Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht
Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht tenen 37 coses en comú (en Uniopèdia): Asiento, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Felip V d'Espanya, França, Gibraltar, Guerra de Successió Espanyola, Jordi I de la Gran Bretanya, Junta de Braços, Londres, Menorca, Monarquia d'Espanya, Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Sacre Imperi Romanogermànic, Sardenya, Setge de Barcelona (1713-1714), Sometent, Tractat de Gènova, ..., Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat dels Pirineus, Utrecht, 11 de setembre, 13 de juliol, 30 de juny. Ampliar l'índex (7 més) »
Asiento
Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.
Asiento і Decrets de Nova Planta · Asiento і Tractat d'Utrecht ·
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Decrets de Nova Planta · Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Tractat d'Utrecht ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta · Carles II de Castella і Tractat d'Utrecht ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Tractat d'Utrecht ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Tractat d'Utrecht ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Tractat d'Utrecht ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Tractat d'Utrecht ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Tractat d'Utrecht ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Savoia · Ducat de Savoia і Tractat d'Utrecht ·
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Decrets de Nova Planta і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Tractat d'Utrecht ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Tractat d'Utrecht ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Decrets de Nova Planta і França · França і Tractat d'Utrecht ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Decrets de Nova Planta і Gibraltar · Gibraltar і Tractat d'Utrecht ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht ·
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Decrets de Nova Planta і Jordi I de la Gran Bretanya · Jordi I de la Gran Bretanya і Tractat d'Utrecht ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Decrets de Nova Planta і Junta de Braços · Junta de Braços і Tractat d'Utrecht ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Decrets de Nova Planta і Londres · Londres і Tractat d'Utrecht ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Decrets de Nova Planta і Menorca · Menorca і Tractat d'Utrecht ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Monarquia d'Espanya і Tractat d'Utrecht ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Decrets de Nova Planta і Províncies Unides · Províncies Unides і Tractat d'Utrecht ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra · Regne d'Anglaterra і Tractat d'Utrecht ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Decrets de Nova Planta і Regne de França · Regne de França і Tractat d'Utrecht ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Tractat d'Utrecht ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal · Regne de Portugal і Tractat d'Utrecht ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat d'Utrecht ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Decrets de Nova Planta і Sardenya · Sardenya і Tractat d'Utrecht ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) · Setge de Barcelona (1713-1714) і Tractat d'Utrecht ·
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Decrets de Nova Planta і Sometent · Sometent і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Gènova · Tractat d'Utrecht і Tractat de Gènova ·
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Decrets de Nova Planta і Tractat de la Haia (1701) · Tractat d'Utrecht і Tractat de la Haia (1701) ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt · Tractat d'Utrecht і Tractat de Rastatt ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus · Tractat d'Utrecht і Tractat dels Pirineus ·
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Decrets de Nova Planta і Utrecht · Tractat d'Utrecht і Utrecht ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Decrets de Nova Planta · 11 de setembre і Tractat d'Utrecht ·
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
13 de juliol і Decrets de Nova Planta · 13 de juliol і Tractat d'Utrecht ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Decrets de Nova Planta · 30 de juny і Tractat d'Utrecht ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Tractat d'Utrecht té 120. Com que tenen en comú 37, l'índex de Jaccard és 6.14% = 37 / (483 + 120).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
