Similituds entre Decadència і Països Catalans
Decadència і Països Catalans tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Aragó, Ausiàs March, Baix Ebre, Barcelona, Castella, Castellà, Català, Catalunya, Conflent, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia Trastàmara, Edat moderna, Ferran el Catòlic, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Inquisició, Itàlia, Llengua oficial, Madrid, Menorca, Península Ibèrica, Perpinyà, Principat de Catalunya, Ramon Llull, Regne de Mallorca, Regne de València, Renaixença, Revolta de les Germanies, Rosselló, ..., Sàpiens, Tractat dels Pirineus, València, Víctor Balaguer i Cirera. Ampliar l'índex (4 més) »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Decadència · Aragó і Països Catalans ·
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Ausiàs March і Decadència · Ausiàs March і Països Catalans ·
Baix Ebre
El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.
Baix Ebre і Decadència · Baix Ebre і Països Catalans ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Decadència · Barcelona і Països Catalans ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Decadència · Castella і Països Catalans ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Decadència · Castellà і Països Catalans ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Decadència · Català і Països Catalans ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Decadència · Catalunya і Països Catalans ·
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Conflent і Decadència · Conflent і Països Catalans ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Decadència · Corona d'Aragó і Països Catalans ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decadència і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Països Catalans ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Decadència і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Països Catalans ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Decadència і Edat moderna · Edat moderna і Països Catalans ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Decadència і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Països Catalans ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Decadència і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Països Catalans ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Decadència і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Països Catalans ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Decadència і Inquisició · Inquisició і Països Catalans ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Decadència і Itàlia · Itàlia і Països Catalans ·
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Decadència і Llengua oficial · Llengua oficial і Països Catalans ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Decadència і Madrid · Madrid і Països Catalans ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Decadència і Menorca · Menorca і Països Catalans ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Decadència і Península Ibèrica · Països Catalans і Península Ibèrica ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Decadència і Perpinyà · Països Catalans і Perpinyà ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Decadència і Principat de Catalunya · Països Catalans і Principat de Catalunya ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Decadència і Ramon Llull · Països Catalans і Ramon Llull ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Decadència і Regne de Mallorca · Països Catalans і Regne de Mallorca ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Decadència і Regne de València · Països Catalans і Regne de València ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Decadència і Renaixença · Països Catalans і Renaixença ·
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Decadència і Revolta de les Germanies · Països Catalans і Revolta de les Germanies ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Decadència і Rosselló · Països Catalans і Rosselló ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Decadència і Sàpiens · Països Catalans і Sàpiens ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Decadència і Tractat dels Pirineus · Països Catalans і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Decadència і València · Països Catalans і València ·
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Decadència і Víctor Balaguer i Cirera · Països Catalans і Víctor Balaguer i Cirera ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Decadència і Països Catalans
- Què tenen en comú Decadència і Països Catalans
- Semblances entre Decadència і Països Catalans
Comparació entre Decadència і Països Catalans
Decadència té 205 relacions, mentre que Països Catalans té 451. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 5.18% = 34 / (205 + 451).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Decadència і Països Catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: