Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós
Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Batalla de Llucmajor, Corts de Barcelona (1368-1369), Generalitat de Catalunya, Guerra dels Dos Peres, Jaume el Conqueridor, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Pere el Gran, Princeps namque, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Sàpiens, Usatges de Barcelona, 5 d'octubre.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Coronela de Barcelona · Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Batalla de Llucmajor і Coronela de Barcelona · Batalla de Llucmajor і Pere el Cerimoniós ·
Corts de Barcelona (1368-1369)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona en 1368-1369, durant el període de regència de la Generalitat de Catalunya.
Coronela de Barcelona і Corts de Barcelona (1368-1369) · Corts de Barcelona (1368-1369) і Pere el Cerimoniós ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Coronela de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Coronela de Barcelona і Guerra dels Dos Peres · Guerra dels Dos Peres і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Coronela de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Coronela de Barcelona і Lleida · Lleida і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Coronela de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Coronela de Barcelona і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Coronela de Barcelona і Princeps namque · Pere el Cerimoniós і Princeps namque ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Coronela de Barcelona і Principat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Coronela de Barcelona і Ramon Berenguer I · Pere el Cerimoniós і Ramon Berenguer I ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Coronela de Barcelona і Sàpiens · Pere el Cerimoniós і Sàpiens ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Coronela de Barcelona і Usatges de Barcelona · Pere el Cerimoniós і Usatges de Barcelona ·
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
5 d'octubre і Coronela de Barcelona · 5 d'octubre і Pere el Cerimoniós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós
Coronela de Barcelona té 215 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 3.02% = 15 / (215 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Coronela de Barcelona і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
