Similituds entre Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium
Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alou, Casal d'Aragó, Català, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Jaume el Conqueridor, Liber feudorum maior, Pau i Treva de Déu, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Potestas, Ramon Berenguer IV, Stefano Maria Cingolani, Usatges de Barcelona, Vassallatge.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Corona d'Aragó · Alfons el Cast і Gesta Comitum Barchinonensium ·
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Corona d'Aragó · Alou і Gesta Comitum Barchinonensium ·
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Casal d'Aragó і Corona d'Aragó · Casal d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Corona d'Aragó · Català і Gesta Comitum Barchinonensium ·
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Corona d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona і Gesta Comitum Barchinonensium ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Gesta Comitum Barchinonensium і Jaume el Conqueridor ·
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Corona d'Aragó і Liber feudorum maior · Gesta Comitum Barchinonensium і Liber feudorum maior ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Corona d'Aragó і Pau i Treva de Déu · Gesta Comitum Barchinonensium і Pau i Treva de Déu ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Corona d'Aragó і Pere el Catòlic · Gesta Comitum Barchinonensium і Pere el Catòlic ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Gesta Comitum Barchinonensium і Pere el Cerimoniós ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Corona d'Aragó і Potestas · Gesta Comitum Barchinonensium і Potestas ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Gesta Comitum Barchinonensium і Ramon Berenguer IV ·
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Corona d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Gesta Comitum Barchinonensium і Stefano Maria Cingolani ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona · Gesta Comitum Barchinonensium і Usatges de Barcelona ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Corona d'Aragó і Vassallatge · Gesta Comitum Barchinonensium і Vassallatge ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium
- Semblances entre Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium
Comparació entre Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Gesta Comitum Barchinonensium té 47. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 2.19% = 15 / (638 + 47).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: