Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà

Decrets de Nova Planta vs. Ducat de Milà

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Similituds entre Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà

Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Monarquia d'Espanya, Papa, Regne de França, Sacre Imperi Romanogermànic, Tractat d'Utrecht.

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Carles II de Castella і Decrets de Nova Planta · Carles II de Castella і Ducat de Milà · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Decrets de Nova Planta і Felip II de Castella · Ducat de Milà і Felip II de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya · Ducat de Milà і Felip V d'Espanya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Ducat de Milà і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Decrets de Nova Planta і Monarquia d'Espanya · Ducat de Milà і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Decrets de Nova Planta і Papa · Ducat de Milà і Papa · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Decrets de Nova Planta і Regne de França · Ducat de Milà і Regne de França · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Decrets de Nova Planta і Sacre Imperi Romanogermànic · Ducat de Milà і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Decrets de Nova Planta і Tractat d'Utrecht · Ducat de Milà і Tractat d'Utrecht · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà

Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Ducat de Milà té 80. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 1.95% = 11 / (483 + 80).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Ducat de Milà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »