Accés més ràpid que el navegador!
215 les relacions: Adjectiu, Afrodita, Agrigent, Al·lòbroges, Amistat, Anglaterra, Anglès, Animals, Apofonia, Arbre, Argent, Art, Útica, Asturlleonès, August, Àfrica, Àfrica (província romana), Banya, Boca, Bonus pater familias, Cabdill, Cap (anatomia), Cartago, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas separatiu, Cas vocatiu, Casa, Castellà, Català, Categoria gramatical, Cavall, Càpua, Cel, Ciceró, Circe, Ciutat, Cleantes (filòsof), Clemència, Coit, Complement agent, Complement circumstancial, Complement circumstancial de lloc, Complement circumstancial de temps, ..., Complement de règim verbal, Complement del nom, Complement directe, Complement indirecte, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant gutural, Consonant líquida, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Cor, Coure, Creta, Dèdal, Déu, Declinació del grec antic, Declinació gramatical, Demostratiu, Dia, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Dos, Edat mitjana, Emperador romà, Enees, Eneida, Esclavitud, Espai, Esperança, Estel, Estret de Gibraltar, Família, Filípiques, Filosofia, Flamen, Fonètica, Funció sintàctica, Gai Sal·lusti Crisp, Gallec, Gat, Gènere (gramàtica), Gens Júlia, Germà, Gladiador, Gneu Pompeu Magne, Gos, Gramàtica, Grec antic, Guerra civil, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Gust àcid, Hispània, Hispània Tarraconense, Hivern, Iacopo da Varazze, Italià, Juli Cèsar, Juvenal, Legat (antiga Roma), Lexema, Llatí, Llatí clàssic, Lleó, Llegenda àuria, Llengües eslaves, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llibre d'Isaïes, Llinda, Lluna, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Mar, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Salvi Otó, Mariner, Mart (mitologia), Matí, Memòria (psicologia), Mil, Mim, Morfema, Morfosintaxi, Muralla, Museu del Louvre, Neptú (mitologia), Nombre (gramàtica), Nombre 200, Nombre dual, Nombre ordinal, Numeració romana, Ocells, Odisseu, Optimat, Or, Oració subordinada, Ovidi, Pecat, Peixos, Pera (fruita), Peu, Pi (arbre), Pinus, Pirateria marítima, Plurale tantum, Poesia, Portuguès, Preposició, Pretor, Pronom, Pronom reflexiu, Pronom relatiu, Protoindoeuropeu, Publi Corneli Escipió Africà Major, Rata, Reggio de Calàbria, Reial Acadèmia Espanyola, Religió, República, Riu, Roine, Roma, Romanès, Rosa, Rotacisme, Saturnals, Sàtires (Juvenal), Segle I, Segle II, Segon llibre dels Macabeus, Seixanta, Senat, Senat Romà, Sesterci, Sexe, Sicília, Sigma, Sincretisme (lingüística), Sintaxi, Sol, Subjecte (sintaxi), Substantiu, Tàrraco, Temps, Termes romanes, Toponímia, Tres, Tristesa, U (nombre), Velocitat, Velocitat de la llum, Venus (mitologia), Verb, Verb transitiu, Vespasià, Vespre, Veu, Veu passiva, Via Àpia, Virgili, Virtut, Vitel·li, Vuitanta-tres, Zero (lingüística). Ampliar l'índex (165 més) »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Declinació del llatí і Adjectiu · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Declinació del llatí і Afrodita · Veure més »
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Nou!!: Declinació del llatí і Agrigent · Veure més »
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Nou!!: Declinació del llatí і Al·lòbroges · Veure més »
Amistat
200x200px L'amistat és una relació afectiva entre dues persones que poden ser o no família, un sentiment convingut amb una altra persona, en què se cerca confiança, consol, amor i respecte.
Nou!!: Declinació del llatí і Amistat · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Declinació del llatí і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Declinació del llatí і Anglès · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Declinació del llatí і Animals · Veure més »
Apofonia
Es denomina apofonia la correspondència i alternança de grups fixos de vocals que, d'acord amb normes regulars, ocorren dins d'una arrel o un sufix.
Nou!!: Declinació del llatí і Apofonia · Veure més »
Arbre
data.
Nou!!: Declinació del llatí і Arbre · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Declinació del llatí і Argent · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Declinació del llatí і Art · Veure més »
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Nou!!: Declinació del llatí і Útica · Veure més »
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Nou!!: Declinació del llatí і Asturlleonès · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Declinació del llatí і August · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Declinació del llatí і Àfrica · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Declinació del llatí і Àfrica (província romana) · Veure més »
Banya
cabra amb banyes en espiral. Erkencho, instrument musical. Una banya o un corn és una protuberància punxeguda de la pell al cap de diversos mamífers, que consisteix en una cobertura de ceratina i altres proteïnes que envolta un nucli d'os viu.
Nou!!: Declinació del llatí і Banya · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Declinació del llatí і Boca · Veure més »
Bonus pater familias
Bonus pater familias o bon pare de família és una locució llatina que eix del dret romà i que fins avui s'utilitza en moltes lleis a arreu del món.
Nou!!: Declinació del llatí і Bonus pater familias · Veure més »
Cabdill
Un cabdill o cabdell i capitost (en castellà, caudillo) és un líder polític, militar o ideològic a Espanya i Amèrica Llatina.
Nou!!: Declinació del llatí і Cabdill · Veure més »
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Nou!!: Declinació del llatí і Cap (anatomia) · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Declinació del llatí і Cartago · Veure més »
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas ablatiu · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas genitiu · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas gramatical · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas instrumental · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas nominatiu · Veure més »
Cas separatiu
El cas separatiu en la declinació gramatical de determinats idiomes es refereix a la manca de proximitat d'un objecte respecte un altre (lluny de...) És un tipus de cas latiu.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas separatiu · Veure més »
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Nou!!: Declinació del llatí і Cas vocatiu · Veure més »
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Nou!!: Declinació del llatí і Casa · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Declinació del llatí і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Declinació del llatí і Català · Veure més »
Categoria gramatical
Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus.
Nou!!: Declinació del llatí і Categoria gramatical · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Declinació del llatí і Cavall · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Declinació del llatí і Càpua · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Declinació del llatí і Cel · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Declinació del llatí і Ciceró · Veure més »
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Nou!!: Declinació del llatí і Circe · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Declinació del llatí і Ciutat · Veure més »
Cleantes (filòsof)
Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.
Nou!!: Declinació del llatí і Cleantes (filòsof) · Veure més »
Clemència
Clemència (en llatí Clementia) va ser una deïtat que representava a la clemència.
Nou!!: Declinació del llatí і Clemència · Veure més »
Coit
Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.
Nou!!: Declinació del llatí і Coit · Veure més »
Complement agent
El complement agent és la funció sintàctica pròpia de les oracions en veu passiva.
Nou!!: Declinació del llatí і Complement agent · Veure més »
Complement circumstancial
El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració.
Nou!!: Declinació del llatí і Complement circumstancial · Veure més »
Complement circumstancial de lloc
El complement circumstancial de lloc és un complement circumstancial que afegeix alguna informació referent al lloc en el qual es desenvolupa l'acció verbal.
Nou!!: Declinació del llatí і Complement circumstancial de lloc · Veure més »
Complement circumstancial de temps
El complement circumstancial de temps és un complement circumstancial La funció de complement circumstancial de temps pot estar realitzada per un sintagma preposicional (Els Reis Mags venen a la nit), un sintagma adverbial (Ahir vam anar al parc), una proposició subordinada adverbial de temps (Anirem al cinema quan arribi el teu avi), un sintagma nominal (Aquest matí ha plogut molt).
Nou!!: Declinació del llatí і Complement circumstancial de temps · Veure més »
Complement de règim verbal
El complement de règim verbal (CRV), també conegut en altres teories gramaticals com a suplement, és un complement verbal argumental (és a dir, que la seva presència o absència dependrà de l'estructura argumental del verb) que es caracteritza per presentar la forma d'un sintagma preposicional la preposició del qual vindrà determinada pel verb, esdevenint invariable, en principi, o per una clàusula subordinada substantiva encapçalada per la conjunció que.
Nou!!: Declinació del llatí і Complement de règim verbal · Veure més »
Complement del nom
El complement del nom és una funció sintàctica tradicional que engloba tots aquells sintagmes o paraules que modifiquen el significat d'un nom, independentment de la posició que aquest ocupi a l'oració o de la funció que realitzi.
Nou!!: Declinació del llatí і Complement del nom · Veure més »
Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Nou!!: Declinació del llatí і Complement directe · Veure més »
Complement indirecte
En gramàtica tradicional el complement indirecte (CI) és una de les funcions sintàctiques dins una oració.
Nou!!: Declinació del llatí і Complement indirecte · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Declinació del llatí і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Declinació del llatí і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Declinació del llatí і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant gutural
Una consonant gutural és una consonant el punt d'articulació de la qual està a la part posterior del tracte vocal, usualment es consideren guturals les consonants uvulars, les faríngies, les epiglotals, les glotals, i alguns autors inclouen també les velars.
Nou!!: Declinació del llatí і Consonant gutural · Veure més »
Consonant líquida
Una consonant líquida és qualsevol so vibrant, bategant o lateral.
Nou!!: Declinació del llatí і Consonant líquida · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Declinació del llatí і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Declinació del llatí і Consonant oclusiva · Veure més »
Cor
El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients.
Nou!!: Declinació del llatí і Cor · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Declinació del llatí і Coure · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Declinació del llatí і Creta · Veure més »
Dèdal
Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.
Nou!!: Declinació del llatí і Dèdal · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Declinació del llatí і Déu · Veure més »
Declinació del grec antic
criselefantina d'Atena Pàrtenos al Partenó) La declinació del grec antic és el conjunt de formes en què es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua grega antiga.
Nou!!: Declinació del llatí і Declinació del grec antic · Veure més »
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Nou!!: Declinació del llatí і Declinació gramatical · Veure més »
Demostratiu
Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.
Nou!!: Declinació del llatí і Demostratiu · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Declinació del llatí і Dia · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Nou!!: Declinació del llatí і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »
Dos
El dos és el nombre natural que segueix l'u i precedeix el tres.
Nou!!: Declinació del llatí і Dos · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Declinació del llatí і Edat mitjana · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Declinació del llatí і Emperador romà · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Declinació del llatí і Enees · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Declinació del llatí і Eneida · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Declinació del llatí і Esclavitud · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Declinació del llatí і Espai · Veure més »
Esperança
Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.
Nou!!: Declinació del llatí і Esperança · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Declinació del llatí і Estel · Veure més »
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Nou!!: Declinació del llatí і Estret de Gibraltar · Veure més »
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Nou!!: Declinació del llatí і Família · Veure més »
Filípiques
Les Filípiques (en llatí: Philippicae in Antonium) són un conjunt de discursos de Ciceró proclamats entre el 2 de setembre del 44 aC i el 21 d'abril del 43 aC en contra de Marc Antoni.
Nou!!: Declinació del llatí і Filípiques · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Declinació del llatí і Filosofia · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Declinació del llatí і Flamen · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Declinació del llatí і Fonètica · Veure més »
Funció sintàctica
La funció sintàctica és el paper que té un determinat sintagma o categoria de l'oració segons la posició que ocupa o la relació que té amb els altres elements de la frase.
Nou!!: Declinació del llatí і Funció sintàctica · Veure més »
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Nou!!: Declinació del llatí і Gai Sal·lusti Crisp · Veure més »
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Nou!!: Declinació del llatí і Gallec · Veure més »
Gat
El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.
Nou!!: Declinació del llatí і Gat · Veure més »
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Nou!!: Declinació del llatí і Gènere (gramàtica) · Veure més »
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Nou!!: Declinació del llatí і Gens Júlia · Veure més »
Germà
''Dues germanes'' de William-Adolphe Bouguereau Un germà o germana és una persona que respecte a una altra té els mateixos pares o solament el pare o la mare.
Nou!!: Declinació del llatí і Germà · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Declinació del llatí і Gladiador · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Declinació del llatí і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gos
El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.
Nou!!: Declinació del llatí і Gos · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Declinació del llatí і Gramàtica · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Declinació del llatí і Grec antic · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Declinació del llatí і Guerra civil · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Declinació del llatí і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Gust àcid
El gust àcid o sabor àcid és un dels quatre gustos principals que distingim els europeus.
Nou!!: Declinació del llatí і Gust àcid · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Declinació del llatí і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Declinació del llatí і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Declinació del llatí і Hivern · Veure més »
Iacopo da Varazze
Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.
Nou!!: Declinació del llatí і Iacopo da Varazze · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Declinació del llatí і Italià · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Declinació del llatí і Juli Cèsar · Veure més »
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Nou!!: Declinació del llatí і Juvenal · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Declinació del llatí і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Lexema
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).
Nou!!: Declinació del llatí і Lexema · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Declinació del llatí і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Declinació del llatí і Llatí clàssic · Veure més »
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Nou!!: Declinació del llatí і Lleó · Veure més »
Llegenda àuria
La Llegenda àuria (llatí: Legenda aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana.
Nou!!: Declinació del llatí і Llegenda àuria · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Declinació del llatí і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Declinació del llatí і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Declinació del llatí і Llengües romàniques · Veure més »
Llibre d'Isaïes
El llibre d'Isaïes és un llibre de la Bíblia, concretament de l'Antic Testament, que s'inclou dins els anomenats Llibres profètics.
Nou!!: Declinació del llatí і Llibre d'Isaïes · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Declinació del llatí і Llinda · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Declinació del llatí і Lluna · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Declinació del llatí і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: Declinació del llatí і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Declinació del llatí і Mar · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Declinació del llatí і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Declinació del llatí і Marc Antoni · Veure més »
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Nou!!: Declinació del llatí і Marc Salvi Otó · Veure més »
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Nou!!: Declinació del llatí і Mariner · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Declinació del llatí і Mart (mitologia) · Veure més »
Matí
miniatura El matí és la primera part del dia, començant a la punta del dia i fins a migdia, moment en què comença la tarda.
Nou!!: Declinació del llatí і Matí · Veure més »
Memòria (psicologia)
La memòria és la facultat de l'organisme de recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones.
Nou!!: Declinació del llatí і Memòria (psicologia) · Veure més »
Mil
El nombre mil s'escriu 1000 en el sistema de numeració àrab i M en el romà.
Nou!!: Declinació del llatí і Mil · Veure més »
Mim
Marcel Marceau Rowan Atkinson El mim (del grec μῖμος mīmos, 'imitador', 'actor') és una tècnica d'actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat.
Nou!!: Declinació del llatí і Mim · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Declinació del llatí і Morfema · Veure més »
Morfosintaxi
La morfosintaxi és la part de la gramàtica d'una llengua que estudia els mecanismes de formació de mots i frases.
Nou!!: Declinació del llatí і Morfosintaxi · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Declinació del llatí і Muralla · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Declinació del llatí і Museu del Louvre · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Declinació del llatí і Neptú (mitologia) · Veure més »
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Nou!!: Declinació del llatí і Nombre (gramàtica) · Veure més »
Nombre 200
El nombre 200 és el nombre natural que segueix al nombre 199 i precedeix al nombre 201.
Nou!!: Declinació del llatí і Nombre 200 · Veure més »
Nombre dual
En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat 2.
Nou!!: Declinació del llatí і Nombre dual · Veure més »
Nombre ordinal
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.
Nou!!: Declinació del llatí і Nombre ordinal · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Declinació del llatí і Numeració romana · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Declinació del llatí і Ocells · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Declinació del llatí і Odisseu · Veure més »
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Nou!!: Declinació del llatí і Optimat · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Declinació del llatí і Or · Veure més »
Oració subordinada
Una oració subordinada és una oració composta, és a dir, formada per més d'un verb.
Nou!!: Declinació del llatí і Oració subordinada · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Declinació del llatí і Ovidi · Veure més »
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Nou!!: Declinació del llatí і Pecat · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Declinació del llatí і Peixos · Veure més »
Pera (fruita)
Peres La pera és el fruit de les pereres, diverses espècies d'arbres caducifoli del gènere Pyrus, encara que normalment quan es parla del fruit comestible es tracta de la perera comuna (Pyrus communis).
Nou!!: Declinació del llatí і Pera (fruita) · Veure més »
Peu
Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.
Nou!!: Declinació del llatí і Peu · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Declinació del llatí і Pi (arbre) · Veure més »
Pinus
Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Pinus és un gènere de conífera de la família Pinaceae.
Nou!!: Declinació del llatí і Pinus · Veure més »
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Nou!!: Declinació del llatí і Pirateria marítima · Veure més »
Plurale tantum
Un plurale tantum (del llatí, només plural, en plural pluralia tantum), també anomenat nom col·lectiu, és un mot que només té la forma plural, o que la seva forma singular és rarament emprada.
Nou!!: Declinació del llatí і Plurale tantum · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Declinació del llatí і Poesia · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Declinació del llatí і Portuguès · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Declinació del llatí і Preposició · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Declinació del llatí і Pretor · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Declinació del llatí і Pronom · Veure més »
Pronom reflexiu
Un pronom reflexiu és el pronom que fa recaure l'acció del verb sobre el subjecte, com a la frase "En Lluís es renta", en què l'agent i el receptor de "rentar-se" és la mateixa persona.
Nou!!: Declinació del llatí і Pronom reflexiu · Veure més »
Pronom relatiu
En la llengua catalana, els pronoms relatius són pronoms que remeten a un element nominal prèviament aparegut en l'oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d'adjectiu o substantiu.
Nou!!: Declinació del llatí і Pronom relatiu · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Declinació del llatí і Protoindoeuropeu · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Declinació del llatí і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Rata
Les rates o rats (Rattus) són un gènere de múrids rosegadors de mida mitjana.
Nou!!: Declinació del llatí і Rata · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Declinació del llatí і Reggio de Calàbria · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Declinació del llatí і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Declinació del llatí і Religió · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Declinació del llatí і República · Veure més »
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Nou!!: Declinació del llatí і Riu · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Declinació del llatí і Roine · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Declinació del llatí і Roma · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Declinació del llatí і Romanès · Veure més »
Rosa
La rosa és la flor del roser.
Nou!!: Declinació del llatí і Rosa · Veure més »
Rotacisme
El rotacisme (paraula creada a partir del grec antic ῥῶ rhô) és un fenomen fonètic consistent a canviar un so per una R, per motius d'evolució lingüística o de pronunciació local.
Nou!!: Declinació del llatí і Rotacisme · Veure més »
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Nou!!: Declinació del llatí і Saturnals · Veure més »
Sàtires (Juvenal)
Les Sàtires són un recull de poemes satírics escrits per l'autor romà Juvenal al final del i al començament del.
Nou!!: Declinació del llatí і Sàtires (Juvenal) · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Declinació del llatí і Segle I · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Declinació del llatí і Segle II · Veure més »
Segon llibre dels Macabeus
El Segon llibre dels Macabeus és un llibre de l'Antic Testament no acceptat pel cànon jueu però sí pel catòlic escrit en grec cap al segle I aC.
Nou!!: Declinació del llatí і Segon llibre dels Macabeus · Veure més »
Seixanta
El seixanta és un nombre natural que es pot escriure LX o 60 segons si el sistema de numeració emprat són les xifres romanes o àrabs, respectivament.
Nou!!: Declinació del llatí і Seixanta · Veure més »
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Nou!!: Declinació del llatí і Senat · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Declinació del llatí і Senat Romà · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Declinació del llatí і Sesterci · Veure més »
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Nou!!: Declinació del llatí і Sexe · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Declinació del llatí і Sicília · Veure més »
Sigma
Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Declinació del llatí і Sigma · Veure més »
Sincretisme (lingüística)
En lingüística, el sincretisme és la identitat de forma de diferents formes morfològiques d'una paraula.
Nou!!: Declinació del llatí і Sincretisme (lingüística) · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Declinació del llatí і Sintaxi · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Declinació del llatí і Sol · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Declinació del llatí і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Declinació del llatí і Substantiu · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Declinació del llatí і Tàrraco · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Declinació del llatí і Temps · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Declinació del llatí і Termes romanes · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Declinació del llatí і Toponímia · Veure més »
Tres
El tres és el nombre natural que segueix el dos i precedeix el quatre.
Nou!!: Declinació del llatí і Tres · Veure més »
Tristesa
La tristesa, tristea o tristor és una emoció primària, útil i necessària, que portem al nostre equipatge vital.
Nou!!: Declinació del llatí і Tristesa · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: Declinació del llatí і U (nombre) · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Declinació del llatí і Velocitat · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Declinació del llatí і Velocitat de la llum · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Declinació del llatí і Venus (mitologia) · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Declinació del llatí і Verb · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Declinació del llatí і Verb transitiu · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Declinació del llatí і Vespasià · Veure més »
Vespre
Vespre, Parambikkulam, Kerala, India El vespre és la part del dia que va des de la tarda fins a la nit.
Nou!!: Declinació del llatí і Vespre · Veure més »
Veu
L'espectrograma de la veu humana revela que és rica en contingut harmònic. La veu és el so emès per l'ésser humà quan parla, crida, canta, etc.
Nou!!: Declinació del llatí і Veu · Veure més »
Veu passiva
La veu passiva és una construcció verbal en algunes llengües per la qual es presenta al subjecte com a passiu (subjecte pacient), mentre que l'acció executada pel verb és exercida per un complement (complement agent) i no pel subjecte agent del verb en veu activa.
Nou!!: Declinació del llatí і Veu passiva · Veure més »
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Nou!!: Declinació del llatí і Via Àpia · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Declinació del llatí і Virgili · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Declinació del llatí і Virtut · Veure més »
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Nou!!: Declinació del llatí і Vitel·li · Veure més »
Vuitanta-tres
El vuitanta-tres o huitanta-tres és un nombre natural que segueix el vuitanta-dos i precedeix el vuitanta-quatre.
Nou!!: Declinació del llatí і Vuitanta-tres · Veure més »
Zero (lingüística)
En lingüística, un zero és un constituent necessari per a l'anàlisi però que no es reflecteix en la parla.
Nou!!: Declinació del llatí і Zero (lingüística) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Declinacions del llatí, Declinació llatina.
