Crònica de Nèstor і Rúrik

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Crònica de Nèstor і Rúrik

Crònica de Nèstor vs. Rúrik

La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, transliterat Pověstĭ vremęnĭnyhŭ lětŭ; Апо́весць міну́лыхчасо́ў, en alfabet łacinka belarús Apovieść minulych časoŭ; По́весть временны́хлет, transcrit Póvest vremennikh let; По́вість мину́лихліт, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment 'Relat dels anys passats') és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113. Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.

Antic eslau

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.

Antic eslau і Crònica de Nèstor · Antic eslau і Rúrik · Veure més »

Baptisme de Kíev

''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.

Baptisme de Kíev і Crònica de Nèstor · Baptisme de Kíev і Rúrik · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Crònica de Nèstor і Eslaus · Eslaus і Rúrik · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Crònica de Nèstor і Kíiv · Kíiv і Rúrik · Veure més »

Nóvgorod

Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.

Crònica de Nèstor і Nóvgorod · Nóvgorod і Rúrik · Veure més »

Oleg de Kíev

El príncep Oleg de Nóvgorod i Kíev Oleg de Nóvgorod o de Kíev, també conegut com a Oleh (eslau antic: Олег; en nòrdic antic: Helgi), fou un príncep vareg, fundador del poderós estat de la Rus de Kíev en unir aquests dominis als seus anteriors de Nóvgorod i traslladar la capital a la ciutat de Kíev.

Crònica de Nèstor і Oleg de Kíev · Oleg de Kíev і Rúrik · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Crònica de Nèstor і Rus · Rúrik і Rus · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Crònica de Nèstor і Rus de Kíev · Rúrik і Rus de Kíev · Veure més »

Saga (literatura)

Es coneix com a sagues un tipus d'obres literàries sorgides en l'Edat Mitjana, normalment entre els segles XII i XIV.

Crònica de Nèstor і Saga (literatura) · Rúrik і Saga (literatura) · Veure més »

Varegs

Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles  i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.

Crònica de Nèstor і Varegs · Rúrik і Varegs · Veure més »