Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: Aiguamoll, Alfons el Magnànim, Arianisme, Assemini, Barroc, Bonifaci VIII, Campidano di Cagliari, Capoterra, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Centredreta, Centreesquerra, Ciutat metropolitana de Càller, Conquesta aragonesa de Sardenya, Corona d'Aragó, Dinastia borbònica, Efisio Pintor Sirigu, Elmas, Emilio Lussu, Felip V d'Espanya, Gòtic català, Giuseppe Brotzu, Gneu Pompeu Magne, Grac, Guerra de Successió Espanyola, Imperi Romà d'Orient, Italià, Jaume el Just, Juli Cèsar, Jutjat de Càller, Mare de Déu del Bonaire, Martí el Jove, Mausoleu, Monserrato, Nacionalisme sard, Naupacte, Nicolau Canyelles, Paolo Truzzu, Papa, Partit Sard d'Acció, Piemont, Pietro Amat di San Filippo, President de Sardenya, Pretor, Quartu Sant'Elena, Quartucciu, Quàdruple Aliança, Rei d'Itàlia, República de Pisa, Sard, Sardenya, ..., Sardinia, Sàsser, Segona Guerra Púnica, Selargius, Sestu, Setge de Castel di Castro, Sext Pompeu Pius, Torí, Tractat d'Utrecht, Vàndals, Vittorio Angius, 1297, 1323, 1324, 1326, 1328, 1348, 1354, 1355, 1375, 1388, 1409, 1421, 1435, 1481, 1492, 1493, 1535, 1566, 1571, 1688, 1713, 1717, 1718, 1720, 1766, 1776, 1793, 1794, 1798, 1799, 1812, 1814, 1821, 1847, 1861, 1910, 1943, 1949, 1959, 20 de maig, 28 de febrer, 3 de març, 455, 633, 7 de maig, 8 de desembre. Ampliar l'índex (57 més) »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Nou!!: Càller і Aiguamoll · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Càller і Alfons el Magnànim · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Càller і Arianisme · Veure més »
Assemini
Assemini (sard Assèmini) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Assemini · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Càller і Barroc · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Càller і Bonifaci VIII · Veure més »
Campidano di Cagliari
Campidano di Cagliari és una subregió històrica de la Sardenya sud-oriental, a la província de Càller.
Nou!!: Càller і Campidano di Cagliari · Veure més »
Capoterra
Capoterra (antigament en català: Caboterra i en sard, Cabuderra) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Capoterra · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Càller і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Centredreta
Centredreta, també anomenada política de dreta moderada, s'inclina a la dreta de l'espectre polític, però està més a prop del centre que altres.
Nou!!: Càller і Centredreta · Veure més »
Centreesquerra
El centreesquerra és l'espectre polític on s'ubica a les formacions polítiques d'esquerra moderada, allunyades de les denominacions d'esquerra revolucionària o del comunisme.
Nou!!: Càller і Centreesquerra · Veure més »
Ciutat metropolitana de Càller
La Ciutat metropolitana de Càller (en italià Città metropolitana di Cagliari) és una ciutat metropolitana de la regió autònoma de Sardenya a Itàlia.
Nou!!: Càller і Ciutat metropolitana de Càller · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: Càller і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Càller і Corona d'Aragó · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Càller і Dinastia borbònica · Veure més »
Efisio Pintor Sirigu
Efisio Luigi Pintor Sirigu també anomenat Pintoreddu (Càller, 10 d'octubre 1765 - 7 de febrer 1814) fou un advocat, polític i poeta sard.
Nou!!: Càller і Efisio Pintor Sirigu · Veure més »
Elmas
Elmas històricament en català El Mas (en sard, Su Masu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Elmas · Veure més »
Emilio Lussu
Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard.
Nou!!: Càller і Emilio Lussu · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Càller і Felip V d'Espanya · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Càller і Gòtic català · Veure més »
Giuseppe Brotzu
Giuseppe Brotzu (Ghilarza, 24 de gener de 1895 - Càller, 8 d'abril de 1976) fou un metge i polític sard.
Nou!!: Càller і Giuseppe Brotzu · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Càller і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Grac
Els Grac (en llatí Gracchus) van ser una notable família romana d'origen plebeu que formava part de la gens Semprònia.
Nou!!: Càller і Grac · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Càller і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Càller і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Càller і Italià · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Càller і Jaume el Just · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Càller і Juli Cèsar · Veure més »
Jutjat de Càller
El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.
Nou!!: Càller і Jutjat de Càller · Veure més »
Mare de Déu del Bonaire
Santa Maria de Bonaria a Cagliari. La Mare de Déu del Bonaire és una de les advocacions marianes de la Benaventurada Verge Maria.
Nou!!: Càller і Mare de Déu del Bonaire · Veure més »
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Nou!!: Càller і Martí el Jove · Veure més »
Mausoleu
Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.
Nou!!: Càller і Mausoleu · Veure més »
Monserrato
Monserrato (en llengua sarda, Pauli) és un municipi italià, a la regió Campidano di Cagliari de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Monserrato · Veure més »
Nacionalisme sard
La bandera dels ''quatre moros'', bandera tradicional i nacional de Sardenya. Giovanni Maria Angioy, considerat per molts nacionalistes sards ''Babai Mannu'', gran pare de la pàtria. El nacionalisme sard és un corrent social, cultural i polític que proposa el reconeixement de Sardenya com a nació, bé amb una gran autonomia dins una Itàlia federal o bé com a estat independent.
Nou!!: Càller і Nacionalisme sard · Veure més »
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Nou!!: Càller і Naupacte · Veure més »
Nicolau Canyelles
Nicolau Canyelles (en català) o Nicolà Canelles (en llengua sarda) (Esglèsies, 1515 – Càller, 1585), fou un religiós catòlic sard, de nació i nissaga catalana, ciutadà del Regne de Sardenya, que va exercir de Bisbe de la vila de Bosa.
Nou!!: Càller і Nicolau Canyelles · Veure més »
Paolo Truzzu
Paolo Truzzu (Càller, 25 de juliol de 1972) és un polític italià i alcalde de Càller des de juny de 2019.
Nou!!: Càller і Paolo Truzzu · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Càller і Papa · Veure més »
Partit Sard d'Acció
El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser.
Nou!!: Càller і Partit Sard d'Acció · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Càller і Piemont · Veure més »
Pietro Amat di San Filippo
Pietro Amat di San Filippo (Càller, illa de Sardenya, 1 d'octubre de 1822 – Roma, 15 de febrer de 1895) va ser un historiador sard.
Nou!!: Càller і Pietro Amat di San Filippo · Veure més »
President de Sardenya
Aquesta és una llista dels Presidents de la Regió de Sardenya des de 1946 fins ara, així com dels vicepresidents i dels presidents de la Junta Regional de Sardenya.
Nou!!: Càller і President de Sardenya · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Càller і Pretor · Veure més »
Quartu Sant'Elena
Quart (en sard, Cuartu Sant'Aleni, en italià Quartu Sant'Elena) és un municipi italià, situat a Sardenya i a la ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Quartu Sant'Elena · Veure més »
Quartucciu
Quartucciu (en sard, Cuartuciu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Quartucciu · Veure més »
Quàdruple Aliança
* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.
Nou!!: Càller і Quàdruple Aliança · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Càller і Rei d'Itàlia · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Càller і República de Pisa · Veure més »
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Nou!!: Càller і Sard · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Càller і Sardenya · Veure més »
Sardinia
Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Càller і Sardinia · Veure més »
Sàsser
Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.
Nou!!: Càller і Sàsser · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Càller і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Selargius
Selargius (en sard, Ceraxus) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Selargius · Veure més »
Sestu
Sestu (en sard, Sestu) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la Ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Càller і Sestu · Veure més »
Setge de Castel di Castro
El Setge de Castel di Castro fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: Càller і Setge de Castel di Castro · Veure més »
Sext Pompeu Pius
Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.
Nou!!: Càller і Sext Pompeu Pius · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Càller і Torí · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Càller і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Càller і Vàndals · Veure més »
Vittorio Angius
Vittorio Angius (Càller, 11 de juny de 1797 - Torí, 19 de març de 1862) fou un sacerdot, periodista i escriptor sard.
Nou!!: Càller і Vittorio Angius · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1297 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1323 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Càller і 1324 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Càller і 1326 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Càller і 1328 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Càller і 1348 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Càller і 1354 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Càller і 1355 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Càller і 1375 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Càller і 1388 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1409 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1421 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Càller і 1435 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1481 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1492 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Càller і 1493 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Càller і 1535 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Càller і 1566 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1571 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1688 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1713 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Càller і 1718 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Càller і 1720 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1766 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Càller і 1776 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1793 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1794 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1798 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Càller і 1799 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Càller і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1814 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1821 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1847 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Càller і 1861 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Càller і 1910 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Càller і 1943 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Càller і 1949 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Càller і 1959 · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Càller і 20 de maig · Veure més »
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Càller і 28 de febrer · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Càller і 3 de març · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Càller і 455 · Veure més »
633
El 633 (DCXXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Càller і 633 · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Càller і 7 de maig · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Càller і 8 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cagliari, Caller, Caralis, Castel di Castro.
