Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cos (matemàtiques)

Índex Cos (matemàtiques)

nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.

90 les relacions: Alemany, Alexandre-Théophile Vandermonde, Anàlisi matemàtica, Anell (matemàtiques), Anell commutatiu, Anell de polinomis, Anglès, Arbitrarietat, Aritmètica, Aritmètica modular, Arrel de la unitat, Axioma de l'elecció, Évariste Galois, Característica, Cardinal inaccessible, Carl Friedrich Gauß, Castellà, Càlcul (matemàtiques), Charles Hermite, Ciències de la computació, Construcció amb regle i compàs, Cos dels nombres algebraics, Cos finit, Criptografia, Disquisitiones arithmeticae, Divisió, Equació de cinquè grau, Espai vectorial, Extensió algebraica, Ferdinand von Lindemann, François Viète, Francès, Funció cúbica, Funció meromorfa, Funció racional, Geometria algebraica, Giuseppe Veronese, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup cíclic, Grup de Galois, Heinrich Weber, Ideal (matemàtiques), Isomorfisme, Italià, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Lògica binària, Leopold Kronecker, ..., Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Multiplicació, Niels Henrik Abel, Nombre algebraic, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre computable, Nombre construïble, Nombre enter, Nombre hiperreal, Nombre p-àdic, Nombre primer, Nombre racional, Nombre real, Nombre superreal, Nombre surreal, Nucli (matemàtiques), Operació binària, Paolo Ruffini, Polígon, Polinomi, Polinomi irreductible, Propietat associativa, Propietat commutativa, Propietat distributiva, Resta, Sèrie de Laurent, Scipione del Ferro, Suma, Superfície de Riemann, Taula de Cayley, Teoria de codis, Teoria de cossos, Teoria de Galois, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, U (nombre), Varietat algebraica, Zero. Ampliar l'índex (40 més) »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Alemany · Veure més »

Alexandre-Théophile Vandermonde

Alexandre Théophile Vandermonde fou un matemàtic, musicòleg i polític francès del.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Alexandre-Théophile Vandermonde · Veure més »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Anell (matemàtiques)

En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Anell (matemàtiques) · Veure més »

Anell commutatiu

En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Anell commutatiu · Veure més »

Anell de polinomis

En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Anell de polinomis · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Anglès · Veure més »

Arbitrarietat

Arbitrarietat és la qualitat d'ésser quelcom determinat per la casualitat, l'atzar, el caprici o un impuls, i no per necessitat, raó, motiu o principi.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Arbitrarietat · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Aritmètica · Veure més »

Aritmètica modular

Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Aritmètica modular · Veure més »

Arrel de la unitat

En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Arrel de la unitat · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Axioma de l'elecció · Veure més »

Évariste Galois

Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Évariste Galois · Veure més »

Característica

En matemàtiques, la característica d'un anell A, generalment denotada carac(A) o char(A), és el nombre més petit de vegades tal que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicació (1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (0).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Característica · Veure més »

Cardinal inaccessible

En teoria de conjunts, un cardinal inaccessible és un tipus de nombre cardinal gran.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Cardinal inaccessible · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Castellà · Veure més »

Càlcul (matemàtiques)

El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Càlcul (matemàtiques) · Veure més »

Charles Hermite

Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 24 de desembre de 1822 — París, 14 de gener de 1901), va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Charles Hermite · Veure més »

Ciències de la computació

Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Ciències de la computació · Veure més »

Construcció amb regle i compàs

Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Construcció amb regle i compàs · Veure més »

Cos dels nombres algebraics

En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Cos dels nombres algebraics · Veure més »

Cos finit

Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Cos finit · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Criptografia · Veure més »

Disquisitiones arithmeticae

Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Disquisitiones arithmeticae · Veure més »

Divisió

La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Divisió · Veure més »

Equació de cinquè grau

punts crítics. En matemàtiques, una equació de cinquè grau, també coneguda com a equació quíntica és una equació polinòmica de grau cinc.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Equació de cinquè grau · Veure més »

Espai vectorial

'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Espai vectorial · Veure més »

Extensió algebraica

En matemàtiques, concretament en àlgebra abstracta, una extensió algebraica és una extensió de cossos L/K a la qual cada element del cos més gran L és algebraic sobre el cos K, és a dir, cada element de L és una arrel d'algun polinomi de grau distint de zero amb coeficients en K. Una extensió de cossos que no és algebraica s'anomena transcendent, ja que ha de contenir elements transcendents, és a dir, no algebraics.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Extensió algebraica · Veure més »

Ferdinand von Lindemann

fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Ferdinand von Lindemann · Veure més »

François Viète

va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".

Nou!!: Cos (matemàtiques) і François Viète · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Francès · Veure més »

Funció cúbica

punts crítics. Aquí la funció és ƒ(x).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Funció cúbica · Veure més »

Funció meromorfa

En anàlisi complexa, una funció meromorfa f sobre un subconjunt obert D del pla complex és una funció holomorfa sobre D excepte un conjunt de punts aïllats, anomenats 'pols' de la funció.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Funció meromorfa · Veure més »

Funció racional

Funció racional de grau 2: y.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Funció racional · Veure més »

Geometria algebraica

locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Geometria algebraica · Veure més »

Giuseppe Veronese

va ser un matemàtic italià, especialitzat en geometria.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Giuseppe Veronese · Veure més »

Grup (matemàtiques)

Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Grup (matemàtiques) · Veure més »

Grup abelià

Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Grup abelià · Veure més »

Grup cíclic

Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Grup cíclic · Veure més »

Grup de Galois

Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Grup de Galois · Veure més »

Heinrich Weber

Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Heinrich Weber · Veure més »

Ideal (matemàtiques)

Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Ideal (matemàtiques) · Veure més »

Isomorfisme

En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Isomorfisme · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Italià · Veure més »

Joseph Liouville

Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Joseph Liouville · Veure més »

Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Joseph Louis Lagrange · Veure més »

Julius Wilhelm Richard Dedekind

va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »

Lògica binària

La lògica binària estableix relacions lògiques entre dos valors possibles, associats als conceptes de "vertader" i "fals" o "1" i "0".

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Lògica binària · Veure més »

Leopold Kronecker

Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Leopold Kronecker · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Matemàtiques · Veure més »

Matriu (matemàtiques)

En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Matriu (matemàtiques) · Veure més »

Multiplicació

Propietat commutativa: 3 × 4.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Multiplicació · Veure més »

Niels Henrik Abel

Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Niels Henrik Abel · Veure més »

Nombre algebraic

En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre algebraic · Veure més »

Nombre cardinal

En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre cardinal · Veure més »

Nombre complex

Figura 1: Un nombre complex z.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre complex · Veure més »

Nombre computable

En matemàtiques i especialment en complexitat computacional un nombre computable és un nombre real que pot ser computat amb una precisió arbitraria mitjançant un algorisme finit i que s'atura.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre computable · Veure més »

Nombre construïble

Un punt en el pla euclidià és un punt construïble si, donat un sistema de coordenades fix (o un segment lineal fix de longitud unitària), el punt pot ser construït amb regle i compàs.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre construïble · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre enter · Veure més »

Nombre hiperreal

395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre hiperreal · Veure més »

Nombre p-àdic

El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre p-àdic · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre primer · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre racional · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre real · Veure més »

Nombre superreal

Els nombres super-reals són una extensió dels nombres reals, generalitzant els nombres hiper-reals.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre superreal · Veure més »

Nombre surreal

En matemàtiques, el sistema de nombres surreals és una classe pròpia totalment ordenada que conté els nombres reals, així com nombres infinits i infinitesimals, més grans o més petits respectivament en valor absolut que qualsevol nombre real positiu.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nombre surreal · Veure més »

Nucli (matemàtiques)

En la disciplina matemàtica de l'àlgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau de què li manca a l'homomorfisme injectiu.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Nucli (matemàtiques) · Veure més »

Operació binària

Esquema d'operació binària Una operació binària és aquella que està aplicada a dos objectes.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Operació binària · Veure més »

Paolo Ruffini

Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Paolo Ruffini · Veure més »

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Polígon · Veure més »

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Polinomi · Veure més »

Polinomi irreductible

En teoria d'anells, un polinomi no constant (i per tant no nul) p amb coeficients en un domini íntegre R (és a dir, p \in R) és irreductible si no pot factoritzar-se com producte de polinomis de manera que tots ells tinguen graus menor que deg(p).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Polinomi irreductible · Veure més »

Propietat associativa

En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Propietat associativa · Veure més »

Propietat commutativa

Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Propietat commutativa · Veure més »

Propietat distributiva

En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Propietat distributiva · Veure més »

Resta

"5 - 2.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Resta · Veure més »

Sèrie de Laurent

En matemàtiques, la sèrie de Laurent d'una funció analítica f(z)\, és la representació d'aquesta funció en sèrie de potències.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Sèrie de Laurent · Veure més »

Scipione del Ferro

Scipione del Ferro va ser un matemàtic italià, que va ser el primer a resoldre l'equació cúbica.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Scipione del Ferro · Veure més »

Suma

La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Suma · Veure més »

Superfície de Riemann

Superfície de Riemann per a la funció f(z).

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Superfície de Riemann · Veure més »

Taula de Cayley

Les taules de Cayley, creades al pel matemàtic anglès Arthur Cayley, descriuen els resultats d'una operació binària entre els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Taula de Cayley · Veure més »

Teoria de codis

La teoria de codis s'ocupa de trobar mètodes, anomenats codis.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Teoria de codis · Veure més »

Teoria de cossos

La teoria de cossos és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats de cossos.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Teoria de cossos · Veure més »

Teoria de Galois

Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Teoria de Galois · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Teoria de nombres · Veure més »

Teoria de nombres algebraics

Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Teoria de nombres algebraics · Veure més »

U (nombre)

El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і U (nombre) · Veure més »

Varietat algebraica

La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Varietat algebraica · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Cos (matemàtiques) і Zero · Veure més »

Redirigeix aquí:

Camp (matemàtica), Cos (Matemàtiques), Cos (matemàtica), Cos (àlgebra), Teoria de Cossos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »