Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Càller і Història de Sardenya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Càller і Història de Sardenya

Càller vs. Història de Sardenya

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller. Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Similituds entre Càller і Història de Sardenya

Càller і Història de Sardenya tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Bonifaci VIII, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Emilio Lussu, Felip V d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Imperi Romà d'Orient, Italià, Jaume el Just, Martí el Jove, Papa, Partit Sard d'Acció, Piemont, Quàdruple Aliança, Sard, Sardenya, Sardinia, Sàsser, Tractat d'Utrecht, Vàndals, 3 de març.

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Alfons el Magnànim і Càller · Alfons el Magnànim і Història de Sardenya · Veure més »

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Bonifaci VIII і Càller · Bonifaci VIII і Història de Sardenya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Càller і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Sardenya · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Càller і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de Sardenya · Veure més »

Emilio Lussu

Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard.

Càller і Emilio Lussu · Emilio Lussu і Història de Sardenya · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Càller і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de Sardenya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Càller і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de Sardenya · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Càller і Imperi Romà d'Orient · Història de Sardenya і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Càller і Italià · Història de Sardenya і Italià · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Càller і Jaume el Just · Història de Sardenya і Jaume el Just · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Càller і Martí el Jove · Història de Sardenya і Martí el Jove · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Càller і Papa · Història de Sardenya і Papa · Veure més »

Partit Sard d'Acció

El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.

Càller і Partit Sard d'Acció · Història de Sardenya і Partit Sard d'Acció · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Càller і Piemont · Història de Sardenya і Piemont · Veure més »

Quàdruple Aliança

* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.

Càller і Quàdruple Aliança · Història de Sardenya і Quàdruple Aliança · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Càller і Sard · Història de Sardenya і Sard · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Càller і Sardenya · Història de Sardenya і Sardenya · Veure més »

Sardinia

Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.

Càller і Sardinia · Història de Sardenya і Sardinia · Veure més »

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Càller і Sàsser · Història de Sardenya і Sàsser · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Càller і Tractat d'Utrecht · Història de Sardenya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Càller і Vàndals · Història de Sardenya і Vàndals · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

3 de març і Càller · 3 de març і Història de Sardenya · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Càller і Història de Sardenya

Càller té 107 relacions, mentre que Història de Sardenya té 354. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 4.77% = 22 / (107 + 354).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Càller і Història de Sardenya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »