Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Còdex d'Alep і Torà (llei jueva)
Còdex d'Alep і Torà (llei jueva) tenen 43 coses en comú (en Uniopèdia): Ascaló, Èxode, Bíblia, Càntic dels Càntics, Deuteronomi, Eclesiastès, Escriba, Gènesi, Hebreu, Israel, Jerusalem, Judaisme caraïta, Jueus, Ketuvim, Llibre d'Amós, Llibre d'Ester, Llibre d'Ezequiel, Llibre d'Isaïes, Llibre de Daniel, Llibre de Jeremies, Llibre de Job, Llibre de les lamentacions, Llibre de Miquees, Llibre de Rut, Llibre de Sofonies, Llibre de Zacaries, Llibre dels Jutges, Llibre dels Nombres, Llibre dels Salms, Llibres de Samuel, ..., Manuscrits de la mar Morta, Museu d'Israel, Neviïm, Pentateuc, Pergamí, Primer llibre de les Cròniques, Proverbis, Rabí, Sefardites, Segon llibre dels Reis, Sinagoga, Tanakh, Text masorètic. Ampliar l'índex (13 més) »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Ascaló і Còdex d'Alep · Ascaló і Torà (llei jueva) ·
Èxode
L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.
Èxode і Còdex d'Alep · Èxode і Torà (llei jueva) ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Còdex d'Alep · Bíblia і Torà (llei jueva) ·
Càntic dels Càntics
Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.
Càntic dels Càntics і Còdex d'Alep · Càntic dels Càntics і Torà (llei jueva) ·
Deuteronomi
Deuteronomi (del Δευτερονόμιον, Deuteronómion, "segona llei"; hebreu דְּבָרִים, Devārīm, " paraules") és el cinquè llibre de la Torà i per tant de la Bíblia.
Còdex d'Alep і Deuteronomi · Deuteronomi і Torà (llei jueva) ·
Eclesiastès
L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus.
Còdex d'Alep і Eclesiastès · Eclesiastès і Torà (llei jueva) ·
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Còdex d'Alep і Escriba · Escriba і Torà (llei jueva) ·
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Còdex d'Alep і Gènesi · Gènesi і Torà (llei jueva) ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Còdex d'Alep і Hebreu · Hebreu і Torà (llei jueva) ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Còdex d'Alep і Israel · Israel і Torà (llei jueva) ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Còdex d'Alep і Jerusalem · Jerusalem і Torà (llei jueva) ·
Judaisme caraïta
200x200px El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud.
Còdex d'Alep і Judaisme caraïta · Judaisme caraïta і Torà (llei jueva) ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Còdex d'Alep і Jueus · Jueus і Torà (llei jueva) ·
Ketuvim
Els Ketuvim (de l'hebreu כְּתוּבִים, «Escrits») és la tercera de les tres parts en què es divideix la Tanakh; després de la Torà i dels Neviïm.
Còdex d'Alep і Ketuvim · Ketuvim і Torà (llei jueva) ·
Llibre d'Amós
El llibre d'Amós és un llibre profètic de l'Antic Testament escrit pel profeta Amós durant el regnat de Jeroboam II segons les referències internes.
Còdex d'Alep і Llibre d'Amós · Llibre d'Amós і Torà (llei jueva) ·
Llibre d'Ester
El llibre d'Ester és un llibre que pertany a l'Antic Testament, i que fou escrit cap al.
Còdex d'Alep і Llibre d'Ester · Llibre d'Ester і Torà (llei jueva) ·
Llibre d'Ezequiel
El llibre d'Ezequiel és un llibre bíblic de l'Antic Testament que forma part dels llibres profètics.
Còdex d'Alep і Llibre d'Ezequiel · Llibre d'Ezequiel і Torà (llei jueva) ·
Llibre d'Isaïes
El llibre d'Isaïes és un llibre de la Bíblia, concretament de l'Antic Testament, que s'inclou dins els anomenats Llibres profètics.
Còdex d'Alep і Llibre d'Isaïes · Llibre d'Isaïes і Torà (llei jueva) ·
Llibre de Daniel
El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.
Còdex d'Alep і Llibre de Daniel · Llibre de Daniel і Torà (llei jueva) ·
Llibre de Jeremies
El llibre de Jeremies és el segon llibre profètic de la Bíblia.
Còdex d'Alep і Llibre de Jeremies · Llibre de Jeremies і Torà (llei jueva) ·
Llibre de Job
El Llibre de Job és un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la història de Job (en àrab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Déu.
Còdex d'Alep і Llibre de Job · Llibre de Job і Torà (llei jueva) ·
Llibre de les lamentacions
El llibre de les Lamentacions (איכה, ʾēḫā(h), Eikha) és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu on el profeta lamenta la destrucció de Jerusalem i el Temple al segle sisè abans de Crist.
Còdex d'Alep і Llibre de les lamentacions · Llibre de les lamentacions і Torà (llei jueva) ·
Llibre de Miquees
El llibre de Miquees és un dels llibres profètics de l'Antic Testament, escrit al.
Còdex d'Alep і Llibre de Miquees · Llibre de Miquees і Torà (llei jueva) ·
Llibre de Rut
El llibre de Rut és un dels llibres de l'Antic Testament, anomenat així per l'heroïna Rut, considerada una jueva exemplar per la pietat mostrada amb la seva sogra.
Còdex d'Alep і Llibre de Rut · Llibre de Rut і Torà (llei jueva) ·
Llibre de Sofonies
El llibre de Sofonies és un dels llibres profètics de l'Antic Testament, escrit pel profeta Sofonies en una data dubtosa.
Còdex d'Alep і Llibre de Sofonies · Llibre de Sofonies і Torà (llei jueva) ·
Llibre de Zacaries
El Llibre de Zacaries és un llibre profètic de l'Antic Testament, probablement escrit pel Profeta Zacaries al.
Còdex d'Alep і Llibre de Zacaries · Llibre de Zacaries і Torà (llei jueva) ·
Llibre dels Jutges
El llibre dels Jutges (en hebreu: שֹּׁפְטִים), és el setè llibre de la Tanakh i de lAntic Testament cristià.
Còdex d'Alep і Llibre dels Jutges · Llibre dels Jutges і Torà (llei jueva) ·
Llibre dels Nombres
El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia, i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.
Còdex d'Alep і Llibre dels Nombres · Llibre dels Nombres і Torà (llei jueva) ·
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Còdex d'Alep і Llibre dels Salms · Llibre dels Salms і Torà (llei jueva) ·
Llibres de Samuel
El llibre de Samuel (en hebreu: שְׁמוּאֵל Shmuel) és un dels llibres històrics de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana i el vuitè llibre de la Tanakh jueva.
Còdex d'Alep і Llibres de Samuel · Llibres de Samuel і Torà (llei jueva) ·
Manuscrits de la mar Morta
Coves de Qumran Els Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran és una col·lecció de milers de fragments de més de 900 manuscrits que van ser descoberts entre el 1947 i el 1956 a Cisjordània.
Còdex d'Alep і Manuscrits de la mar Morta · Manuscrits de la mar Morta і Torà (llei jueva) ·
Museu d'Israel
El Museu d'Israel (en hebreu: מוזיאון ישראל) (transliterat: Muziun Israel) va ser fundat en 1965 a prop de la Kenésset, a Jerusalem, la capital de l'Estat d'Israel.
Còdex d'Alep і Museu d'Israel · Museu d'Israel і Torà (llei jueva) ·
Neviïm
Els Neviïm (de l'hebreu נְבִיאִים, «Profetes») és la segona de les tres parts en què es divideix la Tanakh (la Bíblia hebrea, paral·lela a l'Antic Testament dels cristians); posterior a la Torà o Pentateuc, i anterior als Ketuvim.
Còdex d'Alep і Neviïm · Neviïm і Torà (llei jueva) ·
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Còdex d'Alep і Pentateuc · Pentateuc і Torà (llei jueva) ·
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Còdex d'Alep і Pergamí · Pergamí і Torà (llei jueva) ·
Primer llibre de les Cròniques
El Primer llibre de les Cròniques (en hebreu, דִּבְרֵי הַיָּמִים א, "Divrei Hayamim Álef", «Els annals dels dies») és un llibre de lAntic Testament que narra la vida dels regnes d'Israel.
Còdex d'Alep і Primer llibre de les Cròniques · Primer llibre de les Cròniques і Torà (llei jueva) ·
Proverbis
El Llibre dels Proverbis (hebreu מִשְׁלֵי, Mishlei) és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu.
Còdex d'Alep і Proverbis · Proverbis і Torà (llei jueva) ·
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Còdex d'Alep і Rabí · Rabí і Torà (llei jueva) ·
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Còdex d'Alep і Sefardites · Sefardites і Torà (llei jueva) ·
Segon llibre dels Reis
El Segon llibre dels Reis és un llibre de l'Antic Testament que segueix al Primer llibre dels Reis, amb el qual formava originàriament una unitat.
Còdex d'Alep і Segon llibre dels Reis · Segon llibre dels Reis і Torà (llei jueva) ·
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Còdex d'Alep і Sinagoga · Sinagoga і Torà (llei jueva) ·
Tanakh
Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).
Còdex d'Alep і Tanakh · Tanakh і Torà (llei jueva) ·
Text masorètic
El Papir Nash (segle II) El Text masorètic ("MT") és un text escrit en hebreu de la Tanakh, utilitzat pel judaisme en la lectura sagrada.
Còdex d'Alep і Text masorètic · Text masorètic і Torà (llei jueva) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Còdex d'Alep і Torà (llei jueva)
- Què tenen en comú Còdex d'Alep і Torà (llei jueva)
- Semblances entre Còdex d'Alep і Torà (llei jueva)
Comparació entre Còdex d'Alep і Torà (llei jueva)
Còdex d'Alep té 110 relacions, mentre que Torà (llei jueva) té 156. Com que tenen en comú 43, l'índex de Jaccard és 16.17% = 43 / (110 + 156).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Còdex d'Alep і Torà (llei jueva). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
