Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires
Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Comtat de Ribagorça, Dinastia Ximena, Llista de reis de Navarra, Monestir de Sant Joan de la Penya, Pere el d'Osca, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Sanç III de Pamplona, Senyera reial.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Creu d'Aïnsa · Alfons el Bataller і Sanç Ramires ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Creu d'Aïnsa · Comtat de Ribagorça і Sanç Ramires ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Creu d'Aïnsa і Dinastia Ximena · Dinastia Ximena і Sanç Ramires ·
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Creu d'Aïnsa і Llista de reis de Navarra · Llista de reis de Navarra і Sanç Ramires ·
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Creu d'Aïnsa і Monestir de Sant Joan de la Penya · Monestir de Sant Joan de la Penya і Sanç Ramires ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Creu d'Aïnsa і Pere el d'Osca · Pere el d'Osca і Sanç Ramires ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Creu d'Aïnsa і Ramir I d'Aragó · Ramir I d'Aragó і Sanç Ramires ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Creu d'Aïnsa і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Sanç Ramires ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Creu d'Aïnsa і Regne d'Aragó · Regne d'Aragó і Sanç Ramires ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Creu d'Aïnsa і Regne de Navarra · Regne de Navarra і Sanç Ramires ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Creu d'Aïnsa і Sanç III de Pamplona · Sanç III de Pamplona і Sanç Ramires ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Creu d'Aïnsa і Senyera reial · Sanç Ramires і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires
- Què tenen en comú Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires
- Semblances entre Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires
Comparació entre Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires
Creu d'Aïnsa té 58 relacions, mentre que Sanç Ramires té 91. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 8.05% = 12 / (58 + 91).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Creu d'Aïnsa і Sanç Ramires. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
