Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Corts Valencianes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Corts Valencianes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Corts Valencianes vs. Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià. MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Similituds entre Corts Valencianes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Corts Valencianes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 14 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Borriana, Castelló de la Plana, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Guerra de Successió Espanyola, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Morella, Peníscola, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Regne de València, València.

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Alacant і Corts Valencianes · Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Borriana і Corts Valencianes · Borriana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Castelló de la Plana і Corts Valencianes · Castelló de la Plana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Corts Valencianes · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Corts Valencianes і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Corts Valencianes і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Corts Valencianes і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Corts Valencianes і Jaume el Just · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Corts Valencianes і Morella · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Morella · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Corts Valencianes і Peníscola · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peníscola · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Corts Valencianes і Pere el Cerimoniós · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Corts Valencianes і Pere el Gran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Corts Valencianes і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Corts Valencianes і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Corts Valencianes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Corts Valencianes té 117 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 14, l'índex de Jaccard és 1.12% = 14 / (117 + 1134).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Corts Valencianes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »