Similituds entre Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà
Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandria, Antioquia de l'Orontes, Colosseu, Danubi, Exèrcit romà, Felip l'Àrab, Gots, Hispània Tarraconense, Il·líria, Itàlia, Jerusalem, Juli Cèsar, Maximí el Traci, Mèsia, Pacatià, Pannònia, Plini el Jove, Tàcit, Trajà, Tràcia, Valerià, Verona.
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Deci (emperador romà) · Alexandria і Història de l'Imperi Romà ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Deci (emperador romà) · Antioquia de l'Orontes і Història de l'Imperi Romà ·
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Colosseu і Deci (emperador romà) · Colosseu і Història de l'Imperi Romà ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Deci (emperador romà) · Danubi і Història de l'Imperi Romà ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Deci (emperador romà) і Exèrcit romà · Exèrcit romà і Història de l'Imperi Romà ·
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Deci (emperador romà) і Felip l'Àrab · Felip l'Àrab і Història de l'Imperi Romà ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Deci (emperador romà) і Gots · Gots і Història de l'Imperi Romà ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Deci (emperador romà) і Hispània Tarraconense · Hispània Tarraconense і Història de l'Imperi Romà ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Deci (emperador romà) і Il·líria · Història de l'Imperi Romà і Il·líria ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Deci (emperador romà) і Itàlia · Història de l'Imperi Romà і Itàlia ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Deci (emperador romà) і Jerusalem · Història de l'Imperi Romà і Jerusalem ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Deci (emperador romà) і Juli Cèsar · Història de l'Imperi Romà і Juli Cèsar ·
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Deci (emperador romà) і Maximí el Traci · Història de l'Imperi Romà і Maximí el Traci ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Deci (emperador romà) і Mèsia · Història de l'Imperi Romà і Mèsia ·
Pacatià
Tiberi Claudi Marí Pacatià, més conegut amb el nom de Pacatià o Pacacià (en llatí Tiberius Claudius Marinus Pacatianus o potser Marius Pacatianus, o Marcius Pacatianus), va ser un usurpador del tron imperial romà a la zona del Danubi en els temps de Felip l'Àrab, l'any 248 aproximadament.
Deci (emperador romà) і Pacatià · Història de l'Imperi Romà і Pacatià ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Deci (emperador romà) і Pannònia · Història de l'Imperi Romà і Pannònia ·
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Deci (emperador romà) і Plini el Jove · Història de l'Imperi Romà і Plini el Jove ·
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Deci (emperador romà) і Tàcit · Història de l'Imperi Romà і Tàcit ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Deci (emperador romà) і Trajà · Història de l'Imperi Romà і Trajà ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Deci (emperador romà) і Tràcia · Història de l'Imperi Romà і Tràcia ·
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Deci (emperador romà) і Valerià · Història de l'Imperi Romà і Valerià ·
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Deci (emperador romà) і Verona · Història de l'Imperi Romà і Verona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà
- Què tenen en comú Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà
- Semblances entre Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà
Comparació entre Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà
Deci (emperador romà) té 55 relacions, mentre que Història de l'Imperi Romà té 273. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 6.71% = 22 / (55 + 273).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: