Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Decrets de Nova Planta і Reial audiència

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Decrets de Nova Planta і Reial audiència

Decrets de Nova Planta vs. Reial audiència

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Similituds entre Decrets de Nova Planta і Reial audiència

Decrets de Nova Planta і Reial audiència tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà, Consell de Castella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Felip II de Castella, Isabel I de Castella, Monarquia d'Espanya, Regne de Navarra, Regnes castellans d'Índies, Reial Audiència de Canàries, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Audiència de Galícia, Reial Audiència de Mallorca, Reial Audiència de Sevilla, Reial Audiència de València, Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Reial decret, 15 de setembre, 29 de juny.

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Reial audiència · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Reial audiència · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Consell de Castella і Decrets de Nova Planta · Consell de Castella і Reial audiència · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Reial audiència · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Reial audiència · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Reial audiència · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella · Isabel I de Castella і Reial audiència · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Monarquia d'Espanya і Reial audiència · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Decrets de Nova Planta і Regne de Navarra · Regne de Navarra і Reial audiència · Veure més »

Regnes castellans d'Índies

Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.

Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies · Regnes castellans d'Índies і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Canàries

La Reial Audiència de Canàries va ser un òrgan d'administració de justícia, -una Reial Audiència- de la Corona de Castella establert a Gran Canària el 1526.Tenia competències judicials en assumptes civils i criminals, però a diferència de les Cancelleries castellanes no tenia competències de govern.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Canàries · Reial Audiència de Canàries і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya · Reial Audiència de Catalunya і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Reial Audiència de Catalunya (borbònica) і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Galícia

Ordenances de la Reial Audiència del Regne de Galícia, impresses a la ciutat de la Corunya per Antonio Frayz l'any 1679.Fco-Javier López Vallo http://www.estudioshistoricos.com/wp-content/uploads/2014/10/jlv_01.pdf "Frayz imprimió en La Coruña las Ordenanzas de la Real Audiencia de Galicia La Reial Audiència de Galícia va ser un tribunal creat el 1480 per a la restauració de la justícia real i la submissió dels senyors, en el context de la pacificació del Regne de Galícia en temps dels Reis Catòlics.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Galícia · Reial Audiència de Galícia і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Mallorca

La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Mallorca · Reial Audiència de Mallorca і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Sevilla

La Reial Audiència de Sevilla va ser un òrgan d'administració de justícia, —una reial audiència— de la Corona de Castella establert a la ciutat de Sevilla el 1525.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de Sevilla · Reial Audiència de Sevilla і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de València

La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València · Reial Audiència de València і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Reial Audiència i Cancelleria de Granada і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid і Reial audiència · Veure més »

Reial decret

En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.

Decrets de Nova Planta і Reial decret · Reial audiència і Reial decret · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

15 de setembre і Decrets de Nova Planta · 15 de setembre і Reial audiència · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

29 de juny і Decrets de Nova Planta · 29 de juny і Reial audiència · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Decrets de Nova Planta і Reial audiència

Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Reial audiència té 75. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 3.94% = 22 / (483 + 75).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Reial audiència. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »