Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor
Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Batalla de Muret, Consell de Cent, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Corts forals valencianes, Jaume el Conqueridor, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de comtes de Barcelona, Monarca, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corts Catalanes · Barcelona і Jaume el Conqueridor ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Corts Catalanes · Batalla de Muret і Jaume el Conqueridor ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Corts Catalanes · Consell de Cent і Jaume el Conqueridor ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Cort Comtal і Corts Catalanes · Cort Comtal і Jaume el Conqueridor ·
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Corts Catalanes і Corts forals valencianes · Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Corts Catalanes і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Jaume el Conqueridor і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Corts Catalanes і Llista de comtes de Barcelona · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Corts Catalanes і Monarca · Jaume el Conqueridor і Monarca ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Corts Catalanes і Pere el Catòlic · Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Corts Catalanes і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corts Catalanes і Principat de Catalunya · Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Corts Catalanes і Regne de Mallorca · Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor
Corts Catalanes té 76 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 2.37% = 15 / (76 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
