Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta

Corts forals valencianes vs. Decrets de Nova Planta

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al. Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Similituds entre Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta

Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla d'Almansa, Capítol de cort, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Estaments, Furs d'Aragó, Furs de València, Generalitat Valenciana, Legislació, Pactisme, Regne d'Aragó, Regne de València, València, Xàtiva, 1 de novembre.

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Batalla d'Almansa і Corts forals valencianes · Batalla d'Almansa і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Capítol de cort і Corts forals valencianes · Capítol de cort і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Corts forals valencianes · Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Corona de Castella i Lleó і Corts forals valencianes · Corona de Castella i Lleó і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Corts Catalanes і Corts forals valencianes · Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Corts forals valencianes і Diputació del General de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Corts forals valencianes і Diputació del General del Regne d'Aragó · Decrets de Nova Planta і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Corts forals valencianes і Estaments · Decrets de Nova Planta і Estaments · Veure més »

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Corts forals valencianes і Furs d'Aragó · Decrets de Nova Planta і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Corts forals valencianes і Furs de València · Decrets de Nova Planta і Furs de València · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Corts forals valencianes і Generalitat Valenciana · Decrets de Nova Planta і Generalitat Valenciana · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Corts forals valencianes і Legislació · Decrets de Nova Planta і Legislació · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Corts forals valencianes і Pactisme · Decrets de Nova Planta і Pactisme · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Corts forals valencianes і Regne d'Aragó · Decrets de Nova Planta і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Corts forals valencianes і Regne de València · Decrets de Nova Planta і Regne de València · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Corts forals valencianes і València · Decrets de Nova Planta і València · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Corts forals valencianes і Xàtiva · Decrets de Nova Planta і Xàtiva · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

1 de novembre і Corts forals valencianes · 1 de novembre і Decrets de Nova Planta · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta

Corts forals valencianes té 131 relacions, mentre que Decrets de Nova Planta té 483. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 2.93% = 18 / (131 + 483).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »