Similituds entre Cristòfor Colom і Història de la cartografia
Cristòfor Colom і Història de la cartografia tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Açores, Anatòlia, Atles Català, Índia, Àfrica, Àsia, Barcelona, Brúixola, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya, Cristòfor Colom, Europa, Gènova, Jerusalem, Juan de la Cosa, Martin Waldseemüller, Oceà Pacífic, Terranova, Toponímia, Tractat de Tordesillas.
Açores
Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.
Açores і Cristòfor Colom · Açores і Història de la cartografia ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Cristòfor Colom · Anatòlia і Història de la cartografia ·
Atles Català
LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).
Atles Català і Cristòfor Colom · Atles Català і Història de la cartografia ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Cristòfor Colom · Índia і Història de la cartografia ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Cristòfor Colom · Àfrica і Història de la cartografia ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Cristòfor Colom · Àsia і Història de la cartografia ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Cristòfor Colom · Barcelona і Història de la cartografia ·
Brúixola
Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.
Brúixola і Cristòfor Colom · Brúixola і Història de la cartografia ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Cristòfor Colom · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de la cartografia ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Cristòfor Colom · Catalunya і Història de la cartografia ·
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Cristòfor Colom і Cristòfor Colom · Cristòfor Colom і Història de la cartografia ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Cristòfor Colom і Europa · Europa і Història de la cartografia ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Cristòfor Colom і Gènova · Gènova і Història de la cartografia ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Cristòfor Colom і Jerusalem · Història de la cartografia і Jerusalem ·
Juan de la Cosa
Juan de la Cosa (de vegades anomenat El Vizcaíno) (Santoña, Cantàbria, 1450 o 1460 – Turbaco, Colòmbia, desembre de 1509) va ser un navegant i cartògraf, conegut per haver dissenyat el primer mapa del món que mostrava els territoris descoberts a Amèrica durant el.
Cristòfor Colom і Juan de la Cosa · Història de la cartografia і Juan de la Cosa ·
Martin Waldseemüller
Martin Waldseemüller, llatinitzat Martinus Ilacomilus o Hylacomylus (c. 1470 Friburg de Brisgòvia, Sacre Imperi - c. 1521/1522), fou un cartògraf alemany.
Cristòfor Colom і Martin Waldseemüller · Història de la cartografia і Martin Waldseemüller ·
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Cristòfor Colom і Oceà Pacífic · Història de la cartografia і Oceà Pacífic ·
Terranova
Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.
Cristòfor Colom і Terranova · Història de la cartografia і Terranova ·
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Cristòfor Colom і Toponímia · Història de la cartografia і Toponímia ·
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Cristòfor Colom і Tractat de Tordesillas · Història de la cartografia і Tractat de Tordesillas ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cristòfor Colom і Història de la cartografia
- Què tenen en comú Cristòfor Colom і Història de la cartografia
- Semblances entre Cristòfor Colom і Història de la cartografia
Comparació entre Cristòfor Colom і Història de la cartografia
Cristòfor Colom té 413 relacions, mentre que Història de la cartografia té 194. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 3.29% = 20 / (413 + 194).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cristòfor Colom і Història de la cartografia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: