Polònia, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Francoholandesa, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Henry d'Harcourt, Herència, Herència borgonyona, Idioma, Imperi Otomà, In persona episcopi, Inquisició, Inquisició espanyola, Isabel Farnese, Isabel I de Castella, Jacint Rigau-Ros i Serra, Jacques-Bénigne Bossuet, James Fitz-James Stuart, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jean Bodin, Jean Orry, John Locke, Jordi I de la Gran Bretanya, Jordi Mata i Viadiu, José de Grimaldo y Gutiérrez de Solórzano, José de Solís y Valderrábano, José Patiño Rosales, Joseph Addison, Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta, Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, Juan de Mariana, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, Juan Guillermo Ripperdá, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Julio Alberoni, Juliol, Junta de Braços, Juny, Justícia d'Aragó, La Corunya, La Haia, Las Siete Partidas, Legislació, Leviatan (Hobbes), Liberalisme, Lleis d'Índies, Llista de reis d'Espanya, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís I d'Espanya, Lluís XIII de França, Londres, Louis de Rouvroy, Luis de Molina, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luxemburg, Maó, Madame de Maintenon, Madrid, Maig, Malenconia, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Arias y Porres, Manuel de Coloma y Escolano, Manuel de Vadillo y Velasco, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, Març, Maria Lluïsa de Savoia, Marie-Anne de La Trémoille, Marquès de Louville, Marquesat de Finale, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Michel-Jean Amelot, Miguel Jacinto Meléndez, Minoria nacional, Monarca, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia Catòlica, Monarquia composta, Monarquia d'Espanya, Moneda catalana, Nació espanyola, Nacionalitat, Navarra, Nicolau Maquiavel, Norma jurídica, Novembre, Or, Orà, Orde del Toisó d'Or, País Basc, Països Baixos espanyols, Pactes de Família, Pactisme, Palma, Papa, París, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pedro Cayetano Fernández del Campo, Pedro Sarmiento y Toledo, Pere Joan Barceló i Anguera, Pierre Robinet, Plet del virrei estranger, Potestas, Pragmàtica sanció, Presa de Gibraltar, Presidis Toscans, Principat de Catalunya, Privat, Privilegi, Privilegi de manifestació, Província, Províncies Unides, Raó d'estat, Rafael Casanova i Comes, Ral, Règim polisinodial, Rebel·lió, Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya, Reforma Protestant, Regalisme, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reial audiència, Reial Audiència de Canàries, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de Galícia, Reial Audiència de Mallorca, Reial Audiència de Sevilla, Reial Audiència de València, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Reial decret, Reis Catòlics, René de Froulay de Tessé, Representació de Greuges, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolució Gloriosa, Rodrigo Manuel Manrique de Lara, Sacre Imperi Romanogermànic, Sal comuna, San Jerónimo el Real, Santa Seu, Saragossa, Sardenya, Secretari d'Estat i del Despatx Universal, Setembre, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Sevilla, Sobirania, Sometent, Tabac, Thomas Hobbes, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, Tribunal de Contrafaccions, Unió d'armes, Unió personal, Universitat de Cervera, Usatge, Utrecht, València, Valencians, Valencià, Vall d'Aran, Vegueria, Versalles, Via fora els adormits, Vic, Viena, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virregnat del Perú, Xàtiva, 1 de maig, 1 de novembre, 10 de juny, 10 de novembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de gener, 12 de maig, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 1469, 1475, 1494, 15 de juliol, 15 de setembre, 1526, 16 de gener, 16 de setembre, 1626, 1640, 1643, 1652, 1655, 1673, 1688, 1689, 1691, 17 d'agost, 17 d'octubre, 17 de gener, 17 de setembre, 1700, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1713, 1714, 1715, 1716, 1717, 1719, 1721, 1724, 1725, 1726, 1733, 1736, 1738, 1746, 1760, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juny, 18 de setembre, 1812, 1833, 1837, 19 de maig, 1978, 2 d'octubre, 2 de gener, 20 d'agost, 22 de gener, 24 de maig, 24 de març, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 27 de gener, 28 de desembre, 28 de febrer, 28 de juny, 28 de novembre, 29 de juny, 3 de desembre, 3 de febrer, 3 de maig, 3 de novembre, 30 de juny, 30 de novembre, 31 de desembre, 4 de febrer, 5 de febrer, 6 de juliol, 6 de març, 7 de febrer, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de maig, 9 de juliol, 9 de novembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat