Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Corts d'Aragó
Corona d'Aragó і Corts d'Aragó tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Constitució espanyola de 1978, Daroca, Decrets de Nova Planta, Diputació del General del Regne d'Aragó, Felip V d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Pere el Gran, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Corona d'Aragó · Alfons el Bataller і Corts d'Aragó ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Constitució espanyola de 1978 і Corona d'Aragó · Constitució espanyola de 1978 і Corts d'Aragó ·
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Corona d'Aragó і Daroca · Corts d'Aragó і Daroca ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Corts d'Aragó і Decrets de Nova Planta ·
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Corona d'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó · Corts d'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya · Corts d'Aragó і Felip V d'Espanya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corts d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Corona d'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro · Corts d'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Corona d'Aragó і Pere el Gran · Corts d'Aragó і Pere el Gran ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Corts d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Corona d'Aragó і Regne d'Aragó · Corts d'Aragó і Regne d'Aragó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Corts d'Aragó
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Corts d'Aragó
- Semblances entre Corona d'Aragó і Corts d'Aragó
Comparació entre Corona d'Aragó і Corts d'Aragó
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Corts d'Aragó té 48. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 1.60% = 11 / (638 + 48).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Corts d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
