Similituds entre Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma tenen 107 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Agustí d'Hipona, Ambròs de Milà, Antiga Roma, Arianisme, Asclepi, August, Àugur, Batalla del Pont Milvi, Bisbe, Còmmode, Cereàlia, Ceres (mitologia), Ciceró, Circ Màxim, Ciril de Jerusalem, Col·legi dels Pontífexs, Concili d'Efes, Concili de Calcedònia, Concili ecumènic, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Credo de Nicea, Cristianisme, Déu, Déu Fill, Deci (emperador romà), Donatisme, Edicte de Tessalònica, ..., Edicte de tolerància de Galeri, Església Assíria Oriental, Església Catòlica Romana, Església d'Alexandria, Església d'Antioquia, Església de Constantinoble, Església de Jerusalem, Església primitiva, Esglésies ortodoxes orientals, Etruscs, Flamen, Galeri, Gregori de Nazianz, Hèrcules, Helena de Constantinoble, Heretgia, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Júpiter (mitologia), Jeroni d'Estridó, Jesús de Natzaret, Joan Crisòstom, Jocs romans, Judaisme, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Lar, Larari, Lió, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mare de Déu, Mart (mitologia), Maximià, Mitologia egípcia, Mitologia etrusca, Mitologia grega, Mitologia romana, Monofisisme, Monotelisme, Neoplatonisme, Nestorianisme, Palatí, Pales, París, Pare de l'Església, Pentarquia, Període apostòlic, Persecució dels cristians, Pontífex Màxim, Pontífex romà, Primer Concili de Nicea, Primus inter pares, Priscil·lià, Ròmul i Rem, Reims, Religió, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Roma, Sabins, Sant Atanasi d'Alexandria, Santíssima Trinitat, Semiarrianisme, Senat Romà, Tel·lus, Tolosa de Llenguadoc, Tours, Valent, Vesta (mitologia), Viena, Vinàlia, 15 d'abril, 19 d'abril, 21 d'abril, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril. Ampliar l'índex (77 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Cultura de l'antiga Roma · Agricultura і Religió a l'antiga Roma ·
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Cultura de l'antiga Roma · Agustí d'Hipona і Religió a l'antiga Roma ·
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Ambròs de Milà і Cultura de l'antiga Roma · Ambròs de Milà і Religió a l'antiga Roma ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Cultura de l'antiga Roma · Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Cultura de l'antiga Roma · Arianisme і Religió a l'antiga Roma ·
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Asclepi і Cultura de l'antiga Roma · Asclepi і Religió a l'antiga Roma ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Cultura de l'antiga Roma · August і Religió a l'antiga Roma ·
Àugur
Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.
Àugur і Cultura de l'antiga Roma · Àugur і Religió a l'antiga Roma ·
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Batalla del Pont Milvi і Cultura de l'antiga Roma · Batalla del Pont Milvi і Religió a l'antiga Roma ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Cultura de l'antiga Roma · Bisbe і Religió a l'antiga Roma ·
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Còmmode і Cultura de l'antiga Roma · Còmmode і Religió a l'antiga Roma ·
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Cereàlia і Cultura de l'antiga Roma · Cereàlia і Religió a l'antiga Roma ·
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Ceres (mitologia) і Cultura de l'antiga Roma · Ceres (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Ciceró і Cultura de l'antiga Roma · Ciceró і Religió a l'antiga Roma ·
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Circ Màxim і Cultura de l'antiga Roma · Circ Màxim і Religió a l'antiga Roma ·
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Ciril de Jerusalem і Cultura de l'antiga Roma · Ciril de Jerusalem і Religió a l'antiga Roma ·
Col·legi dels Pontífexs
El Col·legi dels Pontífexs o Collegium Pontificum va ser una institució (collegium) de l'antiga Roma que estava composta pels sacerdots de més alt rang de la religió estatal, de caràcter politeista.
Col·legi dels Pontífexs і Cultura de l'antiga Roma · Col·legi dels Pontífexs і Religió a l'antiga Roma ·
Concili d'Efes
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.
Concili d'Efes і Cultura de l'antiga Roma · Concili d'Efes і Religió a l'antiga Roma ·
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Concili de Calcedònia і Cultura de l'antiga Roma · Concili de Calcedònia і Religió a l'antiga Roma ·
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Concili ecumènic і Cultura de l'antiga Roma · Concili ecumènic і Religió a l'antiga Roma ·
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Constanci II і Cultura de l'antiga Roma · Constanci II і Religió a l'antiga Roma ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Cultura de l'antiga Roma · Constantí I el Gran і Religió a l'antiga Roma ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Cultura de l'antiga Roma · Constantinoble і Religió a l'antiga Roma ·
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Credo de Nicea і Cultura de l'antiga Roma · Credo de Nicea і Religió a l'antiga Roma ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Cultura de l'antiga Roma · Cristianisme і Religió a l'antiga Roma ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Cultura de l'antiga Roma і Déu · Déu і Religió a l'antiga Roma ·
Déu Fill
Déu Fill, amb majúscula, és un concepte central per al cristianisme, i designa la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, la relació de la qual amb les altres dues és objecte de debat teològic des del cristianisme primitiu (debats cristològics: arrianisme, adopcionisme, nestorianisme, pelagianisme, gnosticisme, etc.), que es va tancar dogmàticament al Primer Concili de Nicea.
Cultura de l'antiga Roma і Déu Fill · Déu Fill і Religió a l'antiga Roma ·
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Cultura de l'antiga Roma і Deci (emperador romà) · Deci (emperador romà) і Religió a l'antiga Roma ·
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Cultura de l'antiga Roma і Donatisme · Donatisme і Religió a l'antiga Roma ·
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Cultura de l'antiga Roma і Edicte de Tessalònica · Edicte de Tessalònica і Religió a l'antiga Roma ·
Edicte de tolerància de Galeri
Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.
Cultura de l'antiga Roma і Edicte de tolerància de Galeri · Edicte de tolerància de Galeri і Religió a l'antiga Roma ·
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Cultura de l'antiga Roma і Església Assíria Oriental · Església Assíria Oriental і Religió a l'antiga Roma ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Cultura de l'antiga Roma і Església Catòlica Romana · Església Catòlica Romana і Religió a l'antiga Roma ·
Església d'Alexandria
L'Església d'Alexandria o Església d'Egipte va ser una de les primeres Esglésies cristianes i un component de la Pentarquia.
Cultura de l'antiga Roma і Església d'Alexandria · Església d'Alexandria і Religió a l'antiga Roma ·
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Cultura de l'antiga Roma і Església d'Antioquia · Església d'Antioquia і Religió a l'antiga Roma ·
Església de Constantinoble
La Pentarquia, any 1000 L'Església de Constantinoble o església romana d'Orient va ser una de les primeres esglésies cristians i una de les que van formar la Pentarquia.
Cultura de l'antiga Roma і Església de Constantinoble · Església de Constantinoble і Religió a l'antiga Roma ·
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Cultura de l'antiga Roma і Església de Jerusalem · Església de Jerusalem і Religió a l'antiga Roma ·
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Cultura de l'antiga Roma і Església primitiva · Església primitiva і Religió a l'antiga Roma ·
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Cultura de l'antiga Roma і Esglésies ortodoxes orientals · Esglésies ortodoxes orientals і Religió a l'antiga Roma ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Cultura de l'antiga Roma і Etruscs · Etruscs і Religió a l'antiga Roma ·
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Cultura de l'antiga Roma і Flamen · Flamen і Religió a l'antiga Roma ·
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Cultura de l'antiga Roma і Galeri · Galeri і Religió a l'antiga Roma ·
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Cultura de l'antiga Roma і Gregori de Nazianz · Gregori de Nazianz і Religió a l'antiga Roma ·
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Cultura de l'antiga Roma і Hèrcules · Hèrcules і Religió a l'antiga Roma ·
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Cultura de l'antiga Roma і Helena de Constantinoble · Helena de Constantinoble і Religió a l'antiga Roma ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Cultura de l'antiga Roma і Heretgia · Heretgia і Religió a l'antiga Roma ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Cultura de l'antiga Roma і Imperi Romà · Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Cultura de l'antiga Roma і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Religió a l'antiga Roma ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Cultura de l'antiga Roma і Júpiter (mitologia) · Júpiter (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Cultura de l'antiga Roma і Jeroni d'Estridó · Jeroni d'Estridó і Religió a l'antiga Roma ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Cultura de l'antiga Roma і Jesús de Natzaret · Jesús de Natzaret і Religió a l'antiga Roma ·
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Cultura de l'antiga Roma і Joan Crisòstom · Joan Crisòstom і Religió a l'antiga Roma ·
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Cultura de l'antiga Roma і Jocs romans · Jocs romans і Religió a l'antiga Roma ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Cultura de l'antiga Roma і Judaisme · Judaisme і Religió a l'antiga Roma ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Cultura de l'antiga Roma і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Religió a l'antiga Roma ·
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Cultura de l'antiga Roma і Julià l'Apòstata · Julià l'Apòstata і Religió a l'antiga Roma ·
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Cultura de l'antiga Roma і Lar · Lar і Religió a l'antiga Roma ·
Larari
Larari de la Casa dels Vetti, a Pompeia Estatuetes de déus Lars - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols El larari (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar.
Cultura de l'antiga Roma і Larari · Larari і Religió a l'antiga Roma ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Cultura de l'antiga Roma і Lió · Lió і Religió a l'antiga Roma ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Cultura de l'antiga Roma і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Religió a l'antiga Roma ·
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Cultura de l'antiga Roma і Mare de Déu · Mare de Déu і Religió a l'antiga Roma ·
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Cultura de l'antiga Roma і Mart (mitologia) · Mart (mitologia) і Religió a l'antiga Roma ·
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Cultura de l'antiga Roma і Maximià · Maximià і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia egípcia
Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.
Cultura de l'antiga Roma і Mitologia egípcia · Mitologia egípcia і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Cultura de l'antiga Roma і Mitologia etrusca · Mitologia etrusca і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Cultura de l'antiga Roma і Mitologia grega · Mitologia grega і Religió a l'antiga Roma ·
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Cultura de l'antiga Roma і Mitologia romana · Mitologia romana і Religió a l'antiga Roma ·
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Cultura de l'antiga Roma і Monofisisme · Monofisisme і Religió a l'antiga Roma ·
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Cultura de l'antiga Roma і Monotelisme · Monotelisme і Religió a l'antiga Roma ·
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Cultura de l'antiga Roma і Neoplatonisme · Neoplatonisme і Religió a l'antiga Roma ·
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Cultura de l'antiga Roma і Nestorianisme · Nestorianisme і Religió a l'antiga Roma ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Cultura de l'antiga Roma і Palatí · Palatí і Religió a l'antiga Roma ·
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Cultura de l'antiga Roma і Pales · Pales і Religió a l'antiga Roma ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Cultura de l'antiga Roma і París · París і Religió a l'antiga Roma ·
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Cultura de l'antiga Roma і Pare de l'Església · Pare de l'Església і Religió a l'antiga Roma ·
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Cultura de l'antiga Roma і Pentarquia · Pentarquia і Religió a l'antiga Roma ·
Període apostòlic
El període apostòlic de la història del cristianisme és tradicionalment el període dels Dotze apòstols, que data des de la Crucifixió de Jesús (c. 30-33) i la Gran Comissió de Jerusalem fins a la mort de Joan l'Apòstol (c. 100) a Anatòlia.
Cultura de l'antiga Roma і Període apostòlic · Període apostòlic і Religió a l'antiga Roma ·
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Cultura de l'antiga Roma і Persecució dels cristians · Persecució dels cristians і Religió a l'antiga Roma ·
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Cultura de l'antiga Roma і Pontífex Màxim · Pontífex Màxim і Religió a l'antiga Roma ·
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Cultura de l'antiga Roma і Pontífex romà · Pontífex romà і Religió a l'antiga Roma ·
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Cultura de l'antiga Roma і Primer Concili de Nicea · Primer Concili de Nicea і Religió a l'antiga Roma ·
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Cultura de l'antiga Roma і Primus inter pares · Primus inter pares і Religió a l'antiga Roma ·
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Cultura de l'antiga Roma і Priscil·lià · Priscil·lià і Religió a l'antiga Roma ·
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Cultura de l'antiga Roma і Ròmul i Rem · Ròmul i Rem і Religió a l'antiga Roma ·
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Cultura de l'antiga Roma і Reims · Reims і Religió a l'antiga Roma ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Cultura de l'antiga Roma і Religió · Religió і Religió a l'antiga Roma ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma · Religió a l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Cultura de l'antiga Roma і República Romana · Religió a l'antiga Roma і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Cultura de l'antiga Roma і Roma · Religió a l'antiga Roma і Roma ·
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Cultura de l'antiga Roma і Sabins · Religió a l'antiga Roma і Sabins ·
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Cultura de l'antiga Roma і Sant Atanasi d'Alexandria · Religió a l'antiga Roma і Sant Atanasi d'Alexandria ·
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Cultura de l'antiga Roma і Santíssima Trinitat · Religió a l'antiga Roma і Santíssima Trinitat ·
Semiarrianisme
El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.
Cultura de l'antiga Roma і Semiarrianisme · Religió a l'antiga Roma і Semiarrianisme ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Cultura de l'antiga Roma і Senat Romà · Religió a l'antiga Roma і Senat Romà ·
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Cultura de l'antiga Roma і Tel·lus · Religió a l'antiga Roma і Tel·lus ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Cultura de l'antiga Roma і Tolosa de Llenguadoc · Religió a l'antiga Roma і Tolosa de Llenguadoc ·
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Cultura de l'antiga Roma і Tours · Religió a l'antiga Roma і Tours ·
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Cultura de l'antiga Roma і Valent · Religió a l'antiga Roma і Valent ·
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Cultura de l'antiga Roma і Vesta (mitologia) · Religió a l'antiga Roma і Vesta (mitologia) ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Cultura de l'antiga Roma і Viena · Religió a l'antiga Roma і Viena ·
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Cultura de l'antiga Roma і Vinàlia · Religió a l'antiga Roma і Vinàlia ·
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
15 d'abril і Cultura de l'antiga Roma · 15 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
19 d'abril і Cultura de l'antiga Roma · 19 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
21 d'abril і Cultura de l'antiga Roma · 21 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
23 d'abril і Cultura de l'antiga Roma · 23 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
23 de març і Cultura de l'antiga Roma · 23 de març і Religió a l'antiga Roma ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Cultura de l'antiga Roma · 25 d'abril і Religió a l'antiga Roma ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
- Què tenen en comú Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
- Semblances entre Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
Comparació entre Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma
Cultura de l'antiga Roma té 239 relacions, mentre que Religió a l'antiga Roma té 242. Com que tenen en comú 107, l'índex de Jaccard és 22.25% = 107 / (239 + 242).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cultura de l'antiga Roma і Religió a l'antiga Roma. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: