Accés més ràpid que el navegador!
80 les relacions: Ada de Cària, Adusi, Alabanda, Alexandre el Gran, Alinda, Amos (Cària), Antígon Monoftalm, Artemísia I de Cària, Artemísia II de Cària, Asandre de Cària, Èumenes III de Pèrgam, Àsia (província romana), Batalla de Salamina, Büyük Menderes, Calinda, Carianda, Carura, Caune, Cir II el Gran, Cnidos, Creta, Daurises, Delos, Doris (grup humà), Estratonicea, Euromos, Guerra del Peloponnès, Halicarnàs, Hècate, Hecatompos, Heraclea del Latmos, Heraclides de Milasa, Heròdot, Iasos (ciutat), Idrieu, Illa de Rodes, Imperi Selèucida, Jònia, Labranda, Lagina, Lèleges, Lícia, Lídia, Lígdamis I, Ligdamis II, Llengua cària, Luci Corneli Sul·la, Mar Egea, Mastaura, Mausol, ..., Mèmnon de Rodes, Mícale, Milas, Milet, Mindos, Minos, Mont Cadme, Orontobates de Cària, Pèdasa, Perea Ròdia, Perseu de Macedònia, Pisídia, Pisindelis, Pixòdar, Priene, Regió de Frígia, Revolta Jònica, Riu Màrsies, Rodes (ciutat), Salmacis (Cària), Satrapia de Lídia, Sàtrapa, Suagela, Telmesos, Tissafernes, Tractat d'Apamea, Tral·les, Tucídides, Xerxes I de Pèrsia, Zeus. Ampliar l'índex (30 més) »
Ada de Cària
Ada de Cària (Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar.
Nou!!: Cària і Ada de Cària · Veure més »
Adusi
Adusi (Adusius) fou un general persa que segons explica Xenofont a la Ciropèdia, fou enviat per Cir II el gran amb un exèrcit a Cària i va posar fi als diversos conflictos del país.
Nou!!: Cària і Adusi · Veure més »
Alabanda
Alabanda (en grec antic Ἀλάβανδα), també anomenada Antioquia dels Crisaorians, era una ciutat de Cària situada on és ara és la província d'Aydın.
Nou!!: Cària і Alabanda · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Cària і Alexandre el Gran · Veure més »
Alinda
Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).
Nou!!: Cària і Alinda · Veure més »
Amos (Cària)
Amo (en, possiblement procedent de ἄμμος, 'arenós', en turc Hisarburnu) fou un antic assentament grec (dēmē) a Cària, localitzat prop de l'actual ciutat de Turunç, a Turquia.
Nou!!: Cària і Amos (Cària) · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Cària і Antígon Monoftalm · Veure més »
Artemísia I de Cària
Artemísia de Cària (Ἀρτεμισία) fou una reina d'Halicarnàs, Cos, Nísiros i Calinda, feudatària dels reis perses aquemènides i contemporània de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Cària і Artemísia I de Cària · Veure més »
Artemísia II de Cària
Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.
Nou!!: Cària і Artemísia II de Cària · Veure més »
Asandre de Cària
Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.
Nou!!: Cària і Asandre de Cària · Veure més »
Èumenes III de Pèrgam
Aristonic de Pèrgam (Aristonicus) fou fill natural d'Èumenes II de Pèrgam.
Nou!!: Cària і Èumenes III de Pèrgam · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: Cària і Àsia (província romana) · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Cària і Batalla de Salamina · Veure més »
Büyük Menderes
El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.
Nou!!: Cària і Büyük Menderes · Veure més »
Calinda
Calinda (en Calynda; gentilici Καλυνδεύς, calindeu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària, molt a prop de la ciutat de Caune.
Nou!!: Cària і Calinda · Veure més »
Carianda
Carianda (Καρύανδα) era una ciutat situada a la costa de Cària al sud-oest d'Anatòlia.
Nou!!: Cària і Carianda · Veure més »
Carura
Carura fou una ciutat fronterera de Cària, al límit amb Frígia.
Nou!!: Cària і Carura · Veure més »
Caune
Caune (Caunus; gentilici Καύνιος, cauni) fou una antiga ciutat de l'Àsia Menor situada a la costa sud de Cària.
Nou!!: Cària і Caune · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Cària і Cir II el Gran · Veure més »
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Nou!!: Cària і Cnidos · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Cària і Creta · Veure més »
Daurises
Daurises（Δαυρίσης) fou un noble persa, gendre de Darios I el Gran. Fou un dels comandants dels perses en la lluita contra la Revolta Jònica (499 aC). Després de la victòria persa a Efes va atacar les ciutats de l'Hel·lespont i va conquerir Dardània, Abidos, Percote, Làmpsac i Pesos, una cada dia. Llavors va anar contra els caris, aliats dels jònics, als que va derrotar en dues batalles, però una mica després va caure en una emboscada i va morir junt a molts perses.
Nou!!: Cària і Daurises · Veure més »
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Nou!!: Cària і Delos · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Cària і Doris (grup humà) · Veure més »
Estratonicea
Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.
Nou!!: Cària і Estratonicea · Veure més »
Euromos
Mapa d'algunes ciutats gregues de Cària i d'algunes illes del Dodecanés, en què s'aprecia la ubicació d'Euromos, al nord-oest de Milas Restes del temple de Zeus d'Euromos Inscripció al temple de Zeus d'Euromos Euromos (en grec antic, Εὔρωμος) era una ciutat grega de Cària les restes de la qual són a prop de la ciutat turca de Milas (antiga Milasa).
Nou!!: Cària і Euromos · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Cària і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Halicarnàs
Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.
Nou!!: Cària і Halicarnàs · Veure més »
Hècate
Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.
Nou!!: Cària і Hècate · Veure més »
Hecatompos
Hecatompos o Hecatomnos (en llatí Hecatomnus, en grec antic Ἑκατόμνος) va ser un dinasta de Cària (circa el 395 aC-377 aC) fill d'Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que va ser nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre, havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos l'any 394 aC.
Nou!!: Cària і Hecatompos · Veure més »
Heraclea del Latmos
Heraclea del Latmos (Ἡράκλεια πρὸς Λάτμῳ) era una ciutat en els límits entre Cària i Jònia, situada al peu de la part occidental del Latmos, i al golf Làtmic.
Nou!!: Cària і Heraclea del Latmos · Veure més »
Heraclides de Milasa
Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un ciutadà de Milasa, a Cària, que va comandar als grecs caris en la seva resistència afortunada contra els perses després de la revolta d'Aristàgores de Milet l'any 498 aC.
Nou!!: Cària і Heraclides de Milasa · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Cària і Heròdot · Veure més »
Iasos (ciutat)
Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.
Nou!!: Cària і Iasos (ciutat) · Veure més »
Idrieu
Idrieu o Hidrieu (Hidrieus, Idrieus) fou sàtrapa o dinasta de Cària al.
Nou!!: Cària і Idrieu · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Cària і Illa de Rodes · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Cària і Imperi Selèucida · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Cària і Jònia · Veure més »
Labranda
Labranda o també Labraunda (en llatí Labranda, en grec antic Λάβρανδα 'Lábranda' o Λάβραυνδα 'Lábraunda') era una ciutat de l'oest de Cària, situada a uns 60 estadis de Milasa, ciutat de la que depenia, i a la que estava unida per una carretera anomenada "Sagrada".
Nou!!: Cària і Labranda · Veure més »
Lagina
Lagina (en llatí Lagina, en grec antic τὰ Λάγινα) era una ciutat del territori d'Estratonicea, a Cària, que tenia un magnífic temple d'Hècate on es feia un gran festival anyal, segons explica Estrabó.
Nou!!: Cària і Lagina · Veure més »
Lèleges
Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.
Nou!!: Cària і Lèleges · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Cària і Lícia · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Cària і Lídia · Veure més »
Lígdamis I
Lígdamis I (Lygdamis) fou sàtrapa de Cària circa l'any, després de la Revolta Jònica.
Nou!!: Cària і Lígdamis I · Veure més »
Ligdamis II
Ligdamis II (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou sàtrapa de Cària, país que tenia Halicarnàs per capital, cap al darrer quart del segle V aC.
Nou!!: Cària і Ligdamis II · Veure més »
Llengua cària
La llengua cària és un idioma extingit de les llengües anatòliques que rep el seu nom de la regió de Cària, la principal àrea on es parlava.
Nou!!: Cària і Llengua cària · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Cària і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Cària і Mar Egea · Veure més »
Mastaura
Mastaura (en llatí Mastaura, en grec antic Μάσταυρα) era una ciutat de Cària, al peu del puig Messogis, a la vora del riu Crisaoras, entre Tralles i Tripolis, segons Estrabó i Plini el Vell.
Nou!!: Cària і Mastaura · Veure més »
Mausol
Mausol (en llatí Mausolus o Maussolus, en grec antic Μαύσωλος o Μαύσσωλος "Maúsolos" o "Maússolos") fou rei o dinasta de Cària.
Nou!!: Cària і Mausol · Veure més »
Mèmnon de Rodes
Mèmnon (Μέμνων; vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia.
Nou!!: Cària і Mèmnon de Rodes · Veure més »
Mícale
Priene, al peu de la muntanya '''Mícale''' Mícale (Mycale) és la branca més occidental de les muntanyes Mesogis de Lídia, que avui en turc es diuen Samsun Daği.
Nou!!: Cària і Mícale · Veure més »
Milas
Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.
Nou!!: Cària і Milas · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Cària і Milet · Veure més »
Mindos
Ruïnes, suposadament de la ciutat de '''Mindos''', davant de Gümüşlük Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs.
Nou!!: Cària і Mindos · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Cària і Minos · Veure més »
Mont Cadme
El Mont Cadme (Κάδμος), anomenada actualment Babadağ en turc, és una muntanya de Turquia, a la província de Denizli, a tocar de la província d'Aydın.
Nou!!: Cària і Mont Cadme · Veure més »
Orontobates de Cària
Orontòbates (Orontobátēs) fou un persa que es va casar amb la filla del sàtrapa usurpador Pixòdar de Cària.
Nou!!: Cària і Orontobates de Cària · Veure més »
Pèdasa
Pedasa o Pedasum (en llatí Pedasa o Pedasum, en grec antic Πήδασα) era una antiga ciutat de Cària al districte de Pedasis on els perses van patir una gran derrota durant la revolta de Jònia, segons Heròdot.
Nou!!: Cària і Pèdasa · Veure més »
Perea Ròdia
Perea Ròdia (en llatí Peræa Rhodiorum,, en grec antic Περαία τῶν Ῥοδιῶν) era el nom donat a les possessions ròdies a Cària, formades per la costa sud de Cària enfront de l'illa de Rodes, fins a la frontera de Lícia, segons diu Estrabó.
Nou!!: Cària і Perea Ròdia · Veure més »
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Nou!!: Cària і Perseu de Macedònia · Veure més »
Pisídia
Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.
Nou!!: Cària і Pisídia · Veure més »
Pisindelis
Pisindelis (en grec antic Πισίνδηλις) va ser un tirà de Cària i de la seva capital Halicarnàs sota l'Imperi Aquemènida.
Nou!!: Cària і Pisindelis · Veure més »
Pixòdar
Pixòdar (Pixodarus), anomenat també Pixòdor (Pixodorus), fou sàtrapa-rei (dinasta) de Cària.
Nou!!: Cària і Pixòdar · Veure més »
Priene
Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.
Nou!!: Cària і Priene · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Cària і Regió de Frígia · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Cària і Revolta Jònica · Veure més »
Riu Màrsies
El riu Màrsies o Màrsias fou un afluent del riu Meandre, que naixia a la comarca d'Idríada prop de Stratonicea i anava cap al nord-oest per Alabanda, desaiguant al Meandre prop de Tralles.
Nou!!: Cària і Riu Màrsies · Veure més »
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Nou!!: Cària і Rodes (ciutat) · Veure més »
Salmacis (Cària)
Salmacis va ser una antiga ciutat grega de Cària que, almenys en un període de l'època clàssica, va tenir una certa autonomia política; després, però, esdevingué un districte d'Halicarnàs.
Nou!!: Cària і Salmacis (Cària) · Veure més »
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Nou!!: Cària і Satrapia de Lídia · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Cària і Sàtrapa · Veure més »
Suagela
Suagela (en llatí Suagela, en grec antic Σουάγελα) és una ciutat de Cària en la qual hi havia la tomba de Car, l'ancestre de tots els caris.
Nou!!: Cària і Suagela · Veure més »
Telmesos
Telmesos (actual Fethiye) (en grec Τελμησσός, en llatí Telmessus) era una ciutat antiga situada a Lícia, prop de la frontera occidental amb Cària.
Nou!!: Cària і Telmesos · Veure més »
Tissafernes
Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.
Nou!!: Cària і Tissafernes · Veure més »
Tractat d'Apamea
El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.
Nou!!: Cària і Tractat d'Apamea · Veure més »
Tral·les
Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.
Nou!!: Cària і Tral·les · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Cària і Tucídides · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Cària і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Cària і Zeus · Veure més »
