Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Alberto Montaner Frutos, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Anales de la Corona de Aragón, Aragonensium rerum commentarii, Arbre de Sobrarbe, Armorial de Gelre, Atzur, Ènnec Aritza, Carles III d'Espanya, Casal de Barcelona, Comtat d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Alcoraç, Creu de Sant Jordi, Creu patent, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Dinastia Ximena, Escut de Catalunya, Escut de l'Aragó, Escut del País Valencià, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas, Gules, Jaca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de Navarra, Lucio Marineo Sículo, Monestir de Sant Joan de la Penya, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, País Valencià, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Rafael Conde y Delgado de Molina, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Regne de València, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Senyera reial, Timbre, ..., 1000, 1035, 1063, 1094, 1137, 1344, 1415, 1509. Ampliar l'índex (8 més) »
Alberto Montaner Frutos
Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Alberto Montaner Frutos · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Alfons el Cast · Veure més »
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »
Aragonensium rerum commentarii
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Arbre de Sobrarbe · Veure més »
Armorial de Gelre
foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Armorial de Gelre · Veure més »
Atzur
L'atzur és el color blau en heràldica.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Atzur · Veure més »
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ènnec Aritza · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Carles III d'Espanya · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Casal de Barcelona · Veure més »
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Comtat d'Aragó · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Crónica d'Aragón
Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Crónica d'Aragón · Veure més »
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Crónica de Aragón · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Creu de Sant Jordi · Veure més »
Creu patent
Creu patent o Creu pàtea com se la denomina de vegades, és aquella creu en què els braços s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen en els extrems.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Creu patent · Veure més »
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Dinastia Ximena · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Escut de Catalunya · Veure més »
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó · Veure més »
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Escut del País Valencià · Veure més »
Guillermo Fatás Cabeza
Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »
Guillermo Redondo Veintemillas
Guillermo Redondo Veintemillas (Saragossa, 1944-2015).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Guillermo Redondo Veintemillas · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Gules · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Jaca · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Lucio Marineo Sículo
Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Lucio Marineo Sículo · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і País Valencià · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Pere el d'Osca · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Peronella d'Aragó · Veure més »
Rafael Conde y Delgado de Molina
Rafael Conde y Delgado de Molina (Tarragona, 5 de desembre de 1945 - El Burgo de Osma, Soria, 28 de març de 2005) fou un arxiver i professor universitari català, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, des del 1988 fins al 1995.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Rafael Conde y Delgado de Molina · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer II · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Regne de València · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Senyera reial · Veure més »
Timbre
En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і Timbre · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1000 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1035 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1063 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1094 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1137 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1344 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1415 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1509 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Creu d'Enneco Ariesta, Senyal antich del rey Daragó.
