Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola

Decrets de Nova Planta vs. Guerra de Successió Espanyola

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Similituds entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola

Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola tenen 157 coses en comú (en Uniopèdia): Amèrica, Anglaterra, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Aragó, Aragonesos, Argent, Asiento, Austriacistes, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Cadis (1702), Batalla de la badia de Vigo, Batalla de Malplaquet, Batalla de Ramillies, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Cadis, Capità general de València, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, César d'Estrées, Consell d'Estat d'Espanya, Consell de Castella, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, ..., Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Castella, Desembarcament de Barcelona, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat d'Orleans, Ducat de Màntua, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Espanya, Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Febrer, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinand de Marsin, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Flota d'Índies, França, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Ronquillo Briceño, Furs de València, Gibraltar, Gran i General Consell, Guerra de Devolució, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra Francoholandesa, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Henry d'Harcourt, Jacint Rigau-Ros i Serra, James Fitz-James Stuart, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jean Orry, Junta de Braços, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís I d'Espanya, Lluís XIII de França, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luxemburg, Maó, Madrid, Manuel Arias y Porres, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, Març, Maria Lluïsa de Savoia, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Monarca, Monarquia d'Espanya, Navarra, Or, Països Baixos espanyols, Pactes de Família, Palma, Presa de Gibraltar, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, René de Froulay de Tessé, Rodrigo Manuel Manrique de Lara, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, València, Valencians, Valencià, Vic, Viena, Xàtiva, 1 de novembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de gener, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de setembre, 15 de juliol, 16 de gener, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juny, 18 de setembre, 19 de maig, 22 de gener, 24 de març, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 28 de novembre, 29 de juny, 3 de desembre, 3 de febrer, 30 de juny, 30 de novembre, 5 de febrer, 6 de juliol, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de maig, 9 de juliol. Ampliar l'índex (127 més) »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Amèrica і Decrets de Nova Planta · Amèrica і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Anglaterra і Decrets de Nova Planta · Anglaterra і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Antoni de Villarroel i Peláez і Decrets de Nova Planta · Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.

Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina і Decrets de Nova Planta · Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Aragó і Decrets de Nova Planta · Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Aragonesos і Decrets de Nova Planta · Aragonesos і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Argent і Decrets de Nova Planta · Argent і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Asiento

Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.

Asiento і Decrets de Nova Planta · Asiento і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Austriacistes і Decrets de Nova Planta · Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Decrets de Nova Planta · Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Batalla d'Almansa і Decrets de Nova Planta · Batalla d'Almansa і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Batalla de Cadis (1702)

La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.

Batalla de Cadis (1702) і Decrets de Nova Planta · Batalla de Cadis (1702) і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Batalla de la badia de Vigo

La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.

Batalla de la badia de Vigo і Decrets de Nova Planta · Batalla de la badia de Vigo і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Batalla de Malplaquet і Decrets de Nova Planta · Batalla de Malplaquet і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.

Batalla de Ramillies і Decrets de Nova Planta · Batalla de Ramillies і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Decrets de Nova Planta · Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Cadis і Decrets de Nova Planta · Cadis і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Capità general de València

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.

Capità general de València і Decrets de Nova Planta · Capità general de València і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta · Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Castella і Decrets de Nova Planta · Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

César d'Estrées

César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i cardenal.

César d'Estrées і Decrets de Nova Planta · César d'Estrées і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Consell d'Estat d'Espanya

Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.

Consell d'Estat d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Consell d'Estat d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Consell de Castella і Decrets de Nova Planta · Consell de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Consell de Cent і Decrets de Nova Planta · Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Conseller en cap de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta · Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Corts de Castella і Decrets de Nova Planta · Corts de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Decrets de Nova Planta і Desembarcament de Barcelona · Desembarcament de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Ducat d'Orleans

El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.

Decrets de Nova Planta і Ducat d'Orleans · Ducat d'Orleans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Decrets de Nova Planta і Ducat de Màntua · Ducat de Màntua і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Decrets de Nova Planta і Ducat de Savoia · Ducat de Savoia і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Decrets de Nova Planta і Espanya · Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Decrets de Nova Planta і Europa · Europa і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Decrets de Nova Planta і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Decrets de Nova Planta і Febrer · Febrer і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Decrets de Nova Planta і Felip d'Orleans, Regent de França · Felip d'Orleans, Regent de França і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Ferdinand de Marsin

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Decrets de Nova Planta і Ferdinand de Marsin · Ferdinand de Marsin і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.

Decrets de Nova Planta і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Flota d'Índies

XVI. La Flota d'Índies era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.

Decrets de Nova Planta і Flota d'Índies · Flota d'Índies і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Decrets de Nova Planta і França · França і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Decrets de Nova Planta і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.

Decrets de Nova Planta і Francisco Ronquillo Briceño · Francisco Ronquillo Briceño і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Decrets de Nova Planta і Furs de València · Furs de València і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Decrets de Nova Planta і Gibraltar · Gibraltar і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Decrets de Nova Planta і Gran i General Consell · Gran i General Consell і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra de Devolució

La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.

Decrets de Nova Planta і Guerra de Devolució · Guerra de Devolució і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Decrets de Nova Planta і Guerra de la Quàdruple Aliança · Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Decrets de Nova Planta і Guerra dels Nou Anys · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra Francoholandesa

La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Decrets de Nova Planta і Guerra Francoholandesa · Guerra Francoholandesa і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia

Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.

Decrets de Nova Planta і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Guerra de Successió Espanyola і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Veure més »

Henry d'Harcourt

Henry d'Harcourt, duc d'Harcourt (1654 - 1718), par i mariscal de França, marquès de Beuvron i duc d'Harcourt.

Decrets de Nova Planta і Henry d'Harcourt · Guerra de Successió Espanyola і Henry d'Harcourt · Veure més »

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.

Decrets de Nova Planta і Jacint Rigau-Ros i Serra · Guerra de Successió Espanyola і Jacint Rigau-Ros i Serra · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Decrets de Nova Planta і James Fitz-James Stuart · Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Decrets de Nova Planta і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Guerra de Successió Espanyola і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Decrets de Nova Planta і Jean Orry · Guerra de Successió Espanyola і Jean Orry · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Decrets de Nova Planta і Junta de Braços · Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços · Veure més »

Lluís de França (duc de Borgonya)

''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.

Decrets de Nova Planta і Lluís de França (duc de Borgonya) · Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (duc de Borgonya) · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Decrets de Nova Planta і Lluís I d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Decrets de Nova Planta і Lluís XIII de França · Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França · Veure més »

Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.

Decrets de Nova Planta і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Guerra de Successió Espanyola і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Veure més »

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Decrets de Nova Planta і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Guerra de Successió Espanyola і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Decrets de Nova Planta і Luxemburg · Guerra de Successió Espanyola і Luxemburg · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Decrets de Nova Planta і Maó · Guerra de Successió Espanyola і Maó · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Decrets de Nova Planta і Madrid · Guerra de Successió Espanyola і Madrid · Veure més »

Manuel Arias y Porres

Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.

Decrets de Nova Planta і Manuel Arias y Porres · Guerra de Successió Espanyola і Manuel Arias y Porres · Veure més »

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo

Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (Pamplona, 1641 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.

Decrets de Nova Planta і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo · Guerra de Successió Espanyola і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Decrets de Nova Planta і Març · Guerra de Successió Espanyola і Març · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Decrets de Nova Planta і Maria Lluïsa de Savoia · Guerra de Successió Espanyola і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Decrets de Nova Planta і Melchor Rafael de Macanaz · Guerra de Successió Espanyola і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Decrets de Nova Planta і Menorca · Guerra de Successió Espanyola і Menorca · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Decrets de Nova Planta і Monarca · Guerra de Successió Espanyola і Monarca · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Decrets de Nova Planta і Navarra · Guerra de Successió Espanyola і Navarra · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Decrets de Nova Planta і Or · Guerra de Successió Espanyola і Or · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Decrets de Nova Planta і Països Baixos espanyols · Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos espanyols · Veure més »

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Decrets de Nova Planta і Pactes de Família · Guerra de Successió Espanyola і Pactes de Família · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Decrets de Nova Planta і Palma · Guerra de Successió Espanyola і Palma · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Decrets de Nova Planta і Presa de Gibraltar · Guerra de Successió Espanyola і Presa de Gibraltar · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Decrets de Nova Planta і Províncies Unides · Guerra de Successió Espanyola і Províncies Unides · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Decrets de Nova Planta і Regne de França · Guerra de Successió Espanyola і Regne de França · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Portugal · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Decrets de Nova Planta і Regne de Sardenya · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Decrets de Nova Planta і Regne de Sicília · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Decrets de Nova Planta і Regne de València · Guerra de Successió Espanyola і Regne de València · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Decrets de Nova Planta і Reial audiència · Guerra de Successió Espanyola і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de València (borbònica)

La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València (borbònica) · Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència de València (borbònica) · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Granada

Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Veure més »

Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid

La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.

Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Decrets de Nova Planta і René de Froulay de Tessé · Guerra de Successió Espanyola і René de Froulay de Tessé · Veure més »

Rodrigo Manuel Manrique de Lara

Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya.

Decrets de Nova Planta і Rodrigo Manuel Manrique de Lara · Guerra de Successió Espanyola і Rodrigo Manuel Manrique de Lara · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Decrets de Nova Planta і Saragossa · Guerra de Successió Espanyola і Saragossa · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1706) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Decrets de Nova Planta і Setge de Brihuega · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Gibraltar (1704-1705)

El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.

Decrets de Nova Planta і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht · Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Decrets de Nova Planta і Tractat de Gènova · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Decrets de Nova Planta і Tractat de la Haia (1701) · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Decrets de Nova Planta і Tractat de Viena (1725) · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus · Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Decrets de Nova Planta і València · Guerra de Successió Espanyola і València · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Decrets de Nova Planta і Valencians · Guerra de Successió Espanyola і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Decrets de Nova Planta і Valencià · Guerra de Successió Espanyola і Valencià · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Decrets de Nova Planta і Vic · Guerra de Successió Espanyola і Vic · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Decrets de Nova Planta і Viena · Guerra de Successió Espanyola і Viena · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Decrets de Nova Planta і Xàtiva · Guerra de Successió Espanyola і Xàtiva · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

1 de novembre і Decrets de Nova Planta · 1 de novembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

11 de juliol і Decrets de Nova Planta · 11 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

11 de setembre і Decrets de Nova Planta · 11 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

12 de gener і Decrets de Nova Planta · 12 de gener і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

12 de setembre і Decrets de Nova Planta · 12 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

13 d'agost і Decrets de Nova Planta · 13 d'agost і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

13 de setembre і Decrets de Nova Planta · 13 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

15 de juliol і Decrets de Nova Planta · 15 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

16 de gener і Decrets de Nova Planta · 16 de gener і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

18 de febrer і Decrets de Nova Planta · 18 de febrer і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

18 de gener і Decrets de Nova Planta · 18 de gener і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

18 de juny і Decrets de Nova Planta · 18 de juny і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

18 de setembre і Decrets de Nova Planta · 18 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

19 de maig і Decrets de Nova Planta · 19 de maig і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

22 de gener і Decrets de Nova Planta · 22 de gener і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

24 de març і Decrets de Nova Planta · 24 de març і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

24 de novembre і Decrets de Nova Planta · 24 de novembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

25 d'abril і Decrets de Nova Planta · 25 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

25 de juliol і Decrets de Nova Planta · 25 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

28 de novembre і Decrets de Nova Planta · 28 de novembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

29 de juny і Decrets de Nova Planta · 29 de juny і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

3 de desembre і Decrets de Nova Planta · 3 de desembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

3 de febrer і Decrets de Nova Planta · 3 de febrer і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

30 de juny і Decrets de Nova Planta · 30 de juny і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

30 de novembre і Decrets de Nova Planta · 30 de novembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

5 de febrer і Decrets de Nova Planta · 5 de febrer і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

6 de juliol і Decrets de Nova Planta · 6 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

7 de setembre і Decrets de Nova Planta · 7 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

8 d'abril і Decrets de Nova Planta · 8 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

8 de maig і Decrets de Nova Planta · 8 de maig і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

9 de juliol і Decrets de Nova Planta · 9 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola

Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 157, l'índex de Jaccard és 15.41% = 157 / (483 + 536).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »