Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cultura xinesa і Llengües sinítiques

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Cultura xinesa і Llengües sinítiques

Cultura xinesa vs. Llengües sinítiques

La Cultura xinesa és una de les cultures més antigues del món, originada fa milers d'anys. El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Similituds entre Cultura xinesa і Llengües sinítiques

Cultura xinesa і Llengües sinítiques tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Àsia Oriental, Bi Sheng, Cal·ligrafia xinesa, Cantonès, Corea, Dinastia Han, Dinastia Ming, Dinastia Shang, Dinastia Song, Dinastia Zhou, Escriptura xinesa, Gan (llengua), Hakka (llengua), Hui (llengua), Japó, Malàisia, Mandarí, Ping (llengua), Pinyin, Qin Shi Huangdi, República Popular de la Xina, Singapur, Taiwan, Xiang (llengua), Xilografia, Xina, Xinès clàssic, Xinès simplificat, Xinès tradicional.

Àsia Oriental

Els països de l'Àsia Oriental Mapa topogràfic de l'Àsia Oriental, amb les macroàrees històriques de la Xina descrites. L'Àsia Oriental o Àsia de l'Est és una regió geopolítica del continent asiàtic segons les divisions de les organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial el Fons Monetari Internacional i les Nacions Unides.

Àsia Oriental і Cultura xinesa · Àsia Oriental і Llengües sinítiques · Veure més »

Bi Sheng

Bi Sheng (xinès 畢昇) (990 Yingshan - 1051) artesà i inventor xinès, que va construir la primera impremta de tipus mòbils, 400 anys abans de la de Gutenberg.

Bi Sheng і Cultura xinesa · Bi Sheng і Llengües sinítiques · Veure més »

Cal·ligrafia xinesa

Segons la cal·ligrafia xinesa, o shūfǎ (书法), els caràcters xinesos poden ser traçats segons cinc estils històrics.

Cal·ligrafia xinesa і Cultura xinesa · Cal·ligrafia xinesa і Llengües sinítiques · Veure més »

Cantonès

Dialectes ping i yue: el cantonès és representat en rosa (Hong Kong, Macau, Guangxu i Wuzhou) i els dos dialectes de la llengua ping (Nanning i Gulin), en marró i groc. El cantonès o cantonés és la variant estandarditzada i de prestigi de la llengua yue, una de les llengües xineses, que es parla a la ciutat de Canton (actualment Guangzhou) i al seu voltant, al sud de la Xina.

Cantonès і Cultura xinesa · Cantonès і Llengües sinítiques · Veure més »

Corea

Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.

Corea і Cultura xinesa · Corea і Llengües sinítiques · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Cultura xinesa і Dinastia Han · Dinastia Han і Llengües sinítiques · Veure més »

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Cultura xinesa і Dinastia Ming · Dinastia Ming і Llengües sinítiques · Veure més »

Dinastia Shang

La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

Cultura xinesa і Dinastia Shang · Dinastia Shang і Llengües sinítiques · Veure més »

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Cultura xinesa і Dinastia Song · Dinastia Song і Llengües sinítiques · Veure més »

Dinastia Zhou

La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.

Cultura xinesa і Dinastia Zhou · Dinastia Zhou і Llengües sinítiques · Veure més »

Escriptura xinesa

L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).

Cultura xinesa і Escriptura xinesa · Escriptura xinesa і Llengües sinítiques · Veure més »

Gan (llengua)

Domini ligüístic del gan. Els dialectes principals del gan. El gan o ganhua (en xinès simplificat: 赣语; en xinès tradicional: 贛語), també anomenat xinès jiang (江西话) o jiangxi hua, és una de les llengües xineses parlada com a llengua materna per 21,8 milions de persones a la província de Jiangxi, a la Xina, i també a les veïnes Hunan, Hubei, Anhui i Fujian.

Cultura xinesa і Gan (llengua) · Gan (llengua) і Llengües sinítiques · Veure més »

Hakka (llengua)

Domini lingüístic del hakka a la Xina i Taiwan. El hakka o kejia (en xinès tradicional: 客家語; en xinès simplificat: 客家语; en pinyin: kè jiā huà) és una de les llengües xineses més importants, parlat com a llengua materna per una part del poble hakka, uns 30 milions de persones al sud de la Xina, a Taiwan i a la diàspora xinesa al sud-est asiàtic i per tot el món.

Cultura xinesa і Hakka (llengua) · Hakka (llengua) і Llengües sinítiques · Veure més »

Hui (llengua)

La llengua de Huizhou (en xinès simplificat: 徽州话; en xinès tradicional: 徽州話; huīzhōu-huà) o llengua hui (en xinès simplificat: 徽语; en xinès tradicional: 徽語; huī-yǔ), és, de totes les llengües xineses, la que es parla en un territori més petit: a la regió històrica de Huizhou i al seu voltant, en una part muntanyosa al sud d'Anhui, i molt menys a les províncies de Zhejiang i Jiangxi.

Cultura xinesa і Hui (llengua) · Hui (llengua) і Llengües sinítiques · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Cultura xinesa і Japó · Japó і Llengües sinítiques · Veure més »

Malàisia

Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental.

Cultura xinesa і Malàisia · Llengües sinítiques і Malàisia · Veure més »

Mandarí

El mandarí és una llengua sinítica.

Cultura xinesa і Mandarí · Llengües sinítiques і Mandarí · Veure més »

Ping (llengua)

Ping o pinghua (xinès simplificat: 平话; xinès tradicional: 平話; pinyin: Pínghuà) és una llengua xinesa, parlada principalment a Guangxi amb alguns parlants a Yunnan.

Cultura xinesa і Ping (llengua) · Llengües sinítiques і Ping (llengua) · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Cultura xinesa і Pinyin · Llengües sinítiques і Pinyin · Veure més »

Qin Shi Huangdi

Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.

Cultura xinesa і Qin Shi Huangdi · Llengües sinítiques і Qin Shi Huangdi · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Cultura xinesa і República Popular de la Xina · Llengües sinítiques і República Popular de la Xina · Veure més »

Singapur

Singapur és un país insular del sud-est asiàtic que engloba 64 illes (la principal de les quals és Pulau Ujong o illa de Singapur) i illots al capdavall de la península de Malacca.

Cultura xinesa і Singapur · Llengües sinítiques і Singapur · Veure més »

Taiwan

Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.

Cultura xinesa і Taiwan · Llengües sinítiques і Taiwan · Veure més »

Xiang (llengua)

Domini lingüístic del xiang. Dialectes del xiang. El xiang (en xinès tradicional: 湘語; en xinès simplificat: 湘语) o hunanès (en xinès: 湖南话), és un grup de cinc dialectes molt semblants, de la família de llengües xineses, parlats per uns 45 milions de persones principalment a la província de Hunan, i també a Guangxi, Sichuan i Shaanxi.

Cultura xinesa і Xiang (llengua) · Llengües sinítiques і Xiang (llengua) · Veure més »

Xilografia

Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.

Cultura xinesa і Xilografia · Llengües sinítiques і Xilografia · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Cultura xinesa і Xina · Llengües sinítiques і Xina · Veure més »

Xinès clàssic

El xinès clàssic es va usar per a la comunicació internacional entre l'Imperi Mongol i el Japó. Aquesta carta, que data de 1266, va ser enviada per Khublai Khan a l'emperador del Japó abans de les invasions mongoles; va ser escrita en xinès clàssic. El xinès clàssic o xinès literari (文言文) és un estil tradicional d'escriptura xinesa basat en la gramàtica i el lèxic del xinès antic; és diferent a qualsevol varietat de xinès modern.

Cultura xinesa і Xinès clàssic · Llengües sinítiques і Xinès clàssic · Veure més »

Xinès simplificat

El xinès simplificat (简体中文 / 簡體中文 jiǎntǐ zhōngwén o hans segons ISO 15924) és l'idioma xinès escrit amb caràcters simplificats.

Cultura xinesa і Xinès simplificat · Llengües sinítiques і Xinès simplificat · Veure més »

Xinès tradicional

El xinès tradicional (繁體中文 / 繁体中文 fántǐ zhōngwén o hant segons ISO 15924) és un dels dos conjunts estàndards de caràcters xinesos impresos.

Cultura xinesa і Xinès tradicional · Llengües sinítiques і Xinès tradicional · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Cultura xinesa і Llengües sinítiques

Cultura xinesa té 169 relacions, mentre que Llengües sinítiques té 123. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 9.93% = 29 / (169 + 123).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Cultura xinesa і Llengües sinítiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »