Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà
Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà tenen 63 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alamans, Alexandre Sever, Alexandria, Antioquia de l'Orontes, Aquileia, Atenes, August, Balbí, Blèmies, Britànnia, Caracal·la, Còmmode, Claudi II el Gòtic, Danubi, Dàcia, Deci (emperador romà), Dinastia Severa, Dioclecià, Egipte, Egipte (província romana), Felip l'Àrab, Francs, Gàl·lia, Germànics, Gordià I, Gordià II, Gots, Grècia, Guerres romano-perses, ..., Hèruls, Hispània, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Itàlia, Júpiter (mitologia), Macrí, Mar Negra, Marc Aureli Car, Marc Aureli Probe, Marc Claudi Tàcit, Marc Emilià, Maximí el Traci, Mèsia, Nòrica, Pannònia, Pàrtia, Pèrsia, Pròcul (usurpador), Prefecte del pretori, Província romana de Síria, Rècia, Rin, Roma, Routledge, Senat Romà, Septimi Sever, Tètric I, Tràcia, Valerià, Vàndals, Zenòbia. Ampliar l'índex (33 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Crisi del segle III · Administració provincial romana і Història de l'Imperi Romà ·
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Alamans і Crisi del segle III · Alamans і Història de l'Imperi Romà ·
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Alexandre Sever і Crisi del segle III · Alexandre Sever і Història de l'Imperi Romà ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Crisi del segle III · Alexandria і Història de l'Imperi Romà ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Crisi del segle III · Antioquia de l'Orontes і Història de l'Imperi Romà ·
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Aquileia і Crisi del segle III · Aquileia і Història de l'Imperi Romà ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Atenes і Crisi del segle III · Atenes і Història de l'Imperi Romà ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Crisi del segle III · August і Història de l'Imperi Romà ·
Balbí
Dècim Celi Balbí (Decimus Celius Balbinus) fou un senador romà de rang consular, que va ser un dels emperadors de l'any 238, escollit pel senat conjuntament amb Pupiè en substitució dels difunts Gordià I i Gordià II.
Balbí і Crisi del segle III · Balbí і Història de l'Imperi Romà ·
Blèmies
Els blèmies (grec antic: Βλέμμυες, llatí: Blemmyae) eren pobles nòmades nadius de les regions muntanyoses del desert oriental d'Egipte i Núbia, guerrers i saquejadors de les caravanes egípcies i nubianes, constatats ja l'Imperi Mitjà.
Blèmies і Crisi del segle III · Blèmies і Història de l'Imperi Romà ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Crisi del segle III · Britànnia і Història de l'Imperi Romà ·
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Caracal·la і Crisi del segle III · Caracal·la і Història de l'Imperi Romà ·
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Còmmode і Crisi del segle III · Còmmode і Història de l'Imperi Romà ·
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Claudi II el Gòtic і Crisi del segle III · Claudi II el Gòtic і Història de l'Imperi Romà ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Crisi del segle III і Danubi · Danubi і Història de l'Imperi Romà ·
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Crisi del segle III і Dàcia · Dàcia і Història de l'Imperi Romà ·
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Crisi del segle III і Deci (emperador romà) · Deci (emperador romà) і Història de l'Imperi Romà ·
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Crisi del segle III і Dinastia Severa · Dinastia Severa і Història de l'Imperi Romà ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Crisi del segle III і Dioclecià · Dioclecià і Història de l'Imperi Romà ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Crisi del segle III і Egipte · Egipte і Història de l'Imperi Romà ·
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Crisi del segle III і Egipte (província romana) · Egipte (província romana) і Història de l'Imperi Romà ·
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Crisi del segle III і Felip l'Àrab · Felip l'Àrab і Història de l'Imperi Romà ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Crisi del segle III і Francs · Francs і Història de l'Imperi Romà ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Crisi del segle III і Gàl·lia · Gàl·lia і Història de l'Imperi Romà ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Crisi del segle III і Germànics · Germànics і Història de l'Imperi Romà ·
Gordià I
Marc Antoni Gordià Africà (Marcus Antonius Gordianus Africanus), conegut generalment com a Gordià I, fou un magistrat romà que va ser un dels emperadors romans de l'any 238, proclamat per aclamació popular a Cartago, un regnat que només va durar 20 dies, ja que va morir per l'impacte de la notícia de la mort del seu fill.
Crisi del segle III і Gordià I · Gordià I і Història de l'Imperi Romà ·
Gordià II
Marc Antoni Gordià Sempronià, conegut generalment com a Gordià II, fou emperador associat al tron pel seu pare Gordià I. En aquest càrrec només va durar 20 dies de l'any 238, car va morir a la batalla de Cartago lluitant contra l'exèrcit del procurador de Numídia.
Crisi del segle III і Gordià II · Gordià II і Història de l'Imperi Romà ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Crisi del segle III і Gots · Gots і Història de l'Imperi Romà ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Crisi del segle III і Grècia · Grècia і Història de l'Imperi Romà ·
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Crisi del segle III і Guerres romano-perses · Guerres romano-perses і Història de l'Imperi Romà ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Crisi del segle III і Hèruls · Hèruls і Història de l'Imperi Romà ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Crisi del segle III і Hispània · Hispània і Història de l'Imperi Romà ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Crisi del segle III і Imperi Part · Història de l'Imperi Romà і Imperi Part ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Crisi del segle III і Imperi Romà · Història de l'Imperi Romà і Imperi Romà ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Crisi del segle III і Imperi Sassànida · Història de l'Imperi Romà і Imperi Sassànida ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Crisi del segle III і Itàlia · Història de l'Imperi Romà і Itàlia ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Crisi del segle III і Júpiter (mitologia) · Història de l'Imperi Romà і Júpiter (mitologia) ·
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Crisi del segle III і Macrí · Història de l'Imperi Romà і Macrí ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Crisi del segle III і Mar Negra · Història de l'Imperi Romà і Mar Negra ·
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Crisi del segle III і Marc Aureli Car · Història de l'Imperi Romà і Marc Aureli Car ·
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Crisi del segle III і Marc Aureli Probe · Història de l'Imperi Romà і Marc Aureli Probe ·
Marc Claudi Tàcit
Marc Claudi Tàcit (Marcus Claudius Tacitus; nascut cap al 200 i mort el juny del 276) fou emperador romà del 25 de setembre de 275Novembre o desembre, segons altres fonts.
Crisi del segle III і Marc Claudi Tàcit · Història de l'Imperi Romà і Marc Claudi Tàcit ·
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Crisi del segle III і Marc Emilià · Història de l'Imperi Romà і Marc Emilià ·
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Crisi del segle III і Maximí el Traci · Història de l'Imperi Romà і Maximí el Traci ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Crisi del segle III і Mèsia · Història de l'Imperi Romà і Mèsia ·
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Crisi del segle III і Nòrica · Història de l'Imperi Romà і Nòrica ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Crisi del segle III і Pannònia · Història de l'Imperi Romà і Pannònia ·
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Crisi del segle III і Pàrtia · Història de l'Imperi Romà і Pàrtia ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Crisi del segle III і Pèrsia · Història de l'Imperi Romà і Pèrsia ·
Pròcul (usurpador)
Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.
Crisi del segle III і Pròcul (usurpador) · Història de l'Imperi Romà і Pròcul (usurpador) ·
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Crisi del segle III і Prefecte del pretori · Història de l'Imperi Romà і Prefecte del pretori ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Crisi del segle III і Província romana de Síria · Història de l'Imperi Romà і Província romana de Síria ·
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Crisi del segle III і Rècia · Història de l'Imperi Romà і Rècia ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Crisi del segle III і Rin · Història de l'Imperi Romà і Rin ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Crisi del segle III і Roma · Història de l'Imperi Romà і Roma ·
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Crisi del segle III і Routledge · Història de l'Imperi Romà і Routledge ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Crisi del segle III і Senat Romà · Història de l'Imperi Romà і Senat Romà ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Crisi del segle III і Septimi Sever · Història de l'Imperi Romà і Septimi Sever ·
Tètric I
Gai Pius Esuvi Tètric (Gaius Pius Esuvius Tetricus), conegut com a Tètric I, va ser un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Crisi del segle III і Tètric I · Història de l'Imperi Romà і Tètric I ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Crisi del segle III і Tràcia · Història de l'Imperi Romà і Tràcia ·
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Crisi del segle III і Valerià · Història de l'Imperi Romà і Valerià ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Crisi del segle III і Vàndals · Història de l'Imperi Romà і Vàndals ·
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Crisi del segle III і Zenòbia · Història de l'Imperi Romà і Zenòbia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà
- Què tenen en comú Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà
- Semblances entre Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà
Comparació entre Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà
Crisi del segle III té 174 relacions, mentre que Història de l'Imperi Romà té 273. Com que tenen en comú 63, l'índex de Jaccard és 14.09% = 63 / (174 + 273).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Crisi del segle III і Història de l'Imperi Romà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
