Similituds entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola tenen 157 coses en comú (en Uniopèdia): Amèrica, Anglaterra, Antoni de Villarroel i Peláez, Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, Aragó, Aragonesos, Argent, Asiento, Austriacistes, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Cadis (1702), Batalla de la badia de Vigo, Batalla de Malplaquet, Batalla de Ramillies, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Cadis, Capità general de València, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, César d'Estrées, Consell d'Estat d'Espanya, Consell de Castella, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, ..., Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Castella, Desembarcament de Barcelona, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat d'Orleans, Ducat de Màntua, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Espanya, Europa, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Febrer, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferdinand de Marsin, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Flota d'Índies, França, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Ronquillo Briceño, Furs de València, Gibraltar, Gran i General Consell, Guerra de Devolució, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra Francoholandesa, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Henry d'Harcourt, Jacint Rigau-Ros i Serra, James Fitz-James Stuart, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jean Orry, Junta de Braços, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís I d'Espanya, Lluís XIII de França, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luxemburg, Maó, Madrid, Manuel Arias y Porres, Manuel Joaquín Álvarez de Toledo, Març, Maria Lluïsa de Savoia, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Monarca, Monarquia d'Espanya, Navarra, Or, Països Baixos espanyols, Pactes de Família, Palma, Presa de Gibraltar, Principat de Catalunya, Províncies Unides, Rafael Casanova i Comes, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, René de Froulay de Tessé, Rodrigo Manuel Manrique de Lara, Sacre Imperi Romanogermànic, Saragossa, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tractat dels Pirineus, València, Valencians, Valencià, Vic, Viena, Xàtiva, 1 de novembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 de gener, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de setembre, 15 de juliol, 16 de gener, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juny, 18 de setembre, 19 de maig, 22 de gener, 24 de març, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 28 de novembre, 29 de juny, 3 de desembre, 3 de febrer, 30 de juny, 30 de novembre, 5 de febrer, 6 de juliol, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de maig, 9 de juliol. Ampliar l'índex (127 més) »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Decrets de Nova Planta · Amèrica і Guerra de Successió Espanyola ·
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Decrets de Nova Planta · Anglaterra і Guerra de Successió Espanyola ·
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Decrets de Nova Planta · Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola ·
Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina
Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina, marquès de Rivas (Madrid, 1 de novembre de 1643 - ibid., 16 d'octubre de 1726) va ser un noble i home d'estat castellà al servei dels reis Carles II de Castella i Felip V de Castella.
Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina і Decrets de Nova Planta · Antonio Cristóbal de Ubilla y Medina і Guerra de Successió Espanyola ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Decrets de Nova Planta · Aragó і Guerra de Successió Espanyola ·
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.
Aragonesos і Decrets de Nova Planta · Aragonesos і Guerra de Successió Espanyola ·
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Argent і Decrets de Nova Planta · Argent і Guerra de Successió Espanyola ·
Asiento
Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.
Asiento і Decrets de Nova Planta · Asiento і Guerra de Successió Espanyola ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Decrets de Nova Planta · Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Decrets de Nova Planta · Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Decrets de Nova Planta · Batalla d'Almansa і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Cadis (1702)
La batalla de Cadis fou el setge de la ciutat de Cadis dut a terme per l'estol anglo-holandès el 1702 durant la Guerra de Successió.
Batalla de Cadis (1702) і Decrets de Nova Planta · Batalla de Cadis (1702) і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de la badia de Vigo
La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco y Tejada protegit pels francesos de François Louis Rousselet.
Batalla de la badia de Vigo і Decrets de Nova Planta · Batalla de la badia de Vigo і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Malplaquet
Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).
Batalla de Malplaquet і Decrets de Nova Planta · Batalla de Malplaquet і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Ramillies
La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.
Batalla de Ramillies і Decrets de Nova Planta · Batalla de Ramillies і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Decrets de Nova Planta · Batalla de Villaviciosa de Tajuña і Guerra de Successió Espanyola ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Decrets de Nova Planta · Cadis і Guerra de Successió Espanyola ·
Capità general de València
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de València fou un càrrec creat en lloc del Virrei de València a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de València i la resta de la Corona d'Aragó.
Capità general de València і Decrets de Nova Planta · Capità general de València і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta · Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Decrets de Nova Planta · Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Guerra de Successió Espanyola ·
César d'Estrées
César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i cardenal.
César d'Estrées і Decrets de Nova Planta · César d'Estrées і Guerra de Successió Espanyola ·
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Consell d'Estat d'Espanya і Decrets de Nova Planta · Consell d'Estat d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Consell de Castella і Decrets de Nova Planta · Consell de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Decrets de Nova Planta · Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Conseller en cap de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta · Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola ·
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Corts de Castella і Decrets de Nova Planta · Corts de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Decrets de Nova Planta і Desembarcament de Barcelona · Desembarcament de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Decrets de Nova Planta і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Decrets de Nova Planta і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola ·
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Decrets de Nova Planta і Ducat d'Orleans · Ducat d'Orleans і Guerra de Successió Espanyola ·
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Màntua · Ducat de Màntua і Guerra de Successió Espanyola ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà · Ducat de Milà і Guerra de Successió Espanyola ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Decrets de Nova Planta і Ducat de Savoia · Ducat de Savoia і Guerra de Successió Espanyola ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Decrets de Nova Planta і Espanya · Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Decrets de Nova Planta і Europa · Europa і Guerra de Successió Espanyola ·
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Decrets de Nova Planta і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Guerra de Successió Espanyola ·
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Decrets de Nova Planta і Febrer · Febrer і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Decrets de Nova Planta і Felip d'Orleans, Regent de França · Felip d'Orleans, Regent de França і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Decrets de Nova Planta і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Ferdinand de Marsin
Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і Ferdinand de Marsin · Ferdinand de Marsin і Guerra de Successió Espanyola ·
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada
Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada і Guerra de Successió Espanyola ·
Flota d'Índies
XVI. La Flota d'Índies era el mecanisme de funcionament del monopoli comercial espanyol amb Amèrica i va constituir l'essència de l'anomenada Carrera d'Índies, que englobava tot el comerç i la navegació d'Espanya amb les seves colònies.
Decrets de Nova Planta і Flota d'Índies · Flota d'Índies і Guerra de Successió Espanyola ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Decrets de Nova Planta і França · França і Guerra de Successió Espanyola ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Guerra de Successió Espanyola ·
Francisco Ronquillo Briceño
Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.
Decrets de Nova Planta і Francisco Ronquillo Briceño · Francisco Ronquillo Briceño і Guerra de Successió Espanyola ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Decrets de Nova Planta і Furs de València · Furs de València і Guerra de Successió Espanyola ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Decrets de Nova Planta і Gibraltar · Gibraltar і Guerra de Successió Espanyola ·
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Decrets de Nova Planta і Gran i General Consell · Gran i General Consell і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra de Devolució
La Guerra de Devolució (24 de maig de 1667 – 2 de maig de 1668) fou una guerra entre el Regne de França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de la Dinastia dels Habsburg duta a terme en el territori de les Províncies Unides.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Devolució · Guerra de Devolució і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Decrets de Nova Planta і Guerra de la Quàdruple Aliança · Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la Quàdruple Aliança ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Nou Anys · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Decrets de Nova Planta і Guerra dels Segadors · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors ·
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Decrets de Nova Planta і Guerra Francoholandesa · Guerra Francoholandesa і Guerra de Successió Espanyola ·
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Decrets de Nova Planta і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia · Guerra de Successió Espanyola і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia ·
Henry d'Harcourt
Henry d'Harcourt, duc d'Harcourt (1654 - 1718), par i mariscal de França, marquès de Beuvron i duc d'Harcourt.
Decrets de Nova Planta і Henry d'Harcourt · Guerra de Successió Espanyola і Henry d'Harcourt ·
Jacint Rigau-Ros i Serra
Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.
Decrets de Nova Planta і Jacint Rigau-Ros i Serra · Guerra de Successió Espanyola і Jacint Rigau-Ros i Serra ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і James Fitz-James Stuart · Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart ·
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.
Decrets de Nova Planta і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Guerra de Successió Espanyola і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia ·
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Jean Orry · Guerra de Successió Espanyola і Jean Orry ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Decrets de Nova Planta і Junta de Braços · Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços ·
Lluís de França (duc de Borgonya)
''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.
Decrets de Nova Planta і Lluís de França (duc de Borgonya) · Guerra de Successió Espanyola і Lluís de França (duc de Borgonya) ·
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Decrets de Nova Planta і Lluís I d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Lluís I d'Espanya ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Decrets de Nova Planta і Lluís XIII de França · Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França ·
Luis Francisco de la Cerda y Aragón
Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.
Decrets de Nova Planta і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Guerra de Successió Espanyola і Luis Francisco de la Cerda y Aragón ·
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Decrets de Nova Planta і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Guerra de Successió Espanyola і Luis Manuel Fernández Portocarrero ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Decrets de Nova Planta і Luxemburg · Guerra de Successió Espanyola і Luxemburg ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Decrets de Nova Planta і Maó · Guerra de Successió Espanyola і Maó ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Decrets de Nova Planta і Madrid · Guerra de Successió Espanyola і Madrid ·
Manuel Arias y Porres
Manuel Arias i Porres (Alaejos (Valladolid), 1 de novembre de 1638 - Sevilla, 16 de novembre de 1717) cavaller de l'Orde de Malta, President del Consell de Castella durant els regnats de Carles II i de Felip V, arquebisbe de Sevilla i cardenal.
Decrets de Nova Planta і Manuel Arias y Porres · Guerra de Successió Espanyola і Manuel Arias y Porres ·
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo
Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal y Pimentel, comte d'Oropesa (Pamplona, 1641 - Barcelona, 1707) noble i polític castellà.
Decrets de Nova Planta і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo · Guerra de Successió Espanyola і Manuel Joaquín Álvarez de Toledo ·
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Decrets de Nova Planta і Març · Guerra de Successió Espanyola і Març ·
Maria Lluïsa de Savoia
Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.
Decrets de Nova Planta і Maria Lluïsa de Savoia · Guerra de Successió Espanyola і Maria Lluïsa de Savoia ·
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Decrets de Nova Planta і Melchor Rafael de Macanaz · Guerra de Successió Espanyola і Melchor Rafael de Macanaz ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Decrets de Nova Planta і Menorca · Guerra de Successió Espanyola і Menorca ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Decrets de Nova Planta і Monarca · Guerra de Successió Espanyola і Monarca ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Decrets de Nova Planta і Navarra · Guerra de Successió Espanyola і Navarra ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Decrets de Nova Planta і Or · Guerra de Successió Espanyola і Or ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Decrets de Nova Planta і Països Baixos espanyols · Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos espanyols ·
Pactes de Família
Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.
Decrets de Nova Planta і Pactes de Família · Guerra de Successió Espanyola і Pactes de Família ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Decrets de Nova Planta і Palma · Guerra de Successió Espanyola і Palma ·
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Decrets de Nova Planta і Presa de Gibraltar · Guerra de Successió Espanyola і Presa de Gibraltar ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Decrets de Nova Planta і Províncies Unides · Guerra de Successió Espanyola і Províncies Unides ·
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Anglaterra · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Decrets de Nova Planta і Regne de França · Guerra de Successió Espanyola і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Decrets de Nova Planta і Regne de Nàpols · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Decrets de Nova Planta і Regne de Portugal · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Portugal ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Decrets de Nova Planta і Regne de Sardenya · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Decrets de Nova Planta і Regne de Sicília · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Decrets de Nova Planta і Regne de València · Guerra de Successió Espanyola і Regne de València ·
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Decrets de Nova Planta і Reial audiència · Guerra de Successió Espanyola і Reial audiència ·
Reial Audiència de València (borbònica)
La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.
Decrets de Nova Planta і Reial Audiència de València (borbònica) · Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència de València (borbònica) ·
Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.
Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Granada · Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Granada ·
Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.
Decrets de Nova Planta і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid · Guerra de Successió Espanyola і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid ·
René de Froulay de Tessé
René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і René de Froulay de Tessé · Guerra de Successió Espanyola і René de Froulay de Tessé ·
Rodrigo Manuel Manrique de Lara
Rodrigo Manuel Fernández Manrique de Lara Ramírez d'Arellano Mendoza y Albarado (1638-1717) fou el segon comte de Frigiliana, militar i home d'estat castellà i Gran d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Rodrigo Manuel Manrique de Lara · Guerra de Successió Espanyola і Rodrigo Manuel Manrique de Lara ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Decrets de Nova Planta і Saragossa · Guerra de Successió Espanyola і Saragossa ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1706) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706) ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Setge de Brihuega
La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.
Decrets de Nova Planta і Setge de Brihuega · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Brihuega ·
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Decrets de Nova Planta і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Gibraltar (1704-1705) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht · Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Gènova · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Gènova ·
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Decrets de Nova Planta і Tractat de la Haia (1701) · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1701) ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Rastatt · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Decrets de Nova Planta і Tractat de Viena (1725) · Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Decrets de Nova Planta і Tractat dels Pirineus · Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Decrets de Nova Planta і València · Guerra de Successió Espanyola і València ·
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Decrets de Nova Planta і Valencians · Guerra de Successió Espanyola і Valencians ·
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Decrets de Nova Planta і Valencià · Guerra de Successió Espanyola і Valencià ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Decrets de Nova Planta і Vic · Guerra de Successió Espanyola і Vic ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Decrets de Nova Planta і Viena · Guerra de Successió Espanyola і Viena ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Decrets de Nova Planta і Xàtiva · Guerra de Successió Espanyola і Xàtiva ·
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
1 de novembre і Decrets de Nova Planta · 1 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
11 de juliol і Decrets de Nova Planta · 11 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Decrets de Nova Planta · 11 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
12 de gener і Decrets de Nova Planta · 12 de gener і Guerra de Successió Espanyola ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Decrets de Nova Planta · 12 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
13 d'agost і Decrets de Nova Planta · 13 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
13 de setembre і Decrets de Nova Planta · 13 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
15 de juliol і Decrets de Nova Planta · 15 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
16 de gener і Decrets de Nova Planta · 16 de gener і Guerra de Successió Espanyola ·
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
18 de febrer і Decrets de Nova Planta · 18 de febrer і Guerra de Successió Espanyola ·
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
18 de gener і Decrets de Nova Planta · 18 de gener і Guerra de Successió Espanyola ·
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
18 de juny і Decrets de Nova Planta · 18 de juny і Guerra de Successió Espanyola ·
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
18 de setembre і Decrets de Nova Planta · 18 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
19 de maig і Decrets de Nova Planta · 19 de maig і Guerra de Successió Espanyola ·
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
22 de gener і Decrets de Nova Planta · 22 de gener і Guerra de Successió Espanyola ·
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
24 de març і Decrets de Nova Planta · 24 de març і Guerra de Successió Espanyola ·
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
24 de novembre і Decrets de Nova Planta · 24 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Decrets de Nova Planta · 25 d'abril і Guerra de Successió Espanyola ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Decrets de Nova Planta · 25 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
28 de novembre і Decrets de Nova Planta · 28 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
29 de juny і Decrets de Nova Planta · 29 de juny і Guerra de Successió Espanyola ·
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
3 de desembre і Decrets de Nova Planta · 3 de desembre і Guerra de Successió Espanyola ·
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
3 de febrer і Decrets de Nova Planta · 3 de febrer і Guerra de Successió Espanyola ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Decrets de Nova Planta · 30 de juny і Guerra de Successió Espanyola ·
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
30 de novembre і Decrets de Nova Planta · 30 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
5 de febrer і Decrets de Nova Planta · 5 de febrer і Guerra de Successió Espanyola ·
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
6 de juliol і Decrets de Nova Planta · 6 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
7 de setembre і Decrets de Nova Planta · 7 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
8 d'abril і Decrets de Nova Planta · 8 d'abril і Guerra de Successió Espanyola ·
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
8 de maig і Decrets de Nova Planta · 8 de maig і Guerra de Successió Espanyola ·
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
9 de juliol і Decrets de Nova Planta · 9 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola
- Què tenen en comú Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola
- Semblances entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola
Comparació entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola
Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 157, l'índex de Jaccard és 15.41% = 157 / (483 + 536).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: