Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó
Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Arbre de Sobrarbe, Crónica de Aragón, Creu d'Alcoraç, Creu de Sant Jordi, Escut de l'Aragó, Escut del País Valencià, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Senyera reial.
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Arbre de Sobrarbe і Creu d'Aïnsa · Arbre de Sobrarbe і Escut de l'Aragó ·
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Crónica de Aragón і Creu d'Aïnsa · Crónica de Aragón і Escut de l'Aragó ·
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç · Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó ·
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Creu d'Aïnsa і Creu de Sant Jordi · Creu de Sant Jordi і Escut de l'Aragó ·
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó · Escut de l'Aragó і Escut de l'Aragó ·
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Creu d'Aïnsa і Escut del País Valencià · Escut de l'Aragó і Escut del País Valencià ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Creu d'Aïnsa і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Escut de l'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Creu d'Aïnsa і Pere el Cerimoniós · Escut de l'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Creu d'Aïnsa і Pere el d'Osca · Escut de l'Aragó і Pere el d'Osca ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer IV · Escut de l'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Creu d'Aïnsa і Regne d'Aragó · Escut de l'Aragó і Regne d'Aragó ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Creu d'Aïnsa і Senyera reial · Escut de l'Aragó і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó
- Què tenen en comú Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó
- Semblances entre Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó
Comparació entre Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó
Creu d'Aïnsa té 58 relacions, mentre que Escut de l'Aragó té 54. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 10.71% = 12 / (58 + 54).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
