Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya

Corts de Montsó-Binèfar vs. Reial Audiència de Catalunya

Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya. La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Similituds entre Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya

Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya tenen 6 coses en comú (en Uniopèdia): Conseller en cap de Barcelona, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1599), Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564), Felip II de Castella, Reial audiència.

Conseller en cap de Barcelona

Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.

Conseller en cap de Barcelona і Corts de Montsó-Binèfar · Conseller en cap de Barcelona і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Corts de Montsó-Binèfar · Corona d'Aragó і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Corts de Barcelona (1599)

Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.

Corts de Barcelona (1599) і Corts de Montsó-Binèfar · Corts de Barcelona (1599) і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)

Constitucions de 1564 Les Corts de Montsó-Barcelona de 1564 van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó.

Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) і Corts de Montsó-Binèfar · Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564) і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Corts de Montsó-Binèfar і Felip II de Castella · Felip II de Castella і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Corts de Montsó-Binèfar і Reial audiència · Reial Audiència de Catalunya і Reial audiència · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

En què s'assemblen Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya
Què tenen en comú Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya
Semblances entre Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya

Comparació entre Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya

Corts de Montsó-Binèfar té 71 relacions, mentre que Reial Audiència de Catalunya té 55. Com que tenen en comú 6, l'índex de Jaccard és 4.76% = 6 / (71 + 55).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Corts de Montsó-Binèfar і Reial Audiència de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat