Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó
Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Arbre de Sobrarbe, Batalla d'Alcoraç, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu de Sant Jordi, Diputació del General del Regne d'Aragó, Escut de l'Aragó, Fori Regni Aragonum, Furs de Sobrarb, Gualberto Fabricio de Vagad, Heràldica, Islam, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Osca, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Sarraïns, Senyera reial.
Arbre de Sobrarbe
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.
Arbre de Sobrarbe і Creu d'Alcoraç · Arbre de Sobrarbe і Escut de l'Aragó ·
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Batalla d'Alcoraç і Creu d'Alcoraç · Batalla d'Alcoraç і Escut de l'Aragó ·
Crónica de Aragón
Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.
Crónica de Aragón і Creu d'Alcoraç · Crónica de Aragón і Escut de l'Aragó ·
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç · Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó ·
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Creu d'Alcoraç і Creu de Sant Jordi · Creu de Sant Jordi і Escut de l'Aragó ·
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Creu d'Alcoraç і Diputació del General del Regne d'Aragó · Diputació del General del Regne d'Aragó і Escut de l'Aragó ·
Escut de l'Aragó
L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.
Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó · Escut de l'Aragó і Escut de l'Aragó ·
Fori Regni Aragonum
Escut d'Aragó als '''Fori Regni Aragonum''' (Ed. 1496) Fori Regni Aragonum és l'edició dels Furs d'Aragó que feu Gundisalvo García de Sancta María a Saragossa l'any 1477.
Creu d'Alcoraç і Fori Regni Aragonum · Escut de l'Aragó і Fori Regni Aragonum ·
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Creu d'Alcoraç і Furs de Sobrarb · Escut de l'Aragó і Furs de Sobrarb ·
Gualberto Fabricio de Vagad
Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.
Creu d'Alcoraç і Gualberto Fabricio de Vagad · Escut de l'Aragó і Gualberto Fabricio de Vagad ·
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Creu d'Alcoraç і Heràldica · Escut de l'Aragó і Heràldica ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Creu d'Alcoraç і Islam · Escut de l'Aragó і Islam ·
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Creu d'Alcoraç і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Escut de l'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Creu d'Alcoraç і Osca · Escut de l'Aragó і Osca ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Creu d'Alcoraç і Pere el Cerimoniós · Escut de l'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Creu d'Alcoraç і Pere el d'Osca · Escut de l'Aragó і Pere el d'Osca ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Creu d'Alcoraç і Pere el Gran · Escut de l'Aragó і Pere el Gran ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Creu d'Alcoraç і Ramon Berenguer IV · Escut de l'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Creu d'Alcoraç і Regne d'Aragó · Escut de l'Aragó і Regne d'Aragó ·
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Creu d'Alcoraç і Sarraïns · Escut de l'Aragó і Sarraïns ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Creu d'Alcoraç і Senyera reial · Escut de l'Aragó і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó
- Què tenen en comú Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó
- Semblances entre Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó
Comparació entre Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó
Creu d'Alcoraç té 109 relacions, mentre que Escut de l'Aragó té 54. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 12.88% = 21 / (109 + 54).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
