Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana
Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana tenen 54 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Balaguer, Barcelona, Blanca I de Navarra, Carles de Viana, Casal de Barcelona, Cavaller, Cervera, Compromís de Casp, Consell de Cent, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Empordà, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Generalitat de Catalunya, Girona, Gran Enciclopèdia Catalana, Isabel I de Castella, Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Mals usos, Mar Mediterrània, Martí l'Humà, ..., Mas, Navarra, Nàpols, Noblesa, Perpinyà, Pesta Negra, Portugal, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Provença, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de València, Remences, Saragossa, Sicília, Tarragona, Tortosa, Usatge, València, Vescomtat de Rocabertí. Ampliar l'índex (24 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Corona d'Aragó · Alfons el Magnànim і Guerra Civil catalana ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Corona d'Aragó · Balaguer і Guerra Civil catalana ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Guerra Civil catalana ·
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Blanca I de Navarra і Corona d'Aragó · Blanca I de Navarra і Guerra Civil catalana ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Corona d'Aragó · Carles de Viana і Guerra Civil catalana ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Corona d'Aragó · Casal de Barcelona і Guerra Civil catalana ·
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Cavaller і Corona d'Aragó · Cavaller і Guerra Civil catalana ·
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Cervera і Corona d'Aragó · Cervera і Guerra Civil catalana ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Corona d'Aragó · Compromís de Casp і Guerra Civil catalana ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Corona d'Aragó · Consell de Cent і Guerra Civil catalana ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Guerra Civil catalana ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Guerra Civil catalana ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Guerra Civil catalana ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Corona d'Aragó і Diputació del General de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Guerra Civil catalana ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Corona d'Aragó і Empordà · Empordà і Guerra Civil catalana ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Ferran d'Antequera і Guerra Civil catalana ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Guerra Civil catalana ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Corona d'Aragó і Girona · Girona і Guerra Civil catalana ·
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Corona d'Aragó і Gran Enciclopèdia Catalana · Gran Enciclopèdia Catalana і Guerra Civil catalana ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Corona d'Aragó і Isabel I de Castella · Guerra Civil catalana і Isabel I de Castella ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Corona d'Aragó і Jaume II d'Urgell · Guerra Civil catalana і Jaume II d'Urgell ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Corona d'Aragó і Joan el Caçador · Guerra Civil catalana і Joan el Caçador ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe · Guerra Civil catalana і Joan el Sense Fe ·
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Corona d'Aragó і Joan II de Castella · Guerra Civil catalana і Joan II de Castella ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Corona d'Aragó і Lleida · Guerra Civil catalana і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Guerra Civil catalana і Llista de comtes de Barcelona ·
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Corona d'Aragó і Mals usos · Guerra Civil catalana і Mals usos ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Corona d'Aragó і Mar Mediterrània · Guerra Civil catalana і Mar Mediterrània ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Corona d'Aragó і Martí l'Humà · Guerra Civil catalana і Martí l'Humà ·
Mas
El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.
Corona d'Aragó і Mas · Guerra Civil catalana і Mas ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Corona d'Aragó і Navarra · Guerra Civil catalana і Navarra ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Corona d'Aragó і Nàpols · Guerra Civil catalana і Nàpols ·
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Corona d'Aragó і Noblesa · Guerra Civil catalana і Noblesa ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Corona d'Aragó і Perpinyà · Guerra Civil catalana і Perpinyà ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Corona d'Aragó і Pesta Negra · Guerra Civil catalana і Pesta Negra ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Corona d'Aragó і Portugal · Guerra Civil catalana і Portugal ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Corona d'Aragó і President de la Generalitat de Catalunya · Guerra Civil catalana і President de la Generalitat de Catalunya ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Corona d'Aragó і Principat de Catalunya · Guerra Civil catalana і Principat de Catalunya ·
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Corona d'Aragó і Provença · Guerra Civil catalana і Provença ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Corona d'Aragó і Regne d'Aragó · Guerra Civil catalana і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Corona d'Aragó і Regne de França · Guerra Civil catalana і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Corona d'Aragó і Regne de Mallorca · Guerra Civil catalana і Regne de Mallorca ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Corona d'Aragó і Regne de Navarra · Guerra Civil catalana і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Corona d'Aragó і Regne de Nàpols · Guerra Civil catalana і Regne de Nàpols ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Corona d'Aragó і Regne de València · Guerra Civil catalana і Regne de València ·
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Corona d'Aragó і Remences · Guerra Civil catalana і Remences ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Corona d'Aragó і Saragossa · Guerra Civil catalana і Saragossa ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Corona d'Aragó і Sicília · Guerra Civil catalana і Sicília ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Corona d'Aragó і Tarragona · Guerra Civil catalana і Tarragona ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Corona d'Aragó і Tortosa · Guerra Civil catalana і Tortosa ·
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Corona d'Aragó і Usatge · Guerra Civil catalana і Usatge ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Corona d'Aragó і València · Guerra Civil catalana і València ·
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Corona d'Aragó і Vescomtat de Rocabertí · Guerra Civil catalana і Vescomtat de Rocabertí ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana
- Semblances entre Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana
Comparació entre Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Guerra Civil catalana té 295. Com que tenen en comú 54, l'índex de Jaccard és 5.79% = 54 / (638 + 295).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
