Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 68 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Azraq, Alacant, Barcelona, Bases de Manresa, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Muret, Batalla del coll de Panissars, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalanisme, Catalunya, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corpus de Sang, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Neopàtria, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Ferran el Catòlic, Fets del sis d'octubre, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Guerra Civil catalana, ..., Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Gran, Hispània Tarraconense, Història de Catalunya, Història del dret català, Imperi Otomà, Jaume II de Mallorca, Lluís Companys i Jover, Mancomunitat de Catalunya, Múrcia, Occitània, Pau Claris i Casademunt, Pau d'Anagni, Pau i Treva de Déu, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Primera Guerra Carlina, Primera República Francesa, Ramon Berenguer IV, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de València, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Rosselló, Saqueig de Barcelona, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Setge de Barcelona (1713-1714), Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes. Ampliar l'índex (38 més) »
Al-Azraq
''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.
Al-Azraq і Cronologia de la història de Catalunya · Al-Azraq і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Cronologia de la història de Catalunya · Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Cronologia de la història de Catalunya · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Bases de Manresa і Cronologia de la història de Catalunya · Bases de Manresa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Montjuïc (1641)
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
Batalla de Montjuïc (1641) і Cronologia de la història de Catalunya · Batalla de Montjuïc (1641) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Cronologia de la història de Catalunya · Batalla de Muret і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Batalla del coll de Panissars і Cronologia de la història de Catalunya · Batalla del coll de Panissars і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Cronologia de la història de Catalunya · Carles II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Cronologia de la història de Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Cronologia de la història de Catalunya · Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Cronologia de la història de Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Cronologia de la història de Catalunya · Conquesta carolíngia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Cronologia de la història de Catalunya · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Cronologia de la història de Catalunya · Conquesta de Mallorca і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Cronologia de la història de Catalunya · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Cronologia de la història de Catalunya · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Corpus de Sang і Cronologia de la història de Catalunya · Corpus de Sang і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Croada contra la Corona d'Aragó і Cronologia de la història de Catalunya · Croada contra la Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Cronologia de la història de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Cronologia de la història de Catalunya і Desamortitzacions espanyoles · Desamortitzacions espanyoles і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Cronologia de la història de Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera · Dictadura de Primo de Rivera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Cronologia de la història de Catalunya і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Cronologia de la història de Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Cronologia de la història de Catalunya і Ducat de Neopàtria · Ducat de Neopàtria і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Cronologia de la història de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Cronologia de la història de Catalunya і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Cronologia de la història de Catalunya і Fets del sis d'octubre · Fets del sis d'octubre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Cronologia de la història de Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Cronologia de la història de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra Civil catalana · Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels remences · Guerra dels remences і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra dels Trenta Anys · Guerra dels Trenta Anys і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Cronologia de la història de Catalunya і Guerra Gran · Guerra Gran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Cronologia de la història de Catalunya і Hispània Tarraconense · Hispània Tarraconense і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Cronologia de la història de Catalunya і Història de Catalunya · Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Cronologia de la història de Catalunya і Història del dret català · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Cronologia de la història de Catalunya і Imperi Otomà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Cronologia de la història de Catalunya і Jaume II de Mallorca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Cronologia de la història de Catalunya і Lluís Companys i Jover · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Companys i Jover ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Cronologia de la història de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Cronologia de la història de Catalunya і Múrcia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Múrcia ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Cronologia de la història de Catalunya і Occitània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Cronologia de la història de Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt ·
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Cronologia de la història de Catalunya і Pau d'Anagni · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau d'Anagni ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Cronologia de la història de Catalunya і Pau i Treva de Déu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau i Treva de Déu ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Cronologia de la història de Catalunya і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Cronologia de la història de Catalunya і Peronella d'Aragó · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Cronologia de la història de Catalunya і Primera Guerra Carlina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Guerra Carlina ·
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Cronologia de la història de Catalunya і Primera República Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera República Francesa ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Cronologia de la història de Catalunya і Ramon Berenguer IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Cronologia de la història de Catalunya і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Cronologia de la història de Catalunya і Regne de Sicília · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Cronologia de la història de Catalunya і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Cronologia de la història de Catalunya і Revolució de 1868 · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució de 1868 ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Cronologia de la història de Catalunya і Revolució Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Cronologia de la història de Catalunya і Rosselló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló ·
Saqueig de Barcelona
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.
Cronologia de la història de Catalunya і Saqueig de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saqueig de Barcelona ·
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Cronologia de la història de Catalunya і Segona guerra carlina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona guerra carlina ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Cronologia de la història de Catalunya і Segona República Espanyola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Cronologia de la història de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Cronologia de la història de Catalunya і Tractat d'Utrecht · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Cronologia de la història de Catalunya і Tractat dels Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Cronologia de la història de Catalunya і Vall d'Aran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Cronologia de la història de Catalunya і Vespres Sicilianes · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Cronologia de la història de Catalunya té 342 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 68, l'índex de Jaccard és 4.61% = 68 / (342 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
