Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Bíblia, Catarisme, Cisma d'Occident, Constantinoble, Cristianisme, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Croades, Eduard I d'Anglaterra, Espanya, Felip III de França, Feudalisme, Gregori IX, Heretgia, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Innocenci III, Inquisició, Jerusalem, Lluís IX de França, Monarca, Occitània, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Palestina, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Martí IV, Pere el Gran, ..., Primera Croada, Quarta Croada, Regne de França, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República de Gènova, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Croada, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge de Jerusalem (1099), Tercera Croada, Terra Santa, Vespres Sicilianes. Ampliar l'índex (14 més) »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Croades · Bíblia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Croades · Catarisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Croades · Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Croades · Constantinoble і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Croades · Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Croada Albigesa і Croades · Croada Albigesa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Croada contra la Corona d'Aragó і Croades · Croada contra la Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Croada de Jaume I
La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.
Croada de Jaume I і Croades · Croada de Jaume I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Croades · Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Croades і Eduard I d'Anglaterra · Eduard I d'Anglaterra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Croades і Espanya · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Croades і Felip III de França · Felip III de França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Croades і Feudalisme · Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Croades і Gregori IX · Gregori IX і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Croades і Heretgia · Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Croades і Imperi Otomà · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Croades і Imperi Romà d'Orient · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Croades і Innocenci III · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci III ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Croades і Inquisició · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Croades і Jerusalem · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Croades і Lluís IX de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís IX de França ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Croades і Monarca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Croades і Occitània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Croades і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Croades і Orde del Temple · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Croades і Palestina · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palestina ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Croades і Papa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa ·
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Croades і Papa Bonifaci IX · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Bonifaci IX ·
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Croades і Papa Martí IV · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Martí IV ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Croades і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Croades і Primera Croada · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Croada ·
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Croades і Quarta Croada · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Croades і Regne de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Croades і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Croades і Regne de Sicília · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Croades і República de Gènova · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Gènova ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Croades і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Croades і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Croades і Segona Croada · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona Croada ·
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Croades і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Setge de Jerusalem (1099)
El Setge de Jerusalem va ser un setge que va tenir lloc entre el 7 de juny i el 15 de juliol de 1099 durant la Primera Croada.
Croades і Setge de Jerusalem (1099) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Jerusalem (1099) ·
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Croades і Tercera Croada · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera Croada ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Croades і Terra Santa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Croades і Vespres Sicilianes · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Croades té 200 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 3.30% = 44 / (200 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
