Similituds entre Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola
Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola tenen 87 coses en comú (en Uniopèdia): Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Arenys de Mar, Austriacistes, Barcelona, Batalla de Montjuïc (1705), Batalló, Botifler, Cardona, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Combat del Congost, Companyia d'Osona, Conferència de Cervera, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Coronela, Desembarcament de Barcelona, Dinastia borbònica, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Generalitat de Catalunya, Girona, ..., Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Guerra Francoholandesa, Insaculació, Jaume el Conqueridor, Jean Baptiste du Casse, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Josep d'Àustria, Jordi de Hessen-Darmstadt, Josep Moragues i Mas, Junta de Braços, La Barceloneta, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís XIII de França, Madrid, Manuel Desvalls i de Vergós, Mataró, Montjuïc (Barcelona), Navarra, Pacte dels Vigatans, Pau Claris i Casademunt, Pólvora, Principat de Catalunya, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regne d'Anglaterra, Regne de França, René de Froulay de Tessé, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Santa Maria del Mar, Sàpiens, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Tarragona, Tractat d'Utrecht, Tres Comuns de Catalunya, 13 de juny, 17 de maig, 22 d'agost, 22 d'octubre, 23 de setembre, 27 de maig, 3 d'abril, 30 de juny, 30 de novembre, 31 de maig, 5 d'octubre, 5 de juliol, 7 de novembre, 9 d'agost, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (57 més) »
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Coronela de Barcelona · Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola ·
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Antoni Desvalls i de Vergós і Coronela de Barcelona · Antoni Desvalls i de Vergós і Guerra de Successió Espanyola ·
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell і Coronela de Barcelona · Antoni Francesc de Berenguer i de Novell і Guerra de Successió Espanyola ·
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Arenys de Mar і Coronela de Barcelona · Arenys de Mar і Guerra de Successió Espanyola ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Coronela de Barcelona · Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Coronela de Barcelona · Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalla de Montjuïc (1705)
La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.
Batalla de Montjuïc (1705) і Coronela de Barcelona · Batalla de Montjuïc (1705) і Guerra de Successió Espanyola ·
Batalló
El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.
Batalló і Coronela de Barcelona · Batalló і Guerra de Successió Espanyola ·
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Botifler і Coronela de Barcelona · Botifler і Guerra de Successió Espanyola ·
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Cardona і Coronela de Barcelona · Cardona і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Coronela de Barcelona · Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Coronela de Barcelona · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola ·
Combat del Congost
El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.
Combat del Congost і Coronela de Barcelona · Combat del Congost і Guerra de Successió Espanyola ·
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Companyia d'Osona і Coronela de Barcelona · Companyia d'Osona і Guerra de Successió Espanyola ·
Conferència de Cervera
La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.
Conferència de Cervera і Coronela de Barcelona · Conferència de Cervera і Guerra de Successió Espanyola ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Coronela de Barcelona · Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Conseller en cap de Barcelona і Coronela de Barcelona · Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Coronela de Barcelona · Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola ·
Coronela
Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.
Coronela і Coronela de Barcelona · Coronela і Guerra de Successió Espanyola ·
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Coronela de Barcelona і Desembarcament de Barcelona · Desembarcament de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Coronela de Barcelona і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola ·
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Coronela de Barcelona і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel і Guerra de Successió Espanyola ·
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Coronela de Barcelona і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Guerra de Successió Espanyola ·
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Coronela de Barcelona і Expedició del diputat militar · Expedició del diputat militar і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Coronela de Barcelona і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Coronela de Barcelona і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Coronela de Barcelona і França · França і Guerra de Successió Espanyola ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Coronela de Barcelona і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Guerra de Successió Espanyola ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Coronela de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Coronela de Barcelona і Girona · Girona і Guerra de Successió Espanyola ·
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Coronela de Barcelona і Guerra dels Nou Anys · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Nou Anys ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Coronela de Barcelona і Guerra dels Segadors · Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors ·
Guerra Francoholandesa
La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.
Coronela de Barcelona і Guerra Francoholandesa · Guerra Francoholandesa і Guerra de Successió Espanyola ·
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Coronela de Barcelona і Insaculació · Guerra de Successió Espanyola і Insaculació ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Coronela de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Guerra de Successió Espanyola і Jaume el Conqueridor ·
Jean Baptiste du Casse
Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.
Coronela de Barcelona і Jean Baptiste du Casse · Guerra de Successió Espanyola і Jean Baptiste du Casse ·
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Coronela de Barcelona і Joan Baptista Basset i Ramos · Guerra de Successió Espanyola і Joan Baptista Basset i Ramos ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Coronela de Barcelona і Joan Josep d'Àustria · Guerra de Successió Espanyola і Joan Josep d'Àustria ·
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Coronela de Barcelona і Jordi de Hessen-Darmstadt · Guerra de Successió Espanyola і Jordi de Hessen-Darmstadt ·
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Coronela de Barcelona і Josep Moragues i Mas · Guerra de Successió Espanyola і Josep Moragues i Mas ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Coronela de Barcelona і Junta de Braços · Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços ·
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Coronela de Barcelona і La Barceloneta · Guerra de Successió Espanyola і La Barceloneta ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Coronela de Barcelona і Lleida · Guerra de Successió Espanyola і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Coronela de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Coronela de Barcelona і Lloctinent de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís Alexandre de Borbó
Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.
Coronela de Barcelona і Lluís Alexandre de Borbó · Guerra de Successió Espanyola і Lluís Alexandre de Borbó ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Coronela de Barcelona і Lluís XIII de França · Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Coronela de Barcelona і Madrid · Guerra de Successió Espanyola і Madrid ·
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).
Coronela de Barcelona і Manuel Desvalls i de Vergós · Guerra de Successió Espanyola і Manuel Desvalls i de Vergós ·
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Coronela de Barcelona і Mataró · Guerra de Successió Espanyola і Mataró ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Coronela de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Guerra de Successió Espanyola і Montjuïc (Barcelona) ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Coronela de Barcelona і Navarra · Guerra de Successió Espanyola і Navarra ·
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Coronela de Barcelona і Pacte dels Vigatans · Guerra de Successió Espanyola і Pacte dels Vigatans ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Coronela de Barcelona і Pau Claris i Casademunt · Guerra de Successió Espanyola і Pau Claris i Casademunt ·
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Coronela de Barcelona і Pólvora · Guerra de Successió Espanyola і Pólvora ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Coronela de Barcelona і Principat de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya ·
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Coronela de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes ·
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Coronela de Barcelona і Rafael de Nebot i Font · Guerra de Successió Espanyola і Rafael de Nebot i Font ·
Regiment de la Ciutat de Barcelona
El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.
Coronela de Barcelona і Regiment de la Ciutat de Barcelona · Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Ciutat de Barcelona ·
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Coronela de Barcelona і Regiment de la Diputació del General de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Regiment de la Diputació del General de Catalunya ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Coronela de Barcelona і Regne d'Anglaterra · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Anglaterra ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Coronela de Barcelona і Regne de França · Guerra de Successió Espanyola і Regne de França ·
René de Froulay de Tessé
René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Coronela de Barcelona і René de Froulay de Tessé · Guerra de Successió Espanyola і René de Froulay de Tessé ·
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Coronela de Barcelona і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Guerra de Successió Espanyola і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia ·
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Coronela de Barcelona і Santa Maria del Mar · Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria del Mar ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Coronela de Barcelona і Sàpiens · Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens ·
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1705) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1705) ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1706) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706) ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Coronela de Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Coronela de Barcelona і Tarragona · Guerra de Successió Espanyola і Tarragona ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Coronela de Barcelona і Tractat d'Utrecht · Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht ·
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Coronela de Barcelona і Tres Comuns de Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Tres Comuns de Catalunya ·
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
13 de juny і Coronela de Barcelona · 13 de juny і Guerra de Successió Espanyola ·
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
17 de maig і Coronela de Barcelona · 17 de maig і Guerra de Successió Espanyola ·
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
22 d'agost і Coronela de Barcelona · 22 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
22 d'octubre і Coronela de Barcelona · 22 d'octubre і Guerra de Successió Espanyola ·
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
23 de setembre і Coronela de Barcelona · 23 de setembre і Guerra de Successió Espanyola ·
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
27 de maig і Coronela de Barcelona · 27 de maig і Guerra de Successió Espanyola ·
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
3 d'abril і Coronela de Barcelona · 3 d'abril і Guerra de Successió Espanyola ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Coronela de Barcelona · 30 de juny і Guerra de Successió Espanyola ·
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
30 de novembre і Coronela de Barcelona · 30 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
31 de maig і Coronela de Barcelona · 31 de maig і Guerra de Successió Espanyola ·
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
5 d'octubre і Coronela de Barcelona · 5 d'octubre і Guerra de Successió Espanyola ·
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
5 de juliol і Coronela de Barcelona · 5 de juliol і Guerra de Successió Espanyola ·
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
7 de novembre і Coronela de Barcelona · 7 de novembre і Guerra de Successió Espanyola ·
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
9 d'agost і Coronela de Barcelona · 9 d'agost і Guerra de Successió Espanyola ·
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
9 d'octubre і Coronela de Barcelona · 9 d'octubre і Guerra de Successió Espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola
- Què tenen en comú Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola
- Semblances entre Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola
Comparació entre Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola
Coronela de Barcelona té 215 relacions, mentre que Guerra de Successió Espanyola té 536. Com que tenen en comú 87, l'índex de Jaccard és 11.58% = 87 / (215 + 536).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: