Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya
Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya tenen 141 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alteracions d'Aragó, Amèrica, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio Pérez del Hierro, Aragonès, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Artois, Austriacistes, Àfrica, Àsia, Àustria, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Rocroi, Borgonya, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de la Contractació d'Índies, Castellà, Català, Catalunya, Concòrdia de Segòvia, Consell d'Aragó, Consell d'Índies, Consell d'Estat d'Espanya, Consell d'Itàlia, Consell de Castella, Consell de Cent, ..., Consell de Flandes, Consell de Portugal, Conseller en cap de Barcelona, Consells de la Monarquia d'Espanya, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corpus de Sang, Desembarcament de Barcelona, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dret de conquesta, Ducat de Milà, Enric VIII d'Anglaterra, Espanya (geografia), Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Febrer, Felip de Ferran i de Çacirera, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, França, Franc Comtat, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Furs d'Aragó, Furs de València, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gibraltar, Grandesa d'Espanya, Guerra de Devolució, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Francoholandesa, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Herència borgonyona, Imperi Otomà, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, James Fitz-James Stuart, Jordi I de la Gran Bretanya, José Patiño Rosales, Joseph Addison, Juliol, Junta de Braços, Juny, Justícia d'Aragó, La Haia, Londres, Luxemburg, Maó, Madrid, Marquesat de Finale, Menorca, Monarca, Monarquia Catòlica, Novembre, Països Baixos espanyols, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Plet del virrei estranger, Presidis Toscans, Principat de Catalunya, Privilegi, Privilegi de manifestació, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Règim polisinodial, Reforma Protestant, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolució Gloriosa, Sacre Imperi Romanogermànic, Setge de Barcelona (1706), Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat dels Pirineus, Unió d'armes, Unió personal, Utrecht, Viena, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 15 de setembre, 16 de setembre, 18 de setembre, 25 de juliol, 29 de juny, 30 de juny, 30 de novembre, 6 de juliol, 9 de juliol. Ampliar l'índex (111 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Decrets de Nova Planta · Absolutisme і Monarquia d'Espanya ·
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Alteracions d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Alteracions d'Aragó і Monarquia d'Espanya ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Decrets de Nova Planta · Amèrica і Monarquia d'Espanya ·
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Decrets de Nova Planta · Antoni de Villarroel i Peláez і Monarquia d'Espanya ·
Antonio Pérez del Hierro
Antonio Pérez del Hierro (Valdeconcha, Regne de Castella, 1540 - París, França, 7 d'abril de 1611).
Antonio Pérez del Hierro і Decrets de Nova Planta · Antonio Pérez del Hierro і Monarquia d'Espanya ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Decrets de Nova Planta · Aragonès і Monarquia d'Espanya ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Armand Jean du Plessis de Richelieu і Decrets de Nova Planta · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Monarquia d'Espanya ·
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Artois і Decrets de Nova Planta · Artois і Monarquia d'Espanya ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Decrets de Nova Planta · Austriacistes і Monarquia d'Espanya ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Decrets de Nova Planta · Àfrica і Monarquia d'Espanya ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Decrets de Nova Planta · Àsia і Monarquia d'Espanya ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Decrets de Nova Planta · Àustria і Monarquia d'Espanya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Decrets de Nova Planta · Barcelona і Monarquia d'Espanya ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Decrets de Nova Planta · Batalla d'Almansa і Monarquia d'Espanya ·
Batalla de Rocroi
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
Batalla de Rocroi і Decrets de Nova Planta · Batalla de Rocroi і Monarquia d'Espanya ·
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Borgonya і Decrets de Nova Planta · Borgonya і Monarquia d'Espanya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta · Carles II de Castella і Monarquia d'Espanya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarquia d'Espanya ·
Casa de la Contractació d'Índies
La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.
Casa de la Contractació d'Índies і Decrets de Nova Planta · Casa de la Contractació d'Índies і Monarquia d'Espanya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Monarquia d'Espanya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Decrets de Nova Planta · Català і Monarquia d'Espanya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Decrets de Nova Planta · Catalunya і Monarquia d'Espanya ·
Concòrdia de Segòvia
La Concòrdia de Segòvia determinà la simbologia unificada de les Cases Reials d'Aragó i de CastellaLa Concòrdia de Segovia, o Acuerdo de Gobernación del Reino, és el tractat que dona naixement a la Monarquia Catòlica i pel qual s'unien dinàsticament la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
Concòrdia de Segòvia і Decrets de Nova Planta · Concòrdia de Segòvia і Monarquia d'Espanya ·
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Consell d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Consell d'Aragó і Monarquia d'Espanya ·
Consell d'Índies
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.
Consell d'Índies і Decrets de Nova Planta · Consell d'Índies і Monarquia d'Espanya ·
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Consell d'Estat d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Consell d'Estat d'Espanya і Monarquia d'Espanya ·
Consell d'Itàlia
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Itàlia o oficialment Consell Suprem d'Itàlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels Àustries.
Consell d'Itàlia і Decrets de Nova Planta · Consell d'Itàlia і Monarquia d'Espanya ·
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Consell de Castella і Decrets de Nova Planta · Consell de Castella і Monarquia d'Espanya ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Decrets de Nova Planta · Consell de Cent і Monarquia d'Espanya ·
Consell de Flandes
Territoris adscrits al '''Consell de Flandes''' El Consell de Flandes era la institució de govern de la monarquia espanyola dels Àustries encarregada de les qüestions dels Països Baixos espanyols.
Consell de Flandes і Decrets de Nova Planta · Consell de Flandes і Monarquia d'Espanya ·
Consell de Portugal
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Portugal va ser creat per Felip II de Castella el 1582 pel seu compromís en les Corts de Tomar, amb la finalitat d'assessorar la bona administració d'aquest territori després de la seva incorporació a la Monarquia d'Espanya, i sobretot amb la idea de controlar la seva important activitat naval.
Consell de Portugal і Decrets de Nova Planta · Consell de Portugal і Monarquia d'Espanya ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Conseller en cap de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Conseller en cap de Barcelona і Monarquia d'Espanya ·
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Consells de la Monarquia d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Consells de la Monarquia d'Espanya і Monarquia d'Espanya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta · Constitucions catalanes і Monarquia d'Espanya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Monarquia d'Espanya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Monarquia d'Espanya ·
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Corpus de Sang і Decrets de Nova Planta · Corpus de Sang і Monarquia d'Espanya ·
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Decrets de Nova Planta і Desembarcament de Barcelona · Desembarcament de Barcelona і Monarquia d'Espanya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Monarquia d'Espanya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Monarquia d'Espanya ·
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Decrets de Nova Planta і Diputació del General del Regne d'Aragó · Diputació del General del Regne d'Aragó і Monarquia d'Espanya ·
Dret de conquesta
Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Decrets de Nova Planta і Dret de conquesta · Dret de conquesta і Monarquia d'Espanya ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Monarquia d'Espanya ·
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Decrets de Nova Planta і Enric VIII d'Anglaterra · Enric VIII d'Anglaterra і Monarquia d'Espanya ·
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Decrets de Nova Planta і Espanya (geografia) · Espanya (geografia) і Monarquia d'Espanya ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Decrets de Nova Planta і Europa · Europa і Monarquia d'Espanya ·
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Decrets de Nova Planta і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Monarquia d'Espanya ·
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Decrets de Nova Planta і Febrer · Febrer і Monarquia d'Espanya ·
Felip de Ferran i de Çacirera
Felip de Ferran i de Çacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.
Decrets de Nova Planta і Felip de Ferran i de Çacirera · Felip de Ferran i de Çacirera і Monarquia d'Espanya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Monarquia d'Espanya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Monarquia d'Espanya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Monarquia d'Espanya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Monarquia d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Decrets de Nova Planta і França · França і Monarquia d'Espanya ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Decrets de Nova Planta і Franc Comtat · Franc Comtat і Monarquia d'Espanya ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Monarquia d'Espanya ·
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Decrets de Nova Planta і Furs d'Aragó · Furs d'Aragó і Monarquia d'Espanya ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Decrets de Nova Planta і Furs de València · Furs de València і Monarquia d'Espanya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Decrets de Nova Planta і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Monarquia d'Espanya ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Decrets de Nova Planta і Gibraltar · Gibraltar і Monarquia d'Espanya ·
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Decrets de Nova Planta і Grandesa d'Espanya · Grandesa d'Espanya і Monarquia d'Espanya ·
Guerra de Devolució
La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Devolució · Guerra de Devolució і Monarquia d'Espanya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Nou Anys · Guerra dels Nou Anys і Monarquia d'Espanya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Monarquia d'Espanya ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Monarquia d'Espanya ·
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Decrets de Nova Planta і Guerra Francoholandesa · Guerra Francoholandesa і Monarquia d'Espanya ·
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Decrets de Nova Planta і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia і Monarquia d'Espanya ·
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Decrets de Nova Planta і Herència borgonyona · Herència borgonyona і Monarquia d'Espanya ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Decrets de Nova Planta і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Monarquia d'Espanya ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Decrets de Nova Planta і Inquisició espanyola · Inquisició espanyola і Monarquia d'Espanya ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Decrets de Nova Planta і Isabel I de Castella · Isabel I de Castella і Monarquia d'Espanya ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і James Fitz-James Stuart · James Fitz-James Stuart і Monarquia d'Espanya ·
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Decrets de Nova Planta і Jordi I de la Gran Bretanya · Jordi I de la Gran Bretanya і Monarquia d'Espanya ·
José Patiño Rosales
Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).
Decrets de Nova Planta і José Patiño Rosales · José Patiño Rosales і Monarquia d'Espanya ·
Joseph Addison
Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.
Decrets de Nova Planta і Joseph Addison · Joseph Addison і Monarquia d'Espanya ·
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Decrets de Nova Planta і Juliol · Juliol і Monarquia d'Espanya ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Decrets de Nova Planta і Junta de Braços · Junta de Braços і Monarquia d'Espanya ·
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Decrets de Nova Planta і Juny · Juny і Monarquia d'Espanya ·
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Decrets de Nova Planta і Justícia d'Aragó · Justícia d'Aragó і Monarquia d'Espanya ·
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Decrets de Nova Planta і La Haia · La Haia і Monarquia d'Espanya ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Decrets de Nova Planta і Londres · Londres і Monarquia d'Espanya ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Decrets de Nova Planta і Luxemburg · Luxemburg і Monarquia d'Espanya ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Decrets de Nova Planta і Maó · Maó і Monarquia d'Espanya ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Decrets de Nova Planta і Madrid · Madrid і Monarquia d'Espanya ·
Marquesat de Finale
El marquesat en 1749 El Marquesat de Finale va ser un antic estat italià situat a la Ligúria que comprenia els territoris dels actuals municipis de Finale Ligure, Calico Ligure, Rialto, Orco Feglino, tovo San Giacomo, Magliolo, Bormida, Osiglia, Pallare, Carcare, Calizzano, Massimino, etc.
Decrets de Nova Planta і Marquesat de Finale · Marquesat de Finale і Monarquia d'Espanya ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Decrets de Nova Planta і Menorca · Menorca і Monarquia d'Espanya ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Decrets de Nova Planta і Monarca · Monarca і Monarquia d'Espanya ·
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Decrets de Nova Planta і Monarquia Catòlica · Monarquia Catòlica і Monarquia d'Espanya ·
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Decrets de Nova Planta і Novembre · Monarquia d'Espanya і Novembre ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Decrets de Nova Planta і Països Baixos espanyols · Monarquia d'Espanya і Països Baixos espanyols ·
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Decrets de Nova Planta і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Monarquia d'Espanya і Pau Ignasi de Dalmases i Ros ·
Plet del virrei estranger
Es coneix com a plet del virrei estranger al conflicte jurídic de competències entre els reis de la Monarquia d'Espanya i les institucions d'autogovern del Regne d'Aragó que existí al llarg del i que esclatà violentament durant el regnat de Felip II de Castella durant les Alteracions d'Aragó (1590-1591).
Decrets de Nova Planta і Plet del virrei estranger · Monarquia d'Espanya і Plet del virrei estranger ·
Presidis Toscans
Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.
Decrets de Nova Planta і Presidis Toscans · Monarquia d'Espanya і Presidis Toscans ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Monarquia d'Espanya і Principat de Catalunya ·
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Decrets de Nova Planta і Privilegi · Monarquia d'Espanya і Privilegi ·
Privilegi de manifestació
El Privilegi de manifestació era un privilegi exercit pel Justícia d'Aragó per intervenir en els tribunals i oficials reals.
Decrets de Nova Planta і Privilegi de manifestació · Monarquia d'Espanya і Privilegi de manifestació ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Decrets de Nova Planta і Províncies Unides · Monarquia d'Espanya і Províncies Unides ·
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes · Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes ·
Règim polisinodial
Règim polisinodial (o polisinòdia) és l'organització política que adoptà la Monarquia d'Espanya basa en Consells de governació durant el regnat de la Casa d'Àustria (i) i després de la ruptura que suposà la imposició dels Decrets de Nova Planta per la Casa de Borbó (i principis del). El mecanisme de funcionament bàsic era l'elevació d'una consulta al monarca, que resolia segons el seu parer.
Decrets de Nova Planta і Règim polisinodial · Monarquia d'Espanya і Règim polisinodial ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Decrets de Nova Planta і Reforma Protestant · Monarquia d'Espanya і Reforma Protestant ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra · Monarquia d'Espanya і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó · Monarquia d'Espanya і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Monarquia d'Espanya і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Decrets de Nova Planta і Regne de Navarra · Monarquia d'Espanya і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols · Monarquia d'Espanya і Regne de Nàpols ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal · Monarquia d'Espanya і Regne de Portugal ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Decrets de Nova Planta і Regne de Sardenya · Monarquia d'Espanya і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Decrets de Nova Planta і Regne de Sicília · Monarquia d'Espanya і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Decrets de Nova Planta і Regne de València · Monarquia d'Espanya і Regne de València ·
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Decrets de Nova Planta і Regnes castellans d'Índies · Monarquia d'Espanya і Regnes castellans d'Índies ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Decrets de Nova Planta і Reis Catòlics · Monarquia d'Espanya і Reis Catòlics ·
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Decrets de Nova Planta і Revolta de les Comunitats de Castella · Monarquia d'Espanya і Revolta de les Comunitats de Castella ·
Revolució Gloriosa
Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.
Decrets de Nova Planta і Revolució Gloriosa · Monarquia d'Espanya і Revolució Gloriosa ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Monarquia d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1706) · Monarquia d'Espanya і Setge de Barcelona (1706) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht · Monarquia d'Espanya і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Gènova · Monarquia d'Espanya і Tractat de Gènova ·
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Decrets de Nova Planta і Tractat de la Haia (1701) · Monarquia d'Espanya і Tractat de la Haia (1701) ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt · Monarquia d'Espanya і Tractat de Rastatt ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus · Monarquia d'Espanya і Tractat dels Pirineus ·
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Decrets de Nova Planta і Unió d'armes · Monarquia d'Espanya і Unió d'armes ·
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Decrets de Nova Planta і Unió personal · Monarquia d'Espanya і Unió personal ·
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Decrets de Nova Planta і Utrecht · Monarquia d'Espanya і Utrecht ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Decrets de Nova Planta і Viena · Monarquia d'Espanya і Viena ·
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
11 de juliol і Decrets de Nova Planta · 11 de juliol і Monarquia d'Espanya ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Decrets de Nova Planta · 11 de setembre і Monarquia d'Espanya ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Decrets de Nova Planta · 12 de setembre і Monarquia d'Espanya ·
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
13 d'agost і Decrets de Nova Planta · 13 d'agost і Monarquia d'Espanya ·
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
13 de juliol і Decrets de Nova Planta · 13 de juliol і Monarquia d'Espanya ·
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
13 de setembre і Decrets de Nova Planta · 13 de setembre і Monarquia d'Espanya ·
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
15 de setembre і Decrets de Nova Planta · 15 de setembre і Monarquia d'Espanya ·
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
16 de setembre і Decrets de Nova Planta · 16 de setembre і Monarquia d'Espanya ·
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
18 de setembre і Decrets de Nova Planta · 18 de setembre і Monarquia d'Espanya ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Decrets de Nova Planta · 25 de juliol і Monarquia d'Espanya ·
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
29 de juny і Decrets de Nova Planta · 29 de juny і Monarquia d'Espanya ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Decrets de Nova Planta · 30 de juny і Monarquia d'Espanya ·
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
30 de novembre і Decrets de Nova Planta · 30 de novembre і Monarquia d'Espanya ·
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
6 de juliol і Decrets de Nova Planta · 6 de juliol і Monarquia d'Espanya ·
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
9 de juliol і Decrets de Nova Planta · 9 de juliol і Monarquia d'Espanya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Monarquia d'Espanya té 344. Com que tenen en comú 141, l'índex de Jaccard és 17.05% = 141 / (483 + 344).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
