Similituds entre Cultura islàmica і Islam
Cultura islàmica і Islam tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Aràbia, Art islàmic, Índia, Bagdad, Cal·ligrafia, Califa, Califat Abbàssida, Ceràmica, Ciència, Dhu-l-hijja, Edat mitjana, Evangeli, Hadit, Hajj, Ibn Khaldun, La Meca, Literatura àrab, Llibre dels Salms, Madrassa, Mahoma, Mesquita, Monoteisme, Omeies, Pilars de l'islam, Pregària salat, Ramadà, Religió abrahàmica, Sawm, ..., Sunna, Xahada, Xina, Zakat. Ampliar l'índex (4 més) »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Alí ibn Abi-Tàlib і Cultura islàmica · Alí ibn Abi-Tàlib і Islam ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Alcorà і Cultura islàmica · Alcorà і Islam ·
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Aràbia і Cultura islàmica · Aràbia і Islam ·
Art islàmic
''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.
Art islàmic і Cultura islàmica · Art islàmic і Islam ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Cultura islàmica · Índia і Islam ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Cultura islàmica · Bagdad і Islam ·
Cal·ligrafia
Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.
Cal·ligrafia і Cultura islàmica · Cal·ligrafia і Islam ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Califa і Cultura islàmica · Califa і Islam ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Cultura islàmica · Califat Abbàssida і Islam ·
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Ceràmica і Cultura islàmica · Ceràmica і Islam ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Cultura islàmica · Ciència і Islam ·
Dhu-l-hijja
Dhu-l-hijja és el dotzè mes del calendari musulmà i té 29 o 30 dies.
Cultura islàmica і Dhu-l-hijja · Dhu-l-hijja і Islam ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Cultura islàmica і Edat mitjana · Edat mitjana і Islam ·
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Cultura islàmica і Evangeli · Evangeli і Islam ·
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Cultura islàmica і Hadit · Hadit і Islam ·
Hajj
El hajj (àrab:, ‘pelegrinatge’) és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.
Cultura islàmica і Hajj · Hajj і Islam ·
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Cultura islàmica і Ibn Khaldun · Ibn Khaldun і Islam ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Cultura islàmica і La Meca · Islam і La Meca ·
Literatura àrab
Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.
Cultura islàmica і Literatura àrab · Islam і Literatura àrab ·
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Cultura islàmica і Llibre dels Salms · Islam і Llibre dels Salms ·
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Cultura islàmica і Madrassa · Islam і Madrassa ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Cultura islàmica і Mahoma · Islam і Mahoma ·
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Cultura islàmica і Mesquita · Islam і Mesquita ·
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Cultura islàmica і Monoteisme · Islam і Monoteisme ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Cultura islàmica і Omeies · Islam і Omeies ·
Pilars de l'islam
Els pilars de l'islam són els deures ineludibles que tots els musulmans han d'aplicar si volen obtenir la salvació.
Cultura islàmica і Pilars de l'islam · Islam і Pilars de l'islam ·
Pregària salat
''Pregària al Caire'' per Jean-Léon Gérôme, 1865. La salat (plural ṣalawāt) és la pregària o oració canònica de la religió islàmica, i constitueix el segon dels cinc pilars de l'islam.
Cultura islàmica і Pregària salat · Islam і Pregària salat ·
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Cultura islàmica і Ramadà · Islam і Ramadà ·
Religió abrahàmica
Símbols de les grans religions abramàmiques Mapa que mostra la prevalença de les religions abramàhiques als Estats del mónUna religió abrahàmica és aquella que té Abraham (hebreu: Avraham אַבְרָהָם; àrab: Ibrahim ابراهيم) com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada, i que s'originà a l'Orient Pròxim.
Cultura islàmica і Religió abrahàmica · Islam і Religió abrahàmica ·
Sawm
El sawm (‘abstinència’, ‘dejuni’) o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà.
Cultura islàmica і Sawm · Islam і Sawm ·
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Cultura islàmica і Sunna · Islam і Sunna ·
Xahada
La xahada (‘testimoniatge’, en context religiós ‘professió de fe’, tot i que també se l'anomena en dual,, derivat de, ‘testificar’, ‘ésser testimoni’) és una frase que constitueix la professió de fe de l'islam i és el primer dels anomenats «cinc pilars» en què es fonamenta aquesta religió.
Cultura islàmica і Xahada · Islam і Xahada ·
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Cultura islàmica і Xina · Islam і Xina ·
Zakat
La zakat és un impost o donació legal estipulada per l'islam que es recapta amb finalitats de beneficència i de culte; cada musulmà ha de calcular anualment aquesta suma i donar-la a la gent més pobra de la seva comunitat, començant per la seva família (excepte els que ja són a la seva càrrega) i els seus veïns.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cultura islàmica і Islam
- Què tenen en comú Cultura islàmica і Islam
- Semblances entre Cultura islàmica і Islam
Comparació entre Cultura islàmica і Islam
Cultura islàmica té 70 relacions, mentre que Islam té 413. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 7.04% = 34 / (70 + 413).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cultura islàmica і Islam. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: