Taula de continguts
589 les relacions: Abat, Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Acciaiuoli, Al-Àndalus, Alberto Montaner Frutos, Alcoleja (Osca), Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Almogàver, Alou, Anales de la Corona de Aragón, Anatòlia, Andorra, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antonio Ubieto Arteta, Aquitània, Aragó, Aragó!, Aragonès, Aragonesos, Argenteria, Ariza, Armand de Fluvià i Escorsa, Arquebisbe, Arròs, Art, Arxiu de la Corona d'Aragó, Atles Català, Audiència Reial, Àfrica del Nord, Bagdad, Balaguer, Baró, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Cibistra, Batalla de Germe, Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Batalla de Roncesvalls, Batalla de Tira, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, ... Ampliar l'índex (539 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.
Veure Corona d'Aragó і Abat
Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona).
Veure Corona d'Aragó і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun
Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.
Veure Corona d'Aragó і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun
Acciaiuoli
El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del a Florència.
Veure Corona d'Aragó і Acciaiuoli
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Corona d'Aragó і Al-Àndalus
Alberto Montaner Frutos
Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.
Veure Corona d'Aragó і Alberto Montaner Frutos
Alcoleja (Osca)
Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.
Veure Corona d'Aragó і Alcoleja (Osca)
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Corona d'Aragó і Alfons el Bataller
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Corona d'Aragó і Alfons el Benigne
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Corona d'Aragó і Alfons el Cast
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Corona d'Aragó і Alfons el Franc
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Corona d'Aragó і Alfons el Magnànim
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Veure Corona d'Aragó і Alfons IV de Ribagorça
Alfons V de Ribagorça
Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).
Veure Corona d'Aragó і Alfons V de Ribagorça
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Veure Corona d'Aragó і Alfons VII de Lleó
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Corona d'Aragó і Alfons X de Castella
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Corona d'Aragó і Almogàver
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Corona d'Aragó і Alou
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Veure Corona d'Aragó і Anales de la Corona de Aragón
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Corona d'Aragó і Anatòlia
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Corona d'Aragó і Andorra
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Veure Corona d'Aragó і Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Veure Corona d'Aragó і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Veure Corona d'Aragó і Antonio Ubieto Arteta
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Corona d'Aragó і Aquitània
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Aragó, Aragó!
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Corona d'Aragó і Aragonès
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals.
Veure Corona d'Aragó і Aragonesos
Argenteria
Gerra de plata L'argenteria és l'art i l'ofici de treballar l'argent, l'or (orfebreria), el platí i d'altres metalls fins.
Veure Corona d'Aragó і Argenteria
Ariza
Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.
Veure Corona d'Aragó і Ariza
Armand de Fluvià i Escorsa
, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.
Veure Corona d'Aragó і Armand de Fluvià i Escorsa
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Corona d'Aragó і Arquebisbe
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Veure Corona d'Aragó і Arròs
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Corona d'Aragó і Art
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Veure Corona d'Aragó і Arxiu de la Corona d'Aragó
Atles Català
LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).
Veure Corona d'Aragó і Atles Català
Audiència Reial
L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.
Veure Corona d'Aragó і Audiència Reial
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Corona d'Aragó і Àfrica del Nord
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Corona d'Aragó і Bagdad
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Corona d'Aragó і Balaguer
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Veure Corona d'Aragó і Baró
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Corona d'Aragó і Barcelona
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Corona d'Aragó і Batalla d'Almansa
Batalla de Cibistra
La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).
Veure Corona d'Aragó і Batalla de Cibistra
Batalla de Germe
La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304Montcada cap.XIII a Germe (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'emirat dels germiyànides.
Veure Corona d'Aragó і Batalla de Germe
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Veure Corona d'Aragó і Batalla de Muret
Batalla de Portopí
La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.
Veure Corona d'Aragó і Batalla de Portopí
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Veure Corona d'Aragó і Batalla de Roncesvalls
Batalla de Tira
La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin).
Veure Corona d'Aragó і Batalla de Tira
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Veure Corona d'Aragó і Batalla de Villaviciosa de Tajuña
Batalla del Cefís
La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.
Veure Corona d'Aragó і Batalla del Cefís
Batalla del Puig de Santa Maria
La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.
Veure Corona d'Aragó і Batalla del Puig de Santa Maria
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Veure Corona d'Aragó і Batlle (antic règim)
Berenguer d'Entença i de Montcada
Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.
Veure Corona d'Aragó і Berenguer d'Entença i de Montcada
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Veure Corona d'Aragó і Berenguer de Palou II
Bernat de Rocafort
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.
Veure Corona d'Aragó і Bernat de Rocafort
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Veure Corona d'Aragó і Bernat Desclot
Bertran de Castellet
Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Veure Corona d'Aragó і Bertran de Castellet
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Veure Corona d'Aragó і Bienni Progressista
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Corona d'Aragó і Bisbe
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Veure Corona d'Aragó і Blanca I de Navarra
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Veure Corona d'Aragó і Boltanya
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Corona d'Aragó і Borrell II
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Braç (concepte social)
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Corona d'Aragó і Burgesia
Cabaler
Cabaler (derivat de Cabal) o fadristern és un terme jurídic tradicional del dret català, que es comença a utilitzar durant el.
Veure Corona d'Aragó і Cabaler
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Corona d'Aragó і Califa
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Veure Corona d'Aragó і Cambrils
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Corona d'Aragó і Canonge
Capítols matrimonials
Els capítols matrimonials són un negoci jurídic accessori del matrimoni, l'eficàcia dels quals depèn de la celebració matrimoni.
Veure Corona d'Aragó і Capítols matrimonials
Caplletra
XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.
Veure Corona d'Aragó і Caplletra
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Corona d'Aragó і Carcassona
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Veure Corona d'Aragó і Carladès
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Veure Corona d'Aragó і Carles de Viana
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Corona d'Aragó і Carles II d'Anjou
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Corona d'Aragó і Carles II de Castella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Corona d'Aragó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Corona d'Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Veure Corona d'Aragó і Carn
Casa forta
La Casa Forta de Juvinyà. Una casa forta o mas fortificat és una petita fortalesa on vivien membres de la baixa noblesa.
Veure Corona d'Aragó і Casa forta
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Casa reial d'Aragó
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Casal d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Corona d'Aragó і Casal de Barcelona
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Veure Corona d'Aragó і Casp
Castell de Miravet
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.
Veure Corona d'Aragó і Castell de Miravet
Castell termenat
Castell termenat era una circumscripció territorial centrada en un castell.
Veure Corona d'Aragó і Castell termenat
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Corona d'Aragó і Castella
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Corona d'Aragó і Catalans
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Corona d'Aragó і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Corona d'Aragó і Catalunya
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Veure Corona d'Aragó і Catalunya Nova
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Veure Corona d'Aragó і Catalunya Vella
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Corona d'Aragó і Catarisme
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Veure Corona d'Aragó і Catedral de Girona
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Veure Corona d'Aragó і Cavaller
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Veure Corona d'Aragó і Càller
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Corona d'Aragó і Còrsega
Celífers
Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor.
Veure Corona d'Aragó і Celífers
Censal
El censal és una obligació perpètua que incorpora la possibilitat de redempció.
Veure Corona d'Aragó і Censal
Cera
espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.
Veure Corona d'Aragó і Cera
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Corona d'Aragó і Cereal
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Corona d'Aragó і Cervera
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Veure Corona d'Aragó і Cinca
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Corona d'Aragó і Ciutat
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Corona d'Aragó і Comerç
Comerç català medieval
Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.
Veure Corona d'Aragó і Comerç català medieval
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Corona d'Aragó і Compromís de Casp
Comtat d'Agen
El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.
Veure Corona d'Aragó і Comtat d'Agen
Comtat d'Albi
El comtat d'Albi fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat d'Albi.
Veure Corona d'Aragó і Comtat d'Albi
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure Corona d'Aragó і Comtat d'Armanyac
Comtat d'Avinyó
El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.
Veure Corona d'Aragó і Comtat d'Avinyó
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Veure Corona d'Aragó і Comtat d'Embrun
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Corona d'Aragó і Comtat d'Osona
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Barcelona
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Berga
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Besalú
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Bigorra
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Carcassona
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Carcí
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Cerdanya
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Comenge
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Conflent
Comtat de Dia
El comtat de Dia (francès Die, conegut també com a Diois), fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Dia
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Foix
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Forcalquer
Comtat de Gap
El comtat de Gap fou una jurisdicció feudal de Provença; el territori, format per diverses senyories eclesiàstiques i laiques, es va anar constituint en jurisdicció amb títol comtal a partir del.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Gap
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Gavaldà
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Girona
Comtat de Lodeva
El comtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània a França centrada a la ciutat de Lodeva (en francès Lodeve).
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Lodeva
Comtat de Malta
El Comtat de Malta va ser un senyoriu feudal del Regne de Sicília que dominava les illes de Malta i Gozo.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Malta
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Manresa
Comtat de Niça
El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Niça
Comtat de Nimes
El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Nimes
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Provença
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Rasès
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Ribagorça
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Rodés
Comtat de Salona
Comtat de Salona fou una jurisdicció feudal catalana a Grècia centrada a la ciutat de Salona (Grècia), antiga Amfissa, coneguda pels catalans com Sola.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Salona
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Tolosa
Comtat de Valença
El comtat de Valença (Valence), a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre a la ciutat de Valença.
Veure Corona d'Aragó і Comtat de Valença
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Corona d'Aragó і Comtat del Rosselló
Comtat del Vivarès
El comtat del Vivarès o de Viviers fou una jurisdicció feudal que es va formar en temps de Carlemany (Comitatus Vivariensis) amb centre a l'antiga població de Vivièrs (Ardecha) llavors seu del Bisbat de Viviers.
Veure Corona d'Aragó і Comtat del Vivarès
Comtat Venaissí
El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Veure Corona d'Aragó і Comtat Venaissí
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Corona d'Aragó і Comte
Comte-rei
Comte-rei és un recurs historiogràficSabaté 1998, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Comte-rei
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Veure Corona d'Aragó і Conquesta de Mallorca
Conquesta del País Valencià
La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).
Veure Corona d'Aragó і Conquesta del País Valencià
Conquesta del Regne de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.
Veure Corona d'Aragó і Conquesta del Regne de Nàpols
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Corona d'Aragó і Consell de Cent
Consell Reial
El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Consell Reial
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Veure Corona d'Aragó і Consell Superior d'Investigacions Científiques
Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana
La Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament del Consell de la Generalitat Valenciana amb les competències en matèria de cultura, promoció cultural, patrimoni cultural i esport.
Veure Corona d'Aragó і Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Veure Corona d'Aragó і Consolat de Mar
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Corona d'Aragó і Constança de Sicília
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Corona d'Aragó і Constantinoble
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Corona d'Aragó і Constitució
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Veure Corona d'Aragó і Constitució espanyola de 1978
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і Constitucions catalanes
Construcció de l'estat liberal a Espanya
Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.
Veure Corona d'Aragó і Construcció de l'estat liberal a Espanya
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Veure Corona d'Aragó і Coralls
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Veure Corona d'Aragó і Corberes
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Corona d'Aragó і Corts Catalanes
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Corts d'Aragó
Corts de Barcelona (1283)
A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.
Veure Corona d'Aragó і Corts de Barcelona (1283)
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Corts de Barcelona (1701-1702)
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Veure Corona d'Aragó і Corts de Cadis
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Veure Corona d'Aragó і Corts de Montsó (1289)
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Veure Corona d'Aragó і Corts del Regne d'Aragó
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Corona d'Aragó і Corts forals valencianes
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Veure Corona d'Aragó і Costum
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Corona d'Aragó і Cotó
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Corona d'Aragó і Coure
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Veure Corona d'Aragó і Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Veure Corona d'Aragó і Crònica de Pere el Cerimoniós
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Veure Corona d'Aragó і Crònica de Ramon Muntaner
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Veure Corona d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Veure Corona d'Aragó і Cristòfor Colom
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Veure Corona d'Aragó і Croada d'al-Mariyya
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Veure Corona d'Aragó і Croada pisano-catalana
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і Croades
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Corona d'Aragó і Cuba
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Veure Corona d'Aragó і Daroca
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Veure Corona d'Aragó і Delme
Dióscoro Puebla y Tolín
va ser un pintor de l'època de l'eclecticisme.
Veure Corona d'Aragó і Dióscoro Puebla y Tolín
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Veure Corona d'Aragó і Dignitat (títol)
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Veure Corona d'Aragó і Dinastia Capet
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Corona d'Aragó і Dinastia carolíngia
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і Dinastia Ximena
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Corona d'Aragó і Diputació del General de Catalunya
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Veure Corona d'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó
Dot
Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.
Veure Corona d'Aragó і Dot
Dret de conquesta
Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.
Veure Corona d'Aragó і Dret de conquesta
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Veure Corona d'Aragó і Ducat d'Atenes
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Veure Corona d'Aragó і Ducat de Neopàtria
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Corona d'Aragó і Ebre
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Veure Corona d'Aragó і Edirne
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.
Veure Corona d'Aragó і Eduard I de Portugal
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Veure Corona d'Aragó і Egina
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Corona d'Aragó і Emirat de Granada
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Corona d'Aragó і Emirat de Làrida
Emirat de Turtuixa
L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.
Veure Corona d'Aragó і Emirat de Turtuixa
Emirat de Xibrana
L'emirat de Xibrana és el nom que s'aplica al darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і Emirat de Xibrana
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Corona d'Aragó і Empordà
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Corona d'Aragó і Enric III de Castella
Ernest Belenguer Cebrià
Ernest Belenguer Cebrià (València, 1946) és un historiador valencià i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Veure Corona d'Aragó і Ernest Belenguer Cebrià
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Veure Corona d'Aragó і Escut d'armes
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Veure Corona d'Aragó і Església (institució)
Esmalt
L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.
Veure Corona d'Aragó і Esmalt
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Corona d'Aragó і Espanya
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Corona d'Aragó і Espanyolisme
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Veure Corona d'Aragó і Estaments
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Veure Corona d'Aragó і Estany (element)
Estany de Salses
Lestany de Salses, també anomenat estany de Leucata (en occità estanh de Leucata, en francès étang de Salses o étang de Leucate) és un estany d'aigua dolça i salada, el més septentrional dels Països Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes.
Veure Corona d'Aragó і Estany de Salses
Estol
* Marina de guerra catalana - conjunt de vaixells.
Veure Corona d'Aragó і Estol
Euroregió
Una euroregió de la Unió Europea és una forma d'estructura per a la cooperació transfronterera entre dos o més països europeus.
Veure Corona d'Aragó і Euroregió
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Veure Corona d'Aragó і Federació
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Corona d'Aragó і Felip I de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Veure Corona d'Aragó і Ferran Soldevila i Zubiburu
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Veure Corona d'Aragó і Festa de l'Estendard
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Corona d'Aragó і Feu
Fibra d'espart
llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.
Veure Corona d'Aragó і Fibra d'espart
Fibra de cànem
Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.
Veure Corona d'Aragó і Fibra de cànem
Filipines
La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.
Veure Corona d'Aragó і Filipines
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Veure Corona d'Aragó і Fogatge
Fondarella
Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Corona d'Aragó і Fondarella
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Veure Corona d'Aragó і Formatge
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Veure Corona d'Aragó і Fraga
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Corona d'Aragó і França
Francesc Antich Oliver
Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.
Veure Corona d'Aragó і Francesc Antich Oliver
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Francesc Eiximenis
Francesc Vicent
Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un jugador d'escacs i escriptor valencià.
Veure Corona d'Aragó і Francesc Vicent
Francisco Camps Ortiz
Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 28 d'agost de 1962), també conegut com a Paco Camps, és un polític valencià i cinquè president de la Generalitat Valenciana de l'etapa autonòmica iniciada per la Transició democràtica espanyola.
Veure Corona d'Aragó і Francisco Camps Ortiz
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Veure Corona d'Aragó і Frederic de Luna
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Veure Corona d'Aragó і Frederic III de Sicília
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Corona d'Aragó і Furs
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Veure Corona d'Aragó і Gal·lípoli
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Veure Corona d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Veure Corona d'Aragó і Gòtia
Genealogia del Casal d'Aragó
La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.
Veure Corona d'Aragó і Genealogia del Casal d'Aragó
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Veure Corona d'Aragó і Generalitat
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure Corona d'Aragó і Generalitat Valenciana
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Veure Corona d'Aragó і Gerba
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Veure Corona d'Aragó і Germana de Foix
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Veure Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Corona d'Aragó і Gibraltar
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Corona d'Aragó і Girona
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Corona d'Aragó і Gran Enciclopèdia Catalana
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Corona d'Aragó і Gremi
Gualter V de Brienne
Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.
Veure Corona d'Aragó і Gualter V de Brienne
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Veure Corona d'Aragó і Guardamar del Segura
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana
Guerra de la Unió
La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.
Veure Corona d'Aragó і Guerra de la Unió
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Corona d'Aragó і Guerra de Sicília (1282-1294)
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Corona d'Aragó і Guerra de Sicília (1296-1302)
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Veure Corona d'Aragó і Guerra dels Dos Peres
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Corona d'Aragó і Guerra dels Segadors
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Corona d'Aragó і Guifré el Pilós
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Veure Corona d'Aragó і Herència
Hereu
Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.
Veure Corona d'Aragó і Hereu
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Veure Corona d'Aragó і Història d'Andorra
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Corona d'Aragó і Història d'Espanya
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Corona d'Aragó і Història de Catalunya
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і Història de l'Aragó
Història de la Catalunya del Nord
Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і Història de la Catalunya del Nord
Història de la Franja de Ponent
La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і Història de la Franja de Ponent
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Corona d'Aragó і Història de Mallorca
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Veure Corona d'Aragó і Història del dret català
Història del País Valencià
citació.
Veure Corona d'Aragó і Història del País Valencià
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Corona d'Aragó і Historiografia
Honor (propietat)
Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.
Veure Corona d'Aragó і Honor (propietat)
Honor regalis
La honor regalis era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que el rei cedia temporalment als barons per tal que les administressin en el seu nom.
Veure Corona d'Aragó і Honor regalis
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Veure Corona d'Aragó і Illa de França
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Corona d'Aragó і Illes Balears
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Veure Corona d'Aragó і Illes Orientals d'al-Àndalus
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Corona d'Aragó і Imperi Romà d'Orient
Incunable
Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols.
Veure Corona d'Aragó і Incunable
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Veure Corona d'Aragó і Innocenci III
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Corona d'Aragó і Isabel I de Castella
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Jaca
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Corona d'Aragó і Jaume el Just
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Corona d'Aragó і Jaume II d'Urgell
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Veure Corona d'Aragó і Jaume III de Mallorca
Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.
Veure Corona d'Aragó і Jaume Sobrequés i Callicó
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Veure Corona d'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro
Jesús Lalinde Abadia
Jesús Lalinde Abadia (Madrid, 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de març de 2007) fou un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Jesús Lalinde Abadia
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Corona d'Aragó і Joan el Caçador
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Corona d'Aragó і Joan II de Castella
Joan II de Tessàlia
Joan II de Tessàlia o Joan II Àngel-Comnè Ducas, fou el darrer governant de Tessàlia de la dinastia Àngel-Comnè, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Constantí I. A a seva mort el territori de Joan II va quedar repartit entre l'Imperi Romà d'Orient, els magnats locals i els catalans, que van fundar el Ducat de Neopàtria.
Veure Corona d'Aragó і Joan II de Tessàlia
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Corona d'Aragó і Joana I de Castella
José Ángel Sesma Muñoz
José Ángel Sesma Muñoz (Saragossa, 7 de juliol de 1946) és un historiador aragonès i Catedràtic del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa; és director del Grup d'investigació d'Història Medieval d'aquesta universitat i membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Corona d'Aragó і José Ángel Sesma Muñoz
José María Aznar López
José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.
Veure Corona d'Aragó і José María Aznar López
José Montilla i Aguilera
José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.
Veure Corona d'Aragó і José Montilla i Aguilera
Jurament
Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte.
Veure Corona d'Aragó і Jurament
Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.
Veure Corona d'Aragó і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
La Corona de Aragón
La Corona de Aragón fou un diari barceloní en castellà del.
Veure Corona d'Aragó і La Corona de Aragón
Liber Elegantiarum
El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis l'any 1489.
Veure Corona d'Aragó і Liber Elegantiarum
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Veure Corona d'Aragó і Liber feudorum maior
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Veure Corona d'Aragó і Liber Maiolichinus
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Veure Corona d'Aragó і Llana
Llegítima
La llegítima, en dret de successions, és la proporció de l'herència de la qual el causant no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus familiars de línia directa.
Veure Corona d'Aragó і Llegítima
Llei de llengües d'Aragó (2013)
La Llei de llengües d'Aragó aprovada el 9 de maig del 2013 amb el nom Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies va ser aprovada amb els vots de PP i PAR.
Veure Corona d'Aragó і Llei de llengües d'Aragó (2013)
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Corona d'Aragó і Lleida
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Veure Corona d'Aragó і Llenguadoc
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Veure Corona d'Aragó і Lli
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Veure Corona d'Aragó і Llista de comtes d'Empúries
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Veure Corona d'Aragó і Llista de comtes de Tolosa
Llista de consellers reials
Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Llista de consellers reials
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і Llista de Corts Catalanes
Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó
El lloctinent del regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Corona d'Aragó і Llista de reis de Castella
Llotja
Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.
Veure Corona d'Aragó і Llotja
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Veure Corona d'Aragó і Llotja de la Seda
Llotja de Mar
La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.
Veure Corona d'Aragó і Llotja de Mar
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Veure Corona d'Aragó і Lluís III de Provença
Lo Borg Sant Dalmatz
Burg de Sant Dalmau (en occità Lo Borg Sant Dalmatz, en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.
Veure Corona d'Aragó і Lo Borg Sant Dalmatz
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Corona d'Aragó і Loira
Luisa Fernanda Rudi Úbeda
Luisa Fernanda Rudi Úbeda (Sevilla (Andalusia), 13 de desembre de 1950) és una política aragonesa i actual membre del Parlament Europeu.
Veure Corona d'Aragó і Luisa Fernanda Rudi Úbeda
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Corona d'Aragó і Madrid
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Veure Corona d'Aragó і Mals usos
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Corona d'Aragó і Mar Mediterrània
Marcelino Iglesias Ricou
Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.
Veure Corona d'Aragó і Marcelino Iglesias Ricou
Mariano Rajoy Brey
Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.
Veure Corona d'Aragó і Mariano Rajoy Brey
Marquesat de Busca
El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.
Veure Corona d'Aragó і Marquesat de Busca
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Corona d'Aragó і Marroc
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Veure Corona d'Aragó і Martí el Jove
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Corona d'Aragó і Martí l'Humà
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Veure Corona d'Aragó і Mas
Max Cahner i Garcia
Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.
Veure Corona d'Aragó і Max Cahner i Garcia
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Veure Corona d'Aragó і Medina del Campo
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Veure Corona d'Aragó і Menestral
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Corona d'Aragó і Menorca
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Veure Corona d'Aragó і Mequinensa
Millau
Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.
Veure Corona d'Aragó і Millau
Miravet
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Veure Corona d'Aragó і Miravet
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Corona d'Aragó і Monarca
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Corona d'Aragó і Monarquia
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Veure Corona d'Aragó і Monarquia Absoluta Borbònica
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Corona d'Aragó і Monarquia constitucional
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Corona d'Aragó і Monarquia d'Espanya
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Corona d'Aragó і Monestir
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Corona d'Aragó і Monjo
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Corona d'Aragó і Montpeller
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Veure Corona d'Aragó і Montsó
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Veure Corona d'Aragó і Museu d'Història de Barcelona
Museu Lázaro Galdiano
El Museu Lázaro Galdiano de Madrid, alberga la col·lecció del mateix nom, d'origen privat, formada amb un interès universal cap a totes les arts i tècniques.
Veure Corona d'Aragó і Museu Lázaro Galdiano
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Corona d'Aragó і Narbona
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Corona d'Aragó і Navarra
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Corona d'Aragó і Nàpols
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Corona d'Aragó і Noblesa
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Corona d'Aragó і Noucentisme
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Corona d'Aragó і Occitània
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Corona d'Aragó і Or
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Corona d'Aragó і Orde del Cister
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Veure Corona d'Aragó і Orde militar
Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Veure Corona d'Aragó і Orfebreria
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Corona d'Aragó і País Basc
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Corona d'Aragó і País Valencià
Pacte de Tortosa
El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.
Veure Corona d'Aragó і Pacte de Tortosa
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Veure Corona d'Aragó і Pactisme
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Corona d'Aragó і Pallars Sobirà
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Corona d'Aragó і Palma
Pariatge
Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.
Veure Corona d'Aragó і Pariatge
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Veure Corona d'Aragó і Partit Popular (Espanya)
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Veure Corona d'Aragó і Pasqual Maragall i Mira
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Corona d'Aragó і Pau i Treva de Déu
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Veure Corona d'Aragó і Pell
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Corona d'Aragó і Península Ibèrica
Pere de Castellnou
Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.
Veure Corona d'Aragó і Pere de Castellnou
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Corona d'Aragó і Pere el Catòlic
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Veure Corona d'Aragó і Pere el d'Osca
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Corona d'Aragó і Pere el Gran
Pere Martell
va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.
Veure Corona d'Aragó і Pere Martell
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Veure Corona d'Aragó і Peronella d'Aragó
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Corona d'Aragó і Perpinyà
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Corona d'Aragó і Pesta Negra
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Veure Corona d'Aragó і Pierre Bonnassie
Pierre Vilar
Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.
Veure Corona d'Aragó і Pierre Vilar
Pla Hidrològic Nacional
El Pla Hidrològic Nacional (PHN) espanyol va ser aprovat pel Congrés de diputats espanyol el 2005, modificant el Pla del 2001, i substituint el transvasament de l'Ebre pel projecte AGUA.
Veure Corona d'Aragó і Pla Hidrològic Nacional
Ponç III de Cabrera
Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і Ponç III de Cabrera
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Veure Corona d'Aragó і Port
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Corona d'Aragó і Portugal
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Veure Corona d'Aragó і Potestas
Pròsper de Bofarull i Mascaró
Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.
Veure Corona d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró
Prelat
Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.
Veure Corona d'Aragó і Prelat
President d'Aragó
El President de la Diputació General d'Aragó, President del Govern d'Aragó o simplement President d'Aragó és la persona que ostenta la més alta representació d'Aragó i l'ordinària de l'Estat en aquest territori, presideix el Govern d'Aragó i dirigeix i coordina la seva acció.
Veure Corona d'Aragó і President d'Aragó
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і President de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.
Veure Corona d'Aragó і President de la Generalitat Valenciana
President del Govern de les Illes Balears
El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social.
Veure Corona d'Aragó і President del Govern de les Illes Balears
Primícia
La primícia és una renda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d'una part de les collites.
Veure Corona d'Aragó і Primícia
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Veure Corona d'Aragó і Principat d'Aurenja
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Corona d'Aragó і Principat de Catalunya
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Veure Corona d'Aragó і Prior
Privilegi de Sant Feliu de Guíxols
El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols
Procurador general
El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.
Veure Corona d'Aragó і Procurador general
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Corona d'Aragó і Províncies Unides
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Corona d'Aragó і Provença
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Veure Corona d'Aragó і Ramir II d'Aragó
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).
Veure Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II de Provença
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV
Ramon de Caldes
Il·lustració del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, Ramon de Caldes Ramon de Caldes (? - 1199).
Veure Corona d'Aragó і Ramon de Caldes
Ramon Folc III de Cardona
Ramon Folc III de Cardona fou vescomte de Cardona (1155-1176).
Veure Corona d'Aragó і Ramon Folc III de Cardona
Ramon I de Montcada
Ramon I de Montcada (Muntanyola,? — ?, 1080), senyor de Montcada.
Veure Corona d'Aragó і Ramon I de Montcada
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Veure Corona d'Aragó і Ramon Muntaner
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Veure Corona d'Aragó і Ramon V de Tolosa
Ràtzia de 1330
La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.
Veure Corona d'Aragó і Ràtzia de 1330
Rector
El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica i representant d'una universitat.
Veure Corona d'Aragó і Rector
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Veure Corona d'Aragó і Regnat d'Isabel II d'Espanya
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Corona d'Aragó і Regne d'Anglaterra
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Corona d'Aragó і Regne d'Aragó
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Corona d'Aragó і Regne de França
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Corona d'Aragó і Regne de Mallorca
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Corona d'Aragó і Regne de Múrcia
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Corona d'Aragó і Regne de Navarra
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Corona d'Aragó і Regne de Nàpols
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Corona d'Aragó і Regne de Sardenya
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Corona d'Aragó і Regne de Sicília
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Corona d'Aragó і Regne de València
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Corona d'Aragó і Regne Visigot
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Veure Corona d'Aragó і Reial Acadèmia de la Història
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Corona d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Corona d'Aragó і Reis Catòlics
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Veure Corona d'Aragó і Remences
Renúncia de Saragossa (1137)
Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.
Veure Corona d'Aragó і Renúncia de Saragossa (1137)
Repúbliques marítimes
Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.
Veure Corona d'Aragó і Repúbliques marítimes
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Veure Corona d'Aragó і Roger de Flor
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Corona d'Aragó і Roma
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic
Safrà
El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.
Veure Corona d'Aragó і Safrà
Salari
El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.
Veure Corona d'Aragó і Salari
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Veure Corona d'Aragó і Salou
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Corona d'Aragó і Salses
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Corona d'Aragó і Sanç III de Pamplona
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Veure Corona d'Aragó і Sanç IV de Pamplona
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Corona d'Aragó і Sanç Ramires
Sangüesa
Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Veure Corona d'Aragó і Sangüesa
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Veure Corona d'Aragó і Sant Jordi
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Corona d'Aragó і Sant patró
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Corona d'Aragó і Sant Vicent Ferrer
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Corona d'Aragó і Santa Seu
Santiago Sobrequés i Vidal
fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.
Veure Corona d'Aragó і Santiago Sobrequés i Vidal
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Saragossa
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Corona d'Aragó і Sardenya
Sarinyena
Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.
Veure Corona d'Aragó і Sarinyena
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure Corona d'Aragó і Seda
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Corona d'Aragó і Senyera reial
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Veure Corona d'Aragó і Senyor
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Veure Corona d'Aragó і Senyoria d'Omeladès
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Veure Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Veure Corona d'Aragó і Setge de Bonifacio
Setge de Magnèsia
El Setge de Magnèsia fou un dels episodis de la Companyia Catalana d'Orient a l'Imperi Romà d'Orient, que tingué lloc quan els grecs es revoltaren contra els catalans el 1304.
Veure Corona d'Aragó і Setge de Magnèsia
Seu
Greix de vedella. El seuEscrit «sèu», amb accent diacrític, fins a la reforma ortogràfica del 2016 i encara avui discrecionalment per evitar l'ambigüitat.
Veure Corona d'Aragó і Seu
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Corona d'Aragó і Sevilla
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Corona d'Aragó і Sicília
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Veure Corona d'Aragó і Simó IV de Montfort
Siurana (Priorat)
Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.
Veure Corona d'Aragó і Siurana (Priorat)
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Veure Corona d'Aragó і Stefano Maria Cingolani
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Veure Corona d'Aragó і Sucre
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Corona d'Aragó і Tarragona
Taula de Canvis i Depòsits
La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.
Veure Corona d'Aragó і Taula de Canvis i Depòsits
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure Corona d'Aragó і Túria
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Terol
Terra regis
La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.
Veure Corona d'Aragó і Terra regis
Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.
Veure Corona d'Aragó і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)
Tibald de Cepoy
Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.
Veure Corona d'Aragó і Tibald de Cepoy
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Corona d'Aragó і Tortosa
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Corona d'Aragó і Tractat d'Utrecht
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Veure Corona d'Aragó і Tractat de la Haia (1701)
Tractat de Tudilén
El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.
Veure Corona d'Aragó і Tractat de Tudilén
Trencavell
Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.
Veure Corona d'Aragó і Trencavell
Trinidad Miró Mira
Trinidad María Miró Mira (Alcoi, 30 de setembre de 1960) és una política i musicòloga valenciana.
Veure Corona d'Aragó і Trinidad Miró Mira
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Veure Corona d'Aragó і Turtuixa
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Veure Corona d'Aragó і Unió personal
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Corona d'Aragó і Universitat de València
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Veure Corona d'Aragó і Usatge
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Veure Corona d'Aragó і Usdefruit
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Corona d'Aragó і València
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Veure Corona d'Aragó і Valentí Almirall i Llozer
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Corona d'Aragó і Vassallatge
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Corona d'Aragó і Víctor Balaguer i Cirera
Veedor
Veedor és la persona encarregada a observar i inspeccionar activitats i proveïments.
Veure Corona d'Aragó і Veedor
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Corona d'Aragó і Vegueria
Vescomtat de Bearn
El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Bearn
Vescomtat de Besiers
El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Besiers
Vescomtat de Brulhès
El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Brulhès
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Carlat
Vescomtat de Coserans
El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, a la conca del riu Salat.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Coserans
Vescomtat de Gabardà
El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Gabardà
Vescomtat de Lodeva
El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània abraçant part del comtat de Lodeva.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Lodeva
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Marçan
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Marsella
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Millau
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Narbona
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Veure Corona d'Aragó і Vescomtat de Rocabertí
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Veure Corona d'Aragó і Violant de Bar
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 11 d'agost
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 11 d'octubre
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 11 de novembre
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1113
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1136
1137
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1137
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і 1142
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1147
1149
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1149
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і 1152
1153
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1153
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і 1162
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1163
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1166
1170
Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1170
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і 1172
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1177
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1192
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Corona d'Aragó і 1194
1195
Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1195
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 12 de setembre
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Corona d'Aragó і 1208
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Corona d'Aragó і 1213
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Corona d'Aragó і 1225
1229
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1229
1232
Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1232
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1233
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Corona d'Aragó і 1238
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Corona d'Aragó і 1262
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1270
1280
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1280
1299
; Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1299
1305
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1305
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Corona d'Aragó і 1327
1348
s.
Veure Corona d'Aragó і 1348
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Corona d'Aragó і 1375
1387
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1387
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Corona d'Aragó і 1391
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1405
1410
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1410
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Corona d'Aragó і 1412
1462
; Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1462
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Corona d'Aragó і 1472
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Corona d'Aragó і 1474
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Corona d'Aragó і 1476
1479
; Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1479
1495
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1495
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 15 de maig
1506
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1506
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Corona d'Aragó і 1516
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Corona d'Aragó і 1707
1713
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Corona d'Aragó і 1714
1715
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1715
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 18 de juny
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Corona d'Aragó і 1812
1833
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1833
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 1852
1854
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1854
1856
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1856
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Corona d'Aragó і 1867
1868
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1868
1869
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1869
1872
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1872
1880
;Països Catalans.
Veure Corona d'Aragó і 1880
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Corona d'Aragó і 1995
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Corona d'Aragó і 2003
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Corona d'Aragó і 2008
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Corona d'Aragó і 2010
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Corona d'Aragó і 2013
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Corona d'Aragó і 24 de febrer
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 31 de desembre
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 31 de maig
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 5 de setembre
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Corona d'Aragó і 7 d'agost
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Corona d'Aragó і 805
També conegut com Catalano-aragonès, Catalunya-Aragó, Confederació Catalanoaragonesa, Confederació catalano-aragonesa, Corona Aragonesa, Corona Catalano-Aragonesa, Corona Catalanoaragonesa, Corona catalana, Corona catalano aragonesa, Corona de Catalunya i Aragó, Estats de la Corona d'Aragó, Expansió mediterrània de la Corona d'Aragó, L'EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA, La Corona d'Aragó, Regne de Catalunya i Aragó.
, Batalla del Cefís, Batalla del Puig de Santa Maria, Batlle (antic règim), Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer de Palou II, Bernat de Rocafort, Bernat Desclot, Bertran de Castellet, Bienni Progressista, Bisbe, Blanca I de Navarra, Boltanya, Borrell II, Braç (concepte social), Burgesia, Cabaler, Califa, Cambrils, Canonge, Capítols matrimonials, Caplletra, Carcassona, Carladès, Carles de Viana, Carles II d'Anjou, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carn, Casa forta, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Casp, Castell de Miravet, Castell termenat, Castella, Catalans, Català, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catarisme, Catedral de Girona, Cavaller, Càller, Còrsega, Celífers, Censal, Cera, Cereal, Cervera, Cinca, Ciutat, Comerç, Comerç català medieval, Compromís de Casp, Comtat d'Agen, Comtat d'Albi, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Embrun, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Bigorra, Comtat de Carcassona, Comtat de Carcí, Comtat de Cerdanya, Comtat de Comenge, Comtat de Conflent, Comtat de Dia, Comtat de Foix, Comtat de Forcalquer, Comtat de Gap, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Lodeva, Comtat de Malta, Comtat de Manresa, Comtat de Niça, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Rodés, Comtat de Salona, Comtat de Tolosa, Comtat de Valença, Comtat del Rosselló, Comtat del Vivarès, Comtat Venaissí, Comte, Comte-rei, Conquesta de Mallorca, Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Nàpols, Consell de Cent, Consell Reial, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Consolat de Mar, Constança de Sicília, Constantinoble, Constitució, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Coralls, Corberes, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1283), Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Cadis, Corts de Montsó (1289), Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Costum, Cotó, Coure, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cristòfor Colom, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Croades, Cuba, Daroca, Decrets de Nova Planta, Delme, Dióscoro Puebla y Tolín, Dignitat (títol), Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dot, Dret de conquesta, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ebre, Edirne, Eduard I de Portugal, Egina, Emirat de Granada, Emirat de Làrida, Emirat de Turtuixa, Emirat de Xibrana, Empordà, Enric III de Castella, Ernest Belenguer Cebrià, Escut d'armes, Església (institució), Esmalt, Espanya, Espanyolisme, Estaments, Estany (element), Estany de Salses, Estol, Euroregió, Federació, Felip I de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Festa de l'Estendard, Feu, Fibra d'espart, Fibra de cànem, Filipines, Fogatge, Fondarella, Formatge, Fraga, França, Francesc Antich Oliver, Francesc Eiximenis, Francesc Vicent, Francisco Camps Ortiz, Frederic de Luna, Frederic III de Sicília, Furs, Gal·lípoli, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gòtia, Genealogia del Casal d'Aragó, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Gerba, Germana de Foix, Gesta Comitum Barchinonensium, Gibraltar, Girona, Gran Enciclopèdia Catalana, Gremi, Gualter V de Brienne, Guardamar del Segura, Guerra Civil catalana, Guerra de la Unió, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Sicília (1296-1302), Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Herència, Hereu, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de l'Aragó, Història de la Catalunya del Nord, Història de la Franja de Ponent, Història de Mallorca, Història del dret català, Història del País Valencià, Historiografia, Honor (propietat), Honor regalis, Illa de França, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà d'Orient, Incunable, Innocenci III, Isabel I de Castella, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Jaume Sobrequés i Callicó, Jerónimo Zurita y Castro, Jesús Lalinde Abadia, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Joan II de Tessàlia, Joana I de Castella, José Ángel Sesma Muñoz, José María Aznar López, José Montilla i Aguilera, Jurament, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, La Corona de Aragón, Liber Elegantiarum, Liber feudorum maior, Liber Maiolichinus, Llana, Llegítima, Llei de llengües d'Aragó (2013), Lleida, Llenguadoc, Lli, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Tolosa, Llista de consellers reials, Llista de Corts Catalanes, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llotja, Llotja de la Seda, Llotja de Mar, Lluís III de Provença, Lo Borg Sant Dalmatz, Loira, Luisa Fernanda Rudi Úbeda, Madrid, Mals usos, Mar Mediterrània, Marcelino Iglesias Ricou, Mariano Rajoy Brey, Marquesat de Busca, Marroc, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mas, Max Cahner i Garcia, Medina del Campo, Menestral, Menorca, Mequinensa, Millau, Miravet, Monarca, Monarquia, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia constitucional, Monarquia d'Espanya, Monestir, Monjo, Montpeller, Montsó, Museu d'Història de Barcelona, Museu Lázaro Galdiano, Narbona, Navarra, Nàpols, Noblesa, Noucentisme, Occitània, Or, Orde del Cister, Orde militar, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Orfebreria, País Basc, País Valencià, Pacte de Tortosa, Pactisme, Pallars Sobirà, Palma, Pariatge, Partit Popular (Espanya), Pasqual Maragall i Mira, Pau i Treva de Déu, Pell, Península Ibèrica, Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pere Martell, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pesta Negra, Pierre Bonnassie, Pierre Vilar, Pla Hidrològic Nacional, Ponç III de Cabrera, Port, Portugal, Potestas, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Prelat, President d'Aragó, President de la Generalitat de Catalunya, President de la Generalitat Valenciana, President del Govern de les Illes Balears, Primícia, Principat d'Aurenja, Principat de Catalunya, Prior, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Procurador general, Províncies Unides, Provença, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon de Caldes, Ramon Folc III de Cardona, Ramon I de Montcada, Ramon Muntaner, Ramon V de Tolosa, Ràtzia de 1330, Rector, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regne Visigot, Reial Acadèmia de la Història, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reis Catòlics, Remences, Renúncia de Saragossa (1137), Repúbliques marítimes, Roger de Flor, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Safrà, Salari, Salou, Salses, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Sangüesa, Sant Jordi, Sant patró, Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Santiago Sobrequés i Vidal, Saragossa, Sardenya, Sarinyena, Seda, Senyera reial, Senyor, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge de Bonifacio, Setge de Magnèsia, Seu, Sevilla, Sicília, Simó IV de Montfort, Siurana (Priorat), Stefano Maria Cingolani, Sucre, Tarragona, Taula de Canvis i Depòsits, Túria, Terol, Terra regis, Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tibald de Cepoy, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Tudilén, Trencavell, Trinidad Miró Mira, Turtuixa, Unió personal, Universitat de València, Usatge, Usatges de Barcelona, Usdefruit, València, Valentí Almirall i Llozer, Vassallatge, Víctor Balaguer i Cirera, Veedor, Vegueria, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Coserans, Vescomtat de Gabardà, Vescomtat de Lodeva, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Millau, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Rocabertí, Violant de Bar, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de novembre, 1113, 1136, 1137, 1142, 1147, 1149, 1152, 1153, 1162, 1163, 1166, 1170, 1172, 1177, 1192, 1194, 1195, 12 de setembre, 1208, 1213, 1225, 1229, 1232, 1233, 1238, 1262, 1270, 1280, 1299, 1305, 1327, 1348, 1375, 1387, 1391, 1405, 1410, 1412, 1462, 1472, 1474, 1476, 1479, 1495, 15 de maig, 1506, 1516, 1707, 1713, 1714, 1715, 18 de juny, 1812, 1833, 1852, 1854, 1856, 1867, 1868, 1869, 1872, 1880, 1995, 2003, 2008, 2010, 2013, 24 de febrer, 31 de desembre, 31 de maig, 5 de setembre, 7 d'agost, 805.