Taula de continguts
409 les relacions: Abd el-Kader, Abd-Al·lah ibn Alí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Acab, Accadi, Acer de Damasc, Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera, Aeroport Internacional de Damasc, Al-Awàssim, Al-Aziz (fatimita), Al-Àdil Kitbughà, Al-Hassà, Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Majd SC Damasc, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur Abu-Bakr, Al-Mayadin, Al-Muïzz Àybak, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Walid I, Alauites, Alí ibn Abi-Tàlib, Alep, Alexandre el Gran, Alexandria, Amèrica del Sud, Amman, An-Nàssir, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Anglès, Antíoc IX de Cízic, Antioquia de l'Orontes, Arameu, Armènia, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romana d'Orient, Art islàmic, As-Saïd Bàraka Khan, As-Saffah, Ascaló, Úmar ibn al-Khattab, Assiris, Astanà, Atenes, Atsiz ibn Uvak, Índia, Àfrica, ... Ampliar l'índex (359 més) »
- Ciutats de Síria
- Llocs esmentats en les cartes d'Amarna
- Patrimoni de la Humanitat a Síria
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Veure Damasc і Abd el-Kader
Abd-Al·lah ibn Alí
Abd-Al·lah ibn Alí (ca. 712? - 764) fou un membre de la família abbàssida, oncle dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur, que participà activament en la revolució que entronitzà la seva família en el califat i va pretendre el califat.
Veure Damasc і Abd-Al·lah ibn Alí
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Veure Damasc і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid
Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid, més conegut tot simplement pel seu nom Unujur, fou emir ikhxídida d'Egipte (946-961).
Veure Damasc і Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid
Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.
Veure Damasc і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Acab
Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) va ser el setè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, succeint el seu pare Omrí.
Veure Damasc і Acab
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Veure Damasc і Accadi
Acer de Damasc
Fulla d'un ganivet d'acer damasquinat (segons el sistema modern). Lacer de Damasc (anomenat també com acer damasquinat) és un acer de gresol emprat i elaborat a l'Orient Mitjà en l'elaboració d'espases des del 1100 aC fins al 1700.
Veure Damasc і Acer de Damasc
Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
LAdministració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (National Oceanic and Atmospheric Administration o NOAA) és una agència científica del Departament de Comerç del govern dels Estats Units enfocat en l'estudi de les condicions dels oceans i l'atmosfera.
Veure Damasc і Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
Aeroport Internacional de Damasc
L'Aeroport Internacional de Damasc (en àrab: مطار دمشق الدولي) (IATA: DAM, ICAO: OSDI) és l'aeroport internacional de Damasc, la capital de Síria.
Veure Damasc і Aeroport Internacional de Damasc
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Damasc і Al-Awàssim
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Veure Damasc і Al-Aziz (fatimita)
Al-Àdil Kitbughà
Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí ——, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).
Veure Damasc і Al-Àdil Kitbughà
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Veure Damasc і Al-Hassà
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Veure Damasc і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Veure Damasc і Al-Mahdí (abbàssida)
Al-Majd SC Damasc
LAl-Majd Sports Club (‘Club Esportiu de la Glòria’) és un club sirià de futbol de la ciutat de Damasc.
Veure Damasc і Al-Majd SC Damasc
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Damasc і Al-Mamun (abbàssida)
Al-Mansur Abu-Bakr
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Abu-Bakr ibn an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Mansur Abu-Bakr, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1341).
Veure Damasc і Al-Mansur Abu-Bakr
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Veure Damasc і Al-Mayadin
Al-Muïzz Àybak
Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak ——, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).
Veure Damasc і Al-Muïzz Àybak
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Veure Damasc і Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Veure Damasc і Al-Walid I
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Veure Damasc і Alauites
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Damasc і Alí ibn Abi-Tàlib
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Damasc і Alep
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Damasc і Alexandre el Gran
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Damasc і Alexandria
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Damasc і Amèrica del Sud
Amman
Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.
Veure Damasc і Amman
An-Nàssir
* Toponímia: Nasir (Sudan del Sud).
Veure Damasc і An-Nàssir
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Veure Damasc і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Damasc і Anglès
Antíoc IX de Cízic
Antíoc IX de Cízic (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος Κυζικηνός) anomenat Εὐσεβής Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.
Veure Damasc і Antíoc IX de Cízic
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Damasc і Antioquia de l'Orontes
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Damasc і Arameu
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Damasc і Armènia
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Veure Damasc і Arquitectura romana antiga
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Veure Damasc і Arquitectura romana d'Orient
Art islàmic
''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Veure Damasc і Art islàmic
As-Saïd Bàraka Khan
Al-Màlik as-Saïd Nàssir-ad-Din Abu-l-Maali Muhàmmad Bàraka Khan ibn Bàybars ——, més conegut simplement com a as-Saïd Bàraka Khan o Berke Khan, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1277-1279).
Veure Damasc і As-Saïd Bàraka Khan
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Veure Damasc і As-Saffah
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Veure Damasc і Ascaló
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Damasc і Úmar ibn al-Khattab
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Veure Damasc і Assiris
Astanà
Astanà (en kazakh i rus: Астана), prèviament anomenada Nursultan (/nuɾsulˈtɑːn/; Нұр-сұлтан), és la capital del Kazakhstan.
Veure Damasc і Astanà
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Damasc і Atenes
Atsiz ibn Uvak
Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.
Veure Damasc і Atsiz ibn Uvak
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Damasc і Índia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Damasc і Àfrica
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Veure Damasc і Àhmad ibn Tulun
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Damasc і Àsia
Bab al-Faradis
Bab al-Faradis (‘Porta del Paradís’) o Bab al-Amara (‘Porta d'al-Amara’) és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Bab al-Faradis
Bab al-Faraj
Bab al-Faraj (‘Porta de l'Alleugeriment’), també coneguda com a Bab al-Bawabjiyah o Bab al-Manakhliyah és una de les antigues portes de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Bab al-Faraj
Bab al-Jabiya
Bab al-Jabiya (‘Porta de l'Abeurador’) és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Bab al-Jabiya
Bab as-Saghir
Bab as-Saghir (‘la Porta Petita’, coneguda localment com), també anomenada Goristan-e-Ghariban, és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Bab as-Saghir
Bab Kisan
Bab Kisan (‘Porta de Kisan’) és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Bab Kisan
Bab Tuma
Bab Tuma (‘Porta de Tomàs') és un barri de la Ciutat Vella de Damasc, a Síria, i és també el nom d'una de les set portes de la muralla històrica de la ciutat, la qual és un punt de referència geogràfic del primer cristianisme.
Veure Damasc і Bab Tuma
Bab Xarqi
Bab Xarqi (‘la Porta Oriental’), també coneguda com la Porta del Sol, és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Bab Xarqi
Backgammon
Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus.
Veure Damasc і Backgammon
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Damasc і Bagdad
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Damasc і Bahrain
Baixar al-Àssad
Cartell amb la imatge del president al-Àssad, amb la inscripció ''Que Déu protegeixi Síria''. Ciutat vella de Damasc (2006). Baixar al-Àssad, sovint transcrit Bashar al-Assad, és l'actual president de Síria.
Veure Damasc і Baixar al-Àssad
Banu Hamza
Els Banu Hamza foren una família de notables de Damasc que van exercir per molt de temps el càrrec de nakib al-ashraf.
Veure Damasc і Banu Hamza
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Veure Damasc і Banu l-Jarrah
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Veure Damasc і Barkyaruq
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Veure Damasc і Barquq
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Veure Damasc і Barsbay
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Veure Damasc і Basquetbol
Batalla del Yarmuk
La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).
Veure Damasc і Batalla del Yarmuk
Batinites
Els batinites (de l'àrab) es refereix a grups que distingeixen entre un significat exterior, exotèric (zāhir) i un interior, esotèric (bāṭin) en les escriptures islàmiques.
Veure Damasc і Batinites
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Veure Damasc і Bàybars I
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Damasc і Beirut
Bogotà
Bogotà, oficialment Bogotá Distrito Capital, és la capital de la República de Colòmbia.
Veure Damasc і Bogotà
Botiga
Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.
Veure Damasc і Botiga
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Damasc і Brasil
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Veure Damasc і Bucarest
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Veure Damasc і Burjita
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Damasc і Buwàyhides
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Damasc і Califat Abbàssida
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Damasc і Califat Omeia
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Damasc і Capella (arquitectura)
Capella de Sant Pau
Sant Pau és una capella al municipi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Damasc і Capella de Sant Pau
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Damasc і Caracal·la
Caracas
Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la capital federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern de Veneçuela.
Veure Damasc і Caracas
Carrer Recte de Damasc
El Carrer Recte és l'antic ''Decumanus Maximus'' que travessava d'est a oest la ciutat vella de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Carrer Recte de Damasc
Cartes d'Amarna
Les cartes d'Amarna són quatre centenars de tauletes d'argila amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les tauletes d'Amarna.
Veure Damasc і Cartes d'Amarna
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Damasc і Català
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Veure Damasc і Càrmates
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Damasc і Còrdova
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Veure Damasc і Ciment
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Veure Damasc і Circassians
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Veure Damasc і Clima
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Damasc і Colòmbia
Conquesta musulmana de Síria
La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.
Veure Damasc і Conquesta musulmana de Síria
Conscripció
Revisió de reclutes al Japó cap a 1941 La conscripció o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar.
Veure Damasc і Conscripció
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Damasc і Cristianisme
Damasci
Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.
Veure Damasc і Damasci
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Veure Damasc і David
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Veure Damasc і Decumanus
Demetri III l'Inoportú
Demetri III l'Inoportú (Demétrios ho Ákairos), dit també Demetri Filòpator, fou rei selèucida del 95 aC al 88 aC.
Veure Damasc і Demetri III l'Inoportú
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Damasc і Dinastia aiúbida
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Veure Damasc і Dinastia bahrita
Djebel al-Druze
El Djebel al-Druze o Muntanya dels Drusos, oficialment Djebel al-Arab o Muntanya dels Àrabs, és una regió volcànica elevada, a la governació d'As-Suwayda, al sud de Síria.
Veure Damasc і Djebel al-Druze
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Veure Damasc і Drusos
Dubai
L'emirat de Dubai és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).
Veure Damasc і Dubai
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Veure Damasc і Duma
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Veure Damasc і Duqaq
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Damasc і Dura Europos
Egipci
L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.
Veure Damasc і Egipci
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Damasc і Egipte
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Veure Damasc і El Caire
Emirats Àrabs Units
Els Emirats Àrabs Units (EAU) són una federació de monarquies (emirats) situada al sud-est de la península d'Aràbia, a l'Àsia sud-occidental.
Veure Damasc і Emirats Àrabs Units
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Veure Damasc і Enciclopèdia de l'Islam
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Damasc і Erevan
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Damasc і Església (arquitectura)
Església Maronita
LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.
Veure Damasc і Església Maronita
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Damasc і Espanya
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Damasc і Estats Units d'Amèrica
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Damasc і Estiu
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Veure Damasc і Etimologia
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Damasc і Eufrates
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Damasc і Europa
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin.
Veure Damasc і Fàraj
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Damasc і Febrer
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Veure Damasc і Futbol
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Veure Damasc і Gassànides
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Veure Damasc і Gaza
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Damasc і Gener
Governació de Damasc
La governació o muhàfadha de Damasc —en àrab محافظة دمشق, muḥāfaẓat Dimaxq— és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria, formada exclusivament per la ciutat de Damasc, que és la capital del país.
Veure Damasc і Governació de Damasc
Governació de Damasc Rural
districtes: An-Nabk al nord; Yabrud nord-oest; Al-Qutayfah, nord-est; Zabadani, centre-oest; Al-Tall, centre-nord; Darayya, centre-sud; Markaz Rif Dimashq, sud; Qatana, sud-oest; i Duma, est (o sud-est) La governació o muhàfadha de Damasc Rural o de Rif Dimaixq és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria amb capital a Damasc, que forma per a si mateixa una altra governació que queda totalment rodejada per la governació de Damasc Rural.
Veure Damasc і Governació de Damasc Rural
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Damasc і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Damasc і Grec
Guerra Civil siriana
La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.
Veure Damasc і Guerra Civil siriana
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Damasc і Guillem II de Prússia
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Damasc і Hadrià
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Damasc і Hama
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Damasc і Hamdànides
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Damasc і Harran
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Damasc і Harun ar-Raixid
Hattin
Batalla de Hattin en un manuscrit medieval Hattin el 1865Hattin o Hittin —en àrab حطّين, Ḥiṭṭīn o Ḥaṭṭīn— fou un poble de Palestina, situat uns 8 km a l'oest de Tiberíades, i avui a l'estat d'Israel.
Veure Damasc і Hattin
Hauran
Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.
Veure Damasc і Hauran
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Damasc і Hülegü
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Veure Damasc і Hijaz
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Damasc і Hivern
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Damasc і Homs
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Veure Damasc і Humitat
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Damasc і Ibn Khaldun
Ibrahim Paixà d'Egipte
Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.
Veure Damasc і Ibrahim Paixà d'Egipte
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Damasc і Iemen
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Veure Damasc і Ikhxídides
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Damasc і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Damasc і Imperi Romà d'Orient
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Veure Damasc і Indonèsia
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Damasc і Iran
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Damasc і Islam
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Damasc і Istanbul
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Veure Damasc і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Damasc і Jalal-ad-Din Mangubertí
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Veure Damasc і Jàwhar as-Siqil·lí
Jeroboam II
Segons la Bíblia, Jeroboam (en hebreu, ירבעם בן-יואש Yerav’am ben Yeho’ash) va ser el tretzè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, durant 41 anys entre 782-753 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 844-803 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
Veure Damasc і Jeroboam II
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Damasc і Jerusalem
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Veure Damasc і Joan Baptista
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Veure Damasc і Joan Damascè
Joc de cartes
Joc de cinc jugadors. Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips, que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, amb dues cares, una d'elles és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que quan es veuen per aquest costat són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen, en l'altra hi ha unes figures dibuixades.
Veure Damasc і Joc de cartes
Joc de taula
Peces de Qwirkle, un joc de taula. Joc de taula és un terme general que s'usa per a referir-se a diversos tipus de jocs que se solen jugar al voltant d'una taula, com ara jocs de cartes, jocs de tauler, jocs de saló, jocs de guerra, dòmino i d'altres jocs que es juguen normalment damunt una taula o d'una altra superfície plana i on hi intervenen sovint l'estratègia i l'atzar.
Veure Damasc і Joc de taula
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Damasc і Jordània
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Damasc і Jueus
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Damasc і Juliol
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Damasc і Kazakhstan
Khàlid ibn al-Walid
Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.
Veure Damasc і Khàlid ibn al-Walid
Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun
Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).
Veure Damasc і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Damasc і Khutba
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Damasc і Khwarizm
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Damasc і La Meca
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Damasc і Líban
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Damasc і Llatí
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Veure Damasc і Llengües semítiques
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Veure Damasc і Llevant (Orient Pròxim)
Los Angeles
Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic.
Veure Damasc і Los Angeles
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Veure Damasc і Mahmud Ghazan
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Damasc і Mamelucs
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Veure Damasc і Març
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Veure Damasc і Mardj Dabik
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Veure Damasc і Mari (Mesopotàmia)
Marj ar-Ràhit
Marj ar-Ràhit és una plana propera a Damasc, famosa per les batalles que s'hi han lliurat, dins un territori més ampli conegut com el Marj, entre la comarca de la Ghuta al sud de Damasc, les maresmes de Utayba i Hijjana i l'estepa desèrtica a l'est, tenint al nord els contraforts de les muntanyes Kalamun i a l'oest les pendents de l'Hermon i al sud les comarques de Ladja i Safa.
Veure Damasc і Marj ar-Ràhit
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Damasc і Marroc
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Veure Damasc і Marwan II
Maysalun
Maysalun —en àrab ميسلون, Maysalūn— és un coll de l'Anti Líban amb un poble del mateix nom, a Síria, prop de la frontera entre Líban i Síria i a 12 km a l'oest de Damasc, a la governació de Rif Dimashq, a uns 1090 metres d'altura.
Veure Damasc і Maysalun
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Damasc і Màlik-Xah I
Múslim ibn Qurayx
Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.
Veure Damasc і Múslim ibn Qurayx
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Veure Damasc і Medina
Mesquita dels Omeies
Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.
Veure Damasc і Mesquita dels Omeies
Mil·lenni II aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.
Veure Damasc і Mil·lenni II aC
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Veure Damasc і Minaret
Mithat Paixà
Ahmed Şefik Midhat Paşa o Aḥmad Šafiq Mithat Pasha, catalanitzat Mithat Paixà (Istanbul, octubre/novembre de 1822 - Taif 8 de maig de 1884) fou un alt dignatari otomà, governador provincial i dues vegades gran visir.
Veure Damasc і Mithat Paixà
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Damasc і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Veure Damasc і Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid (882-946) fou el fundador de la dinastia ikhxídida d'Egipte.
Veure Damasc і Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Veure Damasc і Muralla
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Veure Damasc і Museu
Museu Nacional de Damasc
El museu Nacional de Damasc (en àrab: المتحف الوطني بدمشق), és un gran museu arqueològic situat en el centre de la ciutat de Damasc a Síria.
Veure Damasc і Museu Nacional de Damasc
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Veure Damasc і Nabateus
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Damasc і Napoleó III
Natació
Nedador La natació és l'autopropulsió d'una persona a través de l'aigua o un altre líquid, generalment per recreació, esport, exercici o supervivència.
Veure Damasc і Natació
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Veure Damasc і Neu
Nicolau Damascè
Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.
Veure Damasc і Nicolau Damascè
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Damasc і Novembre
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Veure Damasc і Nur-ad-Din Mahmud
Oasi
Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.
Veure Damasc і Oasi
Olympia (Washington)
Olympia Seu del govern de Washington, Olympia Olympia és la capital de l'estat de Washington, als Estats Units d'Amèrica.
Veure Damasc і Olympia (Washington)
Ombra orogràfica
Dibuix explicatiu de la formació d'ombres orogràfiques Una ombra orogràfica és una zona seca situada darrere d'una muntanya o una serralada.
Veure Damasc і Ombra orogràfica
Organització Meteorològica Mundial
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), coneguda amb les sigles WMO (de l'anglès World Meteorological Organization) és una organització intergovernamental depenent de l'ONU, nascuda l'any 1950 i que en l'actualitat compta amb un total de 191 territoris i estats membres.
Veure Damasc і Organització Meteorològica Mundial
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Veure Damasc і Orient Pròxim
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Veure Damasc і Pagès
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Damasc і Palestina
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Veure Damasc і Palmira
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Damasc і Patrimoni de la Humanitat
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Damasc і Pau de Tars
Pluja
Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Veure Damasc і Pluja
Precipitació atmosfèrica
Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la Terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.
Veure Damasc і Precipitació atmosfèrica
Primavera Àrab
efecte dòmino. La primavera àrab és el nom d'una sèrie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions polítiques dels països àrabs entre 2010 i 2011.
Veure Damasc і Primavera Àrab
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Damasc і Primera Guerra Mundial
Privatització
Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat.
Veure Damasc і Privatització
Processament d'aliments
Factoria d'envasat - Max Liebermann (1879). El processament dels aliments és un conjunt de processos que es fan en les diferents parts de la cadena de producció, transport, venda i consum per a garantir la vida i la higiene dels aliments.
Veure Damasc і Processament d'aliments
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Damasc і Província de Fars
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Veure Damasc і Qalàwun
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Veure Damasc і Qàït-bay
Qànsawh al-Ghawrí
Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).
Veure Damasc і Qànsawh al-Ghawrí
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Veure Damasc і Qinnasrin
Qumran
Qumran. Coves de Qumran. Qumran és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia.
Veure Damasc і Qumran
Rabat
Rabat (tr) és la capital del regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé.
Veure Damasc і Rabat
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Veure Damasc і Ramla
Regne d'Aram
El regne d'Aram o regne arameu de Damasc fou un estat dels arameus centrat a Damasc a Síria, que va existir del segle XII aC al 734 aC.
Veure Damasc і Regne d'Aram
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Veure Damasc і Rellotge
República Àrab Unida
La República Àrab Unida va ser un estat àrab independent, producte de la unió temporal entre Egipte i Síria entre 1958 i 1961.
Veure Damasc і República Àrab Unida
Rio de Janeiro
Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.
Veure Damasc і Rio de Janeiro
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Damasc і Romania
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Damasc і Saladí
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Veure Damasc і Salomó d'Israel
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Damasc і Samarcanda
Sanà
Sanà (de vegades transcrit Sanaà, Sanaa, Sanā o Sana'a), amb una població d'1.937.451 habitants (2012), és la capital i la ciutat principal del Iemen.
Veure Damasc і Sanà
Sanremo
Sanremo és una ciutat amb prop de 57.000 habitants situada en la costa mediterrània de Ligúria occidental, a la província d'Imperia, an la zona nord-oest d'Itàlia.
Veure Damasc і Sanremo
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Damasc і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
São Paulo
São Paulo (en català Sant Pau) és una ciutat del Brasil, també capital de l'estat de São Paulo i de la Regió Metropolitana de São Paulo.
Veure Damasc і São Paulo
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Damasc і Síria
Sector privat
El sector privat és la part de l'economia integrada pels agents econòmics (economies domèstiques i empreses) que prenen decisions sense interferències formals de l'autoritat política, sense més limitacions que les lleis vigents que regulen les activitats.
Veure Damasc і Sector privat
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Veure Damasc і Selim I
Semidesert
Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.
Veure Damasc і Semidesert
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Damasc і Septimi Sever
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Damasc і Siríac
Siris
Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.
Veure Damasc і Siris
Soc de Mithat Paixà
El soc o mercat de Mithat Paixà, també anomenat el Soc Llarg o as-Suq at-Tawil (‘mercat llarg’), és un important soc de la ciutat de Damasc, capital de Síria.
Veure Damasc і Soc de Mithat Paixà
Sofroni de Jerusalem
Sofroni va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638.
Veure Damasc і Sofroni de Jerusalem
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Damasc і Sunnisme
Surakarta
La casa de la vila de Surakarta o Solo Surakarta, més coneguda com a Solo o Sala, és una ciutat d'Indonèsia al centre de Java, província de Java Central, amb una població de 520.061 habitants el 2009.
Veure Damasc і Surakarta
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Damasc і Tamerlà
Tankiz
Sayf-ad-Din Tankiz al-Hussamí an-Nassirí fou un mameluc egipci, governador de Damasc del setembre de 1312 al 1340.
Veure Damasc і Tankiz
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Damasc і Tèxtil
Te
El te és una infusió aromàtica que es prepara abocant aigua calenta o bullent sobre fulles de la planta del te (Camellia sinensis), un matoll perennifoli originari de l'Àsia Oriental.
Veure Damasc і Te
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Veure Damasc і Teglatfalassar III
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Veure Damasc і Teheran
Tell Ramad
Tell Ramad és un jaciment arqueològic sirià d'època prehistòrica i neolítica situat als peus del mont Hermon, uns 20 quilòmetres al sud-oest de Damasc.
Veure Damasc і Tell Ramad
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Damasc і Temperatura
Tennis de taula
Timo Boll i Christian Süss (Alemanya) El tennis de taula (o ping-pong) és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, posats cadascun a banda i banda d'una taula dividida transversalment a la meitat per una xarxa.
Veure Damasc і Tennis de taula
Tiberíades
Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.
Veure Damasc і Tiberíades
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Damasc і Toledo
Tomba
Una tomba és el lloc on es deixen les restes mortals d'una persona o animal quan mor.
Veure Damasc і Tomba
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Damasc і Transoxiana
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Veure Damasc і Trípoli (Líban)
Tughtegin
* Dhàhir-ad-Din Tughtikín, atabeg de Damasc (1104-1128).
Veure Damasc і Tughtegin
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Damasc і Turquia
Tuthmosis III
Tuthmosis III fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.
Veure Damasc і Tuthmosis III
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Damasc і UNESCO
Universitat de Damasc
La Universitat de Damasc és la universitat més gran i antiga de Síria.
Veure Damasc і Universitat de Damasc
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Veure Damasc і Uqayl
Urbanista
Lurbanista és una persona que s'ocupa de l'urbanisme, és a dir qui planifica els establiments humans per dissenyar una disposició harmoniosa de les ciutats i dels pobles.
Veure Damasc і Urbanista
Vall de la Bekaa
La vall de la Bekaa, Baka o Beka és una plana o vall allargada al Líban, d'una altura mitjana de 1.000 metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del Líban i l'Antilíban.
Veure Damasc і Vall de la Bekaa
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Damasc і Veneçuela
Xerif
Xerif (de l'àrab, ‘noble’, ‘digne’, ‘distingit’, ‘honrat’, ‘eminent’), en femení xerifa (en àrab), en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa (en àrab), és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.
Veure Damasc і Xerif
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Damasc і Xiisme
Yarmuk
Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (HaYarmukh; grec antic: Ιερομύαξ, Ieromíax, o Ἱερομύκης, Ieromikis) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.
Veure Damasc і Yarmuk
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Veure Damasc і Yazid I
Yazid ibn Abi-Sufyan
Yazid ibn Abi-Sufyan ibn Harb ibn Umayya (la Meca, ? - Emmaús, novembre de 639) fou un general àrab, fill del cap de la Meca Abu-Sufyan ibn Harb.
Veure Damasc і Yazid ibn Abi-Sufyan
Zabadeus
Els zabadeus foren una antiga tribu àrab que vivia prop de Damasc i que fou atacada per Jonatan, segons consta al llibre I dels macabeus.
Veure Damasc і Zabadeus
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Veure Damasc і Zanj
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Veure Damasc і Zengita
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 1 d'octubre
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 10 de juliol
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 10 de juny
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Damasc і 1095
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Damasc і 1113
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Damasc і 1128
1131
;Resta del món.
Veure Damasc і 1131
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Damasc і 1132
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Damasc і 1139
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Damasc і 1140
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Damasc і 1142
1154
Països Catalans.
Veure Damasc і 1154
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Damasc і 1161
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Damasc і 1186
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Damasc і 1193
1196
Països Catalans.
Veure Damasc і 1196
1199
;Països catalans;Món.
Veure Damasc і 1199
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 12 d'abril
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 12 de juliol
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Damasc і 1226
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Damasc і 1237
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Damasc і 1248
1280
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1280
1297
; Països Catalans.
Veure Damasc і 1297
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Damasc і 1312
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Damasc і 1317
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Damasc і 1340
1346
Països Catalans.
Veure Damasc і 1346
1389
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1389
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 14 de juliol
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Damasc і 1401
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Damasc і 1422
1427
Països Catalans.
Veure Damasc і 1427
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Damasc і 1438
1464
; Països Catalans.
Veure Damasc і 1464
1468
; Països Catalans.
Veure Damasc і 1468
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Damasc і 1477
1495
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1495
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 15 d'octubre
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 15 de juny
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Damasc і 1502
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Damasc і 1516
1521
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1521
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Damasc і 1526
1535
Barba-roja.
Veure Damasc і 1535
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Damasc і 1572
1574
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1574
1586
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1586
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Damasc і 1591
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 16 de desembre
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 16 de setembre
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Veure Damasc і 1752
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Damasc і 1754
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 18 d'octubre
1830
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1830
1832
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1832
1833
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1833
1840
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1840
1860
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1860
1878
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1878
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Damasc і 1894
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Damasc і 1897
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Damasc і 1898
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 19 de desembre
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Damasc і 1905
1908
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1909
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Damasc і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1916
1917
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Damasc і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Damasc і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Damasc і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Damasc і 1921
1923
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1923
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Damasc і 1925
1926
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1926
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Damasc і 1929
1932
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1932
1938
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1938
1941
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1941
1943
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1943
1945
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1945
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Damasc і 1954
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Damasc і 1955
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Damasc і 1960
1961
;Països Catalans.
Veure Damasc і 1961
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Damasc і 1973
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Damasc і 1979
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 20 d'agost
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 20 de juliol
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Damasc і 2011
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 22 de desembre
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 23 de novembre
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 24 d'agost
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 24 de juliol
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 25 de juliol
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Damasc і 27 de gener
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 28 de setembre
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 29 de maig
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 30 de setembre
37
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Damasc і 37
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 4 de març
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Damasc і 6 de maig
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Veure Damasc і 612
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Damasc і 627
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Damasc і 634
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Damasc і 656
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Damasc і 661
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Veure Damasc і 7 de març
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Damasc і 705
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Damasc і 744
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Damasc і 830
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Damasc і 854
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Damasc і 858
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Damasc і 878
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Damasc і 884
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Damasc і 902
945
; Països Catalans.
Veure Damasc і 945
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Damasc і 946
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Damasc і 969
Vegeu també
Ciutats de Síria
- Afrin
- Al-Hasakah
- Al-Mayadin
- Alep
- Ar-Raqqà
- As-Suwayda
- Azaz
- Balanea
- Bosra
- Bozanê
- Chahba
- Damasc
- Deir al-Zor
- Dera
- Douma
- Gabala
- Hama
- Harim
- Idleb
- Jisr al-Choghour
- Latakia
- Maarat an-Numan
- Manbij
- Masyaf
- Qamixli
- Quneitra
- Safita
- Salamiyya
- Salkhad
- Tartous
- Tell Abyad
- Yabroud
- Zabadani
Llocs esmentats en les cartes d'Amarna
- Acxaf
- Aixtarot (ciutat)
- Alaixiya
- Apa
- Arzawa
- Biblos
- Burqin
- Cadeix (Síria)
- Canaan
- Damasc
- Enfeh
- Gat (Israel)
- Guèzer
- Hassor
- Irqata
- Jerusalem
- Karduniaix
- Kashka
- Meguidó
- Nuhase
- Nuribta
- Qatna
- Queilà
- Regne d'Amurru
- Regne de Niya
- Sile
- Subartu
- Tel Laquix
- Tir
- Tunip
- Ugarit
- Ushu
- Yurtsa
- Zimirra
Patrimoni de la Humanitat a Síria
- Alep
- Antigues ciutats del nord de Síria
- Bosra
- Castell de Saladí
- Ciutadella d'Alep
- Ciutat vella de Damasc
- Damasc
- Església de Sant Simeó Estilita
- Krak dels Cavallers
- Palmira
També conegut com Emirat de Damasc, Història de Damasc.
, Àhmad ibn Tulun, Àsia, Bab al-Faradis, Bab al-Faraj, Bab al-Jabiya, Bab as-Saghir, Bab Kisan, Bab Tuma, Bab Xarqi, Backgammon, Bagdad, Bahrain, Baixar al-Àssad, Banu Hamza, Banu l-Jarrah, Barkyaruq, Barquq, Barsbay, Basquetbol, Batalla del Yarmuk, Batinites, Bàybars I, Beirut, Bogotà, Botiga, Brasil, Bucarest, Burjita, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Califat Omeia, Capella (arquitectura), Capella de Sant Pau, Caracal·la, Caracas, Carrer Recte de Damasc, Cartes d'Amarna, Català, Càrmates, Còrdova, Ciment, Circassians, Clima, Colòmbia, Conquesta musulmana de Síria, Conscripció, Cristianisme, Damasci, David, Decumanus, Demetri III l'Inoportú, Dinastia aiúbida, Dinastia bahrita, Djebel al-Druze, Drusos, Dubai, Duma, Duqaq, Dura Europos, Egipci, Egipte, El Caire, Emirats Àrabs Units, Enciclopèdia de l'Islam, Erevan, Església (arquitectura), Església Maronita, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estiu, Etimologia, Eufrates, Europa, Fàraj, Febrer, Futbol, Gassànides, Gaza, Gener, Governació de Damasc, Governació de Damasc Rural, Grècia, Grec, Guerra Civil siriana, Guillem II de Prússia, Hadrià, Hama, Hamdànides, Harran, Harun ar-Raixid, Hattin, Hauran, Hülegü, Hijaz, Hivern, Homs, Humitat, Ibn Khaldun, Ibrahim Paixà d'Egipte, Iemen, Ikhxídides, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Indonèsia, Iran, Islam, Istanbul, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jàwhar as-Siqil·lí, Jeroboam II, Jerusalem, Joan Baptista, Joan Damascè, Joc de cartes, Joc de taula, Jordània, Jueus, Juliol, Kazakhstan, Khàlid ibn al-Walid, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Khutba, Khwarizm, La Meca, Líban, Llatí, Llengües semítiques, Llevant (Orient Pròxim), Los Angeles, Mahmud Ghazan, Mamelucs, Març, Mardj Dabik, Mari (Mesopotàmia), Marj ar-Ràhit, Marroc, Marwan II, Maysalun, Màlik-Xah I, Múslim ibn Qurayx, Medina, Mesquita dels Omeies, Mil·lenni II aC, Minaret, Mithat Paixà, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad Alí Paixà, Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid, Muralla, Museu, Museu Nacional de Damasc, Nabateus, Napoleó III, Natació, Neu, Nicolau Damascè, Novembre, Nur-ad-Din Mahmud, Oasi, Olympia (Washington), Ombra orogràfica, Organització Meteorològica Mundial, Orient Pròxim, Pagès, Palestina, Palmira, Patrimoni de la Humanitat, Pau de Tars, Pluja, Precipitació atmosfèrica, Primavera Àrab, Primera Guerra Mundial, Privatització, Processament d'aliments, Província de Fars, Qalàwun, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Qinnasrin, Qumran, Rabat, Ramla, Regne d'Aram, Rellotge, República Àrab Unida, Rio de Janeiro, Romania, Saladí, Salomó d'Israel, Samarcanda, Sanà, Sanremo, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), São Paulo, Síria, Sector privat, Selim I, Semidesert, Septimi Sever, Siríac, Siris, Soc de Mithat Paixà, Sofroni de Jerusalem, Sunnisme, Surakarta, Tamerlà, Tankiz, Tèxtil, Te, Teglatfalassar III, Teheran, Tell Ramad, Temperatura, Tennis de taula, Tiberíades, Toledo, Tomba, Transoxiana, Trípoli (Líban), Tughtegin, Turquia, Tuthmosis III, UNESCO, Universitat de Damasc, Uqayl, Urbanista, Vall de la Bekaa, Veneçuela, Xerif, Xiisme, Yarmuk, Yazid I, Yazid ibn Abi-Sufyan, Zabadeus, Zanj, Zengita, 1 d'octubre, 10 de juliol, 10 de juny, 1095, 1113, 1128, 1131, 1132, 1139, 1140, 1142, 1154, 1161, 1186, 1193, 1196, 1199, 12 d'abril, 12 de juliol, 1226, 1237, 1248, 1280, 1297, 1312, 1317, 1340, 1346, 1389, 14 de juliol, 1401, 1422, 1427, 1438, 1464, 1468, 1477, 1495, 15 d'octubre, 15 de juny, 1502, 1516, 1521, 1526, 1535, 1572, 1574, 1586, 1591, 16 de desembre, 16 de setembre, 1752, 1754, 18 d'octubre, 1830, 1832, 1833, 1840, 1860, 1878, 1894, 1897, 1898, 19 de desembre, 1905, 1908, 1909, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1923, 1925, 1926, 1929, 1932, 1938, 1941, 1943, 1945, 1954, 1955, 1960, 1961, 1973, 1979, 20 d'agost, 20 de juliol, 2011, 22 de desembre, 23 de novembre, 24 d'agost, 24 de juliol, 25 de juliol, 27 de gener, 28 de setembre, 29 de maig, 30 de setembre, 37, 4 de març, 6 de maig, 612, 627, 634, 656, 661, 7 de març, 705, 744, 830, 854, 858, 878, 884, 902, 945, 946, 969.