464 les relacions: Abd el-Kader, Abd-Al·lah ibn Alí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Acab, Accadi, Acer de Damasc, Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera, Aeroport Internacional de Damasc, Al-Awàssim, Al-Aziz (fatimita), Al-Àdil Kitbughà, Al-Hassà, Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Majd SC Damasc, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur Abu-Bakr, Al-Mayadin, Al-Muïzz Àybak, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Walid I, Alauites, Alí ibn Abi-Tàlib, Alep, Alexandre el Gran, Alexandria, Amèrica del Sud, Amman, An-Nàssir, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Anglès, Antíoc IX de Cízic, Antioquia de l'Orontes, Arameu, Armènia, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romana d'Orient, Art islàmic, As-Saïd Bàraka Khan, As-Saffah, Ascaló, Úmar ibn al-Khattab, Assiris, Astanà, Atenes, Atsiz ibn Uvak, Índia, Àfrica, ..., Àhmad ibn Tulun, Àsia, Bab al-Faradis, Bab al-Faraj, Bab al-Jabiya, Bab as-Saghir, Bab Kisan, Bab Tuma, Bab Xarqi, Backgammon, Bagdad, Bahrain, Baixar al-Àssad, Banu Hamza, Banu l-Jarrah, Barkyaruq, Barquq, Barsbay, Basquetbol, Batalla del Yarmuk, Batinites, Bàybars I, Beirut, Bogotà, Botiga, Brasil, Bucarest, Burjita, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Califat Omeia, Capella (arquitectura), Capella de Sant Pau, Caracal·la, Caracas, Carrer Recte de Damasc, Cartes d'Amarna, Català, Càrmates, Còrdova, Ciment, Circassians, Clima, Colòmbia, Conquesta musulmana de Síria, Conscripció, Cristianisme, Damasci, David, Decumanus, Demetri III l'Inoportú, Dinastia aiúbida, Dinastia bahrita, Djebel al-Druze, Drusos, Dubai, Duma, Duqaq, Dura Europos, Egipci, Egipte, El Caire, Emirats Àrabs Units, Enciclopèdia de l'Islam, Erevan, Escacs, Església (arquitectura), Església Maronita, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estiu, Etimologia, Eufrates, Europa, Fàraj, Febrer, Futbol, Gassànides, Gaza, Gener, Governació de Damasc, Governació de Damasc Rural, Grècia, Grec, Guerra Civil siriana, Guillem II de Prússia, Hadrià, Hama, Hamdànides, Harran, Harun ar-Raixid, Hattin, Hauran, Hülegü, Hijaz, Hivern, Homs, Humitat, Ibn Khaldun, Ibrahim Paixà d'Egipte, Iemen, Ikhxídides, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Indonèsia, Iran, Islam, Istanbul, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jàwhar as-Siqil·lí, Jeroboam II, Jerusalem, Joan Baptista, Joan Damascè, Joc de cartes, Joc de taula, Jordània, Jueus, Juliol, Kazakhstan, Khàlid ibn al-Walid, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Khutba, Khwarizm, La Meca, Líban, Llatí, Llengües semítiques, Llevant (Orient Pròxim), Los Angeles, Mahmud Ghazan, Mamelucs, Març, Mardj Dabik, Mari (Mesopotàmia), Marj ar-Ràhit, Marroc, Marwan II, Maysalun, Màlik-Xah I, Múslim ibn Qurayx, Medina, Mesquita dels Omeies, Mil·lenni II aC, Minaret, Mithat Paixà, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad Alí Paixà, Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid, Muralla, Museu, Museu Nacional de Damasc, Nabateus, Napoleó III, Natació, Neu, Nicolau Damascè, Novembre, Nur-ad-Din Mahmud, Oasi, Olympia (Washington), Ombra orogràfica, Organització Meteorològica Mundial, Orient Pròxim, Pagès, Palestina, Palmira, Patrimoni de la Humanitat, Pau de Tars, Pluja, Precipitació atmosfèrica, Primavera Àrab, Primera Guerra Mundial, Privatització, Processament d'aliments, Província de Fars, Qalàwun, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Qinnasrin, Qumran, Rabat, Ramla, Regne d'Aram, Rellotge, República Àrab Unida, Rio de Janeiro, Romania, Saladí, Salomó d'Israel, Samarcanda, Sanà, Sanremo, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), São Paulo, Síria, Sector privat, Selim I, Semidesert, Septimi Sever, Siríac, Siris, Soc de Mithat Paixà, Sofroni de Jerusalem, Sunnisme, Surakarta, Tamerlà, Tankiz, Tèxtil, Te, Teglatfalassar III, Teheran, Tell Ramad, Temperatura, Tennis de taula, Tiberíades, Toledo, Tomba, Transoxiana, Trípoli (Líban), Tughtegin, Turquia, Tuthmosis III, UNESCO, Universitat de Damasc, Uqayl, Urbanista, Vall de la Bekaa, Veneçuela, Xerif, Xiisme, Yarmuk, Yazid I, Yazid ibn Abi-Sufyan, Zabadeus, Zanj, Zengita, 1 d'octubre, 10 de juliol, 10 de juny, 1069, 1076, 1079, 1083, 1095, 1097, 1104, 1113, 1120, 1128, 1130, 1131, 1132, 1135, 1139, 1140, 1142, 1148, 1150, 1154, 1161, 1171, 1174, 1176, 1186, 1187, 1193, 1196, 1198, 1199, 12 d'abril, 12 de juliol, 1200, 1207, 1218, 1222, 1226, 1227, 1237, 1245, 1248, 1260, 1277, 1278, 1280, 1297, 1300, 1312, 1317, 1340, 1346, 1382, 1383, 1389, 1390, 1393, 1399, 14 de juliol, 1401, 1422, 1427, 1438, 1464, 1468, 1477, 1495, 15 d'octubre, 15 de juny, 1500, 1502, 1516, 1517, 1521, 1526, 1535, 1572, 1574, 1586, 1591, 16 de desembre, 16 de setembre, 1697, 1732, 1752, 1754, 18 d'octubre, 1830, 1832, 1833, 1840, 1860, 1878, 1894, 1897, 1898, 19 de desembre, 1905, 1908, 1909, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1923, 1925, 1926, 1929, 1932, 1938, 1941, 1943, 1945, 1954, 1955, 1960, 1961, 1967, 1973, 1979, 20 d'agost, 20 de juliol, 2011, 22 de desembre, 23 de novembre, 24 d'agost, 24 de juliol, 25 de juliol, 27 de gener, 28 de setembre, 29 de maig, 30 de setembre, 37, 395, 4 de març, 54, 6 de maig, 612, 627, 628, 634, 636, 639, 656, 661, 7 de març, 705, 744, 750, 796, 830, 833, 854, 858, 868, 878, 884, 896, 902, 903, 935, 945, 946, 947, 968, 969, 970, 971, 974, 976. Ampliar l'índex (414 més) »
Abd el-Kader
Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.
Nou!!: Damasc і Abd el-Kader · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Alí
Abd-Al·lah ibn Alí (ca. 712? - 764) fou un membre de la família abbàssida, oncle dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur, que participà activament en la revolució que entronitzà la seva família en el califat i va pretendre el califat.
Nou!!: Damasc і Abd-Al·lah ibn Alí · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Damasc і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid
Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid, més conegut tot simplement pel seu nom Unujur, fou emir ikhxídida d'Egipte (946-961).
Nou!!: Damasc і Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid · Veure més »
Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.
Nou!!: Damasc і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »
Acab
Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) va ser el setè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, succeint el seu pare Omrí.
Nou!!: Damasc і Acab · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Damasc і Accadi · Veure més »
Acer de Damasc
Fulla d'un ganivet d'acer damasquinat (segons el sistema modern). Lacer de Damasc (anomenat també com acer damasquinat) és un acer de gresol emprat i elaborat a l'Orient Mitjà en l'elaboració d'espases des del 1100 aC fins al 1700.
Nou!!: Damasc і Acer de Damasc · Veure més »
Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
LAdministració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (National Oceanic and Atmospheric Administration o NOAA) és una agència científica del Departament de Comerç del govern dels Estats Units enfocat en l'estudi de les condicions dels oceans i l'atmosfera.
Nou!!: Damasc і Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera · Veure més »
Aeroport Internacional de Damasc
L'Aeroport Internacional de Damasc (en àrab: مطار دمشق الدولي) (IATA: DAM, ICAO: OSDI) és l'aeroport internacional de Damasc, la capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Aeroport Internacional de Damasc · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Damasc і Al-Awàssim · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: Damasc і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
Al-Àdil Kitbughà
Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí ——, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).
Nou!!: Damasc і Al-Àdil Kitbughà · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Damasc і Al-Hassà · Veure més »
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Nou!!: Damasc і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Nou!!: Damasc і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »
Al-Majd SC Damasc
LAl-Majd Sports Club (‘Club Esportiu de la Glòria’) és un club sirià de futbol de la ciutat de Damasc.
Nou!!: Damasc і Al-Majd SC Damasc · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Damasc і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur Abu-Bakr
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Abu-Bakr ibn an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun ——, més conegut simplement com al-Mansur Abu-Bakr, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1341).
Nou!!: Damasc і Al-Mansur Abu-Bakr · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Damasc і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Muïzz Àybak
Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak ——, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).
Nou!!: Damasc і Al-Muïzz Àybak · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Damasc і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Nou!!: Damasc і Al-Walid I · Veure més »
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Nou!!: Damasc і Alauites · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Damasc і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Damasc і Alep · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Damasc і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Damasc і Alexandria · Veure més »
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Nou!!: Damasc і Amèrica del Sud · Veure més »
Amman
Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.
Nou!!: Damasc і Amman · Veure més »
An-Nàssir
* Toponímia: Nasir (Sudan del Sud).
Nou!!: Damasc і An-Nàssir · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: Damasc і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Damasc і Anglès · Veure més »
Antíoc IX de Cízic
Antíoc IX de Cízic (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος Κυζικηνός) anomenat Εὐσεβής Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.
Nou!!: Damasc і Antíoc IX de Cízic · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Damasc і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Damasc і Arameu · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Damasc і Armènia · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Damasc і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Damasc і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Art islàmic
''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Nou!!: Damasc і Art islàmic · Veure més »
As-Saïd Bàraka Khan
Al-Màlik as-Saïd Nàssir-ad-Din Abu-l-Maali Muhàmmad Bàraka Khan ibn Bàybars ——, més conegut simplement com a as-Saïd Bàraka Khan o Berke Khan, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1277-1279).
Nou!!: Damasc і As-Saïd Bàraka Khan · Veure més »
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Nou!!: Damasc і As-Saffah · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Damasc і Ascaló · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Damasc і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Nou!!: Damasc і Assiris · Veure més »
Astanà
Astanà (en kazakh i rus: Астана), prèviament anomenada Nursultan (/nuɾsulˈtɑːn/; Нұр-сұлтан), és la capital del Kazakhstan.
Nou!!: Damasc і Astanà · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Damasc і Atenes · Veure més »
Atsiz ibn Uvak
Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.
Nou!!: Damasc і Atsiz ibn Uvak · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Damasc і Índia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Damasc і Àfrica · Veure més »
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Nou!!: Damasc і Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Damasc і Àsia · Veure més »
Bab al-Faradis
Bab al-Faradis (‘Porta del Paradís’) o Bab al-Amara (‘Porta d'al-Amara’) és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Bab al-Faradis · Veure més »
Bab al-Faraj
Bab al-Faraj (‘Porta de l'Alleugeriment’), també coneguda com a Bab al-Bawabjiyah o Bab al-Manakhliyah és una de les antigues portes de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Bab al-Faraj · Veure més »
Bab al-Jabiya
Bab al-Jabiya (‘Porta de l'Abeurador’) és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Bab al-Jabiya · Veure més »
Bab as-Saghir
Bab as-Saghir (‘la Porta Petita’, coneguda localment com), també anomenada Goristan-e-Ghariban, és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Bab as-Saghir · Veure més »
Bab Kisan
Bab Kisan (‘Porta de Kisan’) és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Bab Kisan · Veure més »
Bab Tuma
Bab Tuma (‘Porta de Tomàs') és un barri de la Ciutat Vella de Damasc, a Síria, i és també el nom d'una de les set portes de la muralla històrica de la ciutat, la qual és un punt de referència geogràfic del primer cristianisme.
Nou!!: Damasc і Bab Tuma · Veure més »
Bab Xarqi
Bab Xarqi (‘la Porta Oriental’), també coneguda com la Porta del Sol, és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Bab Xarqi · Veure més »
Backgammon
Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus.
Nou!!: Damasc і Backgammon · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Damasc і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Damasc і Bahrain · Veure més »
Baixar al-Àssad
Cartell amb la imatge del president al-Àssad, amb la inscripció ''Que Déu protegeixi Síria''. Ciutat vella de Damasc (2006). Baixar al-Àssad, sovint transcrit Bashar al-Assad, és l'actual president de Síria.
Nou!!: Damasc і Baixar al-Àssad · Veure més »
Banu Hamza
Els Banu Hamza foren una família de notables de Damasc que van exercir per molt de temps el càrrec de nakib al-ashraf.
Nou!!: Damasc і Banu Hamza · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: Damasc і Banu l-Jarrah · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Damasc і Barkyaruq · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: Damasc і Barquq · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: Damasc і Barsbay · Veure més »
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Nou!!: Damasc і Basquetbol · Veure més »
Batalla del Yarmuk
La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).
Nou!!: Damasc і Batalla del Yarmuk · Veure més »
Batinites
Els batinites (de l'àrab) es refereix a grups que distingeixen entre un significat exterior, exotèric (zāhir) i un interior, esotèric (bāṭin) en les escriptures islàmiques.
Nou!!: Damasc і Batinites · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Damasc і Bàybars I · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Damasc і Beirut · Veure més »
Bogotà
Bogotà, oficialment Bogotá Distrito Capital, és la capital de la República de Colòmbia.
Nou!!: Damasc і Bogotà · Veure més »
Botiga
Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.
Nou!!: Damasc і Botiga · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Damasc і Brasil · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Damasc і Bucarest · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: Damasc і Burjita · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Damasc і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Damasc і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Damasc і Califat Omeia · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Damasc і Capella (arquitectura) · Veure més »
Capella de Sant Pau
Sant Pau és una capella al municipi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Damasc і Capella de Sant Pau · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Damasc і Caracal·la · Veure més »
Caracas
Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la capital federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern de Veneçuela.
Nou!!: Damasc і Caracas · Veure més »
Carrer Recte de Damasc
El Carrer Recte és l'antic ''Decumanus Maximus'' que travessava d'est a oest la ciutat vella de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Carrer Recte de Damasc · Veure més »
Cartes d'Amarna
Les cartes d'Amarna són quatre centenars de tauletes d'argila amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les tauletes d'Amarna.
Nou!!: Damasc і Cartes d'Amarna · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Damasc і Català · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Damasc і Càrmates · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Damasc і Còrdova · Veure més »
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Nou!!: Damasc і Ciment · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Damasc і Circassians · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Damasc і Clima · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Damasc і Colòmbia · Veure més »
Conquesta musulmana de Síria
La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.
Nou!!: Damasc і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »
Conscripció
Revisió de reclutes al Japó cap a 1941 La conscripció o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar.
Nou!!: Damasc і Conscripció · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Damasc і Cristianisme · Veure més »
Damasci
Damasci conegut com el Sirià va ser un filòsof de Siría nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.
Nou!!: Damasc і Damasci · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Damasc і David · Veure més »
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Nou!!: Damasc і Decumanus · Veure més »
Demetri III l'Inoportú
Demetri III l'Inoportú (Demétrios ho Ákairos), dit també Demetri Filòpator, fou rei selèucida del 95 aC al 88 aC.
Nou!!: Damasc і Demetri III l'Inoportú · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Damasc і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: Damasc і Dinastia bahrita · Veure més »
Djebel al-Druze
El Djebel al-Druze o Muntanya dels Drusos, oficialment Djebel al-Arab o Muntanya dels Àrabs, és una regió volcànica elevada, a la governació d'As-Suwayda, al sud de Síria.
Nou!!: Damasc і Djebel al-Druze · Veure més »
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Nou!!: Damasc і Drusos · Veure més »
Dubai
L'emirat de Dubai és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).
Nou!!: Damasc і Dubai · Veure més »
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Nou!!: Damasc і Duma · Veure més »
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Nou!!: Damasc і Duqaq · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: Damasc і Dura Europos · Veure més »
Egipci
L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.
Nou!!: Damasc і Egipci · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Damasc і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Damasc і El Caire · Veure més »
Emirats Àrabs Units
Els Emirats Àrabs Units (EAU) són una federació de monarquies (emirats) situada al sud-est de la península d'Aràbia, a l'Àsia sud-occidental.
Nou!!: Damasc і Emirats Àrabs Units · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Damasc і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Damasc і Erevan · Veure més »
Escacs
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і Escacs · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Damasc і Església (arquitectura) · Veure més »
Església Maronita
LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.
Nou!!: Damasc і Església Maronita · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Damasc і Espanya · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Damasc і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Damasc і Estiu · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Damasc і Etimologia · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Damasc і Eufrates · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Damasc і Europa · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Damasc і Fàraj · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і Febrer · Veure més »
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Nou!!: Damasc і Futbol · Veure més »
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Nou!!: Damasc і Gassànides · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Damasc і Gaza · Veure més »
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Nou!!: Damasc і Gener · Veure més »
Governació de Damasc
La governació o muhàfadha de Damasc —en àrab محافظة دمشق, muḥāfaẓat Dimaxq— és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria, formada exclusivament per la ciutat de Damasc, que és la capital del país.
Nou!!: Damasc і Governació de Damasc · Veure més »
Governació de Damasc Rural
districtes: An-Nabk al nord; Yabrud nord-oest; Al-Qutayfah, nord-est; Zabadani, centre-oest; Al-Tall, centre-nord; Darayya, centre-sud; Markaz Rif Dimashq, sud; Qatana, sud-oest; i Duma, est (o sud-est) La governació o muhàfadha de Damasc Rural o de Rif Dimaixq és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria amb capital a Damasc, que forma per a si mateixa una altra governació que queda totalment rodejada per la governació de Damasc Rural.
Nou!!: Damasc і Governació de Damasc Rural · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Damasc і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Damasc і Grec · Veure més »
Guerra Civil siriana
La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.
Nou!!: Damasc і Guerra Civil siriana · Veure més »
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Nou!!: Damasc і Guillem II de Prússia · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Damasc і Hadrià · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Damasc і Hama · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Damasc і Hamdànides · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Damasc і Harran · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Damasc і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hattin
Batalla de Hattin en un manuscrit medieval Hattin el 1865Hattin o Hittin —en àrab حطّين, Ḥiṭṭīn o Ḥaṭṭīn— fou un poble de Palestina, situat uns 8 km a l'oest de Tiberíades, i avui a l'estat d'Israel.
Nou!!: Damasc і Hattin · Veure més »
Hauran
Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.
Nou!!: Damasc і Hauran · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Damasc і Hülegü · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Damasc і Hijaz · Veure més »
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Damasc і Hivern · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Damasc і Homs · Veure més »
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Nou!!: Damasc і Humitat · Veure més »
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Nou!!: Damasc і Ibn Khaldun · Veure més »
Ibrahim Paixà d'Egipte
Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.
Nou!!: Damasc і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Damasc і Iemen · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Damasc і Ikhxídides · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Damasc і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Damasc і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Nou!!: Damasc і Indonèsia · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Damasc і Iran · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Damasc і Islam · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Damasc і Istanbul · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Damasc і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Damasc і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Damasc і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Jeroboam II
Segons la Bíblia, Jeroboam (en hebreu, ירבעם בן-יואש Yerav’am ben Yeho’ash) va ser el tretzè rei del Regne d'Israel després de la seva divisió, durant 41 anys entre 782-753 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 844-803 a.n.e. segons la cronologia bíblica.
Nou!!: Damasc і Jeroboam II · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Damasc і Jerusalem · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Damasc і Joan Baptista · Veure més »
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Nou!!: Damasc і Joan Damascè · Veure més »
Joc de cartes
Joc de cinc jugadors. Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips, que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, amb dues cares, una d'elles és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que quan es veuen per aquest costat són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen, en l'altra hi ha unes figures dibuixades.
Nou!!: Damasc і Joc de cartes · Veure més »
Joc de taula
Peces de Qwirkle, un joc de taula. Joc de taula és un terme general que s'usa per a referir-se a diversos tipus de jocs que se solen jugar al voltant d'una taula, com ara jocs de cartes, jocs de tauler, jocs de saló, jocs de guerra, dòmino i d'altres jocs que es juguen normalment damunt una taula o d'una altra superfície plana i on hi intervenen sovint l'estratègia i l'atzar.
Nou!!: Damasc і Joc de taula · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Damasc і Jordània · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Damasc і Jueus · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Damasc і Juliol · Veure més »
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Nou!!: Damasc і Kazakhstan · Veure més »
Khàlid ibn al-Walid
Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.
Nou!!: Damasc і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »
Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun
Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).
Nou!!: Damasc і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Damasc і Khutba · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Damasc і Khwarizm · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Damasc і La Meca · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Damasc і Líban · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Damasc і Llatí · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Damasc і Llengües semítiques · Veure més »
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Damasc і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »
Los Angeles
Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic. La ciutat és la seu del comtat del mateix nom. Segons una estimació, la ciutat tenia el 2016 una població de 3.976.322 habitants, mentre que l'any 1887 només en tenia 11.500. El juliol de 2004 el comtat tenia 10.179.716 habitants, mentre que l'àrea metropolitana de Los Angeles té una població de prop de 18,5 milions d'habitants, que la converteixen en la segona aglomeració més gran dels Estats Units després de Nova York. Però la ciutat de Los Angeles és relativament petita en comparació amb la seva aglomeració, tot i que aquesta última és més gran que les de Nova York i Chicago.
Nou!!: Damasc і Los Angeles · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Damasc і Mahmud Ghazan · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Damasc і Mamelucs · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Damasc і Març · Veure més »
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Nou!!: Damasc і Mardj Dabik · Veure més »
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Nou!!: Damasc і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »
Marj ar-Ràhit
Marj ar-Ràhit és una plana propera a Damasc, famosa per les batalles que s'hi han lliurat, dins un territori més ampli conegut com el Marj, entre la comarca de la Ghuta al sud de Damasc, les maresmes de Utayba i Hijjana i l'estepa desèrtica a l'est, tenint al nord els contraforts de les muntanyes Kalamun i a l'oest les pendents de l'Hermon i al sud les comarques de Ladja i Safa.
Nou!!: Damasc і Marj ar-Ràhit · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Damasc і Marroc · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Damasc і Marwan II · Veure més »
Maysalun
Maysalun —en àrab ميسلون, Maysalūn— és un coll de l'Anti Líban amb un poble del mateix nom, a Síria, prop de la frontera entre Líban i Síria i a 12 km a l'oest de Damasc, a la governació de Rif Dimashq, a uns 1090 metres d'altura.
Nou!!: Damasc і Maysalun · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Damasc і Màlik-Xah I · Veure més »
Múslim ibn Qurayx
Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.
Nou!!: Damasc і Múslim ibn Qurayx · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Damasc і Medina · Veure més »
Mesquita dels Omeies
Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.
Nou!!: Damasc і Mesquita dels Omeies · Veure més »
Mil·lenni II aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.
Nou!!: Damasc і Mil·lenni II aC · Veure més »
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Nou!!: Damasc і Minaret · Veure més »
Mithat Paixà
Ahmed Şefik Midhat Paşa o Aḥmad Šafiq Mithat Pasha, catalanitzat Mithat Paixà (Istanbul, octubre/novembre de 1822 - Taif 8 de maig de 1884) fou un alt dignatari otomà, governador provincial i dues vegades gran visir.
Nou!!: Damasc і Mithat Paixà · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Damasc і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Nou!!: Damasc і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »
Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid (882-946) fou el fundador de la dinastia ikhxídida d'Egipte.
Nou!!: Damasc і Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Damasc і Muralla · Veure més »
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Nou!!: Damasc і Museu · Veure més »
Museu Nacional de Damasc
El museu Nacional de Damasc (en àrab: المتحف الوطني بدمشق), és un gran museu arqueològic situat en el centre de la ciutat de Damasc a Síria.
Nou!!: Damasc і Museu Nacional de Damasc · Veure més »
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Nou!!: Damasc і Nabateus · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Damasc і Napoleó III · Veure més »
Natació
Nedador La natació és l'autopropulsió d'una persona a través de l'aigua o un altre líquid, generalment per recreació, esport, exercici o supervivència.
Nou!!: Damasc і Natació · Veure més »
Neu
Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).
Nou!!: Damasc і Neu · Veure més »
Nicolau Damascè
Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.
Nou!!: Damasc і Nicolau Damascè · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Damasc і Novembre · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Damasc і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Oasi
Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.
Nou!!: Damasc і Oasi · Veure més »
Olympia (Washington)
Olympia Seu del govern de Washington, Olympia Olympia és la capital de l'estat de Washington, als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Damasc і Olympia (Washington) · Veure més »
Ombra orogràfica
Dibuix explicatiu de la formació d'ombres orogràfiques Una ombra orogràfica és una zona seca situada darrere d'una muntanya o una serralada.
Nou!!: Damasc і Ombra orogràfica · Veure més »
Organització Meteorològica Mundial
L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), coneguda amb les sigles WMO (de l'anglès World Meteorological Organization) és una organització intergovernamental depenent de l'ONU, nascuda l'any 1950 i que en l'actualitat compta amb un total de 191 territoris i estats membres.
Nou!!: Damasc і Organització Meteorològica Mundial · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Damasc і Orient Pròxim · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Damasc і Pagès · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Damasc і Palestina · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Damasc і Palmira · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Damasc і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Damasc і Pau de Tars · Veure més »
Pluja
Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Nou!!: Damasc і Pluja · Veure més »
Precipitació atmosfèrica
Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la Terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.
Nou!!: Damasc і Precipitació atmosfèrica · Veure més »
Primavera Àrab
efecte dòmino. La primavera àrab és el nom d'una sèrie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions polítiques dels països àrabs entre 2010 i 2011.
Nou!!: Damasc і Primavera Àrab · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Damasc і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Privatització
Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat.
Nou!!: Damasc і Privatització · Veure més »
Processament d'aliments
Factoria d'envasat - Max Liebermann (1879). El processament dels aliments és un conjunt de processos que es fan en les diferents parts de la cadena de producció, transport, venda i consum per a garantir la vida i la higiene dels aliments.
Nou!!: Damasc і Processament d'aliments · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Damasc і Província de Fars · Veure més »
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Nou!!: Damasc і Qalàwun · Veure més »
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Nou!!: Damasc і Qàït-bay · Veure més »
Qànsawh al-Ghawrí
Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí, (1439-1516) fou soldà mameluc de la dinastia burjita (1501-1516).
Nou!!: Damasc і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Damasc і Qinnasrin · Veure més »
Qumran
Qumran. Coves de Qumran. Qumran és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia.
Nou!!: Damasc і Qumran · Veure més »
Rabat
Rabat (tr) és la capital del regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé.
Nou!!: Damasc і Rabat · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Damasc і Ramla · Veure més »
Regne d'Aram
El regne d'Aram o regne arameu de Damasc fou un estat dels arameus centrat a Damasc a Síria, que va existir del segle XII aC al 734 aC.
Nou!!: Damasc і Regne d'Aram · Veure més »
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Nou!!: Damasc і Rellotge · Veure més »
República Àrab Unida
La República Àrab Unida va ser un estat àrab independent, producte de la unió temporal entre Egipte i Síria entre 1958 i 1961.
Nou!!: Damasc і República Àrab Unida · Veure més »
Rio de Janeiro
Rio de Janeiro és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada del Brasil, després de São Paulo.
Nou!!: Damasc і Rio de Janeiro · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Damasc і Romania · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Damasc і Saladí · Veure més »
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Nou!!: Damasc і Salomó d'Israel · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Damasc і Samarcanda · Veure més »
Sanà
Sanà (de vegades transcrit Sanaà, Sanaa, Sanā o Sana'a), amb una població d'1.937.451 habitants (2012), és la capital i la ciutat principal del Iemen.
Nou!!: Damasc і Sanà · Veure més »
Sanremo
Sanremo és una ciutat amb prop de 57.000 habitants situada en la costa mediterrània de Ligúria occidental, a la província d'Imperia, an la zona nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Damasc і Sanremo · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Damasc і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
São Paulo
São Paulo (en català Sant Pau) és una ciutat del Brasil, també capital de l'estat de São Paulo i de la Regió Metropolitana de São Paulo.
Nou!!: Damasc і São Paulo · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Damasc і Síria · Veure més »
Sector privat
El sector privat és la part de l'economia integrada pels agents econòmics (economies domèstiques i empreses) que prenen decisions sense interferències formals de l'autoritat política, sense més limitacions que les lleis vigents que regulen les activitats.
Nou!!: Damasc і Sector privat · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Damasc і Selim I · Veure més »
Semidesert
Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.
Nou!!: Damasc і Semidesert · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Damasc і Septimi Sever · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Damasc і Siríac · Veure més »
Siris
Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.
Nou!!: Damasc і Siris · Veure més »
Soc de Mithat Paixà
El soc o mercat de Mithat Paixà, també anomenat el Soc Llarg o as-Suq at-Tawil (‘mercat llarg’), és un important soc de la ciutat de Damasc, capital de Síria.
Nou!!: Damasc і Soc de Mithat Paixà · Veure més »
Sofroni de Jerusalem
Sofroni va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638.
Nou!!: Damasc і Sofroni de Jerusalem · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Damasc і Sunnisme · Veure més »
Surakarta
La casa de la vila de Surakarta o Solo Surakarta, més coneguda com a Solo o Sala, és una ciutat d'Indonèsia al centre de Java, província de Java Central, amb una població de 520.061 habitants el 2009.
Nou!!: Damasc і Surakarta · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Damasc і Tamerlà · Veure més »
Tankiz
Sayf-ad-Din Tankiz al-Hussamí an-Nassirí fou un mameluc egipci, governador de Damasc del setembre de 1312 al 1340.
Nou!!: Damasc і Tankiz · Veure més »
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Nou!!: Damasc і Tèxtil · Veure més »
Te
El te és una infusió aromàtica que es prepara abocant aigua calenta o bullent sobre fulles de la planta del te (Camellia sinensis), un matoll perennifoli originari de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Damasc і Te · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Damasc і Teglatfalassar III · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Damasc і Teheran · Veure més »
Tell Ramad
Tell Ramad és un jaciment arqueològic sirià d'època prehistòrica i neolítica situat als peus del mont Hermon, uns 20 quilòmetres al sud-oest de Damasc.
Nou!!: Damasc і Tell Ramad · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Damasc і Temperatura · Veure més »
Tennis de taula
Timo Boll i Christian Süss (Alemanya) El tennis de taula (o ping-pong) és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, posats cadascun a banda i banda d'una taula dividida transversalment a la meitat per una xarxa.
Nou!!: Damasc і Tennis de taula · Veure més »
Tiberíades
Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.
Nou!!: Damasc і Tiberíades · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Damasc і Toledo · Veure més »
Tomba
Una tomba és el lloc on es deixen les restes mortals d'una persona o animal quan mor.
Nou!!: Damasc і Tomba · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Damasc і Transoxiana · Veure més »
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Nou!!: Damasc і Trípoli (Líban) · Veure més »
Tughtegin
* Dhàhir-ad-Din Tughtikín, atabeg de Damasc (1104-1128).
Nou!!: Damasc і Tughtegin · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Damasc і Turquia · Veure més »
Tuthmosis III
Tuthmosis III fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.
Nou!!: Damasc і Tuthmosis III · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Damasc і UNESCO · Veure més »
Universitat de Damasc
La Universitat de Damasc és la universitat més gran i antiga de Síria.
Nou!!: Damasc і Universitat de Damasc · Veure més »
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Nou!!: Damasc і Uqayl · Veure més »
Urbanista
Lurbanista és una persona que s'ocupa de l'urbanisme, és a dir qui planifica els establiments humans per dissenyar una disposició harmoniosa de les ciutats i dels pobles.
Nou!!: Damasc і Urbanista · Veure més »
Vall de la Bekaa
La vall de la Bekaa, Baka o Beka és una plana o vall allargada al Líban, d'una altura mitjana de 1.000 metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del Líban i l'Antilíban.
Nou!!: Damasc і Vall de la Bekaa · Veure més »
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Nou!!: Damasc і Veneçuela · Veure més »
Xerif
Xerif (de l'àrab, ‘noble’, ‘digne’, ‘distingit’, ‘honrat’, ‘eminent’), en femení xerifa (en àrab), en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa (en àrab), és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.
Nou!!: Damasc і Xerif · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Damasc і Xiisme · Veure més »
Yarmuk
Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (HaYarmukh; grec antic: Ιερομύαξ, Ieromíax, o Ἱερομύκης, Ieromikis) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.
Nou!!: Damasc і Yarmuk · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Damasc і Yazid I · Veure més »
Yazid ibn Abi-Sufyan
Yazid ibn Abi-Sufyan ibn Harb ibn Umayya (la Meca, ? - Emmaús, novembre de 639) fou un general àrab, fill del cap de la Meca Abu-Sufyan ibn Harb.
Nou!!: Damasc і Yazid ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Zabadeus
Els zabadeus foren una antiga tribu àrab que vivia prop de Damasc i que fou atacada per Jonatan, segons consta al llibre I dels macabeus.
Nou!!: Damasc і Zabadeus · Veure més »
Zanj
Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.
Nou!!: Damasc і Zanj · Veure més »
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Nou!!: Damasc і Zengita · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 1 d'octubre · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 10 de juliol · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 10 de juny · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1069 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1076 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1079 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1083 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1095 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1097 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1104 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1113 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1120 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1128 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1130 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Damasc і 1131 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Damasc і 1132 · Veure més »
1135
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1135 · Veure més »
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1139 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1140 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Damasc і 1142 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1148 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1150 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1154 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1161 · Veure més »
1171
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1171 · Veure més »
1174
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1174 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1176 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1186 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1187 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1193 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1196 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1198 · Veure més »
1199
;Països catalans;Món.
Nou!!: Damasc і 1199 · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 12 d'abril · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 12 de juliol · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1200 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1207 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1218 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1222 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Damasc і 1226 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1227 · Veure més »
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1237 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1245 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1248 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1260 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1277 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1278 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1280 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1297 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1300 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Damasc і 1312 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1317 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Damasc і 1340 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1346 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1382 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1383 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1389 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1390 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1393 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1399 · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 14 de juliol · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Damasc і 1401 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Damasc і 1422 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1427 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Damasc і 1438 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1464 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1468 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1477 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1495 · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 15 d'octubre · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 15 de juny · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1500 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Damasc і 1502 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Damasc і 1516 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1517 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1521 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Damasc і 1526 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Damasc і 1535 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Damasc і 1572 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1574 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1586 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Damasc і 1591 · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 16 de desembre · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 16 de setembre · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1697 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1732 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Damasc і 1752 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Damasc і 1754 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 18 d'octubre · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1830 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1832 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1833 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1840 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1860 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1878 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Damasc і 1894 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Damasc і 1897 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Damasc і 1898 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 19 de desembre · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Damasc і 1905 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1908 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1909 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Damasc і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1915 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1916 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Damasc і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Damasc і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Damasc і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1921 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1923 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Damasc і 1925 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1926 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1929 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1932 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1938 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1941 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1943 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1945 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Damasc і 1954 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Damasc і 1955 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Damasc і 1960 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 1961 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 1967 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Damasc і 1973 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Damasc і 1979 · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 20 d'agost · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 20 de juliol · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Damasc і 2011 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 22 de desembre · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 23 de novembre · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 24 d'agost · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 24 de juliol · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 25 de juliol · Veure més »
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Damasc і 27 de gener · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 28 de setembre · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 29 de maig · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 30 de setembre · Veure més »
37
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Damasc і 37 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 395 · Veure més »
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 4 de març · Veure més »
54
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 54 · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 6 de maig · Veure més »
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Nou!!: Damasc і 612 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 627 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 628 · Veure més »
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 634 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 636 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 639 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 656 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 661 · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Damasc і 7 de març · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 705 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 744 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 750 · Veure més »
796
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 796 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 830 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 833 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 854 · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 858 · Veure més »
868
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 868 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 878 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 884 · Veure més »
896
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 896 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Damasc і 902 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 903 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 935 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Damasc і 945 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 946 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 947 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 968 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Damasc і 969 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 971 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 974 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Damasc і 976 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emirat de Damasc, Història de Damasc.