Similituds entre Corona d'Aragó і Regne d'Aragó
Corona d'Aragó і Regne d'Aragó tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alou, Antonio Ubieto Arteta, Aragonès, Bisbe, Boltanya, Casal de Barcelona, Cinca, Comtat de Ribagorça, Comte, Costum, Daroca, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, França, Furs, Garcia Sanxes III de Pamplona, Honor (propietat), Honor regalis, Jaca, Jaume Sobrequés i Callicó, Llista de comtes de Barcelona, Llista de consellers reials, Montsó, Orde militar, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Potestas, Ramir II d'Aragó, ..., Ramon Berenguer IV, Regne de Navarra, Roma, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Sangüesa, Sarinyena, Senyor, Terra regis, Usatge. Ampliar l'índex (11 més) »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Corona d'Aragó · Alfons el Bataller і Regne d'Aragó ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Corona d'Aragó · Alfons el Cast і Regne d'Aragó ·
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Corona d'Aragó · Alou і Regne d'Aragó ·
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Antonio Ubieto Arteta і Corona d'Aragó · Antonio Ubieto Arteta і Regne d'Aragó ·
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Corona d'Aragó · Aragonès і Regne d'Aragó ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Corona d'Aragó · Bisbe і Regne d'Aragó ·
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Boltanya і Corona d'Aragó · Boltanya і Regne d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Casal de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Cinca і Corona d'Aragó · Cinca і Regne d'Aragó ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Corona d'Aragó · Comtat de Ribagorça і Regne d'Aragó ·
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Comte і Corona d'Aragó · Comte і Regne d'Aragó ·
Costum
Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.
Corona d'Aragó і Costum · Costum і Regne d'Aragó ·
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Corona d'Aragó і Daroca · Daroca і Regne d'Aragó ·
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Corona d'Aragó і Dignitat (títol) · Dignitat (títol) і Regne d'Aragó ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Corona d'Aragó і Dinastia Ximena · Dinastia Ximena і Regne d'Aragó ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Corona d'Aragó і França · França і Regne d'Aragó ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Corona d'Aragó і Furs · Furs і Regne d'Aragó ·
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Corona d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Garcia Sanxes III de Pamplona і Regne d'Aragó ·
Honor (propietat)
Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.
Corona d'Aragó і Honor (propietat) · Honor (propietat) і Regne d'Aragó ·
Honor regalis
La honor regalis era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que el rei cedia temporalment als barons per tal que les administressin en el seu nom.
Corona d'Aragó і Honor regalis · Honor regalis і Regne d'Aragó ·
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Corona d'Aragó і Jaca · Jaca і Regne d'Aragó ·
Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.
Corona d'Aragó і Jaume Sobrequés i Callicó · Jaume Sobrequés i Callicó і Regne d'Aragó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Llista de consellers reials
Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.
Corona d'Aragó і Llista de consellers reials · Llista de consellers reials і Regne d'Aragó ·
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Corona d'Aragó і Montsó · Montsó і Regne d'Aragó ·
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Corona d'Aragó і Orde militar · Orde militar і Regne d'Aragó ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Corona d'Aragó і Pere el d'Osca · Pere el d'Osca і Regne d'Aragó ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Corona d'Aragó і Peronella d'Aragó · Peronella d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Corona d'Aragó і Potestas · Potestas і Regne d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Corona d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Ramir II d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Ramon Berenguer IV і Regne d'Aragó ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Corona d'Aragó і Regne de Navarra · Regne d'Aragó і Regne de Navarra ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Corona d'Aragó і Roma · Regne d'Aragó і Roma ·
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Corona d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Regne d'Aragó і Sanç III de Pamplona ·
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Corona d'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Regne d'Aragó і Sanç IV de Pamplona ·
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Corona d'Aragó і Sanç Ramires · Regne d'Aragó і Sanç Ramires ·
Sangüesa
Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Corona d'Aragó і Sangüesa · Regne d'Aragó і Sangüesa ·
Sarinyena
Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.
Corona d'Aragó і Sarinyena · Regne d'Aragó і Sarinyena ·
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Corona d'Aragó і Senyor · Regne d'Aragó і Senyor ·
Terra regis
La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.
Corona d'Aragó і Terra regis · Regne d'Aragó і Terra regis ·
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Regne d'Aragó
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Regne d'Aragó
- Semblances entre Corona d'Aragó і Regne d'Aragó
Comparació entre Corona d'Aragó і Regne d'Aragó
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Regne d'Aragó té 99. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 5.56% = 41 / (638 + 99).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Regne d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: