Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corts del Regne d'Aragó і Regne de Mallorca
Corts del Regne d'Aragó і Regne de Mallorca tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Barcelona, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Tarragona, Universitat (municipi).
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Corts del Regne d'Aragó · Alfons el Franc і Regne de Mallorca ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corts del Regne d'Aragó · Barcelona і Regne de Mallorca ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corts del Regne d'Aragó · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Corts del Regne d'Aragó · Corona d'Aragó і Regne de Mallorca ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Corts del Regne d'Aragó · Corts Catalanes і Regne de Mallorca ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Corts del Regne d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Regne de Mallorca ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corts del Regne d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Corts del Regne d'Aragó і Jaume el Just · Jaume el Just і Regne de Mallorca ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corts del Regne d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Corts del Regne d'Aragó і Pere el Gran · Pere el Gran і Regne de Mallorca ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Corts del Regne d'Aragó і Tarragona · Regne de Mallorca і Tarragona ·
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Corts del Regne d'Aragó і Universitat (municipi) · Regne de Mallorca і Universitat (municipi) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corts del Regne d'Aragó і Regne de Mallorca
- Què tenen en comú Corts del Regne d'Aragó і Regne de Mallorca
- Semblances entre Corts del Regne d'Aragó і Regne de Mallorca
Comparació entre Corts del Regne d'Aragó і Regne de Mallorca
Corts del Regne d'Aragó té 230 relacions, mentre que Regne de Mallorca té 81. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 3.86% = 12 / (230 + 81).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corts del Regne d'Aragó і Regne de Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
