Similituds entre Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç
Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Anales de la Corona de Aragón, Aragonensium rerum commentarii, Arbre de Sobrarbe, Armorial de Gelre, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu de Sant Jordi, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Escut de l'Aragó, Guillermo Fatás Cabeza, Gules, Llista de comtes de Barcelona, Lucio Marineo Sículo, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Rafael Conde y Delgado de Molina, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de València, Senyera reial.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Creu d'Aïnsa · Alfons el Bataller і Creu d'Alcoraç ·
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Anales de la Corona de Aragón і Creu d'Aïnsa · Anales de la Corona de Aragón і Creu d'Alcoraç ·
Aragonensium rerum commentarii
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.
Aragonensium rerum commentarii і Creu d'Aïnsa · Aragonensium rerum commentarii і Creu d'Alcoraç ·
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Arbre de Sobrarbe і Creu d'Aïnsa · Arbre de Sobrarbe і Creu d'Alcoraç ·
Armorial de Gelre
foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.
Armorial de Gelre і Creu d'Aïnsa · Armorial de Gelre і Creu d'Alcoraç ·
Crónica d'Aragón
Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.
Crónica d'Aragón і Creu d'Aïnsa · Crónica d'Aragón і Creu d'Alcoraç ·
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Crónica de Aragón і Creu d'Aïnsa · Crónica de Aragón і Creu d'Alcoraç ·
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Creu d'Aïnsa і Creu de Sant Jordi · Creu d'Alcoraç і Creu de Sant Jordi ·
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.
Creu d'Aïnsa і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Creu d'Alcoraç і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V ·
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó · Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó ·
Guillermo Fatás Cabeza
Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.
Creu d'Aïnsa і Guillermo Fatás Cabeza · Creu d'Alcoraç і Guillermo Fatás Cabeza ·
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Creu d'Aïnsa і Gules · Creu d'Alcoraç і Gules ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Creu d'Aïnsa і Llista de comtes de Barcelona · Creu d'Alcoraç і Llista de comtes de Barcelona ·
Lucio Marineo Sículo
Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".
Creu d'Aïnsa і Lucio Marineo Sículo · Creu d'Alcoraç і Lucio Marineo Sículo ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Creu d'Aïnsa і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Creu d'Alcoraç і Ordinacions de Pere el Cerimoniós ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Creu d'Aïnsa і Pere el Cerimoniós · Creu d'Alcoraç і Pere el Cerimoniós ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Creu d'Aïnsa і Pere el d'Osca · Creu d'Alcoraç і Pere el d'Osca ·
Rafael Conde y Delgado de Molina
Rafael Conde y Delgado de Molina (Tarragona, 5 de desembre de 1945 - El Burgo de Osma, Soria, 28 de març de 2005) fou un arxiver i professor universitari català, director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, des del 1988 fins al 1995.
Creu d'Aïnsa і Rafael Conde y Delgado de Molina · Creu d'Alcoraç і Rafael Conde y Delgado de Molina ·
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Creu d'Aïnsa і Ramir I d'Aragó · Creu d'Alcoraç і Ramir I d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer IV · Creu d'Alcoraç і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Creu d'Aïnsa і Regne d'Aragó · Creu d'Alcoraç і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Creu d'Aïnsa і Regne de València · Creu d'Alcoraç і Regne de València ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Creu d'Aïnsa і Senyera reial · Creu d'Alcoraç і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç
- Què tenen en comú Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç
- Semblances entre Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç
Comparació entre Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç
Creu d'Aïnsa té 58 relacions, mentre que Creu d'Alcoraç té 109. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 13.77% = 23 / (58 + 109).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: