Criovolcà і Sistema solar

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Criovolcà і Sistema solar

Criovolcà vs. Sistema solar

Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma. El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Aigua і Criovolcà · Aigua і Sistema solar · Veure més »

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Amoníac і Criovolcà · Amoníac і Sistema solar · Veure més »

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Astrophysical Journal і Criovolcà · Astrophysical Journal і Sistema solar · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Caront (satèl·lit) і Criovolcà · Caront (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Cinturó de Kuiper і Criovolcà · Cinturó de Kuiper і Sistema solar · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Criovolcà і Encèlad (satèl·lit) · Encèlad (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Criovolcà і Energia · Energia і Sistema solar · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Criovolcà і Europa (satèl·lit) · Europa (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Criovolcà і Ganimedes (satèl·lit) · Ganimedes (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Guèiser

381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.

Criovolcà і Guèiser · Guèiser і Sistema solar · Veure més »

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Criovolcà і Metà · Metà і Sistema solar · Veure més »

Miranda (satèl·lit)

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.

Criovolcà і Miranda (satèl·lit) · Miranda (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Criovolcà і Plutó (planeta nan) · Plutó (planeta nan) і Sistema solar · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Criovolcà і Satèl·lit natural · Satèl·lit natural і Sistema solar · Veure més »

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Criovolcà і Satèl·lits de Neptú · Satèl·lits de Neptú і Sistema solar · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Criovolcà і Saturn (planeta) · Saturn (planeta) і Sistema solar · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Criovolcà і Tità (satèl·lit) · Sistema solar і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Criovolcà і Tritó (satèl·lit) · Sistema solar і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Criovolcà і Volcà · Sistema solar і Volcà · Veure més »

(50000) Quaoar

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.

(50000) Quaoar і Criovolcà · (50000) Quaoar і Sistema solar · Veure més »