Comunicació

342 les relacions: Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Al-Azraq, Alacant, Alfons X de Castella, Alta edat mitjana, Any de sa Desgràcia, Artur Mas i Gavarró, Assalt al castell d'Alaró, Atenes, Baixa edat mitjana, Barcelona, Bases de Manresa, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Épila, Batalla de l'Ebre, Batalla de Llucmajor, Batalla de Mislata, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Batalla de Trafalgar, Batalla de Verges, Batalla de Vouillé, Batalla de Waterloo, Batalla del Cefís, Batalla del coll de Panissars, Batalla del Puig de Santa Maria, Batalla naval de les Formigues, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalanisme, Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Nova, Còrsega, Ciutadella de Menorca, Compromís de Casp, Comtat d'Anjou, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Conquesta de Menorca, Conquesta de Siurana, Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), ..., Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Consolat francès, Constitució espanyola de 1978, Convenció Nacional, Cop d'estat del 18 de brumari, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corpus de Sang, Cresques Abraham, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia borbònica, Dinastia carolíngia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Directori francès, Dominació musulmana de Catalunya, Ducat de Neopàtria, Empúries, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Expedició a Tunis (1282-1286), Expulsió dels moriscos, Ferran el Catòlic, Fets de Prats de Molló, Fets del sis d'octubre, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Gerba, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels armanyaguesos, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Infants d'Aragó, Guerra dels Malcontents, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Gran, Guerres Napoleòniques, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la gastronomia als Països Catalans, Història del dret català, Història econòmica de Catalunya, Història geològica de Catalunya, Història militar de Catalunya, Imperi Otomà, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Invasió de la Vall d'Aran (1944), Jaume II de Mallorca, Jordi Pujol i Soley, José Montilla i Aguilera, Josep Tarradellas i Joan, La retirada, Llei per a la Reforma Política, Lluís Companys i Jover, Mancomunitat de Catalunya, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim», Maquis, Marca Hispànica, Múrcia, Occitània, Oriola, Pacte de Tortosa, Pasqual Maragall i Mira, Pau Claris i Casademunt, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Pau i Treva de Déu, Període iber a Catalunya, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Prehistòria a Catalunya, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Primera República Francesa, Procés de romanització, Qerqenna, Ramon Berenguer IV, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne de València, República Catalana, Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus, Revolta de Berenguer Oller, Revolta de les Germanies, Revolta del comte d'Urgell, Revolta dels angelets de la terra, Revolta dels Barretines, Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Rosselló, Saqueig de Barcelona, Sardenya, Segle VI aC, Segle VIII, Segona guerra carlina, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Segura (riu), Sentència Arbitral de Torrellas, Setge d'Albarrasí (1284), Setge d'Ull, Setge de Balaguer (1280), Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Borriana, Setge de Girona de 793, Setge de Lleida (1644), Setge de Madîna Mayûrqa, Setge de Montesa, Setge de Perpinyà (1542), Setge de Salses (1639), Setge de Salses (1639-40), Setge de Tarragona (1641), Tercera Guerra Carlina, Tractat d'Almazán, Tractat d'Almizra, Tractat d'Elx, Tractat d'Emparança, Tractat d'Utrecht, Tractat de Corbeil, Tractat de Perpinyà (1279), Tractat de Rijswijk, Tractat dels Pirineus, Transició democràtica espanyola, Unió d'Aragó, Unió de València, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes, Visigots, Visigots federats, 1137, 1148, 1149, 1152, 1153, 1154, 1173, 1175, 1213, 1229, 1230, 1233, 1237, 1238, 1244, 1245, 1258, 1276, 1277, 1279, 1280, 1282, 1283, 1284, 1285, 1286, 1287, 1294, 1296, 1302, 1304, 1305, 1310, 1311, 1348, 1349, 1356, 1375, 1388, 1389, 1390, 1412, 1413, 1429, 1442, 1445, 1462, 1472, 1485, 1486, 1516, 1519, 1523, 1542, 1558, 1609, 1610, 1618, 1640, 1641, 1644, 1648, 1652, 1659, 1669, 1674, 1687, 1688, 1689, 1694, 1697, 1700, 1705, 1707, 1710, 1713, 1714, 1716, 1789, 1792, 1793, 1795, 1799, 1804, 1805, 1808, 1814, 1815, 1827, 1833, 1836, 1840, 1846, 1848, 1849, 1869, 1872, 1873, 1874, 1876, 1892, 1898, 1914, 1923, 1926, 1930, 1931, 1932, 1934, 1936, 1938, 1939, 1940, 1941, 1945, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1982, 2003, 2006, 413, 475, 507, 526, 548, 720, 725, 742, 743, 745, 755, 759, 784, 785, 793, 801, 879, 985, 987. Ampliar l'índex (292 més) » « Shrink índex

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Al-Azraq · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Alacant · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Alfons X de Castella · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Alta edat mitjana · Veure més »

Any de sa Desgràcia

Es coneix com a lAny de sa Desgràcia una ràtzia otomana a l'illa de Menorca de l'any 1558.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Any de sa Desgràcia · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Atenes · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Baixa edat mitjana · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Barcelona · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Bases de Manresa · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla d'Épila

La Batalla d'Épila va tenir lloc el 21 de juliol de 1348, s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels Unionistes aragonesos.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla d'Épila · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Mislata

La Batalla de Mislata va tenir lloc el 9 de desembre del 1348; s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels unionistes valencians.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Mislata · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Portopí · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Verges

La batalla de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Verges · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Vouillé · Veure més »

Batalla de Waterloo

La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla de Waterloo · Veure més »

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla del Cefís · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batalla naval de les Formigues

La batalla naval de les Formigues va tenir lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285 en el context de la croada contra la Corona d'Aragó, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Batalla naval de les Formigues · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Carles II de Castella · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Catalanisme · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Catalunya del Nord · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Catalunya Nova · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Còrsega · Veure més »

Ciutadella de Menorca

Ciutadella de Menorca, antigament Menorca i correntment només Ciutadella, és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Ciutadella de Menorca · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Comtat d'Anjou · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta de Girona · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta de Menorca

* Conquesta catalanoaragonesa de Menorca (1287), invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta de Menorca · Veure més »

Conquesta de Siurana

La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta de Siurana · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)

La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »

Consolat francès

El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Consolat francès · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Convenció Nacional · Veure més »

Cop d'estat del 18 de brumari

Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Corpus de Sang · Veure més »

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Cresques Abraham · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Directori francès · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Empúries · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Expedició a Tunis (1282-1286)

Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Fets de Prats de Molló

La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Fets de Prats de Molló · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Gerba · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra dels armanyaguesos

La guerra dels armanyaguesos va ser un conflicte militar que es va desenvolupar a Catalunya entre 1388 i 1391.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels armanyaguesos · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels Infants d'Aragó

La Guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Infants d'Aragó · Veure més »

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Malcontents · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerra Gran · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la gastronomia als Països Catalans

romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Història de la gastronomia als Països Catalans · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Història del dret català · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Història geològica de Catalunya

l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), mostra les principals unitats estructurals del relleu de Catalunya, plecs, falles, discordances, bassaments i límits i la seva correspondència amb els temps geològics. La història geològica de Catalunya és la història geològica del territori resultant i actualment constituït pel relleu de tres grans dominis o unitats: la Serralada Pirinenca, la Depressió Central (formant part de la depressió geològica de l'Ebre) i el Sistema Mediterrani Català.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Història geològica de Catalunya · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Història militar de Catalunya · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Imperi Otomà · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і José Montilla i Aguilera · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

La retirada

Homenatge al coll dels Belitres dedicat als "republicans i internacionalistes" que van travessar el Pirineu per Portbou-Cervère en febrer de 1939 La retirada, en català, article publicat al diari francès La Croix, 27 de març de 2009.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і La retirada · Veure més »

Llei per a la Reforma Política

La Llei per a la Reforma Política (Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la Reforma Política) va ser aprovada el 18 de novembre de 1976 per les Corts franquistes, rebent el suport de 435 dels 531 procuradors (81% a favor), i sotmesa a referèndum el 15 de desembre posterior, amb una participació del 77% del cens i un 94,17% de vots a favor.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Llei per a la Reforma Política · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »

Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»

Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Maquis · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Marca Hispànica · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Múrcia · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Occitània · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Oriola · Veure més »

Pacte de Tortosa

El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Pacte de Tortosa · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Pau d'Anagni · Veure més »

Pau de Caltabellotta

La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Pau de Caltabellotta · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Període iber a Catalunya · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Pere el Gran · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Peronella d'Aragó · Veure més »

Prehistòria a Catalunya

Hi ha moltes restes arqueològiques que mostren un antic poblament en la prehistòria de Catalunya, fins que el territori entrà en el període històric amb la pràctica de l'escriptura per part dels ibers, grecs i cartaginesos.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Prehistòria a Catalunya · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Primera República Espanyola · Veure més »

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Primera República Francesa · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Procés de romanització · Veure més »

Qerqenna

Les illes dels Quèrquens o illes Qerqenna, actualment més conegudes pel seu nom en francès, Kerkennah, Kerkenah o Kerkenna, són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Qerqenna · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Regne de València · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і República Catalana · Veure més »

Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus

L'evolució de la revolta amaziga del valiat d'Ifríqiya va impulsar la revolta dels amazics de la península ibèrica.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus · Veure més »

Revolta de Berenguer Oller

La revolta de Berenguer Oller va ésser una revolta dels menestrals de Barcelona esdevinguda el mes de març de l'any 1285.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolta de Berenguer Oller · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Revolta dels angelets de la terra

Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolta dels Barretines · Veure més »

Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus

La revolta iemenita del Valiat d'al-Àndalus fou una revolta dels iemenites dins el Valiat de l'Àndalus durant el mandat de Yússuf al-Fihrí (746-755).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolució de 1868 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Revolució Francesa · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Rosselló · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Sardenya · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Segle VI aC · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Segle VIII · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Segona guerra carlina · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Segona República Espanyola · Veure més »

Segura (riu)

El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Segura (riu) · Veure més »

Sentència Arbitral de Torrellas

La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »

Setge d'Albarrasí (1284)

El Setge d'Albarrasí fou una campanya de Pere el Gran el 1284, que va culminar amb la incorporació de la Senyoria d'Albarrasí al Regne d'Aragó.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge d'Albarrasí (1284) · Veure més »

Setge d'Ull

El Setge d'Ull, de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge d'Ull · Veure més »

Setge de Balaguer (1280)

El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Balaguer (1280) · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Borriana

El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Borriana · Veure més »

Setge de Girona de 793

El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Girona de 793 · Veure més »

Setge de Lleida (1644)

El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Lleida (1644) · Veure més »

Setge de Madîna Mayûrqa

El setge de Madîna Mayûrqa fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Madîna Mayûrqa · Veure més »

Setge de Montesa

El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Montesa · Veure més »

Setge de Perpinyà (1542)

El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Perpinyà (1542) · Veure més »

Setge de Salses (1639)

El setge de Salses de 1639 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Salses (1639) · Veure més »

Setge de Salses (1639-40)

El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Salses (1639-40) · Veure més »

Setge de Tarragona (1641)

El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Tractat d'Almazán

El Tractat d'Almazán fou una pau signada el 12 d'abril de 1375 entre Pere el Cerimoniós i Enric II de Castella.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat d'Almazán · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat d'Elx

El tractat d'Elx (1305) significà la definició exacta de les fronteres entre la corona de Castella i la corona d'Aragó després de la sentència arbitral de Torrellas per la qual finalitzava la guerra entre ambdós regnes.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat d'Elx · Veure més »

Tractat d'Emparança

El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat d'Emparança · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Tractat de Rijswijk

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat de Rijswijk · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Unió d'Aragó

La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Unió d'Aragó · Veure més »

Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Unió de València · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Vespres Sicilianes · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Visigots · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і Visigots federats · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1137 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1148 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1149 · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1152 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1153 · Veure més »

1154

Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1154 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1173 · Veure més »

1175

El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1175 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1213 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1229 · Veure més »

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1230 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1233 · Veure més »

1237

El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1237 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1238 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1244 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1245 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1258 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1276 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1277 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1279 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1280 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1283 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1284 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1285 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1286 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1287 · Veure més »

1294

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1294 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1296 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1302 · Veure més »

1304

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1305 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1310 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1311 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1348 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1349 · Veure més »

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1356 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1375 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1388 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1390 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1412 · Veure més »

1413

; Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1413 · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1429 · Veure més »

1442

El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1442 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1445 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1462 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1472 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1485 · Veure més »

1486

Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1486 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1516 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1519 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1523 · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1542 · Veure més »

1558

; Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1558 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1609 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1610 · Veure més »

1618

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1618 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1640 · Veure més »

1641

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1641 · Veure més »

1644

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1644 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1648 · Veure més »

1652

El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1652 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1659 · Veure més »

1669

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1669 · Veure més »

1674

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1674 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1687 · Veure més »

1688

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1688 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1689 · Veure més »

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1694 · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1697 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1700 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1705 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1707 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1710 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1714 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1716 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1789 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1793 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1795 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1799 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1805 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1808 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1815 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1827 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1833 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1836 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1840 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1846 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1849 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1869 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1873 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1874 · Veure més »

1876

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1876 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1892 · Veure més »

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1898 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1914 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1923 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1926 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1932 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1934 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1936 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1940 · Veure més »

1941

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1941 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1945 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1975 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1977 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1980 · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 1982 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 2003 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 2006 · Veure més »

413

El 413 (CDXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 413 · Veure més »

475

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 475 · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 507 · Veure més »

526

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 526 · Veure més »

548

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 548 · Veure més »

720

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 720 · Veure més »

725

El 725 (DCCXXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 725 · Veure més »

742

El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 742 · Veure més »

743

El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 743 · Veure més »

745

El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 745 · Veure més »

755

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 755 · Veure més »

759

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 759 · Veure més »

784

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 784 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 785 · Veure més »

793

Iberia i Regne Franc dels Carolingis.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 793 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 801 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 879 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 985 · Veure més »

987

El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Cronologia de la història de Catalunya і 987 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cronologia de la Història de Catalunya, Etapes de l'Història de Catalunya, Etapes de la Història de Catalunya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant