Similituds entre Corona d'Aragó і Guerra dels Cent Anys
Corona d'Aragó і Guerra dels Cent Anys tenen 43 coses en comú (en Uniopèdia): Alou, Aquitània, Baró, Bisbe, Burgesia, Carcassona, Catarisme, Cavaller, Compromís de Casp, Comtat d'Armanyac, Comtat de Bigorra, Comtat de Carcí, Corona de Castella i Lleó, Dinastia Capet, Dinastia Trastàmara, Ferran d'Antequera, Feu, França, Historiografia, Illa de França, Jaume II d'Urgell, Llana, Llenguadoc, Lli, Loira, Mar Mediterrània, Monarquia, Monarquia constitucional, Montpeller, Noblesa, ..., Pau i Treva de Déu, Península Ibèrica, Pesta Negra, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de València, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Seda, Vassallatge. Ampliar l'índex (13 més) »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Corona d'Aragó · Alou і Guerra dels Cent Anys ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Corona d'Aragó · Aquitània і Guerra dels Cent Anys ·
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Baró і Corona d'Aragó · Baró і Guerra dels Cent Anys ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Corona d'Aragó · Bisbe і Guerra dels Cent Anys ·
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Burgesia і Corona d'Aragó · Burgesia і Guerra dels Cent Anys ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Corona d'Aragó · Carcassona і Guerra dels Cent Anys ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Corona d'Aragó · Catarisme і Guerra dels Cent Anys ·
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Cavaller і Corona d'Aragó · Cavaller і Guerra dels Cent Anys ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Corona d'Aragó · Compromís de Casp і Guerra dels Cent Anys ·
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Comtat d'Armanyac і Corona d'Aragó · Comtat d'Armanyac і Guerra dels Cent Anys ·
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Comtat de Bigorra і Corona d'Aragó · Comtat de Bigorra і Guerra dels Cent Anys ·
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Comtat de Carcí і Corona d'Aragó · Comtat de Carcí і Guerra dels Cent Anys ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Guerra dels Cent Anys ·
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Corona d'Aragó і Dinastia Capet · Dinastia Capet і Guerra dels Cent Anys ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Guerra dels Cent Anys ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Guerra dels Cent Anys ·
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Corona d'Aragó і Feu · Feu і Guerra dels Cent Anys ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Corona d'Aragó і França · França і Guerra dels Cent Anys ·
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Corona d'Aragó і Historiografia · Guerra dels Cent Anys і Historiografia ·
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Corona d'Aragó і Illa de França · Guerra dels Cent Anys і Illa de França ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Corona d'Aragó і Jaume II d'Urgell · Guerra dels Cent Anys і Jaume II d'Urgell ·
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Corona d'Aragó і Llana · Guerra dels Cent Anys і Llana ·
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Corona d'Aragó і Llenguadoc · Guerra dels Cent Anys і Llenguadoc ·
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Corona d'Aragó і Lli · Guerra dels Cent Anys і Lli ·
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Corona d'Aragó і Loira · Guerra dels Cent Anys і Loira ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Corona d'Aragó і Mar Mediterrània · Guerra dels Cent Anys і Mar Mediterrània ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Corona d'Aragó і Monarquia · Guerra dels Cent Anys і Monarquia ·
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Corona d'Aragó і Monarquia constitucional · Guerra dels Cent Anys і Monarquia constitucional ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Corona d'Aragó і Montpeller · Guerra dels Cent Anys і Montpeller ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Corona d'Aragó і Noblesa · Guerra dels Cent Anys і Noblesa ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Corona d'Aragó і Pau i Treva de Déu · Guerra dels Cent Anys і Pau i Treva de Déu ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Corona d'Aragó і Península Ibèrica · Guerra dels Cent Anys і Península Ibèrica ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Corona d'Aragó і Pesta Negra · Guerra dels Cent Anys і Pesta Negra ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Corona d'Aragó і Regne d'Anglaterra · Guerra dels Cent Anys і Regne d'Anglaterra ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Corona d'Aragó і Regne de França · Guerra dels Cent Anys і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Corona d'Aragó і Regne de Mallorca · Guerra dels Cent Anys і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Corona d'Aragó і Regne de Navarra · Guerra dels Cent Anys і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Corona d'Aragó і Regne de Nàpols · Guerra dels Cent Anys і Regne de Nàpols ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Corona d'Aragó і Regne de València · Guerra dels Cent Anys і Regne de València ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Corona d'Aragó і Roma · Guerra dels Cent Anys і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic · Guerra dels Cent Anys і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Corona d'Aragó і Seda · Guerra dels Cent Anys і Seda ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Corona d'Aragó і Vassallatge · Guerra dels Cent Anys і Vassallatge ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Guerra dels Cent Anys
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Guerra dels Cent Anys
- Semblances entre Corona d'Aragó і Guerra dels Cent Anys
Comparació entre Corona d'Aragó і Guerra dels Cent Anys
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Guerra dels Cent Anys té 558. Com que tenen en comú 43, l'índex de Jaccard és 3.60% = 43 / (638 + 558).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Guerra dels Cent Anys. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: