Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Così fan tutte

Índex Così fan tutte

Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants), K. 588, és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret escrit per Lorenzo Da Ponte.

75 les relacions: Albània, Alfredo Kraus, Baix (veu), Baix continu, Baríton, Bernard Haitink, Burgtheater, Carlo Goldoni, Catàleg Köchel, Cavatina, Christa Ludwig, Christoph Martin Wieland, Clarinet, Clavicèmbal, Colin Davis (músic), Concertgebouw, Decameró, Don Giovanni, Dorothea Bussani, Elisabeth Schwarzkopf, Fagot, Ferrara, Flauta, Francesco Benucci, Giacomo Francesco Bussani, Giovanni Battista Casti, Giovanni Boccaccio, Herbert von Karajan, Ileana Cotrubas, Instrument de corda, Italià, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Karl Böhm, Les Metamorfosis, Les noces de Fígaro, Llibret, Llista d'òperes més importants, Lorenzo Da Ponte, Ludovico Ariosto, Mezzosoprano, Misogínia, Montserrat Caballé i Folch, Nàpols, Nicolai Gedda, Nikolaus Harnoncourt, Oboè, Opera buffa, Ovidi, Recitatiu, René Jacobs, ..., Roger Alier i Aixalà, SARPE, Segona Guerra Mundial, Serenata, Soprano, Soprano dramàtica, Soprano lleugera, Teatre Principal (Barcelona), Tenor, Tessitura, Timbal, Trompa (instrument), Trompeta, Viena, Violoncel, William Shakespeare, Wolfgang Amadeus Mozart, 1790, 1798, 1930, 2000, 2004, 26 de gener, 4 de gener, 4 de novembre. Ampliar l'índex (25 més) »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Così fan tutte і Albània · Veure més »

Alfredo Kraus

Alfredo Kraus Trujiillo (Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canàries, 1927 – Madrid, 1999) fou un tenor canari.

Nou!!: Così fan tutte і Alfredo Kraus · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Nou!!: Così fan tutte і Baix (veu) · Veure més »

Baix continu

El baix continu (o simplement continu o en terminologia italiana basso continuo o continuo), és l'acompanyament musical utilitzat gairebé en tots els gèneres durant l'època barroca.

Nou!!: Così fan tutte і Baix continu · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Nou!!: Così fan tutte і Baríton · Veure més »

Bernard Haitink

Bernard Johan Herman Haitink CH KBE (Amsterdam, 4 de març de 1929 - Londres, 21 d'octubre de 2021) fou un director d'orquestra i violinista neerlandès.

Nou!!: Così fan tutte і Bernard Haitink · Veure més »

Burgtheater

El vell Burgtheater (abans de 1888). El Burgtheater (després de la seva construcció.) Burgtheater (lateral) El Burgtheater (Teatre imperial de la cort), originalment anomenat "K.K. Theater an der Burg", i a partir de 1920 "K.K. Hofburgtheater", és el Teatre Nacional d'Àustria a Viena i un dels més importants teatres del món en llengua alemanya.

Nou!!: Così fan tutte і Burgtheater · Veure més »

Carlo Goldoni

Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit.

Nou!!: Così fan tutte і Carlo Goldoni · Veure més »

Catàleg Köchel

El catàleg Köchel o Köchel Verzeichnis és un catàleg temàtic quasi cronològic de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, elaborat per Ludwig von Köchel.

Nou!!: Così fan tutte і Catàleg Köchel · Veure més »

Cavatina

La cavatina (diminutiu del mot italià cavata, extracció) és l'ària amb què es presenten en escena els personatges, i, per tant, també els cantants, en les òperes italianes.

Nou!!: Così fan tutte і Cavatina · Veure més »

Christa Ludwig

Christa Ludwig (Berlín, 16 de març de 1928 - Klosterneuburg, Àustria, 24 d'abril de 2021) fou una distingida mezzosoprano alemanya, coneguda per les seues interpretacions d'òpera i lied.

Nou!!: Così fan tutte і Christa Ludwig · Veure més »

Christoph Martin Wieland

Christoph Martin Wieland (Oberholzheim, Baden-Württemberg, 5 de setembre de 1733 - Weimar, Turíngia, 20 de gener de 1813) fou un poeta alemany.

Nou!!: Così fan tutte і Christoph Martin Wieland · Veure més »

Clarinet

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Così fan tutte і Clarinet · Veure més »

Clavicèmbal

El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides).

Nou!!: Così fan tutte і Clavicèmbal · Veure més »

Colin Davis (músic)

Sir Colin Davis, CH, CBE (Weybridge, Surrey, 25 de setembre de 1927 - 14 d'abril de 2013) fou un director d'orquestra britànic.

Nou!!: Così fan tutte і Colin Davis (músic) · Veure més »

Concertgebouw

El Concertgebouw és una sala de concerts d'Amsterdam.

Nou!!: Così fan tutte і Concertgebouw · Veure més »

Decameró

El Decameró (en italià: Decameron, Decamerone; paraula composta a partir del grec δέκα 'deu' i ἡμέρα 'dia') és una obra magna de la literatura medieval europea.

Nou!!: Così fan tutte і Decameró · Veure més »

Don Giovanni

Don Giovanni (títol complet: Il dissoluto punito, ossia il Don Giovanni, literalment «El llibertí castigat, o Don Giovanni»), K. 527, és una òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte, inspirat en el llibret de Giovanni Bertati per a una òpera de Giuseppe Gazzaniga (Don Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra, Venècia, 1787) i basat llunyanament en El burlador de Sevilla y convidado de piedra, durant molt de temps atribuïda a Tirso de Molina, però que recentment s'ha vist que sembla que és d'un autor italià de la mateixa època.

Nou!!: Così fan tutte і Don Giovanni · Veure més »

Dorothea Bussani

Dorothea Bussani, o Dorotea, nascuda Sardi (1763-1809) fou una cantant d'òpera austríaca, de veu soprano.

Nou!!: Così fan tutte і Dorothea Bussani · Veure més »

Elisabeth Schwarzkopf

Dame Elisabeth Schwarzkopf DBE (Jarocin, Prússia, actualment Polònia, 9 de desembre, 1915 - Schruns, Vorarlberg, Àustria 3 d'agost de 2006) va ser una soprano alemanya, tot i que posteriorment va adquirir la nacionalitat britànica.

Nou!!: Così fan tutte і Elisabeth Schwarzkopf · Veure més »

Fagot

Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.

Nou!!: Così fan tutte і Fagot · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Così fan tutte і Ferrara · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Così fan tutte і Flauta · Veure més »

Francesco Benucci

Francesco Benucci (ca. 1745 - 5 d'abril de 1824) va ser un destacat baix-baríton italià del.

Nou!!: Così fan tutte і Francesco Benucci · Veure més »

Giacomo Francesco Bussani

Giacomo Francesco Bussani fou un llibretista venecià.

Nou!!: Così fan tutte і Giacomo Francesco Bussani · Veure més »

Giovanni Battista Casti

Giovanni Battista Casti (Acquapendente 29 d'agost de 1724 - París 5 de febrer de 1803) va ser un poeta i llibretista italià.

Nou!!: Così fan tutte і Giovanni Battista Casti · Veure més »

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Nou!!: Così fan tutte і Giovanni Boccaccio · Veure més »

Herbert von Karajan

Herbert von Karajan (Salzburg, 5 d'abril de 1908 – Anif, prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austríac.

Nou!!: Così fan tutte і Herbert von Karajan · Veure més »

Ileana Cotrubas

Ileana Cotrubas (Galati, 9 de juny de 1939) és una soprano romanesa.

Nou!!: Così fan tutte і Ileana Cotrubas · Veure més »

Instrument de corda

Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).

Nou!!: Così fan tutte і Instrument de corda · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Così fan tutte і Italià · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Così fan tutte і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Karl Böhm

Karl August Leopold Böhm (Graz, 28 d'agost de 1894 - Salzburg, 14 d'agost de 1981) fou un director d'orquestra austríac.

Nou!!: Così fan tutte і Karl Böhm · Veure més »

Les Metamorfosis

XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Nou!!: Così fan tutte і Les Metamorfosis · Veure més »

Les noces de Fígaro

Les noces de Figaro (Le nozze di Figaro, K. 492, és una commedia per musica (opera buffa) en quatre actes composta el 1786 per Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret italià escrit per Lorenzo Da Ponte. Es va estrenar al Burgtheater de Viena l'1 de maig de 1786. El llibret de l'òpera es basa en la comèdia escènica de Pierre Beaumarchais de 1784, La folle journée, ou le Mariage de Figaro ("El dia boig, o les noces de Figaro"). Explica com els criats Fígaro i Susanna aconsegueixen casar-se, frustrant els esforços del seu patern comte Almaviva per seduir Susanna i ensenyar-li una lliçó de fidelitat. Considerada una de les millors òperes mai escrites,"The 20 Greatest Operas of All Time". Música clàssica. és una pedra angular del repertori i està constantment entre les deu primeres de la llista d'òperes més representades."Estadístiques de les cinc temporades 2009/10 a 2013/14" Operabase. Arxivat de l'original el 4 de març de 2016.

Nou!!: Così fan tutte і Les noces de Fígaro · Veure més »

Llibret

El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Nou!!: Così fan tutte і Llibret · Veure més »

Llista d'òperes més importants

Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.

Nou!!: Così fan tutte і Llista d'òperes més importants · Veure més »

Lorenzo Da Ponte

Lorenzo Da Ponte (Cèneda, Vittorio Veneto, Treviso, 10 de març de 1749 - Nova York, 17 d'agost de 1838) fou un poeta i llibretista italià conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart.

Nou!!: Così fan tutte і Lorenzo Da Ponte · Veure més »

Ludovico Ariosto

Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).

Nou!!: Così fan tutte і Ludovico Ariosto · Veure més »

Mezzosoprano

La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt.

Nou!!: Così fan tutte і Mezzosoprano · Veure més »

Misogínia

Louvre). Eva és representada com a Pandora, origen dels mals Misogínia prové del grec μισογυνία, i significa aversió i menyspreu a les dones.

Nou!!: Così fan tutte і Misogínia · Veure més »

Montserrat Caballé i Folch

fou una soprano i cantant d'òpera catalana.

Nou!!: Così fan tutte і Montserrat Caballé i Folch · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Così fan tutte і Nàpols · Veure més »

Nicolai Gedda

date.

Nou!!: Così fan tutte і Nicolai Gedda · Veure més »

Nikolaus Harnoncourt

Nikolaus Harnoncourt, de nom complet Johann Nikolaus comte de la Fontaine i de Harnoncourt-Unverzagt (Berlín, 6 de desembre de 1929 - Sankt Georgen im Attergau, 5 de març de 2016) fou un director d'orquestra austríac, un dels iniciadors de la interpretació amb criteris històrics.

Nou!!: Così fan tutte і Nikolaus Harnoncourt · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.

Nou!!: Così fan tutte і Oboè · Veure més »

Opera buffa

''Il barbiere di Siviglia'', a l'any 2015 Lopera buffa, o catalanitzat òpera bufa, és un gènere d'òpera que nasqué en ple període barroc, es desenvolupà a Nàpols en la primera part del.

Nou!!: Così fan tutte і Opera buffa · Veure més »

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Così fan tutte і Ovidi · Veure més »

Recitatiu

El recitatiu, és una forma musical que es descriu com un discurs melòdic musicat.

Nou!!: Così fan tutte і Recitatiu · Veure més »

René Jacobs

és un músic belga.

Nou!!: Così fan tutte і René Jacobs · Veure més »

Roger Alier i Aixalà

fou un historiador i crític musical català.

Nou!!: Così fan tutte і Roger Alier i Aixalà · Veure més »

SARPE

Sarpe (acrònim de Sociedad Anónima de Revistas, Periódicos y Ediciones) fou una editorial espanyola.

Nou!!: Così fan tutte і SARPE · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Così fan tutte і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Serenata

La serenata és una forma per a orquestra de corda, de vent, mixta o conjunt de cambra.

Nou!!: Così fan tutte і Serenata · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Nou!!: Così fan tutte і Soprano · Veure més »

Soprano dramàtica

En la classificació de les veus humanes, la soprano dramàtica és un tipus de soprano que es diferencia de les altres per posseir un timbre més ple, més ample i amb uns bons greus.

Nou!!: Così fan tutte і Soprano dramàtica · Veure més »

Soprano lleugera

La soprano lleugera és un matís dins del registre vocal de la soprano.

Nou!!: Così fan tutte і Soprano lleugera · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Così fan tutte і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Nou!!: Così fan tutte і Tenor · Veure més »

Tessitura

La tessitura (de l'italià tessitura, "textura") d'una veu o d'un instrument musical designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat.

Nou!!: Così fan tutte і Tessitura · Veure més »

Timbal

Timbal fondo El timbal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment són de cuir, que emet un so indeterminat.

Nou!!: Così fan tutte і Timbal · Veure més »

Trompa (instrument)

La trompa és un instrument aeròfon, de vent-metall, consistent en un tub obert, llarg i cònic, enrotllat circularment diverses vegades, o també plegat sobre si mateix.

Nou!!: Così fan tutte і Trompa (instrument) · Veure més »

Trompeta

La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.

Nou!!: Così fan tutte і Trompeta · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Così fan tutte і Viena · Veure més »

Violoncel

El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda.

Nou!!: Così fan tutte і Violoncel · Veure més »

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.

Nou!!: Così fan tutte і William Shakespeare · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Così fan tutte і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Così fan tutte і 1790 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Così fan tutte і 1798 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Così fan tutte і 1930 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Così fan tutte і 2000 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Così fan tutte і 2004 · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Così fan tutte і 26 de gener · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Così fan tutte і 4 de gener · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Così fan tutte і 4 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cosi Fan Tutte, K. 588.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »