65 les relacions: Alemany, Amèrica, Anna Ivànovna de Rússia, Carles de Saxònia, Castell d'Ēdole, Colonització curlandesa d'Amèrica, Danesos, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Ernst Johann von Biron, Estats bàltics, Estonià, Ferran Kettler, Finès, Frederic Casimir Kettler, Frederic Guillem Kettler, Frederic Kettler, Golf de Riga, Gotthard Kettler, Guerra de Livònia, Guillem Kettler de Curlàndia, Illa de Trinitat, Ivan IV de Rússia, Jacob Kettler de Curlàndia, Jelgava, Letònia, Letó, Lituà, Lituània, Livonià, Llatí, Mar Bàltica, Orde Teutònic, Peter von Biron, Polònia, Polonès, Rússia, Rus, Samogitià, Suec, Tobago, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1048, 1158, 1234, 1561, 1587, 1616, 1642, 1682, 1689, ..., 1698, 1711, 1737, 1740, 1758, 1763, 1769, 1795, 1875, 1893, 1895, 1896, 1919, 1940, 1991. Ampliar l'índex (15 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Curlàndia і Alemany · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Curlàndia і Amèrica · Veure més »
Anna Ivànovna de Rússia
Ana Ivànovna (en rus: Анна Иоанновна) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) fou una emperadriu de Rússia de 1730 a 1740.
Nou!!: Curlàndia і Anna Ivànovna de Rússia · Veure més »
Carles de Saxònia
Carles de Saxònia (en alemany: Karl Christian Joseph Ignaz Eugen Franz Xaver von Polen und Sachsen) (Dresden, 13 de juliol de 1733 - Dresden, 16 de juny de 1796), fou un príncep alemany de la casa de Wettin.
Nou!!: Curlàndia і Carles de Saxònia · Veure més »
Castell d'Ēdole
El Castell Ēdole (en letó: Ēdoles pils; en alemany: Schloß Edwahlen) és un castell d'estil gòtic situat a la vora del llac Ēdole, a la regió històrica de Curlàndia, Letònia occidental.
Nou!!: Curlàndia і Castell d'Ēdole · Veure més »
Colonització curlandesa d'Amèrica
Monument commemoratiu de l'assentament del Ducat La Colonització curlandesa d'Amèrica, va ser l'establiment de la creació d'una colònia a Tobago (Nova Curlàndia) entre el 1654 i el 1659 i de nou entre el 1660 i el 1689, per part del Ducat de Curlàndia i Semigàlia, el país europeu més petit que va tenir colònies a Amèrica.
Nou!!: Curlàndia і Colonització curlandesa d'Amèrica · Veure més »
Danesos
Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.
Nou!!: Curlàndia і Danesos · Veure més »
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Nou!!: Curlàndia і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Ernst Johann von Biron
Ernst Johann von Biron (23 de novembre de 1690 - 29 de desembre de 1772) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia i regent de l'Imperi Rus.
Nou!!: Curlàndia і Ernst Johann von Biron · Veure més »
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Nou!!: Curlàndia і Estats bàltics · Veure més »
Estonià
Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.
Nou!!: Curlàndia і Estonià · Veure més »
Ferran Kettler
Ferran Kettler (Mitau, 1 de novembre de 1655 - Danzig, 4 de maig de 1737) va ser el Duc de Curlàndia i Semigàlia entre 1730 i 1737.
Nou!!: Curlàndia і Ferran Kettler · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Curlàndia і Finès · Veure més »
Frederic Casimir Kettler
Frederic Casimir Kettler (en alemany: Friedrich Casimir Kettler, en letó: Frīdrihs Kazimirs Ketlers, 6 de juliol de 1650 - 22 de gener de 1698) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia des de 1682 a 1698.
Nou!!: Curlàndia і Frederic Casimir Kettler · Veure més »
Frederic Guillem Kettler
Frederic Guillem Kettler (en alemany: Frederich III Wilhelm von Kettler, en letó: Frīdrihs Vilhelms Ketlers, 19 de juliol de 1692 - 21 de gener de 1711) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia des de 1698 a 1711.
Nou!!: Curlàndia і Frederic Guillem Kettler · Veure més »
Frederic Kettler
Frederic Kettler (en letó: Frīdrihs Ketlers), 25 de novembre de 1569, Mitau - 17 d'agost de 1642) fou Duc de Curlàndia i Semigàlia entre el 1587 i 1642. Va ser el fill de Gotthard Kettler, el primer Duc de Curlàndia. Fins a 1616, va governar només la part oriental del ducat, Semigàlia, mentre que el seu germà petit, Guillem Kettler, ho feia a Curlàndia. Frederic va assumir el poder a tot el Ducat a partir de 1616 quan el seu germà va haver d'emigrar a causa de conflictes amb la noblesa.
Nou!!: Curlàndia і Frederic Kettler · Veure més »
Golf de Riga
El Golf de Riga es troba a la Mar Bàltica i és compartit entre Letònia i Estònia.
Nou!!: Curlàndia і Golf de Riga · Veure més »
Gotthard Kettler
Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.
Nou!!: Curlàndia і Gotthard Kettler · Veure més »
Guerra de Livònia
La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.
Nou!!: Curlàndia і Guerra de Livònia · Veure més »
Guillem Kettler de Curlàndia
Guillem Kettler de Curlàndia (en alemany Wilhelm Kettler von Kurland i en letó Vilhelms Ketlers) va néixer a Jelgava (Letònia) el 20 de juliol de 1574 i va morir a la ciutat polonesa de Kukułowo el 17 d'agost de 1640.
Nou!!: Curlàndia і Guillem Kettler de Curlàndia · Veure més »
Illa de Trinitat
Trinitat (en anglès Trinidad) és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles.
Nou!!: Curlàndia і Illa de Trinitat · Veure més »
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Nou!!: Curlàndia і Ivan IV de Rússia · Veure més »
Jacob Kettler de Curlàndia
Jacob Kettler de Curlàndia (en alemany Jakob Kettler von Kurland i en letó Jekabs fon Ketlers) va néixer a Kuldīga (Letònia) el 28 d'octubre de 1610 i va morir a Jelgava l'1 de gener de 1682.
Nou!!: Curlàndia і Jacob Kettler de Curlàndia · Veure més »
Jelgava
La ciutat de Jelgava (alemany: Mitau; lituà: Mintauja; rus: Елгава / Митава; polonès: Mitawa) és la capital del municipi de Jelgava a 44 km de Riga.
Nou!!: Curlàndia і Jelgava · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Curlàndia і Letònia · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Curlàndia і Letó · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Curlàndia і Lituà · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Curlàndia і Lituània · Veure més »
Livonià
El livonià (līvõ kēļ) és una llengua finoúgrica originària del Golf de Riga.
Nou!!: Curlàndia і Livonià · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Curlàndia і Llatí · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Curlàndia і Mar Bàltica · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Curlàndia і Orde Teutònic · Veure més »
Peter von Biron
Peter von Biron (Mitau Ducat de Curlàndia i Semigàlia, 15 de febrer de 1724 - Gellenau (Alemanya), 13 de gener de 1800) fou el darrer duc de Curlándia i Semigàlia entre el 1769 i el 1795.
Nou!!: Curlàndia і Peter von Biron · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Curlàndia і Polònia · Veure més »
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Nou!!: Curlàndia і Polonès · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Curlàndia і Rússia · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Curlàndia і Rus · Veure més »
Samogitià
Sense descripció.
Nou!!: Curlàndia і Samogitià · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Curlàndia і Suec · Veure més »
Tobago
Tobago és una illa situada al sud del mar Carib.
Nou!!: Curlàndia і Tobago · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Curlàndia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Curlàndia і 1048 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Curlàndia і 1158 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Curlàndia і 1234 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Curlàndia і 1561 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Curlàndia і 1587 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Curlàndia і 1616 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Curlàndia і 1642 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Curlàndia і 1682 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1689 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Curlàndia і 1698 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1711 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Curlàndia і 1737 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1740 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Curlàndia і 1758 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Curlàndia і 1763 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Curlàndia і 1769 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1795 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1875 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1893 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Curlàndia і 1895 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1896 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Curlàndia і 1919 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Curlàndia і 1940 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Curlàndia і 1991 · Veure més »