Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Bronze, Carboni 14, Ceràmica, Cultura de Longshan, Dinastia Shang, Dinastia Xia, Edat del bronze, Elit, Henan, Hubei, Llengües sinítiques, Loess, Luo, Monguor, Neolític, Pinyin, Shaanxi, Shanxi, Yi, 1959.
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Bronze · Veure més »
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Carboni 14 · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Ceràmica · Veure més »
Cultura de Longshan
La cultura de Longshan (龙山文化) va ser una cultura xinesa del neolític tardà (3000-2000 aC) que es va desenvolupar a Shandong, a Liaodong i a les conques inferior i mitjana del riu Groc, a Henan, Shanxi, Shaanxi, Hebei, Jiangsu i Hubei.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Cultura de Longshan · Veure més »
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Dinastia Shang · Veure més »
Dinastia Xia
La dinastia Xia (xinès: 夏朝; pinyin: xià cháo) 2100 aC - 1600 aC, és considerada la primera dinastia de la Xina.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Dinastia Xia · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Edat del bronze · Veure més »
Elit
Una elit és un grup social minoritari dins una societat que resulta privilegiat per la seva preminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura… i que manté una situació de superioritat respecte a la resta de grups que formen part del col·lectiu.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Elit · Veure més »
Henan
Henan és una província de la República Popular de la Xina, situada a la part central del país.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Henan · Veure més »
Hubei
() és una província del centre de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Hubei · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Llengües sinítiques · Veure més »
Loess
Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl llimós.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Loess · Veure més »
Luo
Els luo, també coneguts com a jaluo, joluo, lwo o kavirondo, són un grup ètnic de l'est d'Uganda, el nord de Tanzània i especialment l'oest de Kenya.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Luo · Veure més »
Monguor
Els Tu (土族) també coneguts com els Monguor (en monguor: mongghul; 蒙古尔) són un dels 56 grups ètnics reconeguts oficialment pel govern de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Monguor · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Neolític · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Pinyin · Veure més »
Shaanxi
(pinyin postal: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del riu Groc i les muntanyes de Qinling, que en travessen la part meridional.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Shaanxi · Veure més »
Shanxi
() és una província septentrional de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Shanxi · Veure més »
Yi
L'idioma Nuosu (Nosu), també coneguda com a Yi del nord, Liangshan Yi, i Sichuan Yi és una llengua yi, sent aquesta considerada com la llengua de prestigi parlada pels Yi; aquesta llengua ha estat imposada pel govern Xinès com lingua franca d'aquest poble (en Mandarín: Yí iǔ, 彝語/彝语) i, com a tal, és l'única que s'ensenya a l'escola, tant de forma oral com en la seva forma escrita.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і Yi · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Cultura d'Erlitou і 1959 · Veure més »
